Llei general de l'allotjament turístic, del 30 de juny del 1998 · bopa.mca.ad
LleiArticle 10
Article 10
Són establiments complementaris d'allotjament turístic els que, oferint allotjament als usuaris turístics i no sent integrats en cap dels grups definits anteriorment, s'inscriuen en un dels següents: Albergs Cases de Colònies Refugis de Muntanya Els establiments complementaris d'allotjament turístic poden ser de titularitat pública, privada o mixta, però han d'ésser constituïts en una sola unitat empresarial d'explotació. Els establiments complementaris d'allotjament turístic es classificaran en dues o més categories, les quals podran ser subdividides en subseccions que seran definides reglamentàriament. Es considerarà també la capacitat receptiva, les circumstàncies, els llocs en que estiguin instal.lats, les condicions, l'equipament dels mateixos, així com les zones de lleure.
Nova redacció a partir del 14/06/2012
Article 10
1. Són establiments complementaris d’allotjament turístic els allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació, de titularitat pública, privada o mixta, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions, apartaments, cases o bordes i sota règim de funcionament que pot incloure els serveis de neteja de totes les seves unitats i dependències. Aquests establiments s’inscriuen en un dels quatre grups següents:
- Allotjaments rurals
- Albergs
- Cases de colònies
- Refugis de muntanya
2. Són allotjaments rurals els allotjaments turístics destinats a donar servei d’allotjament mitjançant preu, en part o en la totalitat d’un edifici, oferint habitacions o apartaments i altres serveis complementaris que es determinin reglamentàriament. Els allotjaments rurals poden ser de dos tipus:
- Casa rural (edifici situat dins d’un nucli de població)
- Borda rural (situada fora del nucli de població, aïllada dins un entorn natural i/o situada en una explotació agrícola i/o ramadera).
3. Són albergs, cases de colònies i refugis de muntanya els allotjaments turístics destinats a donar allotjament temporal, mitjançant preu, en habitacions individuals o col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany o sense, i amb la possibilitat de fer-hi alguna activitat relacionada amb l’entorn. Poden oferir serveis de menjador i cuina. El recinte on estan ubicats aquests allotjaments pot tenir instal·lacions esportives i/o serveis socioculturals i altres serveis que es determinin reglamentàriament.
4. Els establiments complementaris d’allotjament turístic es classifiquen en dues o més categories, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació que s’han de definir reglamentàriament. També es considera la capacitat receptiva dels establiments, així com les circumstàncies, els llocs en què estiguin instal·lats, les condicions, l’equipament i les zones de lleure.
Font : Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny del 1998 (BOPA 2012-06-13)
Art. 10 de la Llei general de l'allotjament turístic, del 30 de juny del 1998, en la redacció vigent a 29/07/1998.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/llei/1998-06-30/general-allotjament-turistic/art-10?data=1998-07-29
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.