Criteri imposició de les costes processals estimació quasi íntegra de la demanda (TSJC-310/12 )

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-310/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil M., S.A. va interposar demanda, de data 7-03-2012, envers la mercantil G., ORG_0, en virtut de la qual sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de l'import de 18.385,31 euros, amb més els interessos legals meritats i la totalitat de les costes processals.

En data 28-03-2012 la representació processal de la part defenent va oposar-se parcialment a la demanda i va demanar que es dictés Sentència en la qual s'establís que l'import a percebre per l'agent és de 18.305,91 euros i que es desestimés la reclamació de les despeses bancàries de retorn, la petició d'interessos i la imposició de les costes processals.

II.- En data 21-11-2012 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant majoritàriament la demanda principal, ha de condemnar i condemna a la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "G., ORG_0" a pagar a la societat mercantil andorrana per accions "M., S.A." la suma global de divuit mil tres-cents set euros amb quaranta-nou cèntims (18.307,49.- euros), més els interessos legals produïts respecte de dit import a comptar del vint-i-vuit de març del dos mil dotze i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb imposició de les costes processals ocasionades en aquesta instància segons preveu el darrer Considerant".

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la Sentència d'instància i, en data de registre 4-03-2013 va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la resolució d'instància.

Pel contrari, la representació processal de la mercantil recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 22-03-2013, demana que es procedeixi a la desestimació del recurs, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent assenyala, en primer terme, que l'agent va reclamar l'import de 23.017,30 euros quan sabia que la defenent ja havia abonat l'import de 77,82 i 4.634,24 euros i, per tant, no és cert que pagués les dites sumes a l'instant del plet, sinó que ho va fer quatre mesos abans de la formulació de la demanda.

Aquest primer motiu o greuge que s'articula contra la resolució d'instància no pot ésser acollit. En efecte, de la lectura de la demanda s'evidencia amb claredat que la part agent va subministrar material per un import de 23.017,30 euros, però que l'objecte de la demanda (cfr. foli 17) és la reclamació de 18.385,31 euros, amb més interessos i costes. Així mateix, en el cos de la demanda (foli 16) es reconeix el pagament de la mercantil G., ORG_0, en el mes de desembre de 2011, per un import de 4.634,24 euros. I en l'escrit de rèplica (foli 50) reconeix que s'ha de deduir l'import de 77,82 euros, d'una factura ja liquidada per la mercantil esmentada. I si s'examina la Sentència d'instància, en el seu primer Considerant, indica que es van efectuar imports a compte de la suma deguda a l'instant del plet, però aquesta dicció emprada per la resolució recorreguda no significa que els pagaments s'efectuessin una volta iniciat el present procés, sinó que és suficient la lectura del referit Considerant per a poder apreciar que la Sentència ja descriu que el pagament de 77,82 euros es va liquidar per rebut bancari de data 5-11-2011 i la suma de 4.634,24 euros per xec bancari amb data de valor de dia 8-12-2011 i, per consegüent ambdós pagaments foren anteriors a la data de presentació de la demanda. En conseqüència, cap greuge es pot articular envers les afirmacions contingudes en el primer considerant de la Sentència d'instància i aquest primer motiu de recurs ha de ser rebutjat.

II.- El segon dels motius o greuges que esgrimeix la recurrent contra la Sentència d'instància rau en la imposició de les costes processals. Entén la recurrent que, en primer terme, no es va acreditar que es reclamés a la defenent el pagament ni se l'advertís de reclamacions judicials i existeix reiterada jurisprudència que considera que en aquest supòsit no procedeix la imposició de les costes processals. Afegeix que les sentències de la Sala de 28-10-2010, 30-11-2010 i 28-04-2011 no efectuen imposició de les costes processals quan no ha existit prèviament un requeriment extrajudicial. Sustenta que no es va aplanar a la demanda per una omissió de la demanda, consistent en no reconèixer els dos pagaments efectuat a compte.

Tampoc aquest motiu pot prosperar per les raons següents. No es pot acceptar l'argument de la recurrent segons el qual no es va aplanar a la demanda perquè a la demanda no es reconeixien els dos pagaments efectuats a compte. Ja s'ha posat de relleu com la part agent ja feia referència a la demanda que de la total quantitat s'havia de descomptar un pagament efectuat de 4.634,24 euros i en l'escrit de rèplica també reconeixia que la defenent havia abonat una factura per import de 77,82 euros. Malgrat aquests fets, la part defenent no es va aplanar a la demanda interposada per l'agent i, per consegüent, encara que no s'hagi acreditat la reclamació extrajudicial envers la defenent, la no imposició de les costes processals actua, en seu d'aplanament, quan no existeix una reclamació extrajudicial prèvia, mentre que quan existeix i s'obliga al titular del dret subjectiu a impetrar l'auxili judicial, les costes processals s'imposen al defenent que s'aplana (cfr. sentències TSJC-153/10 de data 28-10-2010, TSJC-276-10 de data 30-11-2010 i TSJC-315/10 de data 28-4-2011). Però en el cas que ens ocupa la doctrina d'aquesta Sala no esdevé aplicable, atès que no ens trobem front a un cas d'aplanament, sinó que la part defenent s'ha oposat parcialment a la demanda i la sentència ha acollit substancialment la pretensió de l'agent. Així front a una reclamació a la demanda de 18.385,31 euros, amb més els interessos, la Sentència concedeix 18.307,49 i els interessos des del 28-03-2012, de manera que es produeix una estimació quasi íntegra de la demanda, la qual cosa justifica, en atenció al criteri del venciment objectiu (Codi 7,51,5), la imposició de les costes processals a la part defenent.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el rebuig del recurs interposat i la imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de G., ORG_0 contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 21-11-2012, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.