Llei 19/2020, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, per preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública
Exposició de motius (text original, sense valor normatiu)
La situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 que ha viscut el Principat d’Andorra fa que sigui necessari reforçar la base jurídica de què disposem per poder adoptar les mesures necessàries per protegir la salut pública davant de les situacions de risc o de perill que es puguin produir.
L’experiència de la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2 ha posat de manifest que en ocasions resulta imprescindible aprovar determinades mesures amb rapidesa, agilitat, flexibilitat i seguretat, per poder fer front de manera eficaç als riscos sanitaris.
Quan aquestes mesures impliquen certes restriccions a la mobilitat o, en general, a la llibertat general d’actuació de la ciutadania, sobre la qual es fonamenta la convivència en la societat democràtica, és imprescindible també que aquestes mesures comptin amb una previsió legal clara i concreta que estableixi amb precisió i seguretat el marc dins del qual pot actuar l’autoritat sanitària, amb una adequada ponderació entre els drets dels ciutadans i les obligacions que, per responsabilitat social, s’han d’imposar, i que ofereixi una plena seguretat jurídica, de manera que les persones siguin clarament coneixedores de les conseqüències jurídiques de les seves conductes.
D’aquesta manera, i d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, que exigeixen que en aquests casos es compleixi el principi de legalitat, que comporta també el de taxativitat, i que les mesures que puguin restringir l’exercici de drets siguin només les necessàries en una societat democràtica i en tot cas proporcionades als objectius que legítimament han de buscar, s’estableixen diverses modificacions de la Llei 30/2018 , del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, per explicitar de manera específica les mesures que es poden prendre, fins ara implícites en la legislació i en molts casos sense un règim específic.
Així, es modifica la Llei 30/2018 , del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública per especificar que el Govern, com a autoritat sanitària, pot restringir el nombre de persones que es poden reunir físicament en espais i locals, públics i privats, sempre que sigui necessari per protegir la salut pública i de manera estrictament proporcionada.
Aquesta és una de les mesures que l’experiència de la COVID-19 han mostrat com a més efectives per fer front a la pandèmia, i, atès que la Llei qualificada de seguretat pública inclou en l’àmbit del dret de reunió les trobades que celebren les persones físiques als seus domicilis o en locals públics o privats, també per raons familiars o d’amistat, i les que les entitats públiques i privades celebren en llocs tancats, es fa convenient preveure aquesta restricció temporal de l’exercici d’aquest dret, per raons de protecció de la salut pública, en la mateixa Llei qualificada; restricció que se sotmet al límit màxim de tres mesos, passats els quals s’ha de sol·licitar la pròrroga davant el Consell General.
Aquestes restriccions del nombre de persones que es poden trobar físicament i simultàniament en un determinat espai o local han de ser en tot cas les estrictament necessàries, i s’han d’establir de manera proporcionada amb la finalitat de protegir la salut pública, de tal forma que siguin només les mínimes necessàries.
Igualment, s’introdueix explícitament la protecció de la salut pública entre les circumstàncies que s’han de valorar en relació amb les comunicacions prèvies de les manifestacions que es vulguin celebrar, de tal manera que la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior pugui suggerir també mesures de protecció de la salut pública i de la salut de les persones que hi assisteixin, per fer compatible l’exercici d’aquest dret amb la protecció de la salut, que és també un dret reconegut a l’article 30 de la Constitució.
I també es modifica l’article 12 de la Llei esmentada, per afegir-hi un supòsit de suspensió i dissolució de les manifestacions per part de la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior: quan la manifestació es desenvolupa seguint unes mesures de protecció de la salut pública diferents de les quals han estat comunicades.
D’altra banda, s’afegeixen a la llista d’esdeveniments que, malgrat ser privats, han de ser comunicats prèviament al director del Cos de Policia els que s’estableixin per part de l’autoritat sanitària per motius de protecció de la salut pública.
La possibilitat de controlar els contactes en cas de contagi s’ha manifestat com una de les mesures més efectives per combatre la pandèmia, especialment en les fases inicials i quan es produeixen brots.
Amb aquesta habilitació legal expressa es podran adoptar les mesures necessàries a aquest efecte, no sols per tenir constància d’aquests actes de risc potencial, sinó també per poder seguir els contactes, si escau, i fer-ho de manera plenament respectuosa amb el caràcter privat d’aquests actes i amb totes les garanties de confidencialitat i de protecció de les dades personals de les persones afectades.
La Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, ja preveu la protecció de la salut pública com una de les seves finalitats essencials, i inclou un extens títol dedicat a la programació en aquesta matèria i, després, un conjunt de facultats d’intervenció del Govern en casos especials, entre els quals figuren les situacions d’emergència, de catàstrofe o de risc per a la salut pública.
L’experiència aportada per la COVID-19 aconsella concretar i especificar aquestes facultats generals d’intervenció, especialment en els casos en què pot resultar afectat l’exercici de determinats drets, com succeeix amb moltes de les mesures que s’han mostrat eficaces en la lluita contra la pandèmia.
La necessitat d’assegurar al màxim possible el principi de seguretat jurídica i l’adequada proporcionalitat en l’aplicació de totes les mesures restrictives fa que sigui convenient passar d’una previsió general, en què aquestes mesures estaven implícites, a una previsió concreta i específica que permeti dotar el marc jurídic dins del qual s’han de moure el Govern i els ciutadans de la màxima seguretat i claredat, amb respecte, però, dels drets i les llibertats de les persones.
Amb aquesta finalitat s’han especificat les facultats que corresponen al Govern, segons l’article 59 de la Llei general de sanitat, per establir l’ús obligatori de mascaretes i altres elements de protecció i d’autoprotecció; aprovar normes i protocols d’higiene per a espais, locals i establiments d’ús públic; ordenar el tancament d’espais, locals i establiments d’ús públic o bé la limitació de la seva capacitat; restringir les activitats lúdiques, recreatives, esportives, comercials i econòmiques, o restringir la mobilitat de les persones o la circulació de mercaderies.
Totes les mesures que s’adoptin, com ja establia la Llei general de sanitat, han de ser sempre proporcionades als objectius buscats, i quan restringeixin la lliure circulació de persones i mercaderies o la llibertat d’empresa, han de ser les mínimes necessàries; a més, se sotmet la seva durada al límit màxim de tres mesos, passats els quals s’ha de sol·licitar la pròrroga de les mesures en qüestió davant el Consell General.
Igualment, s’afegeix un nou paràgraf a l’article 59 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, pel qual es preveu que el Govern, com a autoritat sanitària, pugui aprovar la realització de proves diagnòstiques, en centres públics o centres sanitaris privats degudament autoritzats a aquest efecte, i aplicar mesures profilàctiques obligatòries que no siguin tractament mèdics ni vacunes.
Així, en el camp de la salut pública es concreta la previsió general que conté l’article 11 de la Llei 20/2017 , del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, quant a excepcions al consentiment informat de les actuacions del sistema sanitari sobre la salut dels usuaris.
D’altra banda, es regula el supòsit en què persones privades diferents de les referides anteriorment vulguin dur a terme proves diagnòstiques als clients i usuaris dels seus serveis.
L’eficàcia de la lluita contra les pandèmies depèn en una part molt important de la responsabilitat de les persones, que han d’adequar les seves conductes a les necessitats de la situació, seguint les recomanacions i les instruccions de les autoritats sanitàries.
Aquest mateix sentit de la responsabilitat social fa que s’hagin de sancionar les conductes irresponsables que posen en perill la salut de les persones, inclosa la de qui les realitza.
Per aquest motiu, es preveu, tant a la Llei qualificada de seguretat pública com a la Llei general de sanitat, una sèrie d’infraccions específiques en aquesta matèria, per incompliments de les obligacions, també específiques, que prèviament s’han establert.
En relació amb les infraccions previstes a la Llei general de sanitat, cal destacar que s’ha especificat un conjunt de conductes que es tipifiquen com a infraccions lleus, respecte de les quals s’estableix un règim especial, no sols perquè es tipifiquen conductes concretes, a diferència del que en general fa aquesta Llei, sinó també perquè se sancionen mitjançant un procediment més ràpid i àgil, amb la possibilitat de reduir la sanció per conformitat.
La naturalesa d’aquestes infraccions aconsella establir aquest règim especial, i, per les grans similituds que presenta amb les infraccions administratives en matèria d’ordre públic i de convivència ciutadana, permet remetre, per economia legislativa, al procediment sancionador especial que preveu la Llei qualificada de seguretat pública, amb les especificitats que pertoquen, particularment, en qüestió de reincidència.
S’introdueix també a la Llei general de sanitat, de manera expressa, la possibilitat de tancar espais, locals i establiments d’ús públic com a mesura cautelar mentre se substancia el procediment sancionador.
Atesa la naturalesa de les situacions de pandèmia, l’adopció ràpida d’aquest tipus de mesures és essencial per evitar que s’estengui.
La Llei inclou una Disposició transitòria, relativa als procediments sancionadors que s’estiguin tramitant en el moment de l’entrada en vigor de la Llei.
