INTERDICTE DE RECOBRAR. FINALITAT -2- (TSJC 563/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000563/2016 ORIGEN: 4900043/2014 - 00

NIG: 5300542120140002278

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11.12.2014 la representació processal de la Sra. Morillo va formular demanda exposant que havia tingut la possessió del terreny conegut per "T.", radicat a XXXX, en mèrits del conveni de permuta integral signat entre l'agent i el Sr. Cepeda el 26 de juny de 2006. Que aquesta possessió li havia estat confirmada per les sentències que resolien la demanda interdictal d'obra nova en el seu dia formulada pel Sr. Cepeda, de la Batllia de 12 de febrer de 2010 i, del Tribunal Superior de 27 de gener de 2011. Que no obstant, la seva mandant va poder comprovar durant la festivitat de Meritxell del 8 de setembre de 2014 que havia estat canviada, de forma violenta i clandestina, una part de la barrera protectora de la parcel·la - i que hi havia instal·lat en els llocs (facultada per la Batllia per Aute de 13 de febrer de 2009)- en particular el portal pel què s'accedia quedant sense la possibilitat d'accés. Que els treballs havien estat duts o pel Sr. Cepeda o, pels seus fills i hereus i/o per la seva esposa i usufructuària.

I, desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas demanava que es dictés sentència condemnant als defenents a :

"restituir en la possessió del terreny "prat o T.", radicat a XXXX a la Sra. Morillo, fent remesa de les claus del pany de la portalada metàl·lica que han instal·lat de bell nou en la tanca perimetral del referit terreny, o facultant aquesta part per a recuperar per si mateixa la possessió del referit terreny, en el cas que els defenent es neguin a facilitar la referida clau, anant a càrrec d'aquests les despeses que en derivin. I en tot cas, escau condemnar-los igualment al pagament de les costes judicials que es puguin produir, incloent expressament dins d'elles els imports corresponents a honoraris per la intervenció en el present litigi de l'advocat i la procuradora d'aquesta part que intervinguin en la present causa."

II.- La representació processal dels Srs. Duque, Castrillo, i Querol va contestar la demanda en data 22-01-2015 oposant-se contestava la demanda, interposant amb caràcter previ excepció peremptòria de litispendència i, subsidiàriament de prejudicialitat civil. Que la Sra. Morillo no havia tingut mai la vàlida i legitima possessió del terreny al qual s'havia fet referència. Que la validesa i efectes del contracte de permuta era objecte d'examen en el marc de la causa 0216- 2/2009. Que aquesta havia recaigut sentència en primera instància -contra la què l'agent no havia formulat recurs d'apel·lació- i en la què s'afirmava que la Sra. Morillo no disposava de la possessió del terreny. Que així també es produïa una evident situació de litispendència i, subsidiàriament de prejudicialitat civil per raó de les pretensions formulades en el marc del present litigi i, aquelles que eren l'objecte del procés 0216-2/2009. Que les sentències recaigudes en el marc de l'anterior procés interdictal (d'obra nova) no s'establia ni directa, ni indirectament, que la Sra. Morillo ostentés o hagués ostentat mai la possessió del terreny de forma a poder exercitar vàlidament les accions interdictals. Que la Sra. Morillo va aprofitar l'autorització que li havia atorgat l'Hble. Batlle de guàrdia en data 13 de febrer de 2009 i, que consistí en permetre la finalització de la tanca perimetral de protecció del terreny en qüestió per quedar-se amb una clau del pany corresponent a aquella tanca. Que tampoc els seus mandants havien actuat de forma violenta i clandestina en relació al terreny del qual n'eren els propietaris i, del què a més en tenien la seva legitima i conforme a Dret possessió.

I desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas demanava de dictar sentència "estimant l'excepció processal de litispendència i subsidiàriament prejudicialitat civil, per aquesta part interposada amb caràcter peremptori, i desestimant en tots els seus extrems les pretensions contra els meus principals formulades per la Sra. L.P., imposant a aquesta el pagament de la totalitat de les costes del judici, incloent expressament dins d'elles els imports corresponents a honoraris per la intervenció en el present litigi de l'advocat i la procuradora d'aquesta part, així com els corresponents a l'eventual intervenció de pèrits en el procés."

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22.11-2016 i va decidir : "Estimar íntegrament la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Morillo contra els Srs. Duque, Castrillo, i Querol i, Vara i, condemnar a aquests darrers a què immediatament es reposi en la possessió del terreny conegut per "T." radicat A XXXX, a la Sra. Morillo, fent remesa de les claus del pany de la portalada metàl·lica que s'ha instal·lat de bell nou en la tanca perimetral del terreny, amb l'apercebiment de que cas contrari es faculta a l'agent a recuperar per si mateixa la possessió del terreny, anant a càrrec dels defenents les despeses que se'n derivin.

Condemnar igualment als Srs. Duque, Castrillo, i Querol i, Vara a satisfer la totalitat de les costes processals causades a l'agent, inclosos honoraris d'advocat i procurador."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Duque, Castrillo, i Querol i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació la sentència d'instància en el sentit desestimar la totalitat de les pretensions per la Sra. Morillo formulades contra els mandants en el seu escrit de demanda i li siguin imposades la totalitat de les costes de la instància, incloent els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent la Sra. Morillo reclama front la part defenent Duque, Castrillo, i Querol i la seva mare Sra. Vara en demanda en la que sosté una petició de recobrar la possessió d'una tanca metàl·lica que ha estat modificada amb una porta i un cadenat.

