Llei 15/2020, del 26 de novembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu

Article 1. Pròrroga dels contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent que finalitzen l’any 2021
1. Els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent atorgats a l’empara del capítol primer del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent la durada dels quals finalitza l’any 2021, tant si es tracta del termini pactat en el contracte d’arrendament com si es tracta del termini com a conseqüència d’una pròrroga tàcita, es poden prorrogar, renovar o extingir segons convinguin lliurement les parts, d’acord amb les disposicions de la Llei esmentada. No obstant això, a manca d’acord entre les parts, un cop s’esdevingui el termini de finalització de la durada del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues, la part arrendatària pot exigir a la part arrendadora que aquest termini es prorrogui un any més com a màxim, durant el qual la part arrendadora només pot incrementar la renda d’acord amb el que estableix l’article 45.2 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent. Aquesta pròrroga legal només pot ser exigida per la part arrendatària en cas que el dia en què s’esdevingui el termini de finalització de la durada del contracte estigui al corrent de totes les obligacions contractuals a càrrec seu.
2. Tanmateix, la part arrendatària no pot exigir la pròrroga del contracte en els casos següents:
a) Quan la part arrendadora cedeixi l’habitatge arrendat al Govern per a usos socials, si bé no es pot fer efectiva l’extinció del contracte d’arrendament fins a la finalització de la seva vigència. Els requisits i les condicions de la cessió esmentada han de ser regulats en els convenis de cessió d’ús que acordin les parts.
b) Quan la part arrendadora recuperi l’habitatge arrendat en finalitzar el contracte d’arrendament per expiració del termini pactat, per destinar-lo a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. Amb la finalitat de garantir que l’habitatge es destina a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, la part arrendadora ha de justificar el parentiu corresponent. La part arrendatària, en el moment en què se li notifiqui l’extinció del contracte d’arrendament per aquesta causa, ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica que ha d’anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu. Amb la finalitat de garantir que l’ús de l’immoble s’adreça a l’habitatge habitual, la persona propietària o, si escau, la part arrendatària familiar ha d’acreditar davant el ministeri competent en matèria d’habitatge, en el termini de trenta dies naturals posteriors a l’expiració del contracte, el canvi del cens corresponent i l’alta dels subministraments bàsics, així com la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta. L’ús propi o la cessió de l’habitatge a favor de familiars previstos en aquest apartat han de ser per a un període mínim de cinc anys; llevat que no es pugui complir amb el referit període mínim degut a alguna causa de força major, separació, divorci, accident o malaltia de la part arrendadora o del familiar de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. En cas d’incompliment del període de cinc anys definit en el paràgraf anterior, la persona propietària ha de destinar novament l’arrendament a favor de terceres persones. La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’inferior o igual valor a la que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. No obstant això, la persona propietària pot actualitzar la renda del nou contracte d’arrendament amb l’índex general de preus de consum acumulat durant els anys en què l’habitatge ha estat destinat a ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. Als efectes previstos en aquest article, s’entenen per subministraments bàsics l’electricitat, l’aigua, la calefacció i les telecomunicacions.
c) Quan la renda mensual de l’habitatge corresponent superi l’import de 1.500 euros. Aquesta renda es refereix exclusivament al preu de l’habitatge i resten exclosos del seu còmput el preu de les places d’aparcament, trasters o de qualsevol dels subministraments que estiguin vinculats al contracte d’arrendament. Aquesta excepció no és aplicable quan la part arrendatària tingui reconeguda la condició de família nombrosa.

