Accident de treball - Càrrega de la prova - Inactivitat defenent (TSJC 070/2015)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000070/2015 ORIGEN: 2100516/2010 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 2100516/2010, instades pel Sr. Palau contra les societats "Expósito" i "Agullo", en data 23 de juny del 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Palau, contra la mercantil Expósito, S.L., i Agullo, S.A., hem de condemnar i condemnem a les defenents a satisfer solidàriament a la part agent la quantia de 17.280,48.- euros, en concepte d'havers laborals i la quantia de 79.920.- euros, augmentades amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda. No procedeix la condemna en costes donada l'estimació parcial de la demanda".

II.- La societat "Agullo" ha formulat recurs d'apel·lació i sol·licita la revocació de la sentència apel·lada més la condemna del Sr. Palau a satisfer les costes judicials de primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els seus greuges s'exposen tot seguit: la part agent no havia provat la realitat de l'accident laboral, la culpa de l'empresa i els danys i perjudicis experimentats; no constituïa prova el testimoniatge d'una sola persona que ni tan sols havia presenciat l'accident; el litigi laboral precedent no interessava l'accident en si mateix; la jurisprudència exigia que la prova de l'incompliment de les obligacions legals i contractuals requeia en l'assalariat; la baixa de l'empleat no guardava més relació amb l'accident a comptar del 5 de març del 2009; el barem de Padovani no era d'aplicació a les reclamacions civils segons la sentència del M.I. Tribunal de Corts del 27 de setembre del 2010.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Palau va formular demanda solidària contra les societats "Expósito" i "Agullo", argumentat que havia patit un accident de treball per culpa de l'absència de mesures de seguretat, quin mancament era plenament imputable a l'empresa de construcció "Expósito". La demanda perseguia la condemna dels defenents a satisfer la part de salari no abonada per la CASS durant la baixa mèdica (17.280,48 EUR), el pretium doloris, els perjudicis estètics, de lleure i laboral, la IPP (120.000 EUR), interessos legals i costes judicials.

La societat "Expósito" no va comparèixer al tràmit de presentació de demanda, essent declarada en rebel·lia a instància del demandant (foli 56). La societat "Agullo" es va oposar a la reclamació, fent valer que no existia cap prova sobre les circumstàncies exactes de l'accident i que sempre s'havia facilitat als treballadors de l'empresa constructora el material necessari per a la seva seguretat.

El Tribunal a quo ha estimat parcialment la demanda, descartant, per manca de prova, qualsevol condemna en concepte de pretium doloris i de perjudicis estètic, de lleure i laboral.

II.- La societat "Agullo" ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància.

La recurrent torna a negar, en seu d'apel·lació, la realitat de l'accident laboral i la seva imputació a la societat "Expósito".

El primer greuge esdevé clarament inoperant perquè "Expósito" ho ha admès anteriorment. En efecte, consta al foli 92 de les actuacions, la declaració de l'accident de treball de constant referència signada per la pròpia societat. Per si no fos suficient, en el litigi laboral B-1131-3/10 (promogut pel Sr. Palau contra "Expósito" i els Srs. Castrillo i ENTITY_8), "Expósito" va contestar dient que "En data 8 d'octubre del 2007, la part avui demandant va patir un accident de treball, patint lesions als peu. A conseqüència d'aquest accident, el Sr. Palau va estar de baixa fins a la data del 10 de juny del 2010" (foli 72). Per acabar, l'assalariat va acudir al servei d'urgències l'endemà del sinistre, essent-li diagnosticat un esquinçament del turmell esquerre (foli 114). Compte tingut que l'asseguradora recurrent no desmenteix objectivament aquests elements, cal declarar provada la realitat de l'accident de treball.

