Recurs d'apel·lació sobre acomiadament justificat per absència laboral durant la pandèmia

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Salas

Advocat: Sr. Codina

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sr. Cañellas

Advocat: Sra. Plana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: LABORAL: acomiadament justificat. Falta prevista a l'article 99.1.a) de la Llei laboral

SENTÈNCIA 000228/2024

Andorra la Vella, el 10 de desembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 15 de febrer de 2023, el senyor Salas interposà demanda laboral en reclamació de quantitat per impagament de vacances, dies festius, preavís, acomiadament improcedent, injustificat i fet de forma indeguda contra la societat "ORG_0", tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma de 7.067,32 EUR, pels conceptes d'acomiadament improcedent, injustificat i fet de forma indeguda, preavís, vacances i dies festius, més els interessos legals des de la contesta a la demanda i fins a la definitiva liquidació del deute, la regularització de totes les cotitzacions degudes a la CASS i al pagament de les costes processals intrínseques i extrínseques del plet, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits, a acreditar en període d'execució de Sentència.

2.- La representació processal de la societat "ORG_0" contestà la demanda articulada de contrari en data 14 de juny de 2023, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació amb imposició de costes a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits.

3.- En data 5 de juliol data de 2024, el Tribunal unipersonal d'instància dictà Sentència, amb entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada pel Sr. Salas contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "ORG_0", ha d'absoldre i absol lliurement a aquesta darrera de les pretensions condemnatòries exercides de contrari segons es contenen en la demanda d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, improcedent i injustificat i reclamació d'altres havers laborals articulada el setze de febrer de l'any passat, imposant al primer les costes processals causades a la segona de conformitat amb allò establert en el darrer

Fonaments de dret

Fonament de dret."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Salas en considerar que la mateixa efectua una incorrecta valoració probatòria. En síntesi, considera que la societat ja pretenia acomiadar-lo abans de les absències laborals que se li imputen, a banda d'haver-se acreditat que el mateix va ser diagnosticat de la CoVid-19 durant el període d'absència laboral, havent-ho comunicat a l'empresa i, per tant, justificat les seves absències. Posa de relleu la mala fe de la societat en haver-lo acomiadat passat 1 mes d'haver-se reprès la relació laboral de forma satisfactòria. Demana la revocació de la resolució impugnada, l'estimació de la seva demanda i la seva condemna en costes.

5.- La representació processal de la societat recurrent sol·licita la seva íntegra desestimació i la confirmació de la resolució impugnada, amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar si l'absència laboral del senyor Salas s'ha de considerar justificada o, si per contra, de no ser-ho, pot emparar l'acomiadament del que fou objecte.

La part apel·lant considera que, en haver acreditat que durant el període d'absència laboral estava diagnosticat de CoVid-19 i haver-ho comunicat a la societat recorreguda, la seva absència laboral s'ha de considerar justificada.

Segon.- La relació laboral que vinculava a les parts no és discutida. L'absència laboral del senyor Salas entre el 6 i el 20 de desembre de 2022, tampoc.

El que discuteixen les parts és si l'absència laboral durant l'esmentat període -falta de connexió online del treballador, ja que treballava des de casa-, es troba justificada. Al respecte, el senyor Salas afirma que va passar la CoVid-19 i que l'empresa ho sabia. Per la seva part, la societat "ORG_0" nega conèixer el motiu de l'absència laboral del senyor Salas.

Tercer.- Caldrà doncs analitzar el resultat de la prova practicada:

Del document que obra al foli 36 es deriva que en data 12 de desembre de 2022, a les 13h16, el senyor Salas va donar positiu a la prova de diagnòstic de la CoVid-19. Així mateix del document que obra al foli 37 es deriva que el mateix dia el senyor Salas va efectuar una consulta telemàtica al Dr. D en relació a la dita malaltia, havent-li aconsellat el mateix la presa d'analgèsics i repòs, en cas de ser necessari.

