Acomiadament injustificat per falta assistència a la feina sense exigir justificacions (TSJC-71/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-071/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Bonet va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat ORG_0, en qualitat de titular del negoci Z., en reclamació de la quantitat de 23.426,39.-EUR, juntament amb els interessos corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, amb condemna del demandat al pagament de les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.

II.- La societat ORG_1, subrogada en la posició de la societat ORG_0, va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que la treballadora no va presentar a l'empresa cap certificat mèdic de baixa laboral, sigui inicial, sigui de pròrroga, que justifiqués les faltes d'assistència dels dies 11, 12 13 i a l'inici de la jornada del dia 14 d'abril del 2011.

III.- Per sentència de data 29 de febrer del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, sessió civil, desestimant íntegrament la demanda de la part agent, va absoldre a la societat ORG_1 de tots i cadascun dels pediments de la Sra. Bonet, i això amb imposició de les costes judicials a la demandant, segons disposa el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Bonet ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que es desprèn de la declaració de tres testimonis, que al cap de dos dies, el dia 13 d'abril del 2011, la Sra. Bonet va tornar al seu lloc de treball i va portar a Z. una còpia íntegra del recurs que va presentar a la CASS així com del certificat demostrant que estava incapacitada per treballar; que per tant va justificar convenientment la seva absència del treball i aquesta no es constitutiva de la falta molt greu prevista a l'article 104.1 del codi de les Relacions Laborals.

II.- Són fets pacífics que: la Sra. Bonet va començar a treballar en el negoci Z., al mes de febrer del 2000, en qualitat d'ajudant de cuina; el dia 31 d'agost del 2010 la mateixa va iniciar una baixa per malaltia; el dia 8 d'abril del 2011 la CASS va decidir donar d'alta mèdica a la treballadora, amb efectes a partir del dia 11 d'abril; el mateix dia, la Sra. Bonet va presenciar-se a l'empresa per exposar al Director de l'Hotel que malgrat la CASS l'havia donat d'alta, no estava en condicions de treballar, i que tenia l'intenció d'interposar recurs contra la decisió de la CASS; que el dia 15 d'abril del 2011 la treballadora va rebre una carta per part de l'empresa, notificant-li el seu acomiadament disciplinari per no haver vingut a treballar els dies 11, 12 i 13 d'abril, sense tenir l'autorització pertinent o sense causa que ho justifiqui, d'acord amb el que disposen els articles 104, 105 i 93.1 del Codi de les Relacions Laborals.

III.- Segons el què disposa l'article 93 del Codi de les Relacions Laborals, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104. L'article 104 del mateix Codi estableix que són faltes molt greus, tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes. La Sra. Bonet no nega haver faltat a la feina els dies 11, 12 i 13 d'abril del 2011, però afirma que el dia 13 d'abril va tornar al seu lloc de treball i va portar a l'empresa una còpia íntegra del recurs que va presentar a la CASS així com un certificat mèdic demostrant que estava incapacitada. Per tant, en tràmit d'apel·lació la qüestió cabdal que s'ha de resoldre es si roman acreditat en autes que la treballadora va justificar les seves absències a la feina els dies als quals fa referència la carta d'acomiadament.

IV.- Resulta de les declaracions dels Srs. Querol, Duque i Manzanares, que després d'haver parlat amb el seu superior, Sr. Duque i el Director de l'Hotel, Sr. Barberá, el dia 11 d'abril del 2011, la Sra. Bonet va tornar a l'empresa el dia 13 d'abril amb documents, que va parlar amb el Sr. Duque el qual li va dir de portar aquells documents directament al Director.

Es desprèn d'aquests testimoniatges que fins i tot si els documents que la treballadora va comunicar al Director de l'Hotel no corresponien a la còpia del recurs contra la decisió de la CASS interposat el dia 12 d'abril, ni al certificat mèdic del mateix dia 12 d'abril requerint seguir de baixa laboral i fer tractament amb AINE i RHB funcional, encara que sigui molt versemblant la versió de la Sra. Bonet, l'empresa era assabentada que existia una dificultat amb l'estat de salut de la treballadora de natura a justificar la seva falta al seu lloc de treball. Per tant, tenint compte d'aquesta situació particular, si l'empresa considerava que els documents entregats al Director de l'Hotel el dia 13 d'abril no eren suficients per justificar les absències de la treballadora, els dies 11, 12 i 13 d'abril, havia d'exigir les justificacions escaients, abans d'acomiadar la Sra. Bonet sense cap previ advertiment.

Per tant, s'ha de considerar injustificat l'acomiadament de la Sra. Bonet, ço que dona dret a la treballadora a percebre la indemnització prevista a l'article 98.1 del Codi de les Relacions Laborals, que ascendeix, segons els càlculs de la part agent, no contestats per la part demandada, a l'import de 23.426,39.-EUR.

V.- L'estimació del recurs determina fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies a la part recorreguda en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs d'apel·lació de la Sra. ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 29 de febrer del 2012 en el sentit de condemnar a la societat ORG_0 a satisfer a la Sra. Bonet la quantitat de 23.426,39.-EUR amb els interessos legals a comptar de la notificació de la present resolució, i al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.