Pel que fa a la persona responsable de l'accident, és cert que aquesta Sala ha tingut l'ocasió d'afirmar que: "pertoca al treballador víctima d'un accident laboral establir l'incompliment de les obligacions legals i contractuals de l'empresari en matèria de seguretat, per que prosperi la seva demanda en rescabalament dels danys patits a conseqüència d'un accident de treball del qual fou víctima" (TSJC 107/09 del 29 octubre del 2009). Ara bé, aquest principi general sofreix una mitigació molt important quan l'aportació de la prova resulta molt dificultosa pel demandant, però senzilla per la part adversa, a resultes de la seva proximitat amb les fonts probatòries. I això és especialment rellevant en aquest litigi, perquè "Expósito" no ha cooperat de bona fe, en ordre a explicar quines mesures de seguretat havia adoptat per fer efectiu el dret elemental del treballador "a treballar amb les degudes mesures de seguretat i d'higiene per a la seva vida i la seva integritat física i moral" (article 26 de la llei sobre el contracte de treball). El Sr. Palau ha explicat que va caure d'una bastida, situada a uns tres metres d'alçada, mentre treballava "sense cap tipus de seguretat, és a dir ni cinturó, ni corda, ja que l'empresa no posava dit material a disposició dels treballadors" (foli 30). "Expósito" no va contestar a la demanda (folis 22, 26 i 36), ni va proposar proves (foli 72) i ni tan sols va apel·lar la sentència de la instància (folis 208 i 209 ), TOT I ÉSSER DEGUDAMENT CITAT el seu representant legal (Sr. Giner, foli 28). A banda d'aquesta inactivitat, nombroses proves fonamentals sol·licitades pel treballador (fulls diaris de treball, llibre horari, butlletins de salari, prova de lliurament del material de seguretat, cursos de formació impartits al personal: foli 156; i confessió del soci-secretari de "Expósito": folis 137, 144 i 152) no van poder ser obtingudes en la instància, senzillament perquè "Expósito" no les va aportar, com era la seva obligació processal i sense donar mai cap tipus d'explicació. En aquestes circumstàncies, cal considerar acreditat que la responsabilitat de l'accident ha de recaure en la societat "Expósito" perquè, si no ha produït cap prova, és que, necessàriament, no respectava les obligacions legals en matèria de seguretat. Resoldre altrament, suposaria una clara infracció al principi del judici equitable. I aquesta declaració de responsabilitat esdevé extensible a la seva companyia d'assegurances que no discuteix la seva vinculació contractual amb la societat constructora.

III.- Pel que fa l'import de la indemnització atorgada judicialment, la recurrent entén que la baixa de l'empleat no guardava més relació amb l'accident laboral a comptar del 5 de març del 2009 i que el barem de Padovani no era d'aplicació a les reclamacions civils segons la sentència del M.I. Tribunal de Corts del 27 de setembre del 2010.

La CASS certifica que l'accident laboral va ser concedit en concepte d'"Esquin/Tor/ada Turmell" entre els dies 9 d'octubre del 2007 i 4 de març del 2009 i d'"altres artropies i artropies inespec" entre el 5 de març del 2009 i el 27 de juny del 2010 (foli 93). L'artropatia és el nom genèric que es dóna a totes les malalties de les articulacions i és perfectament compatible amb la patologia patida pel treballador i les dues intervencions quirúrgiques a les quals es va sotmetre (foli 51). Per altra banda, la CASS va reconèixer una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral a comptar del 10 de juny del 2010, sense restar a les "altres artropies i artropies inespec" el seu caràcter laboral (folis 39 i 101-103), de manera que no hi ha lloc a distingir quan els experts no ho fan. Compte tingut que la resta del càlcul no es discuteix, es confirma la sentència també sobre aquest punt.

Per fi, la doctrina que pugui tenir el M.I. Tribunal de Corts sobre la validesa del barem de Padovani no és oponible a aquesta Sala, en motiu de la seva independència de criteri al respecte. En qualsevol cas, la recurrent no exposa, objectivament, quins defectes presenta aquest barem, tradicionalment emprat per la jurisdicció administrativa. La CASS atribueix a l'assegurat una IPP del 35% (foli 34). La indemnització establerta per l'Hble. Tribunal de Batlles (79.920 EUR) apareix justa i suficient als ulls d'aquest Tribunal.

IV.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Agullo" suposa la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Agullo"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 23 de juny del 2014; condemnar la part apel·lant a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.