Laboral (0313/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 313/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Sainz i Bermudez van presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Olmo en reclamació de les quantitats de 8.000 EUR pel Sr. Bermudez i de 5.600EUR pel Sr. Sainz, amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de la contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, i en declaració prop de la CASS de les quantitats que resultin degudament acreditades en el curs del procediment, que foren pagades pel Sr. Olmo als Srs. Sainz i Bermudez..

II.- El Sr. Olmo es va oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que la manca de correspondència entre les hores extraordinàries que haurien realitzats els Srs. Sainz i Bermudez, i la seva cotització prop de la CASS ha estat puntual i ha respost a una petició concretament efectuada pels treballadors, que tenia per objectiu disminuir l'import relatiu al 5% que cada mes havien de liquidar prop de l'entitat parapública; que tant la forma com el contingut de les cartes d'acomiadament són totalment correctes i procedents.

III.- Per sentència del dia 28 d'octubre del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant majoritàriament la demanda de la part agent, va: condemnar al Sr. Olmo a pagar al Sr. Bermudez la quantitat de 7.721,24 EUR i al Sr. Sainz la suma de 4.890,82 EUR, a tenor de la indemnització que els correspon en mèrits de l'article 76 de la Llei del 12 de juny del 2003 sobre el contracte de treball, amb imposició dels interessos legals i de les costes judicials.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Olmo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que existeixen elements probatoris que acrediten d'una manera incontrovertible, tant la comissió per part dels demandants d'actes d'injúria greu envers l'empresari, tal com el fet que els mateixos varen incórrer en una disminució voluntària del seu rendiment durant el treball, evidenciada mitjançant elements objectius; que en efecte, les declaracions dels Srs. Elías i Sancho han acreditat la comissió d'actes d'injúria greu envers l'empresari per part dels Srs. Sainz i ENTITY_5; que el Sr. Sancho mai no ha treballat ni ha tingut cap vincle amb l'empresari; que si aquestes declaracions no coincideixen amb el testimoni del Sr. Julián, s'ha de posar de relleu que aquest darrer té amistat amb els Srs. Sainz i Bermudez, que és ex-treballador de l'empresa i que no conserva una bona relació amb el Sr. ENTITY_6; que no existeix doncs cap motiu fonamentat en la coherència i en la lògica que permeti considerar que la prova proposada per aquesta part sigui insuficient o poc creïble; que respecta a l'altre motiu d'acomiadament, la prova aportada en relació amb aquest extrem és objectiva, concloent i es fonamenta en la intervenció desinteressada de professionals del ram de la fusteria.

II.- Els Srs. Sainz i Bermudez van començar a treballar pel compte del Sr. Olmo, per efectuar tasques de fusters i ebenisteria, respectivament el 15 de novembre i 22 d'agost del 2005. El dia 7 de gener del 2008 l'empresari va entregar directament als treballadors una carta d'acomiadament per comissió d'actes consistents en la disminució voluntària del seu rendiment durant el treball, evidenciada mitjançant elements objectius, injúria greu vers l'empresari i en general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa i l'execució del contracte de treball, en haver durant els darrers mesos, desenvolupat les tasques encomanades emprant un temps molt superior al que, normalment, s'hauria d'haver esmerçat (circumstància evidenciada comparant el seu rendiment amb l'ofert pels altres empleats en executar treballs idèntics en d'altres obres) i haver manifestat a l'empresari, en presència d'altres treballadors que "només treballaven per obtenir un rendiment just sense beneficis per a l'empresa; que ell (l'empresari) era un mentider, un fals, un "listillo", un morós i un retorçat que no sabia ser un bon cap i que si no estava content, els indemnitzés i fora".

III.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que l'empresari pot acomiadar el treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents : "...6) la disminució voluntària en el rendiment durant el treball, evidenciada mitjançant elements objectius...10) la injúria greu vers l'empresari o encarregat o vers la seva família... 11) en general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguritat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte. L'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directe al treballador..." En cas d'autes la regularitat formal de l'avís de comiat no està discutida, sinó que la problemàtica a resoldre deriva de la realitat del motiu d'acomiadament justificat concretament imputat per l'empresari als treballadors.

La comissió d'actes d'injúries essent una manifestació oral, només es pot provar mitjançant els testimonis de les persones que han pogut assistir a la disputa. En el present cas, el dia 23 de novembre de 2007, quan es van produir els fets d'injúries imputats als Srs. Sainz i Bermudez per l'empresari, eren presents els Srs. Elías, Sancho i Julián. Resulta de les declaracions dels dos primers, que sí que en data 23 de novembre del 2007, els Srs. Sainz i Bermudez van manifestar al Sr. Olmo que només treballaven per obtenir un rendiment just, sense beneficis per a l'empresa, que era un mentider, un fals, un "listillo", un morós i un retorçat que no sabia ser un bon cap i que si no estava content, els indemnitzés i fora. És cert que el Sr. Elías treballa pel compte del recurrent i que per tant s'ha d'acollir el seu testimoni amb tota la cautela deguda a aquest vincle laboral; nogensmenys, el Sr. Sancho, no té cap lligam amb el Sr. Olmo, ni laboral, ni de família, ni d'amistat, sinó únicament que és amic amb el Sr. Elías. En canvi, el Sr. Julián va declarar que els Srs Sainz i Bermudez són persones molt respectuoses amb els seus superiors i que no li consta ni ha vist que varen faltar el respecte al Sr. Olmo. Ara bé, no s'ha qüestionat aquest testimoni sobre el punt concret dels fets que es van produir el dia 23 de novembre del 2007, i el mateix reconeix que té amistat amb els Srs. Sainz i Bermudez, però que en canvi considera que el Sr. Olmo no és un bon cap. Per tant, també s'ha de considerar les declaracions del Sr. Julián amb molta prudència per no presentar el mateix totes les garanties d'autenticitat en raó de la seva amistat amb els demandants i de la seva antipatia amb el defenent. Dit això, estem en presència: d'una banda, de dos testimonis concordants afirmant que els treballadors varen injuriar l'empresari el dia 23 de novembre del 2007 amb injúries concretes, amb la circumstància que un dels dos testimonis no té cap vincle amb les parts; i d'altra banda, d'un únic testimoni emanant d'un amic dels treballadors, que declara de manera genèrica que mai ha sentit els Srs. Sainz i Bermudez faltar al respecte a l'empresari, però sense fer especial referència a la disputa del dia 23 de novembre del 2007. Per tant, aquest darrer testimoni, per ésser únic i derivar d'un amic dels demandants, no presenta una força probatòria suficient per tal de descartar les declaracions coincidint i precises del Sr. Elías i del Sr. Sancho que no té cap vincle amb les parts i que per tant està suposat ésser imparcial. En conseqüència, s'ha de considerar acreditat el motiu d'acomiadament d'injúria greu vers l'empresari contemplat en l'article 72.10 de la Llei laboral, i, sense que sigui menester examinar l'altre motiu de comiat, s'ha de declarar l'acomiadament dels Srs. Sainz i Bermudez, justificat.

IV.- Malgrat l'estimació del recurs, la complexitat del litigi, la matèria laboral del mateix i l'absència de mala fe dels treballadors imposen de no fer especial condemna en costes processals d'ambdues instàncies.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_6;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 28 d'octubre del 2009, en el sentit de desestimar la demanda dels Srs. Sainz i Bermudez contra el Sr. Olmo, sense fer especial imposició de costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.