Tutela sumària possessió, interdicte "uti possidetis" (6000051/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000323/2021 ORIGEN: 6000051/2020 - 00

NIG: 5300542120200000673

PARTS:

Apel·lant: Sr. Romeu

Advocat: Sr. Garzón

Apel·lat: Srs. Blasco, Gaya, Manzano i Araujo

Representant: Sr. Barba

Advocat: Sra. Sevillano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Tutela sumària possessió, interdicte "uti possidetis"

SENTÈNCIA 042-2022

Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El dia 17-09-2020, la representació processal dels Srs. Blasco, Gaya, Manzano i Araujo formulaven demanda contra el Sr. Romeu en exercici d'un interdicte de recuperació de la possessió o "uti possidetis", sol·licitant es dictés Sentència condemnant el darrer a reposar als seus mandants en la possessió pacífica de la vorera i del carrer de la B i a retirar a les seves costes el camió que ocupa part de la vorera com el carrer i declarant que el Sr. Romeu ha de tolerar pacíficament els treballs, que han de portar a terme els seus mandants, per completar l'enrajolament de la vorera amb idèntiques rajoles a les ja utilitzades per ell mateix. Interessaven, tanmateix, que les costes ocasionades fossin imposades al demandat.

2.- El Sr. Romeu no compareixia a escoltar la demanda malgrat haver estat degudament citat a tal efecte, essent declarat en rebel·lia processal per Aute de la mateixa data. Aquest articulava incident de nul·litat d'actuacions que va ser resolt per Aute del 10 de novembre del 2020, i a través del qual es va estimar en part l'incident de nul·litat d'actuacions i es van retrotreure les actuacions practicades fins al moment immediatament posterior a la declaració de rebel·lia processal del Sr. Romeu, donant-li trasllat de la demanda i emplaçant les parts a evacuar els tràmits de proposició i judici de proves.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants i evacuats els seus respectius escrits de conclusions, en data 8-7-2021 ha recaigut Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per part de la representació processal dels Srs. Blasco, Gaya, Manzano i Araujo contra el Sr. Romeu, i condemnar a aquest darrer a reposar els agents en la possessió pacífica de la vorera i del carrer de la B i a retirar a les seves costes el camió que ocupa part de la vorera i el carrer de la B.

Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

4.- La representació processal del Sr. Romeu ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es disposi la íntegra desestimació de la demanda amb imposició a la contrapart de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

5.- La representació processal dels demandants, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat sol·licitant la seva revocació amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la Sra. Blasco i tres dels seus fills (Srs. Gaya, Manzano i ENTITY_9) articulen un interdicte possessori, en la modalitat "uti possidetis", contra altre fill i germà respectivament, Sr. Romeu a través de la qual pretenien se'ls reposés en la possessió de la vorera i del carrer de la B, retirant amb aquesta finalitat, el camió que el mateix estacionava en aquest indret. Tanmateix, interessava es declarés que el demandat havia de tolerar la realització els treballs necessaris per completar l'enrajolament de la vorera amb idèntiques rajoles que les ja utilitzades per ell mateix.

El Sr. Romeu era declarat en rebel·lia processal en no haver comparegut a escoltar oportunament la demanda. El mateix proposava no obstant això, les proves que considerà oportunes i evacuava escrit de conclusions en la instància.

La Sentència dictada acull substancialment les pretensions dels demandants condemnant el Sr. Romeu a reposar els agents en la possessió pacífica de la vorera i del carrer de la B, retirant a les seves costes el camió que els ocupava en part, tot imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

I és contra aquesta decisió que el Sr. Romeu articula recurs d'apel·lació que sustenta al tomb de dos arguments principals. En primer lloc, qüestiona que els seus germans gaudissin de la possessió necessària sobre l'element en què es troba estacionat el camió per a promoure una acció interdictal. D'altra banda, manté que la presència del camió no suposava cap minva en els drets possessoris de la contrapart, atès que fins a la data, dit indret es destinava a aparcament dels xalets connexos el primer que ocupava la seva mare i el segon que era titularitat del recurrent, afegint que la decisió adoptada en la instància suposava que només els demandants poguessin fruir de la zona controvertida i no el recurrent, quan en realitat aquell indret podia ser usat per qualsevol dels cohereus. En darrer lloc, afirma que l'Òrgan judicial d'instància no havia examinat si aquella zona, de propietat indivisa de tots els germans, constituïa en realitat una servitud dels dos xalets de manera que aquesta només podia ser emprada pels seus ocupants.

Segon.- ANTECEDENTS D'INTERÈS.