Finalment, per tal de reforçar la capacitat d’inspecció i control de l’Estat en matèria sanitària, en els casos excepcionals previstos a l’article 58 de la Llei general de sanitat, s’autoritza el Govern a habilitar treballadors públics que no formen part del personal del ministeri responsable de la salut, a fi de dur a terme inspeccions i constatar infraccions.
I amb la mateixa finalitat, la Disposició final primera fa una modificació molt puntual de la Llei 8/2005 , del 21 de febrer, dels agents de circulació comunals, a fi que en les circumstàncies excepcionals previstes a l’article 58 de la Llei general de sanitat, i a requeriment del Govern, les autoritats comunals també puguin facultar els agents de circulació per dur a terme inspeccions i constatar infraccions i traslladar-les al ministeri responsable de la salut perquè instrueixi els expedients corresponents.
Les disposicions finals segona, tercera i quarta, respectivament, qualifiquen determinades disposicions de la Llei, faculten l’elaboració de textos consolidats de les lleis que es modifiquen, i determinen la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Font : BOPA
Article 1 derogat des del 16/12/2021 (Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública)
Doctrina i jurisprudència que el cita (1) enllaç automàtic
- Sentència del Tribunal Constitucional del 19-4-2021 relativa al recurs directe d'inconstitucionalitat 2021-2-L.
· Tribunal Constitucional · 2021-04-19 · cita l'article de la llei
«…tucionalment acceptable, d’acord amb l’article 40 del mateix text. - Pel que fa a l’article 1.3 de la Llei 19/2020 que modifica els aparats 1 i 3 de l’article 9 de la Llei 30/2018 qualificada de seguretat pública en…»
Enllaç trobat automàticament perquè el document cita aquest article; cal comprovar-ne la pertinença.
Article 2. Modificació de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989
1. Es modifica l’article 57 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 57
1. El Govern vetlla pel compliment del conjunt de la normativa aplicable en matèria sanitària en tots els sectors relacionats amb la salut, tant si es tracta d’institucions públiques o privades, de professionals de la salut o d’altres persones concernides.
2. El Govern garanteix que el ministeri responsable de la salut disposa de l’estructura, de l’organització, i dels recursos humans i econòmics necessaris per exercir les competències que li són pròpies en matèria de planificació, gestió, control i avaluació en l’àmbit de la salut.
3. A l’efecte de fer inspeccions, constatar infraccions i proposar sancions, el personal del ministeri responsable de la salut que té assignades aquestes competències té la qualitat d’agent de l’autoritat sanitària.
4. En totes les circumstàncies previstes a l’article 58, el Govern pot habilitar altres agents de l’autoritat i inspectors o treballadors públics qualificats de l’Administració general, que adquireixen la qualitat d’agent de l’autoritat, per dur a terme inspeccions i constatar infraccions a fi de traslladar-les al ministeri responsable de la salut perquè instrueixi els expedients corresponents. En aquest sentit i en les mateixes circumstàncies, el Govern pot requerir la col·laboració de les corporacions comunals en els termes de l’article 55 per tal que els seus agents de l’autoritat portin a terme les tasques esmentades al paràgraf anterior.
5. El Govern ha d’informar de manera transparent i clara sobre la necessitat de les mesures en matèria sanitària, de la seva eficàcia i del resultat de la seva avaluació i seguiment.
2. Es modifica l’article 59 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 59
1. En totes les circumstàncies previstes en l’article 58, el Govern adopta les mesures preventives i de protecció adequades, entre les quals l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals; l’establiment de normes i protocols d’higiene pública; el tancament i la limitació de capacitats de locals, establiments i espais d’ús públic; la prohibició i la restricció d’activitats lúdiques, recreatives, esportives, comercials i econòmiques, i les restriccions a la mobilitat personal i a la circulació de mercaderies, que sempre han de ser proporcionals als objectius buscats i amb la durada mínima imprescindible, que no pot superar el període d’un mes, sense perjudici que es puguin prorrogar fins a un període màxim de dos mesos més si persisteix la situació que les justifica, amb les mateixes condicions. Abans de la finalització d’aquest període de dos mesos més, en cas que persisteixi la situació que les justifica, s’ha de sol·licitar al Consell General la pròrroga d’aquestes mesures davant, d’acord el que disposa el Capítol VI del títol IV del Reglament del Consell General per un nou període de dos mesos, i així successivament en cas que escaigui. Les mesures restrictives de la lliure circulació de persones i mercaderies i de la llibertat d’empresa són, en cada cas, les mínimes necessàries.