Ara bé, el que no es deriva de la documentació obrant en autes és el motiu pel que el senyor Salas no va treballar entre els dies 6 a 9 de desembre -havent afirmat ell mateix que va ser a partir del dia 9 de desembre que es va contagiar-, ni que aquest contagi li impedís el desenvolupament de la feina que realitzava online.

Efectivament, no consta acreditat en autes que per causa del contagi de la CoVid-19 el senyor Salas hagués hagut de demanar de restar en situació d'incapacitat total transitòria i, evidentment, aquest extrem és el que li hagués permès acreditar la seva incapacitat per treballar durant una bona part del període en què no va desenvolupar la seva activitat laboral i, en el seu cas, justificar la suspensió del contracte de treball.

Però aquest no és el cas. Tot i la visita mèdica telemàtica realitzada amb el seu doctor -foli 37- es desconeix l'abast de la malaltia, malgrat que del fet de no haver-hi hagut de desplaçar-se personalment -ni al seu metge de referència ni tampoc a l'hospital-, no haver requerit baixa mèdica, ens aboca a pensar que la mateixa no havia de ser excessivament greu.

Quart.- Per tant, no s'ha acreditat que el fet d'haver donat positiu a la CoVid-19, el dia 12 de desembre, aquesta tingués uns efectes invalidants pel desenvolupament de la seva activitat laboral, fins al punt se suspendre el seu contracte de treball. I aquesta prova corresponia aportar-la al treballador, de la mateixa manera que a ell corresponia acreditar que ho havia comunicat a la societat recurrent, per justificar la seva absència laboral. Prova que no ha estat aportada i que no es pot pretendre realitzada amb la comunicació efectuada el dia 21 de desembre (foli 86), -un dia després de la seva reincorporació a la feina, ja que ningú discuteix que se'n va absentar dues setmanes, del 6 al 20 de desembre- donat que en la mateixa no efectua cap referència a eventuals comunicacions anteriors, com efectivament seria el més normal, d'haver-se produït les mateixes. De fet, del seu contingut es deriva que aquesta comunicació -posterior a la seva absència laboral, com hem vist- era la primera vegada que s'efectuava. En tot cas, d'aquest esmentat document que obra al foli 86 no es deriva la seva pretesa incapacitat per prestar l'activitat laboral a la que s'havia compromès.

Precisament, respecte a la suspensió del contracte de treball per causa de la situació d'incapacitat temporal i a l'obligació de comunicació del treballador ens hem pronunciat, per exemple, en la Sentència de data 29 de març de 2021, rotlle TSJC-7/2021:

"La situació d'incapacitat temporal és una causa de suspensió del contracte de treball en que les parts queden exonerades de les seves respectives obligacions de treballar (treballador) i de retribuir el treball (empresari). Concretament, segons l'article 32.1 del CRL: "El contracte de treball queda en suspens durant el termini en què la persona assalariada es troba en situació de baixa mèdica, ja sigui per causa de malaltia o per accident, ja sigui per causa d'accident de treball o malaltia professional. La persona assalariada ha de comunicar a l'empresa, directament o mitjançant una persona degudament mandatada, en el termini màxim de 48 hores, la situació de baixa mèdica, les renovacions eventuals de la baixa mèdica i l'alta mèdica. La suspensió del contracte de treball s'acaba un cop obtinguda l'alta mèdica del metge tractant o l'alta administrativa o mèdica comunicada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social". Aquest precepte en cap cas fixa un dèbit indagatori específic a càrrec de l'empresari per tal de cerciorar-se de la raó de la incompareixença del seu treballador quan expira la baixa mèdica: la justificació de la concreta situació front a la suspensió del contracte de treball incumbeix exclusivament al treballador que quan acabi la baixa mèdica inicial haurà o bé de reincorporar-se al seu lloc de treball o justificar la prolongació de la seva situació de baixa, en el termini de 48 hores legalment fixat.

La recurrent insisteix en la impossibilitat real que tenia per a treballar el dia 20 de juny en haver estat intervinguda quirúrgicament dos dies abans, però en cap cas justifica haver-se posat en contacte amb l'empresària per a comunicar les raons de la seva absència en el seu lloc de treball abans de ser acomiadada. La importància de la comunicació per part del treballador dels motius de la seva incompareixença en el lloc de treball ja ha pogut ser examinada per la Sala i hem sostingut que l'acomiadament resultava injustificat al marge de que la treballadora pogués trobar-se d'alta a la CASS quan l'empresa abans de l'acomiadament havia estat assabentada "que existia una dificultat amb l'estat de salut de la treballadora de natura a justificar la seva falta al seu lloc de treball" (Sentència de 29-6-2012, TSJC-71/12). En canvi, hem considerat que l'acomiadament esdevenia justificat quan el treballador no es reincorporava al seu lloc de treball en la data que corresponia segons la darrera baixa mèdica comunicada, ni lliurava cap document de prolongació i sense que la treballadora hagués "informat oralment l'empresa de la seva situació" (Sentència de 30-6-2011 TSJC-100/11).

Cinquè.- El senyor Salas va ser degudament acomiadat en haver-se absentat de la seva activitat laboral durant dues setmanes, sense haver facilitat a la societat cap mena de justificació prèvia. La falta invocada pel patró, continguda en l'article 99.1.a) de la Llei de relacions laborals requereix una absència superior a 3 dies consecutius i la mateixa prescriu al cap de 60 dies, no essent per tant necessari que el patró actuï abans del transcurs de l'esmentat termini. Afegirem la teoria de la immediatesa relativa invocada -de construcció jurisprudencial- no és d'aplicació per no tractar-se d'un desistiment del treballador.

I encara, que la invocació que la part recurrent efectua de la nostra Sentència dictada en data 21 de setembre de 2023, rotlle 97-2023, número 116/2023, per justificar l'absència laboral del senyor Salas per haver-se efectuat una prova diagnòstica de la CoVID-19 el dia 12 de desembre de 2022, resulta francament desafortunada. Perquè tot i ser cert que a la data dels fets analitzats en la Sentència suara esmentada -any 2020, plena vigència de la pandèmia-, la realització d'una prova de diagnòstic podia comportar la necessitat de romandre en situació de confinament fins a l'obtenció del resultat concret, per causa de l'aplicació dels protocols sanitaris existents al moment, alliberant-se a l'empleat de la necessitat de justificar la seva absència laboral per ser els protocols de públic coneixement i partint-se a més de de la bona fe del treballador en efectuar-se la prova -en el sentit de què es pressuposa que la realitzava per tenir símptomes concrets de la presència de la malaltia-, aquest supòsit dista molt del que és objecte dels present autes: no només el treballador no va comunicar la sospita de poder patir CoVid-19 al patró, sinó que en aquelles dates -desembre 2022-, ja ni tan sols es requeria aïllament pel fet de donar-hi positiu. Vegi's al respecte que el certificat mèdic aportat -foli 37-, li prescrivia analgèsics i repòs només en cas de ser necessari. A banda de què ja hem dit que el criteri de la bona fe -que es pressuposava a la gent que es practicava la prova, en el sentit de què no es dubtava que poguessin patir-ne els símptomes, donat tot el que suposava donar positiu en aquell moment-, no s'advera com pretén el senyor Salas que li pugui ser d'aplicació ja que ni va advertir a l'empresari de la seva pràctica ni avui en dia no es sol interrompre el treball per causa de la mateixa.

Sisè.- En relació a l'import reclamat en concepte de vacances, l'únic document que obra als autes és el que figura als folis 88 i 89 en el que el senyor Salas posa de relleu que a l'any 2022 ja havia esgotat les vacances.

Per tant, no procedeix l'abonament de cap quantitat per aquest concepte, havent-se de confirmar íntegrament la resolució recorreguda.

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada al senyor Salas, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Salas contra la Sentència dictada en data 5 de juliol de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, que confirmem.

SEGON.- NO efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.