La controvèrsia entre els litigants intervé en la zona anomenada B de Casa D d'Andorra la Vella. Es tracta d'una zona residencial privada, composta per tres xalets (1, 2 i 3) amb els seus corresponents jardins privatius. Aquestes edificacions es troben connectades entre elles per un carrer asfaltat que transcorre per la seva part posterior a través del qual s'accedeix a la via pública i que dóna accés a la planta superior de l'aparcament PQ que també pertany als avui litigants. Entre cadascun dels xalets esmentats existeix un ampli espai (part enquitranada i altra amb una voravia construïda), que segons sembla els ocupants dels xalets respectius connexos, destinaven a aparcament.

No es discuteix que els germans Romeu i Manzano són els propietaris dels xalets 1 i 3 respectivament amb els seus jardins privatius, i la Sra. Araujo ostenta la nua propietat sobre el xalet 2 i jardí, tenint sobre aquesta unitat immobiliària la Sra. Blasco un usdefruit vitalici, en mèrits del qual l'ocupa. En relació amb les restants zones de l'esmentada urbanització (es tracta en essència del carrer i les zones de separació entre xalets a què ja ens hem pogut referir) pertanyen a la comunitat hereditària existent derivada de la successió del difunt pare i espòs dels avui litigants, Sr. Marcos, de la qual també participa al marge dels fills esmentats, el Sr. Gaya, en no haver estat assignat pel pare dels litigants a cap dels seus fills en el testament atorgat, sense que a hores d'ara i sobre aquests elements els litigants hagin procedit a la seva partició.

Quant a la concreta pertorbació possessòria en què els demandants fonamenten la petició de tutela sumària que exerciten a través de l'interdicte "uti possidetis", aquesta davalla de l'estacionament fix i continuat en el temps per part del Sr. Romeu, d'un vehicle tipus camioneta bolquet en la zona comuna existent entre el xalet de la seva titularitat i el xalet núm. 2 ocupat per la Sra. Blasco, concretament al damunt de la voravia existent entre el xalet 2 i 3, envaint parcialment la calçada del carrer (part davantera) i sobrevolant la caixa de càrrega posterior el jardí connex al xalet 2.

Finalment, hem de destacar que l'any 2018, el Sr. Romeu va iniciar unes obres en el carrer de constant referència que comportaren que els mateixos demandants articulessin un interdicte d'obra nova per tal d'aturar-los de manera immediata. En el decurs de la inspecció ocular practicada, però el primer assolia el compromís de posar el paviment necessari en la franja de terreny situada just al costat del seu xalet amb els materials idonis i preservant l'harmonia del conjunt, i a restituir immediatament les rases que havia obert al seu estat primitiu, desistint els demandants a la vista de l'acord assolit de la petició d'atur de les obres que s'havia articulat. Una volta el recurrent va executar les obres a què s'havia compromès, els demandants iniciaren els treballs de substitució de les rajoles en la part més propera al xalet núm. 2 per tal d'adequar-les estèticament a aquelles que el Sr. Romeu havia instal·lat, articulant, però aquest darrer un interdicte d'obra nova que no hauria estat acceptat a tràmit per la Batllia, si bé els demandants van aturar les obres que pretenien fer durant uns mesos. Una volta els mateixos es van tornar a iniciar, va ser quan el Sr. Romeu va instal·lar al damunt de l'indret on es feien, el camió de constant referència, impedint per la via de fet la seva realització.

Tercer.- En el recurs que s'articula es discuteix la concurrència en els demandants del perjudici necessari que fonamentaria la pretensió de tutela sumària que s'exercita.

En la Sentència de 29-6-2017 (rotlle TSJC-563/2016) recordàvem que "El procediment de protecció sumaria de la possessió és un procés especial sumari que té com a única finalitat la protecció de la possessió davant d'actes que la pertorbin o bé l'arravatin, i evitar d'aquesta manera actuacions extra legem o de fets consumats. Però ha de tractar-se d'actes de possessió que no té, per tant, cap finalitat de caràcter definitiu sobre el dret a posseir i per això resten salvaguardats els drets de tercers i de les parts perquè puguin interposar el corresponent procés declaratiu per argumentar els seus drets respecte a la propietat o a la possessió definitiva atès que la sentència en el procediment interdictal sobre la possessió (i d'altres casos) no té l'efecte de la cosa jutjada. En coherència amb tot això, els pressupostos sobre els que ha de reposar l'acció de protecció sumària de la possessió són: 1) la preexistència de l'estat possessori del demandant o bé que ho ha estat immediatament anterior (menys d'un any) a l'acte de despossessió que denuncia. No pot demanar la protecció quan es tracti d'actes possessoris merament tolerats, ni clandestins o sense coneixement del posseïdor ni que hagin estat violents; 2) que l'acte de despossessió ha de ser un acte il·lícit o que es fonamenti per actes extra legem, o fets consumats. És a dir, que qui ho hagi fet no vingui avalat per alguna raó legal o convencional; 3) que estigui plenament identificat allò que ha estat posseït i allò que ha estat pertorbat o arravatat i 4) que es presenti la demanda en el termini d'un any com a molt tard des de l'acte de despossessió".

