ENTITATS FINANCERES. Procés de resolució bancària. Traspàs de comptes a l'entitat pont. Notificació als interessats. Accés a l'expedient. Bloqueig de comptes. (1000010/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000010/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000070/2019

SENTÈNCIA 20-2020

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sandoval

Representant: Sr. Álvarez

Advocat: Sr. Rius

Apel·lat: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB)

Representant: Sr. Nogués

Advocat: Sarabia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, setze de juliol de dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000010/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Sandoval va interposar demanda contra l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució del Consell d'Administració d'aquest organisme de 12 de desembre de 2016, en virtut de la qual es va adoptar, entre d'altres d'extrems, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de l'entitat bancària X (X.) a favor de Y SAU.

La sentència de 16 de juliol de 2019 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de l'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No s'ha notificat personalment la resolució recorreguda a l'interessat.

No s'ha posat de manifest el contingut de l'expedient administratiu fins al tràmit de conclusions, cosa que ha comportat la indefensió de la part agent. Aquest hagués pogut justificar l'origen dels seus fons i l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no pot al·legar que desconeixia la identitat dels titulars dels comptes.

L'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no disposa de facultats per realitzar cap tipus de bloqueig de comptes ni tampoc per liquidar les carteres de valors.

L'actuació de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) és indicativa de mala fe i, en conseqüència, han de ser-li imposades les costes del procés.

3.- La representació de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

La resolució impugnada va ser publicada al BOPA. La notificació individual no es va poder dur a terme perquè l'interessat havia indicat que no se li trametés la correspondència al seu domicili.

Sobre l'expedient administratiu, l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no té a la seva disposició les dades bancàries de l'interessat que consten a X.

Les facultats de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) deriven dels articles 51 i 52 de la Llei 8/2015. No s'ha produït en aquest cas un bloqueig dels comptes de l'agent, sinó que s'ha resolt sobre la procedència del traspàs a Y., després d'una revisió encaminada a verificar l'acompliment de la normativa en matèria de PBCFT.

Procedia imposar a l'agent les costes processals, per la seva actuació temerària i de mala fe.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a qüestió prèvia, s'ha de tenir en compte que l'Aute d'aquesta Sala de 27 de novembre de 2019 va admetre i incorporar com a prova el document núm. 2 que acompanyà l'apel·lant al seu escrit de recurs. En conseqüència, s'han de desestimar les al·legacions d'indefensió que formula aquella part en el seu escrit de conclusions. L'objecte de la prova era acreditar que el recurrent i X. s'havien comunicat en ocasions a través de correu electrònic i aquesta finalitat ja s'ha obtingut mitjançant la incorporació del document que aporta l'apel·lant. Les altres proves sol·licitades, i especialment la testifical a que es refereix l'apartat b) del seu petitum tenen un caràcter merament subsidiari i, en conseqüència, han perdut el seu objecte un cop s'ha admès el document presentat pel recurrent. A més, aquesta part ha disposat del tràmit de conclusions per valorar el contingut d'aquesta prova practicada en la segona instància.

Tercer.- Sobre el fons, i tal com s'ha dit en anteriors sentències relatives a litigis que versen sobre la mateixa matèria, per tal de comprendre millor l'objecte i abast de la resolució impugnada, cal fer un breu anàlisi del procés de resolució de X.

En aquest sentit, cal tenir en compte que una de les raons del bloqueig nacional i internacional de l'operativa de X va ser la incertesa sobre la licitud de l'origen de les posicions de certs clients de l'esmentada entitat, la qual cosa va determinar la necessitat de dur a terme un procés de revisió exhaustiva de cadascun dels clients. Per a això, les autoritats andorranes van contractar ORG_0 perquè s'encarregués de realitzar aquest procediment, anomenat Customer Remediation Process (o "Procés de Revisió") com a part intrínseca i imperiosa del procés de resolució de X, és a dir, l'exigència ineludible d'identificar i separar l'operativa dels clients en funció del seu nivell de compliment del marc legal de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme (en endavant, PBCFT).

L'objectiu final d'aquest Procés de Revisió consistia en el fet que l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) disposés de les eines necessàries per decidir els clients (i, per tant, les posicions dels seus comptes) traspassables i no traspassables a Y sobre la base de les conclusions que ORG_0 establís en relació al total de clients respecte del compliment amb la normativa de PBCFT, tant materialment com formalment (els anomenats clients traspassables), i els que no.

Mitjançant la resolució impugnada, es va produir una sèrie de traspassos d'actius i passius a Y. Aquests actius i passius a traspassar vingueren determinats per aquells clients que, dins de l'esmentat continu Procés de Revisió, es consideraren com a traspassables en el període de temps comprès fins al 14 de desembre de 2016, data de referència d'aquest traspàs, segons l'apartat 63 dels fonaments jurídics de l'acte impugnat.

D'aquesta manera, en virtut de la resolució impugnada, s'adoptaren, de conformitat amb allò establert a la Llei 8/2015 del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries (en endavant LREB), els acords de (i) transferència d'actius i passius de Nous Clients Traspassables i (ii) liquidació de posicions dels Clients No Traspassables.

