Article 2. Modificació de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989

Article 2. Modificació de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989

1. Es modifica l’article 57 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 57

1. El Govern vetlla pel compliment del conjunt de la normativa aplicable en matèria sanitària en tots els sectors relacionats amb la salut, tant si es tracta d’institucions públiques o privades, de professionals de la salut o d’altres persones concernides.

2. El Govern garanteix que el ministeri responsable de la salut disposa de l’estructura, de l’organització, i dels recursos humans i econòmics necessaris per exercir les competències que li són pròpies en matèria de planificació, gestió, control i avaluació en l’àmbit de la salut.

3. A l’efecte de fer inspeccions, constatar infraccions i proposar sancions, el personal del ministeri responsable de la salut que té assignades aquestes competències té la qualitat d’agent de l’autoritat sanitària.

4. En totes les circumstàncies previstes a l’article 58, el Govern pot habilitar altres agents de l’autoritat i inspectors o treballadors públics qualificats de l’Administració general, que adquireixen la qualitat d’agent de l’autoritat, per dur a terme inspeccions i constatar infraccions a fi de traslladar-les al ministeri responsable de la salut perquè instrueixi els expedients corresponents. En aquest sentit i en les mateixes circumstàncies, el Govern pot requerir la col·laboració de les corporacions comunals en els termes de l’article 55 per tal que els seus agents de l’autoritat portin a terme les tasques esmentades al paràgraf anterior.

5. El Govern ha d’informar de manera transparent i clara sobre la necessitat de les mesures en matèria sanitària, de la seva eficàcia i del resultat de la seva avaluació i seguiment.

2. Es modifica l’article 59 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 59

1. En totes les circumstàncies previstes en l’article 58, el Govern adopta les mesures preventives i de protecció adequades, entre les quals l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals; l’establiment de normes i protocols d’higiene pública; el tancament i la limitació de capacitats de locals, establiments i espais d’ús públic; la prohibició i la restricció d’activitats lúdiques, recreatives, esportives, comercials i econòmiques, i les restriccions a la mobilitat personal i a la circulació de mercaderies, que sempre han de ser proporcionals als objectius buscats i amb la durada mínima imprescindible, que no pot superar el període d’un mes, sense perjudici que es puguin prorrogar fins a un període màxim de dos mesos més si persisteix la situació que les justifica, amb les mateixes condicions. Abans de la finalització d’aquest període de dos mesos més, en cas que persisteixi la situació que les justifica, s’ha de sol·licitar al Consell General la pròrroga d’aquestes mesures davant, d’acord el que disposa el Capítol VI del títol IV del Reglament del Consell General per un nou període de dos mesos, i així successivament en cas que escaigui. Les mesures restrictives de la lliure circulació de persones i mercaderies i de la llibertat d’empresa són, en cada cas, les mínimes necessàries.

2. El Govern també pot aprovar la realització de proves diagnòstiques en establiments i centres públics, o en establiments i centres sanitaris privats degudament autoritzats a aquest efecte, i pot aplicar mesures profilàctiques obligatòries que no siguin tractaments mèdics ni vacunes, d’acord amb la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

3. Tanmateix, en el marc de les circumstàncies previstes a l’article 58, el Govern pot autoritzar persones privades diferents de les previstes a l’apartat anterior a realitzar proves diagnòstiques als seus clients i usuaris, sempre que utilitzin tests degudament autoritzats pel ministeri responsable de la salut, i disposin d’un protocol, prèviament aprovat pel ministeri esmentat, que ha d’establir, com a mínim i cumulativament, les condicions següents:

a) L’espai en el qual han d’efectuar-se les proves, a l’efecte de garantir la seguretat i la intimitat de les persones que s’hi sotmetin.

b) La formació del personal que pot efectuar les proves i de l’equipament de protecció personal que han d’utilitzar.

c) La neteja i desinfecció dels espais, els equipaments de protecció, i el circuit de les persones que se sotmetin a les proves.

d) El tractament de les dades, que en tot cas ha de respectar la legislació de protecció de dades personals en l’àmbit sanitari, així com les obligacions quant al trasllat del resultat de les proves al ministeri responsable de la salut i les actuacions que cal seguir en cas que es diagnostiqui una persona com a positiva d’un malaltia.

Abans de sotmetre’s a les proves, les persones concernides han de signar un consentiment informat, el contingut del qual ha de ser establert pel ministeri responsable en matèria de salut.

En el cas de les persones menors de setze anys i de persones amb capacitat modificada judicialment, el consentiment ha de ser signat per un dels titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal, tal com recull la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

En cap cas la realització de les proves previstes en aquest apartat no eximeix les persones que les duguin a terme de les mesures imposades per l’autoritat competent en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, ni tampoc de l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals per part de les persones que s’hagin sotmès a les proves esmentades i hagin estat diagnosticades com a negatives de la malaltia.