Endinsant-nos en el motiu de recurs que la part introdueix, la preexistència de la possessió necessària a l'acció que s'articula pels demandants es recolza en la comunitat hereditària existent entre tots els germans C sobre els béns respecte dels quals el seu pare no havia efectuat una atribució particular a cap dels seus fills, entre els quals el carrer de la B de Casa D i la voravia existent entre els xalets. Quant a la possessió dels béns hereditaris a Andorra, recordarem que segueix el règim romà que refusava la possessió ideal o civilíssima pròpia del règim germànic, de tal manera que només es podran considerar posseïdors els cohereus si han pres la possessió a través de qualsevol de les formes d'adquisició previstes (vegeu en aquest sentit la Sentència de 17-09-2015, rotlle TSJC-132/2010). Respecte d'aquesta qüestió, el mateix recurrent admet al llarg del recurs que la zona on es troba estacionat el vehicle camió era emprada com a zona d'estacionament per qualsevol dels ocupants dels xalets connexos, i aquesta ocupació, per tant, podia intervenir de manera immediata tant pel Sr. Romeu com per la seva mare (posseïdora immediata del xalet 2), com per a qualsevol persona que pogués desplaçar-se als mateixos entre els quals els avui demandants en les ocasions en què podien anar a veure la seva mare. Aquesta possessió prèvia, tanmateix, es veu reforçada si es contrasta amb els actes previs o coetanis haguts. En efecte, els germans demandants han articulat un interdicte d'obra nova encaminat a defensar la pertorbació dels seus drets que experimentaven en ocasió dels treballs realitzats pel Sr. Romeu, posteriorment resulta indiscutit que els mateixos van iniciar unes obres de reforma a alçada de la voravia existent en la zona més propera del xalet ocupat per la Sra. Blasco, que el recurrent va intentar aturar primer recorrent a un interdicte d'obra nova, i en resultar aquesta iniciativa infructuosa, ho aconseguia per la via de fet, aparcant al damunt el vehicle de constant referència impedint la realització de cap mena de treball.

En atenció a tot el que hem exposat, la legitimació de tots els actors no podrà ser qüestionada, i en conseqüència el primer motiu del recurs que es planteja haurà de ser rebutjat.

Quart.- En el segon motiu de recurs que s'articula, es nega la pertorbació a la possessió dels actors que la Sentència dictada considera, i per això argumenta que l'existència del camió en el concret indret en què es troba no impedia a l'ocupant del xalet 2 d'accedir al mateix.

Tampoc aquest motiu del recurs pot prosperar. En efecte, la pertorbació a la possessió no es pot limitar a la possibilitat d'accedir al xalet 2, sinó que es tracta de determinar si els demandants poden gaudir plenament de la zona on s'ubica el camió i la resposta a aquest interrogant és en el supòsit que s'examina clarament negativa. En efecte, l'estacionament permanent del vehicle camió durant un període llarg (en aquesta alçada pràcticament 2 anys) no tan sols impedeix a qualsevol persona altre que el recurrent, donar- hi l'ús d'aparcament que ell mateix admet, sinó que ensems suposa un perjudici estètic evident que els actors no tenen perquè suportar, especialment si es té en compte l'exclusivitat de la zona residencial en què els xalets es troben.

Quant a l'argument que el Sr. Romeu avança segons el qual no se'l podria desposseir de l'ús que legítimament efectuava de la zona, el mateix admet expressament que "cap cohereu pot disposar o realitzar alteracions sobre particulars béns concrets per si mateix o aïlladament" i això és justament el que ell mateix realitza, disposar particularment dels béns que no li pertanyen en exclusiva en clar perjudici dels restants posseïdors, impedint-los amb la seva actuació de manera constant, poder donar cap mena d'ús a aquella concreta zona on aparcava el camió.

En conseqüència, els requisits per al triomf de l'acció interdictal que s'articulava es trobaven reunits, sense que, per tant, res es pugui reprotxar a la jutjadora "a quo" quan admetia les pretensions que els actors articulaven.

Cinquè.- En aquesta alçada, la part recurrent introdueix un nou aparell argumental en suport a les seves pretensions quan denuncia que l'òrgan judicial d'instància no s'hauria pronunciat respecte de l'existència d'una servitud en la zona controvertida en favor exclusiu dels usuaris dels xalets connexos. Es tracta, però d'un argument introduït en aquesta alçada que no podrà ser valorat per la Sala en atenció a la regla "pendente appellatione, nihil innovetur". En efecte, no poden les parts en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatoria. I, correlativament, no pot Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".

Sisè.- La desestimació del recurs comportarà que les costes derivades del mateix s'imposin a la part recurrent en mèrits de les disposicions de l'art. 354.2 CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Romeu contra la Sentència 82/2021 de data 8-7-2021 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.