Article 7. Àmbit d’aplicació

Article 7. Àmbit d’aplicació

1. En el disseny i l’execució del planejament urbanístic, així com en els nous projectes d’obres ordinàries, el Govern i els comuns, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir l’accessibilitat a les vies, els parcs i els espais exteriors d’ús públic.

2. Les traves a la mobilitat en l’entorn urbà poden produir-se en:

a) Els elements de la urbanització, entesos com qualsevol component de les obres d’urbanització, inclosos la pavimentació, el sanejament, el clavegueram, la distribució d’energia elèctrica, l’enllumenat públic, el proveïment i la distribució d'aigua, la jardineria i tots aquells que materialitzen els plans urbanístics. Per tant, les normes de disseny urbà accessible afecten els itineraris de vianants, els paviments, els guals en passos de vianants, les escales, les rampes, els sanitaris públics, els aparcaments i els altres elements d’urbanització.

b) El mobiliari urbà, entès com el conjunt d’elements o objectes superposats o bé adossats als elements de la urbanització o l’edificació, de manera que la seva modificació o el seu trasllat no alteri substancialment l’entorn urbà. Les normes de disseny i la ubicació del mobiliari urbà afecten, doncs, els semàfors, els pals de senyalització, els elements de protecció i senyalització d’obres, les cabines telefòniques, les fonts públiques, les papereres, les veles, les marquesines, els quioscos i qualsevol altre objecte de naturalesa anàloga.