Article 88. Actuació cautelar administrativa en cas d’urgència o conformitat

Article 88. Actuació cautelar administrativa en cas d’urgència o conformitat

1. Els professionals, especialment els que treballen en l’àmbit dels afers socials, l’educació i els altres que tinguin una implicació directa en els drets dels infants i els adolescents tenen l’obligació de donar una atenció immediata a l’infant o l’adolescent que estigui en una situació de desemparament.

2. El servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència pot decidir en cas d’urgència la separació de l’infant o l’adolescent del seu nucli familiar quan consideri raonadament que és la mesura de protecció més adequada d’acord amb els seus drets i interessos. Aquesta decisió s’ha de comunicar al batlle competent de la jurisdicció de menors en el termini màxim de vint-i-quatre hores des del moment en què s’ha adoptat perquè es pugui tramitar, si escau, el procés de desemparament corresponent, i es pot impugnar en els termes que estableix l’article 83.

3. El Cos de Policia, en cas que intervingui i evidenciï una situació d’urgència que suposi un perill greu i imminent per a l’infant o l’adolescent, o per a terceres persones, pot separar l’infant o l’adolescent del seu nucli familiar i adoptar la mesura de protecció que consisteix en l’acolliment residencial. Aquesta decisió s’ha de comunicar en el termini més breu possible al batlle competent de la jurisdicció de menors i al Ministeri Fiscal, i s’ha de notificar als progenitors o a les persones que tinguin o tenien atribuïda la tutela o la guarda de l’infant i l’adolescent. A més, s’ha de tenir en compte l’opinió de l’adolescent o de l’infant que tingui capacitat i maduresa suficients. En qualsevol cas, la decisió esmentada ha de ser validada eventualment pel Ministeri Fiscal en el termini màxim de dotze hores, i pot ser revocada en qualsevol moment pel batlle competent de la jurisdicció de menors.

4. En cas que els progenitors o els titulars de la tutela o la guarda estiguin conformes amb la separació de l’infant o l’adolescent del nucli familiar, el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència pot assumir la tutela d’aquest infant o adolescent. Aquesta decisió s’ha de comunicar al batlle competent de la jurisdicció de menors en el termini màxim de setanta-dos hores des del moment en què s’ha adoptat perquè es pugui tramitar, si escau, el procés de desemparament corresponent.

5. En totes les actuacions cautelars a què fa referència aquest article, l’adolescent que tingui dotze anys o més ha de ser escoltat. També es pot escoltar l’infant que tingui maduresa i capacitat suficients en un context adequat per garantir la seva privacitat i amb el suport psicològic adient.