GOVERN. Sanció per infracció greu al Codi de relacions laborals per part de l'empresari (1000089/2013)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 1000089/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000078/2015

SENTÈNCIA 5-2016

PARTS :

Apel·lant: Almansa

Representant : Sr. Manso

Advocada : Sra. Codina

Apel·lat : GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Querol

Advocada : Sra. Manzano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: M.I Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I Sr. Bernard Plagnet

M.I Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000089/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Almansa va interposar recurs contra la resolució de Govern del 12 d'agost del 2013, acordant la desestimació en alçada del recurs interposat contra la resolució del MI Ministre de Justícia i Interior del 15 d'abril del 2013 sol·licitant-ne que es deixin nul·les i sense efecte.

2.- En la sentència del 6 de juliol del 2015 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Almansa.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 16 d'octubre del 2015, la societat Almansa estima en substància:

a d'altres empreses li foren imposades les sancions en grau mínim i a la societat Almansa, la primera vegada que es sancionada per un fet com el que ens ocupa se li imposa la sanció en grau màxim;

la discòrdia en el moment de fixar la liquidació era justificada per quant no li pertocava al treballador cap dia de vacances dels anys anteriors i el treballador va acceptar el pagament fraccionat de la indemnització;

subsidiàriament, la societat demana que la multa sigui en el seu grau mínim, és dir, en la suma de 501 euros;

demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.

La societat Almansa ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 1 de desembre del 2015.

4.- En la seva contesta de data 6 de novembre del 2015, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:

la infracció esta clarament establerta tenint en compte que la societat no havia fet res, ni liquidat en part la quitança, malgrat haver estat advertida des del Servei d'Inspecció de Treball;

-en als altres expedients, no es donen les mateixes circumstàncies i per tant, no són invocables;

-no pot prosperar la petició de suspensió de l'acte impugnat, atès que no estan reunides les exigències de l'article 9 de la llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal.

El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 1 de desembre del 2015 i precisa que la legislació no preveu el fraccionament de la indemnització.

5.- La petició de suspensió de l'acte impugnat va de ser desestimada per Aute d'aquesta Sala núm. 26-2015 de data 20 de novembre del 2015.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del present recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Per carta de data 10 d'abril del 2012, l'empresa Almansa comunica al Sr. Viñas la "decisió de posar fi a la relació laboral contractual haguda entre les parts ... el Sr. Viñas accepta que el pagament de la mateixa sigui posposat fins el moment en que la situació econòmica de la referida mercantil li permeti satisfer dita quitança" (foli 79).

Per resolució de data 15 d'abril del 2013, el Ministre de Justícia i Interior resol "imposar a la societat Almansa, titular administrativa del negoci del mateix nom, una sanció per import de 3.000 EUR per la infracció greu en grau màxim per no haver retribuït la totalitat de la liquidació al Sr. Viñas dins del termini legalment previst" (foli 15). En la sessió de data 12 d'agost del 2013, el GOVERN D'ANDORRA va desestimar el recurs de reposició interposat per la societat Almansa contra la resolució del 15 d'abril del 2013 (foli 19).

Per sentència de data 27 de novembre de 2013, el Tribunal de Batlles ha condemnat l'empresa a pagar al Sr. Viñas la "suma neta de 10.654,60 euros" (foli 436).

Tercer.- Sobre la qualificació dels fets.

Als termes de l'article 99 del Codi de relacions laborals (la negreta és nostra).

"1. Resolt el contracte, l'empresari ha d'oferir a la persona treballadora, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l'endemà, el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l'empresari i la persona treballadora.

En la quitança s'ha d'esmentar si el contracte s'ha resolt per mutu acord i s'ha d'individualitzar l'import de tots els conceptes que s'hagin de satisfer, com la compensació econòmica per comiat, salari, hores extraordinàries, vacances, festius, primes, comissions vençudes, la menció de les que estan per vèncer encara que no se'n sàpiga l'import, la part proporcional de pagues extraordinàries o altres conceptes meritats en el decurs de la relació laboral.

En cas de desacord en qualsevol dels conceptes liquidats, la quitança se signa pels altres en què hi hagi acord, i l'empresa, en el termini màxim dels cinc dies naturals següents al de l'oferiment de la liquidació, ha de consignar judicialment i sense condicions, a disposició de la persona treballadora, l'import que creu que correspon pels conceptes discutits. L'acceptació per part de la persona treballadora de la quantitat dipositada no implica renúncia a reclamar la resta que consideri deguda."

No es discuteix que l'empresa "no va acreditar la consignació judicial posterior tal com estableix l'article 99 de la llei del Codi de relacions laborals ni tampoc haver-la retribuït al denunciant" (informe al Ministeri de Justícia i Interior de data 18 d'octubre del 2013, foli 54; v. també, foli 110, la notificació de la decisió d'incoar un expedient sancionador a la societat, de data 2 de novembre del 2012).

Per conseqüent s'ha de considerar establerta la infracció a l'article 99 del Codi de relacions laborals. Els fets són constitutius de la infracció greu de l'article 158.3 del Codi de relacions laborals: "3. La manca de puntualitat en el pagament total o parcial del salari o la quitança".

Quart.- Sobre la graduació de les sancions. L'article 162 del Codi de relacions laborals disposa:

"b) Les infraccions greus:

En grau mínim, amb multa de 501 euros a 1.000 euros. En grau mitjà, amb multa de 1.001 euros a 2.000 euros. En grau màxim, amb multa de 2.001 euros a 3.000 euros."

L'article 163 del mateix Codi fixa els criteris de graduació de les sancions:

"Criteris de graduació de les sancions

Per determinar l'import de les sancions en els seus graus mínim, mitjà i màxim es tenen en compte els criteris de graduació següents:

La negligència i la intencionalitat del subjecte infractor.

El frau o la connivència.

L'incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments del Servei d'Inspecció de Treball.

La reincidència genèrica.

El perjudici causat.

La quantitat defraudada.

Les condicions generals de treball a l'empresa.

Les circumstàncies que poden agreujar o atenuar la graduació a aplicar a la infracció comesa".

En aquest cas, s'observa la inobservança dels requeriments efectuats pel Servei d'Inspecció de Treball (v. el apartat "c" de l'article 163).

A més es pot subratllar el perjudici patit per l'assalariat, compte tingut de la durada del litigi : la cessació de la relació de treball intervé el 10 d'abril del 2012 i l'acord entre les parts està constatat per Aute de la Batllia de data 13 de marc del 2015.

Aquests fets justifiquin l'aplicació de la sanció en grau màxim de 3.000 EUR.

Els arguments de l'empresa segons els quals en altres expedients les infraccions per faltes greus en sancionen en grau mínim, no poden prosperar perquè les circumstàncies són diferents dels fets del present expedient. Per conseqüent, no s'observa un trencament del principi d'igualtat.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Almansa.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern del 12 d'agost del 2013, acordant la desestimació en alçada del recurs interposat contra la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 15 d'abril de 2013, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.