La resolució recorreguda estableix (apartat 85) que la X ha de notificar als seus clients el resultat de l'actualització de l'anàlisi dels seus comptes respectius i, per tant, la seva condició de Nou Client Traspassable o si, contràriament, manté la seva categorització de Client no Traspassable a Y, i que aquestes comunicacions han de fer-se mitjançant publicació, i també mitjançant una comunicació individualitzada comunicant el resultat de l'anàlisi dels seus comptes.

Des d'aquesta perspectiva general, els articles 50 i següents de la Llei 8/2015 preveuen les facultats extraordinàries de què disposa l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) en el marc d'un procés de resolució d'una entitat bancària, que no és necessari reproduir aquí, entre les quals s'inclou la segregació d'actius i passius i la qualificació de les posicions de cadascun dels clients, als efectes del procés de transferència a l'entitat pont.

En conseqüència, la resolució impugnada, com les que la van precedir, s'adopten d'acord amb les facultats extraordinàries que la llei atribueix a l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) i d'acord amb el procediment previst per ella.

A més, cal tenir en compte que no es discuteixen en aquest procés les conclusions de l'informe de ORG_0 sobre les posicions de l'agent (folis 2011 i següents), que es refereix al risc inherent a l'activitat de joc online que desenvolupa l'interessat, de manera que el litigi es redueix a determinar la legalitat del procediment seguit per adoptar l'acte administratiu impugnat.

És per això que s'han de desestimar les argumentacions de l'agent sobre l'absència de facultats de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) per dictar aquesta resolució.

Quart.- No es poden compartir les al·legacions que formula el recurrent sobre l'existència d'una situació d'indefensió, com a conseqüència de la manca de comunicació individualitzada del resultat de l'anàlisi dels seus comptes.

Cal tenir en compte que, segons el Codi de l'Administració, els defectes de forma només determinen la invalidesa de l'acte impugnat en determinades circumstàncies. Així, segons l'article 36, en el cas que les formalitats prescrites hagin estat omeses o s'hagin portat a terme de forma irregular, l'acte només serà anul·lat quan hom pugui pensar raonablement que la decisió hauria pogut ésser diferent si l'Administració hagués respectat aquelles formalitats.

D'altra banda, a tenor de l'article 49.1, el vici de forma només comportarà l'anul·lació si les formalitats omeses eren indispensables perquè l'acte assolís el seu fi o si els interessats s'han vist privats de mitjans de defensa establerts en llur interès.

En darrer terme, com ja ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions, el caràcter defectuós de la notificació, o la seva absència, només comporten que l'acte no adquireixi eficàcia, però no que sigui invàlid, ja que la conseqüència pròpia d'aquells vicis és que quedi obert el termini de recurs, segons l'article 47.6 del mateix Codi de l'Administració.

En aquest cas, l'interessat ha estat suficientment informat de les raons per les quals no va ser considerat com a client traspassable i, de fet, segons exposa en els seus escrits, ha mantingut diversos contactes amb responsables de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) i de X, en els quals ha aportat diversa documentació encaminada a acreditar l'origen dels fons que té dipositats en aquesta darrera entitat.

D'altra banda, en diversos contractes d'obertura de comptes (ad exemplum folis 496, 504, 1445 i 1694) s'indica que l'adreça és desconeguda, o bé s'estableix el caràcter preferent de la notificació a través dels serveis de banca electrònica (folis 147 i 580), que el recurrent tenia efectivament operativa (folis 466 i 1415). En aquestes circumstàncies, no es pot retreure la manca de notificació individual, que resulta del foli 2027, on consta que l'adreça del recurrent és desconeguda. Els correus electrònics a què es refereix l'apel·lant són de data posterior i, per això, no desvirtuen l'anterior conclusió.

En conseqüència, no es pot apreciar que hagi existit una situació d'indefensió que pugui determinar l'anul·lació de l'acte impugnat.

Cinquè.- Tampoc es pot apreciar indefensió pel fet que l'informe de ORG_0 s'hagi incorporat a les actuacions amb la contesta a la demanda. Com abans s'ha exposat, el recurrent ha mantingut contacte personal i per correu amb personal de X, on ha tingut ocasió d'aportar els documents justificatius de l'origen dels seus fons, que li van ser reclamats i que no s'han considerat suficients. D'altra banda, tampoc es discuteix la decisió de fons, sinó el procediment seguit per l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) que, com abans s'ha exposat, s'ajusta a la seva específica normativa reguladora.

En conseqüència, procedeix desestimar també aquest motiu d'impugnació.

Sisè.- Finalment, pel que fa a les costes de la primera instància, s'ha de confirmar el pronunciament de la sentència apel·lada, ja que no s'aprecia una especial temeritat ni mala fe, circumstància que condueix també a no realitzar una especial condemna a cap de les parts respecte de les causades en aquesta alçada.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Sandoval contra la sentència dictada el 16 de juliol de 2019 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.