La sentència d'instància estima la demanda interdictal. Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- En el present procediment interdictal per recobrar la possessió, la part agent denuncia que havent instal·lat -amb autorització de la Batllia per Aute de 13.2.09, una tanca delimitadora de la seva parcel·la amb una clau d'accés que ella tenia en el seu poder, va poder comprovar que durant la festivitat de Meritxell en el dia 8.9.14 que havia estat canviada per la força una part de la tanca protectora i en el qual s'havia fet una porta i col·locat un pany de la qual no en té la clau. L'autoria de l'acció desposseïdora és atribuïda, sense discussió ni oposició, a la part defenent, tal i com reconeixen les dues germanes defenents en la prova de confessió.

III.- A la vista de les conclusions de la part apel·lant i defenent en que es centren essencialment en negar la possessió de la Sra. Morillo de la zona de conflicte abans del dia 8.9.14, convé recordar la finalitat del procediment interdictal per recobrar la possessió. "Que torni la cosa al seu primitiu estat "(Digest 43, 24, 1 i 2). Aquest fragment correspon a l'interdicte "Quod vi aut clam" ("Del que es feu violentament o clandestinament"). Aquest interdicte "permet ordenar l'enderrocament de l'obra mal feta" (TSJC-177/06 del 30 de març de 2007) o que "es desfaci allò fet amb oposició i clandestinitat" (TSJC- 19/06 del 17 de juliol de 2006), quin objecte persegueix precisament la demanda entaulada per l'agent. En la STSJC 101/10 de 28.10.10 dèiem:

"....També és cert que aquest pronunciament excedeix l'àmbit que és propi del procediment interdictal, ja que aquesta acció, prevista al Digest 43,16.1, no té com a finalitat establir si l'agent té o no dret a posseir, sinó si posseïa en el moment de la despulla, de tal manera que el que pretén l'agent és la defensa jurídica d'una situació fàctica i tota qüestió aliena al fet possessori queda fora de l'objecte de l'interdicte.

....el que cal discutir en aquesta alçada és si l'agent posseïa el dret a passar com a situació de fet en el moment que el defenent va impedir que ho continués fent i per tant si cal estimar o no la demanda."

IV.- I efectivament aquesta doctrina és la que aplica molt encertadament l'Hble. Tribunal d'instància quan afirma que la possessió és un fet, tant la possessió natural com la possessió civil. El procediment de protecció sumaria de la possessió és un procés especial sumari que té com a única finalitat la protecció de la possessió davant d'actes que la pertorbin o bé l'arravatin, i evitar d'aquesta manera actuacions extra legem o de fets consumats. Però ha de tractar-se d' actes de possessió que no té, per tant, cap finalitat de caràcter definitiu sobre el dret a posseir i per això resten salvaguardats els drets de tercers i de les parts perquè puguin interposar el corresponent procés declaratiu per argumentar els seus drets respecte a la propietat o a la possessió definitiva atès que la sentència en el procediment interdictal sobre la possessió (i d'altres casos) no té l'efecte de la cosa jutjada. En coherència amb tot això, els pressupostos sobre els que ha de reposar l'acció de protecció sumària de la possessió són: 1) la preexistència de l'estat possessori del demandant o bé que ho ha estat immediatament anterior (menys d'un any) a l'acte de despossessió que denuncia. No pot demanar la protecció quan es tracti d'actes possessoris merament tolerats, ni clandestins o sense coneixement del posseïdor ni que hagin estat violents; 2) que l'acte de despossessió ha de ser un acte il*lícit o que es fonamenti per actes extra legem, o fets consumats. És a dir, que qui ho hagi fet no vingui avalat per alguna raó legal o convencional; 3) que estigui plenament identificat allò que ha estat posseït i allò que ha estat pertorbat o arravatat i 4) que es presenti la demanda en el termini d'un any com a molt tard des de l'acte de despossessió.

V.- En el present cas el fet despossessori ha quedat plenament acreditat (l'obertura d'una porta en la tanca feta per la Sra. Morillo amb col·locació d'un pany sense donar la clau a la dita Sra. I l'acte material de la possessió també resta indiscutible perquè la Batllia va autoritzar a la Sra. Morillo a col·locar una tanca delimitadora, cosa que va fer i va col·locar un cadenat. Si ella va col·locar la tanca és que en tenia la possessió i ara no la té per la intervenció de fet de la part defenent (que va forçar el cadenat per instal·lar una part de la tanca perimetral que contenia una porta amb pany), resta palesa la pèrdua de la possessió per un acte consumat no autoritzat de la part defenent que és el que cal deixar ser efecte i restaurar la situació precedent.

I en res afecta aquesta decisió amb el fet que en un altre procediment es reclami per la Sra. Morillo l'elevació a públic d'un contracte privat de permuta que pugui afectar a la zona que ara està en conflicte. Una cosa és la situació de fet que aquí analitzem i l'altra que una part demani que s'elevi a escriptura pública un contracte privat que tindrà la finalitat de fer públic davant de tercers aquell domini que s'havia pactat.

En conclusió, el recurs ha de ser desestimat i al sentència plenament confirmada.

VI.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Duque, Castrillo, i Querol i la seva mare Sra. Vara contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de novembre del 2016, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-