Article 6. I ncrement de les pensions de la
Caixa Andorrana de Seguretat Social d’un import brut inferior al salari mínim interprofessional
1. L’1 de gener del 2021, les pensions de la seguretat social s’incrementen fins al 3,5% si a la data del 31 de desembre del 2020 l’import mensual percebut per totes les pensions és inferior al salari mínim interprofessional, la persona beneficiària resideix a Andorra i compleix els requisits següents:
a) Per a la pensió de jubilació, la persona beneficiària ha d’acreditar un període mínim de cotització de 25 anys a la branca de jubilació.
b) Per a la pensió de viduïtat, s’ha de justificar un període mínim de cotització de la persona assegurada difunta de 25 anys a la branca de jubilació.
c) Per a la pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna, o per a la pensió d’invalidesa derivada d’accident laboral o malaltia professional, la persona beneficiària ha d’acreditar un període mínim de cotització de 25 anys a la branca general.
2. S’assimilen als períodes cotitzats els períodes en què la persona beneficiària o la persona assegurada difunta hagin percebut una pensió d’invalidesa.
3. Aquest increment extraordinari té caràcter no contributiu i es manté mentre la persona assegurada continuï complint els requisits establerts.

Article 7. I ncrement de la pensió de solidaritat per a persones amb discapacitat i de la pensió de solidaritat
per a la gent gran
1. L’1 de gener del 2021, s’incrementa en el 3,5% la quantia de la pensió de solidaritat per a persones amb discapacitat i la de la pensió de solidaritat per a la gent gran, regulades respectivament als articles 25 i 26 de la Llei 6/2014 , del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, tal com modificats per la Llei 27/2017 , del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006 i la Llei 1/2018 , de l’1 de març, del pressupost per a l’exercici del 2018, respectivament.
2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, el conjunt d’ingressos que percebi la persona beneficiària de la pensió de solidaritat no pot superar el llindar econòmic de cohesió social, definit a la Llei 6/2014 , del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris.

Disposició addicional primera. Taula Nacional de l’Habitatge
S’encomana al Govern la modificació de la composició de la Taula Nacional de l’Habitatge, per tal que inclogui com a participants un representant del Fòrum Nacional de la Joventut (FNJA) i un representant de l’Associació Andorrana de Consumidors i Usuaris (ACU).

Disposició addicional segona. Planificació pel
Dret a l’habitatge S’encomana al Govern que prengui les disposicions oportunes per a la planificació de polítiques públiques d’habitatge inclosa l’elaboració de plans estratègics.

Disposició transitòria primera. Exempció de determinats requisits d’habitabilitat
1. No obstant el que estableixen els articles 126 i 137 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 tal com modificats per la Llei 6/2011 , del 28 de juliol, i la Llei 16/2012 , del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, respectivament, i sense perjudici del que preveuen els reglaments que desenvolupen la Llei esmentada, es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat següent, sempre que la sol·licitud es presenti davant el comú corresponent en un termini de 20 mesos a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que les obres tinguin com a finalitat condicionar un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta o al soterrani, d’aparcaments, trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal del propietari de l’edifici. També es poden atorgar transitòriament llicències de canvi d’ús en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat següent.
2. En els casos esmentats a l’apartat anterior, es pot atorgar la llicència de rehabilitació, de reforma o de canvi d’ús, tot i que l’edifici es trobi en règim de fora d’ordenació, amb el benentès que es compleixin els requisits d’habitabilitat vigents en la data de la construcció de l’edifici, encara que les obres de rehabilitació o de reforma siguin considerades obres majors, i, d’altra banda, queden exempts del compliment dels requisits mínims en relació amb les places d’aparcament, els ascensors, la ventilació i la il·luminació de les escales. En els casos esmentats a l’apartat anterior, els requisits d’eficiència energètica s’apliquen només sobre els elements puntuals que siguin objecte d’una ampliació, reforma o rehabilitació, les característiques dels quals estan regulades d’acord amb la normativa sobre eficiència energètica vigent en el moment de presentar la sol·licitud corresponent.
3. Les disposicions anteriors no són aplicables en cas que alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici es destini a l’ús turístic per dies, setmanes o mesos, o de forma estacional, de manera que cap de les unitats immobiliàries ubicades en un edifici que s’hagi acollit a les disposicions anteriors no pot ser objecte d’una autorització administrativa d’habitatge d’ús turístic. A més, l’aplicació de les disposicions anteriors queda supeditada al fet que es destinin totes les unitats immobiliàries de l’edifici al lloguer residencial, amb les excepcions que preveu l’apartat 1. La venda d’alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici, o el fet que deixin de destinar-se al lloguer residencial, llevat de les excepcions que preveu l’apartat 1, requereixen que, amb caràcter previ, tot l’edifici esdevingui conforme a la normativa urbanística aplicable en el moment que tingui lloc la venda o el canvi de destí. Excepcionalment poden acollir-se a la transitorietat regulada en aquesta disposició transitòria els edificis d’ús hoteler dels allotjaments turístics dels grups d’hotels i d’aparthotels i de la modalitat d’apartaments turístics, sempre que els habitatges en règim de lloguer residencial no representin més del 50% del total de la superfície destinada a unitats d’allotjament. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, tot l’edifici ha de ser destinat a habitatges en règim de lloguer residencial, d’acord amb els apartats anteriors. Als hotels, aparthotels i apartaments turístics que s’acullin a aquesta disposició transitòria no els són aplicables els articles 6 i 13 de la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, pel que fa a l’obligació que els edificis hagin d’estar constituïts totalment per habitacions, estudis o apartaments destinats a l’activitat turística.