2. El Govern també pot aprovar la realització de proves diagnòstiques en establiments i centres públics, o en establiments i centres sanitaris privats degudament autoritzats a aquest efecte, i pot aplicar mesures profilàctiques obligatòries que no siguin tractaments mèdics ni vacunes, d’acord amb la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.
3. Tanmateix, en el marc de les circumstàncies previstes a l’article 58, el Govern pot autoritzar persones privades diferents de les previstes a l’apartat anterior a realitzar proves diagnòstiques als seus clients i usuaris, sempre que utilitzin tests degudament autoritzats pel ministeri responsable de la salut, i disposin d’un protocol, prèviament aprovat pel ministeri esmentat, que ha d’establir, com a mínim i cumulativament, les condicions següents:
a) L’espai en el qual han d’efectuar-se les proves, a l’efecte de garantir la seguretat i la intimitat de les persones que s’hi sotmetin.
b) La formació del personal que pot efectuar les proves i de l’equipament de protecció personal que han d’utilitzar.
c) La neteja i desinfecció dels espais, els equipaments de protecció, i el circuit de les persones que se sotmetin a les proves.
d) El tractament de les dades, que en tot cas ha de respectar la legislació de protecció de dades personals en l’àmbit sanitari, així com les obligacions quant al trasllat del resultat de les proves al ministeri responsable de la salut i les actuacions que cal seguir en cas que es diagnostiqui una persona com a positiva d’un malaltia.
Abans de sotmetre’s a les proves, les persones concernides han de signar un consentiment informat, el contingut del qual ha de ser establert pel ministeri responsable en matèria de salut.
En el cas de les persones menors de setze anys i de persones amb capacitat modificada judicialment, el consentiment ha de ser signat per un dels titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal, tal com recull la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.
En cap cas la realització de les proves previstes en aquest apartat no eximeix les persones que les duguin a terme de les mesures imposades per l’autoritat competent en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, ni tampoc de l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals per part de les persones que s’hagin sotmès a les proves esmentades i hagin estat diagnosticades com a negatives de la malaltia.
L’eventual restricció de l’admissió als establiments de les persones privades previstes en aquest apartat que es fonamenti en el refús a sotmetre’s a les proves diagnòstiques ha d’aplicar-se en estricte respecte del principi de no-discriminació i d’igualtat de tracte, i ha de ser comunicada als clients i usuaris, de forma prèvia, clara i accessible, a l’entrada de l’establiment en qüestió o, pels serveis contractats de forma anticipada, abans de formalitzar-se la contractació.”
3. S’afegeix un nou apartat 5 a la lletra A de l’article 64 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 64 Es tipifiquen com a infraccions sanitàries les següents: A) Lleus (…)
5. En especial, constitueixen infraccions lleus en matèria de salut pública, quan no concorrin les circumstàncies per qualificar-les com a greus o molt greus, les conductes següents:
a) No usar els elements de protecció i d’autoprotecció personals que hagin estat ordenats per l’autoritat sanitària.
b) Incomplir les instruccions i els protocols sanitaris en els espais, locals i establiments d’ús públic ordenats per l’autoritat sanitària.
c) Superar la capacitat màxima de persones en espais, locals i establiments d’ús públic establerta per l’autoritat sanitària, sempre que no se superi el 50% de la capacitat màxima permesa; en aquest cas es considera infracció greu.
d) Participar en activitats lúdiques i recreatives prohibides o no respectar les restriccions d’aquest tipus d’activitats quan estiguin restringides per l’autoritat sanitària.
e) Incomplir les restriccions de la mobilitat personal establertes amb caràcter general per l’autoritat sanitària. Les infraccions previstes a les lletres
b) i
c) s’entenen comeses pels titulars, gerents o encarregats dels espais, locals o establiments corresponents, i es pot declarar la responsabilitat solidària de tots ells.”
4. Es modifica l’apartat 4 de la lletra B i s’afegeix un nou apartat 5 a la mateixa lletra de l’article 64 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, els quals queden redactats com segueix: “Article 64 […] B) Greus (…)
4. L’incompliment dels requeriments formulats per les autoritats sanitàries altres que els tipificats com a infraccions lleus a l’apartat 5 de la lletra A d’aquest article.
5. L’incompliment de les restriccions de la mobilitat establertes per l’autoritat sanitària específicament per a persones determinades o establertes amb caràcter general quan aquesta conducta comporti un perill directe i immediat per a la salut pública. […].” Els apartats 5 i 6 passen a ser, respectivament, apartats 6 i 7.
