Desestimació recurs contra estat de crèdits per haver estat admès de manera improcedent (4900076/2014-23)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000159/2023 ORIGEN: 4900076/2014 - 23

NIG: 5300542120140003411

PARTS:

Apel·lant: Sr. Talavera

Representant: Sr. Recio

Advocat: Sr. Alvarado

Apel·lat: Sra. Seco Administradora judicial de la fallida del Sr. Sancho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Desestimació recurs contra estat de crèdits per haver estat admès de manera improcedent.

AUTE 000176/2023

Andorra la Vella, el 5 de desembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 8-4-2016 es decretava la cessació de pagaments i arranjament judicial de la societat B, SA, publicant-se aquesta decisió al BOPA el posterior 20-6-2016, per tal que els creditors poguessin presentar els justificants dels seus crèdits a l'administrador.

El 31-7-2018 requeia altre aute que transformava la cessació de pagaments i arranjament judicial de la societat B, SA en un procediment de fallida i alhora declarava la fallida personal del Sr. Sancho. Aquesta segona decisió es publicava al BOPA el 12-9-2018.

En seguiment d'aquesta comunicació, el Sr. Talavera presentava el 10-10-2018 un crèdit en el procediment concursal per import de 774.925.- EUR més altres 55.908,13.- EUR en concepte d'interessos. Aquest crèdit era rebutjat per l'administració judicial el 20-5-2019.

El Sr. Talavera impugnava davant del Tribunal de Batlles la decisió de l'administració judicial el 25-7-2019, recaient el 21-4-2023, aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Inadmetre l'oposició al rebuig de crèdit formulada per escrit de 25-7-2019 pel Sr. Talavera.

Segon.- Declarar ajustada a dret la decisió de la Saig Sra. Seco Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades"

2.- La representació processal del Sr. Talavera formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució admetent el crèdit presentat, pretensió que fonamenta en els següents motius de recurs.

En primer lloc, manté que la resolució adoptada intervenia amb infracció a la Llei, considerant d'una part que la comunicació edictal realitzada no concretava el termini per a la presentació dels crèdits i, d'altra banda, que la interpretació que s'efectuava dels art. 10, 34 i 35 del Decret de 4-10-1969 era restrictiva i limitadora de drets.

D'altra part, defensa que la resolució adoptada era fruit d'una valoració de la prova errònia: ometia que el document de reconeixement de deute es trobava signat pel Sr. Sancho en nom de la societat B, SA, però aquest avalava la bona fi del negoci jurídic atorgat. Quant al reconeixement de deute atorgat, considera que no es tractava d'un negoci jurídic de naturalesa mercantil o laboral, i que en aquesta eventualitat, el termini de prescripció seria el de 30 anys.

3.- El recurs d'apel·lació era admès a tràmit per Providència de 28-6-2023 i el 4-10-2023 es designaven el Magistrat ponent i la composició del Tribunal.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El recurs d'apel·lació articulat intervé, respecte d'un aute de la Batllia que inadmet la impugnació de la decisió de l'administració judicial, en relació amb el crèdit presentat pel Sr. Talavera a l'administració judicial, en considerar que la seva presentació era extemporània.

Tanmateix, no es limita a aquest sol pronunciament sinó que procedeix a l'examen material de la pretensió articulada, argüint a títol "obiter dicta", que el reconeixement del deute en què l'impugnant fonamentava la seva reclamació derivava d'un contracte de treball, i que la reclamació articulada es trobaria prescrita en haver transcorregut el termini de l'any previst en l'art. 8 del Codi de Relacions Laborals.

Segon.- Abans d'examinar la qüestió substantiva no podem passar per alt que de manera constant i reiterada (vegeu entre molts altres les resolucions TSJC-216/05, TSJC-313/09, TSJC-204/13, TSJC-108/11, TSJC-190/10, TSJC-226/14, TSJC-5/17 I TSJC-2016/05), hem sostingut que l'aprovació definitiva de l'estat de crèdits per part del Tribunal de Batlles no podia ser recorreguda en apel·lació, indicant: "els articles 37 i 38 del Decret sobre procediment d'arranjament judicial i de fallida, de 4 d'octubre de 1969, redactats segons la Llei Transitòria de procediments judicials, de data 23-12-1993, i, per tant, una volta la Carta Magna havia estat aprovada i esdevenia vigent a les Valls d'Andorra, contemplen el supòsit que ens ocupa. Així, l'article 37 estableix que l'administrador formarà un estat de crèdits i proposarà la seva admissió o refús, indicant els que mereixen la condició de privilegiats. El ponent de la Secció civil del Tribunal de Batlles comprovarà aquestes propostes. L'estat de crèdits haurà de finalitzar-se en el termini de tres mesos des de la declaració judicial i dipositar- se davant del ponent de la secció civil. Des d'aquest moment podrà ésser consultat i examinat pels creditors interessats. Es podrà presentar una reclamació en el termini de quinze dies hàbils des de la recepció de l'avís on els seus crèdits consten refusats. I, a continuació, l'article 38 ensenya que després de l'examen de les al·legacions, l'estat dels creditors restarà definitivament aprovat pel Tribunal de Batlles.