Disposició transitòria segona. Reducció del percentatge de la cessió obligatòria i gratuïta a favor dels comuns de la Llei d’ordenació del
territori i l’urbanisme Durant un termini d’un (1) mes a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els comuns poden decretar en sòl urbà consolidat, i per un termini de vint (20) mesos, la reducció temporal del percentatge de cessió obligatòria de sòl per a edificis d’habitatges destinats a l’arrendament per a residència habitual i permanent, i del seu equivalent econòmic, fins a un zero per cent (0%). S’acullen a la reducció les llicències de construcció que compleixin tots els requisits que s’indiquen a continuació:
a) Les sol·licituds de construcció s’han de presentar al comú dins del termini de vint (20) mesos a comptar de la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del decret comunal que estableix la reducció, o bé han d’estar en curs de tramitació administrativa en el moment de la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del decret comunal que estableix la reducció.
b) Les llicències s’han d’atorgar dins del termini de tres (3) mesos a comptar de la data de presentació al comú de la sol·licitud de construcció.
c) Les obres s’han d’iniciar en un termini màxim de cinc (5) mesos a comptar de la data d’atorgament de la llicència.
d) Les obres s’han de dur a terme en els terminis d’execució previstos en la llicència, sense dret de pròrroga i en cap cas no han de superar el termini de tres (3) anys.
e) Que les obres tinguin com a finalitat construir un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta i/o al soterrani, d’aparcaments i/o trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal de la persona propietària de l’edifici, durant un període, com a mínim, de deu (10) anys a comptar de l’atorgament de les cèdules d’habitabilitat corresponents. En el cas que una llicència s’hagi acollit a la reducció del percentatge de cessió obligatòria de sòl i la propietat vulgui canviar el destí de l’edificació de forma diferent a la que va generar el dret a reducció abans dels deu (10) anys posteriors a l’obtenció de les cèdules d’habitabilitat, el titular ha d’efectuar la cessió obligatòria del sòl al comú, o l’equivalent econòmic, sense reducció, d’acord amb el percentatge vigent al moment de l’atorgament de la llicència. No es poden atorgar llicències de canvi d’ús -ni urbanístiques, ni tributàries-, sense el compliment previ de dita obligació de cessió. Tanmateix, en el cas que una llicència s’hagi acollit a la reducció del percentatge de cessió obligatòria de sòl i l’execució de l’obra incompleixi les lletres
c) o
d) anteriors, el comú ha de decretar la suspensió de la llicència fins que el titular efectuï la cessió obligatòria del sòl al comú, o aboni l’equivalent econòmic, sense reducció, d’acord amb el percentatge vigent al moment de l’atorgament de la llicència. Per a les sol·licituds de construcció presentades en els terminis fixats a la lletra
a) anterior, la llicència es considera atorgada si en el termini de tres (3) mesos no és denegada expressament.

Disposició final primera. Textos consolidats
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General el Projecte de text consolidat de la Llei 21/2013 , del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables i el Projecte de text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999.

Disposició final segona. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2021.