Disposició final segona. Modificació de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal

Disposició final segona. Modificació de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal
1. Es modifica l’article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 23. Legitimació activa
1. Pot demandar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal:
a) Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, en relació amb els actes sotmesos al control de la jurisdicció administrativa i fiscal segons l’article 1, lletra a, d’aquesta Llei.
b) Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès, dret o expectativa de dret vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa i fiscal segons l’article 1, lletra b, d’aquesta Llei.
c) L’Administració pública per obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d’un acte administratiu, d’acord amb el Codi de l’Administració.
2. Per a la defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, també estan legitimades per intervenir, en nom i interès de les persones afiliades o associades, i sempre que comptin amb la seva autorització, les organitzacions sindicals i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació processal de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.”
2. S’afegeix un nou article 44 bis a la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, el qual queda redactat com segueix: “Article 44 bis. Càrrega de la prova En els processos en què es justifiqui la concurrència d’indicis que s’ha produït una conducta lesiva dels drets fonamentals o de les llibertats públiques, o una conducta discriminatòria per algun dels motius prohibits per la Constitució i les lleis, correspon a la part demandada aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat.”