Que tal i com ha precisat recentment el M.I. Tribunal Superior de la Justícia per Aute de data 27 de gener de 2010: " (...) la regulació de la fallida i dels arranjaments judicial determina que l'estat de creditors s'aprova de manera definitiva pel Tribunal de Batlles, de manera que contra el mateix no esdevé possible plantejar recurs d'apel·lació i tenint present que la regulació no és la primigènia de l'any 1969, sinó la redacció atorgada per la llei transitòria de procediments judicials, que adequa les normes a la Carta Magna. En conseqüència, i com ja va assenyalar aquesta Sala, en el seu Aute, de data 27- 04-2006: " (...)força és de constatar que la legislació vigent no tant sols no preveu cap recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior en matèria de decisions relatives a l'establiment de l'estat de crèdits, sinó que l'exclou expressament tot dient que l'aprovació pel Tribunal de Batlles és definitiva".

Observarem que aquesta mateixa conclusió resultava ratificada pel Tribunal Constitucional en l'Aute de 26-9-2006 (causa 2006-7-RE), indicant: "Els articles 32 i següents del Decret del 4 d'octubre de 1969 relatiu al procediment de suspensió de pagaments i fallida estableix que l'estat de crèdits ha de ser elaborat pel batlle a proposta de l'administrador judicial, que els creditors poden presentar una reclamació davant aquest mateix batlle i que després de l'examen de les contestacions eventuals, l'estat de crèdits quedarà definitivament aprovat pel batlle.

Tant el Decret del 4 d'octubre de 1969 esmentat, com l'article 70 de la Llei transitòria de procediments judicials, no permeten presentar un recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia. En aquestes condicions, corresponia als recurrents fer valer els seus arguments d'ordre constitucional davant el Tribunal de Batlles o formular un incident de nul·litat d'actuacions contra la decisió del 19 de setembre del 2005. Efectivament, de la lectura combinada de l'article 100 de la Constitució i de l'article 54 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional i també de les decisions anteriors d'aquest Tribunal Constitucional (causa 98-2-RE del 2 d'octubre de 1998 i causa 2003-12-RE del 2 d'octubre del 2003) es desprèn que els assalariats de la societat X, SL, podien impugnar la constitucionalitat del Decret del 4 d'octubre de 1969, d'acord amb les disposicions de la Constitució, ja sigui en el decurs de la instància principal, ja sigui mitjançant un incident de nul·litat d'actuacions. En aquestes condicions, el Ministeri Fiscal al·lega encertadament que els recurrents no van exhaurir la via judicial ordinària i que les disposicions de l'article 94.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional no han estat respectades. Per consegüent, cal desestimar la vulneració de l'article 10 de la Constitució".

L'entrada en vigor de la Llei del Codi de Procediment Civil, no ha variat el marc dels recursos en l'àmbit específic en què intervenim. En efecte, si bé la seva Disposició final primera, modifica alguns aspectes del Decret sobre la cessació de pagaments i fallides (fonamentalment es tracta d'atribuir al Batlle com a òrgan unipersonal, les funcions que en el règim anterior corresponien al Tribunal de Batlles), manté el caràcter definitiu de l'aprovació de l'estat de crèdits pel Batlle, el que exclou que pugui ser objecte d'apel·lació (art. 340 CPC).

Tercer.- La impugnació del Sr. Talavera intervenia respecte del rebuig del crèdit presentat davant de l'administrador judicial de la fallida de B, SA i del Sr. Sancho, i en aquesta eventualitat, encabint-se aquesta pretensió en el procediment que es preveu en l'art. 38 del Decret de 4-10-1969, el recurs no podia ser admès a tràmit.

Atès que una volta admès a tràmit el recurs, les eventuals causes d'inadmissió es transformen en causes de desestimació, escaurà desestimar el recurs articulat per la representació processal del Sr. Talavera respecte de l'Aute de 21-4-2023.

Quart.- No ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Talavera contra l'aute del Tribunal de Batlles de 21-4-2023.

Segon.- No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.