5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 65 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 65
1. Les infraccions a què fa referència l’article anterior se sancionen amb multa, d’acord amb la graduació següent:
a) Les infraccions lleus que estableixen les lletres
a) i
d) de l’apartat 5 de la lletra A, amb un import de 200 euros.
b) Les infraccions lleus que estableixen les lletres b),
c) i
e) de l’apartat 5 de la lletra A, amb un import de 500 euros.
c) Les infraccions lleus no previstes en les lletres anteriors, amb un import de fins a 1.000 euros.
d) Les infraccions greus, amb un import des de 1.001 fins a 20.000 euros.
e) Les infraccions molt greus, amb un import des de 20.001 fins a 100.000 euros. […].”
6. Es modifica l’apartat 1 de l’article 66 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 66
1. Com a mesura de caràcter cautelar, i mentre se substancia el procediment, l’autoritat sanitària competent, en cas de risc per a la salut pública, pot acordar la immobilització d’aliments, begudes, aigües i altres productes alimentaris, i el tancament d’espais, locals i establiments d’ús públic. […].”
7. S’afegeixen tres nous apartats, 2, 3 i 4, a l’article 68 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, els quals queden redactats com segueix: “Article 68 […]
2. Les infraccions lleus tipificades a l’apartat 5 de la lletra A de l’article 64 se sancionen d’acord amb el que estableixen els articles 61 a 63 de la Llei qualificada de seguretat pública. A l’efecte de tenir en compte la reincidència en la comissió d’aquestes infraccions, són anotades en el registre que preveu l’article 64 de la Llei qualificada de seguretat pública i se’ls aplica el règim establert en els seus articles 64 i 65.
3. En cas que una infracció lleu hagi de ser qualificada com a greu per reincidència, queda sense efecte la possibilitat de reducció per conformitat prevista a l’article 63 de la Llei qualificada de seguretat pública, i l’expedient es tramita segons el procediment ordinari establert al Codi de l’Administració. L’òrgan sancionador ha de notificar aquesta circumstància a l’interessat en el termini de deu dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la denúncia. Si la persona expedientada hagués pagat la multa, l’import satisfet es dedueix de la sanció que s’imposi o, si escau, l’interessat té dret a sol·licitar-ne el reemborsament.
4. S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona interessada ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una acció o una omissió constitutiva d’una infracció de la mateixa qualificació durant els sis mesos immediatament anteriors.” El primer paràgraf de l’article 68 es numera com apartat 1.
Doctrina i jurisprudència que el cita (1) enllaç automàtic
- Sentència del Tribunal Constitucional del 19-4-2021 relativa al recurs directe d'inconstitucionalitat 2021-2-L.
· Tribunal Constitucional · 2021-04-19 · cita l'article de la llei
«…decretades pel Govern per motius de protecció de la salut pública. - Pel que fa a l’article 2.2 de la Llei 19/2020 que modifica l’article 59 de la Llei general de sanitat, sobre el tancament i la limitació de capaci…»
Enllaç trobat automàticament perquè el document cita aquest article; cal comprovar-ne la pertinença.
Disposició transitòria Els
expedients sancionadors oberts en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant segons el procediment aplicable en aquest moment.
Disposició final primera. Modificació de la Llei 8/2005 , del 21 de febrer, dels agents de circulació comunals
Es modifica la lletra
h) de l’article 11 de la Llei 8/2005 , del 21 de febrer, dels agents de circulació comunals, la qual queda redactada com segueix: “Article 11. Funcions Corresponen als agents de circulació comunals, en el seu àmbit d’actuació, les funcions i competències següents: […]
h) Estendre actes o atestats d’infracció o denúncia en l’àmbit de les seves competències, sempre que tinguin encomanada aquesta facultat, i indicar l’import pecuniari de la sanció que es proposa d’acord amb la normativa legal aplicable. En les circumstàncies excepcionals previstes a l’article 58 de la Llei general de sanitat i a requeriment del Govern, les autoritats comunals poden facultar els agents de circulació per dur a terme inspeccions i constatar infraccions a fi de traslladar-les al ministeri responsable de la salut perquè instrueixi els expedients corresponents. […].”
Disposició final segona. Qualificació de la Llei
L’article 1 i els apartats 2 a 5 de l’article 2 d’aquesta Llei tenen caràcter de llei qualificada. Les altres disposicions tenen caràcter de llei ordinària.
Disposició final tercera. Textos consolidats
S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei presenti al Consell General el projecte de consolidació de la Llei 30/2018 , del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, amb la incorporació de totes les modificacions que s’hi han produït.
Disposició final quarta. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .