Aplanament - estimació integra de la demanda (0315/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0315/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Martin va interposar demanda, de data 15-04-2010, envers el Sr. Recio segons la qual reclamava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 900.000 euros, amb més 17.781,53 euros d'interessos i amb imposició de les costes processals i de les despeses extrajudicials causades.

En data 6-05-2010, la part defenent va aplanar-se a la demanda.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, segons la qual establia que "DECIDEIX Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la societat Martin contra el Sr. Recio.

Segon.- Declarar que l'import de principal del que és deutor el Sr. Recio envers Martin des del 29 d'abril de 2009 és el de 873.419,89 euros, al qual s'ha d'afegir l'import de 17.781,53 euros corresponent als interessos a partir del 29 d'abril de 2009, condemnant al Sr. Recio a pagar aquests imports a Martin

Tercer.- No donar lloc a la petició de condemna en costes processals feta per l'agent".

III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 25-01-2011, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació parcial de la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La sentència d'instància reconeix que s'ha produït un aplanament a la demanda i que aquest (cfr D. 42,6,2 i STSJA 16-03-1995) significa que s'han de considerar acreditats els fets que donen suport a la demanda i estimar les pretensions de la part agent, però que l'aplanament no eximeix al Batlle de valorar els fets i pronunciar una sentència contrària si escau. Així, entén que la reclamació exercitada per la part agent s'ha de reduir de 900.000 euros a 873.419,89 euros, i mantenir també l'import reclamat per interessos de 17.781,53 euros.

II.- Aquesta Sala no pot convenir amb la resolució d'instància. En efecte, l'aplanament constitueix una de les formes d'acabament del procés amb el dictat d'una sentència condemnatòria i el mateix s'ha de diferenciar de l'admissió de fets que no es projecta sobre la pretensió, de manera que no determina per se el dictat d'una sentència estimatòria.

En el present cas, en data 6 de maig de 2010, el defenent va presentar un escrit en el qual "passo a APLANAR-ME a la demanda en judici verbal civil, a seguir pel procediment ordinari, instada per Martin, sol·licitant ensems és dicti sentència sense altre tràmit".

D'acord amb les coordenades anteriors i atès que el defenent ostenta plena capacitat processal, l'objecte del procés és plenament disponible i no s'observa que es contravinguin interessos generals o es contravinguin normes d'ordre públic, s'escau donar lloc a l'aplanament, de manera que procedeix posar fi al procés i dictar sentència de conformitat amb les pretensions exercitades en la demanda, tota vegada que a través de l'aplanament es reconeix la procedència de la pretensió exercitada per l'agent. S'escau, per tant, procedir a la revocació de la sentència en el sentit indicat i donar lloc a l'estimació íntegra de la demanda exercitada per l'agent, en virtut de l'aplanament articulat per la defenent.

III.- El segon dels motius de recurs fa referència a les costes processals derivades de l'aplanament. Esdevé doctrina d'aquesta Sala, entre altres, sentència del Tribunal Superior de 19-11-1998 i Aute de 23-10-2003, que en l'ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l'entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d'aplanament i determinació de les costes processals. Així, aquesta Sala, a diferència del que succeeix en dret comparat, i tota vegada que l'ordenament jurídic andorrà es nodreix de les seves fonts pròpies i esdevé un sistema que es caracteritza, com a ordenament jurídic, per la completesa i la coherència, ha considerat que en aquells supòsits en els quals l'aplanament es produeix i que l'actuació de la defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s'ha d'efectuar imposició de les costes processals.

I d'acord amb la referida doctrina, encara que la part recurrent manifesta que es va requerir de forma privada al deutor de pagament, aquest extrem no consta a les actuacions, de manera que no s'ha produït cap infracció de la referida doctrina jurisprudencial, segons la qual la imposició de les costes processals en els casos d'aplanament es justifica quan l'auxili judicial s'ha hagut de sol·licitar degut a la conducta del defenent d'impedir i frustrar la satisfacció del dret subjectiu del creditor, mentre que en el cas present no s'ha acreditat que s'hagués efectuat la reclamació extrajudicial que hagi motivat l'exercici de l'acció judicial per a donar compliment a les legítimes expectatives de la part creditora. Per tant, s'escau mantenir la no imposició de les costes processals de la instància.

IV.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de Martin contra la sentència, de data 5-10-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit de declarar que procedeix estimar íntegrament la demanda interposada contra el Sr. Recio i condemnar-lo a l'abonament de la quantitat de 900.000 euros, amb més els 17.781,53 euros, en concepte d'interessos des del 29-04-2009 i fins a l'efectiu pagament. No s'escau efectuar imposició de les costes de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.