L’eventual restricció de l’admissió als establiments de les persones privades previstes en aquest apartat que es fonamenti en el refús a sotmetre’s a les proves diagnòstiques ha d’aplicar-se en estricte respecte del principi de no-discriminació i d’igualtat de tracte, i ha de ser comunicada als clients i usuaris, de forma prèvia, clara i accessible, a l’entrada de l’establiment en qüestió o, pels serveis contractats de forma anticipada, abans de formalitzar-se la contractació.”

3. S’afegeix un nou apartat 5 a la lletra A de l’article 64 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 64 Es tipifiquen com a infraccions sanitàries les següents: A) Lleus (…)

5. En especial, constitueixen infraccions lleus en matèria de salut pública, quan no concorrin les circumstàncies per qualificar-les com a greus o molt greus, les conductes següents:

a) No usar els elements de protecció i d’autoprotecció personals que hagin estat ordenats per l’autoritat sanitària.

b) Incomplir les instruccions i els protocols sanitaris en els espais, locals i establiments d’ús públic ordenats per l’autoritat sanitària.

c) Superar la capacitat màxima de persones en espais, locals i establiments d’ús públic establerta per l’autoritat sanitària, sempre que no se superi el 50% de la capacitat màxima permesa; en aquest cas es considera infracció greu.

d) Participar en activitats lúdiques i recreatives prohibides o no respectar les restriccions d’aquest tipus d’activitats quan estiguin restringides per l’autoritat sanitària.

e) Incomplir les restriccions de la mobilitat personal establertes amb caràcter general per l’autoritat sanitària. Les infraccions previstes a les lletres

b) i

c) s’entenen comeses pels titulars, gerents o encarregats dels espais, locals o establiments corresponents, i es pot declarar la responsabilitat solidària de tots ells.”

4. Es modifica l’apartat 4 de la lletra B i s’afegeix un nou apartat 5 a la mateixa lletra de l’article 64 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, els quals queden redactats com segueix: “Article 64 […] B) Greus (…)

4. L’incompliment dels requeriments formulats per les autoritats sanitàries altres que els tipificats com a infraccions lleus a l’apartat 5 de la lletra A d’aquest article.

5. L’incompliment de les restriccions de la mobilitat establertes per l’autoritat sanitària específicament per a persones determinades o establertes amb caràcter general quan aquesta conducta comporti un perill directe i immediat per a la salut pública. […].” Els apartats 5 i 6 passen a ser, respectivament, apartats 6 i 7.

5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 65 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 65

1. Les infraccions a què fa referència l’article anterior se sancionen amb multa, d’acord amb la graduació següent:

a) Les infraccions lleus que estableixen les lletres

a) i

d) de l’apartat 5 de la lletra A, amb un import de 200 euros.

b) Les infraccions lleus que estableixen les lletres b),

c) i

e) de l’apartat 5 de la lletra A, amb un import de 500 euros.

c) Les infraccions lleus no previstes en les lletres anteriors, amb un import de fins a 1.000 euros.

d) Les infraccions greus, amb un import des de 1.001 fins a 20.000 euros.

e) Les infraccions molt greus, amb un import des de 20.001 fins a 100.000 euros. […].”

6. Es modifica l’apartat 1 de l’article 66 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 66

1. Com a mesura de caràcter cautelar, i mentre se substancia el procediment, l’autoritat sanitària competent, en cas de risc per a la salut pública, pot acordar la immobilització d’aliments, begudes, aigües i altres productes alimentaris, i el tancament d’espais, locals i establiments d’ús públic. […].”

7. S’afegeixen tres nous apartats, 2, 3 i 4, a l’article 68 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, els quals queden redactats com segueix: “Article 68 […]

2. Les infraccions lleus tipificades a l’apartat 5 de la lletra A de l’article 64 se sancionen d’acord amb el que estableixen els articles 61 a 63 de la Llei qualificada de seguretat pública. A l’efecte de tenir en compte la reincidència en la comissió d’aquestes infraccions, són anotades en el registre que preveu l’article 64 de la Llei qualificada de seguretat pública i se’ls aplica el règim establert en els seus articles 64 i 65.

3. En cas que una infracció lleu hagi de ser qualificada com a greu per reincidència, queda sense efecte la possibilitat de reducció per conformitat prevista a l’article 63 de la Llei qualificada de seguretat pública, i l’expedient es tramita segons el procediment ordinari establert al Codi de l’Administració. L’òrgan sancionador ha de notificar aquesta circumstància a l’interessat en el termini de deu dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la denúncia. Si la persona expedientada hagués pagat la multa, l’import satisfet es dedueix de la sanció que s’imposi o, si escau, l’interessat té dret a sol·licitar-ne el reemborsament.

4. S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona interessada ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una acció o una omissió constitutiva d’una infracció de la mateixa qualificació durant els sis mesos immediatament anteriors.” El primer paràgraf de l’article 68 es numera com apartat 1.