Accident laboral (0107/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-107/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 29 d’octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Varesc va presentar davant de l’Honorable Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Gibert i la companyia d’assegurances Raya, en reclamació de la quantitat de 129.484,12 €, en concepte d’indemnització per les lesions ocasionades per l’accident laboral de data 26 d’octubre de 2005.

II.- Les parts defenents varen oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que la causa de l’accident es totalment imputable al Sr. Varesc el qual exercia les funcions d’encarregat durant el període del 25 de gener de 2005 fins a la data del seu accident; i en el negat cas que es declarés que existeix una culpa atribuïble a l’empresa Gibert, la companyia Raya només podria veure’s obligada a pagar la quantitat de 18.000 € en concepte de pretium doloris (10.800 €), de perjudici lúdic (5.400 €) i de perjudici estètic (1.800 €).

III.- Per sentència de data 8 d’abril del 2009, l’Honorable Tribunal de Batlles Secció civil, va desestimar integrament la demanda de la part actora, fent imposició al Sr. Varesc de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Varesc ha interposat recurs d’apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la sentència d’autes no es troba ajustada a dret per quant aquesta es limita a apreciar que no concorre en el present supòsit la culpa “in vigilando” o “in eligendo” de l’empresa, ometent considerar que la responsabilitat de l’empresa és molt mes extensa, ja que no tant sols ha de respondre per la seva pròpia actuació, sinó que igualment aquesta ha de respondre dels danys causats per la culpa del treballador que efectua les tasques pel compte de l’empresa, que el sistema emprat pel dret andorrà en matèria de responsabilitat de l’empresa pels actes dels seus treballadors es molt pròxim al sistema de responsabilitat objectiva; que queda acreditat que la causa directa de l’accident es l’actuació del Sr. Andrade i que el Sr. Varesc no tenia cap culpa que l’empresari li envií un operari incompetent o poc experimentat, o tot i tenint aquesta competència, no presti el seu treball de forma diligent, que per tant escau considerar la responsabilitat de l’empresa per les lesions causades pel seu treballador, el Sr. ENTITY_7; que no pot confondre’s la culpa exclusiva de la víctima amb el concepte d’assumpció del risc propi de l’exercici de la tasca laboral del treballador; que el Sr. Varesc ni podia preveure l’acció del Sr. Andrade, ni podia evitar-la d’alguna manera.

II.- Es pacífic que : el dia 26 d’octubre del 2005, el Sr. Varesc estava treballant al desmuntatge d’una bastida instal·lada en un xalet de Sant Julià de Lòria, juntament amb els Srs. Andrade i Puig, tots tres empleats de la societat ENTITY_5; que mentre el Sr. Varesc es trobava sobre la bastida a una alçada de 2m, el Sr. Andrade va treure dues grapes que unien els marcs que permetien el recolzament de la bastida, sense adonar-se de com es trobava recolzada la mateixa, provocant així l’esfondrament de la bastida i la caiguda del Sr. Varesc que va resultar greument ferit. En conseqüència, es incontrovertible que la responsabilitat de l’accident laboral patit pel recurrent incumbeix al Sr. Andrade que va actuar de manera imprudent. S’ha prèviament de posar de manifest que no es tracta en el present cas, d’una responsabilitat objectiva de l’empresa pels actes dels seus treballadors, ja que aquesta responsabilitat objectiva només s’aplica quan els danys han estat ocasionats a tercers, sinó que es tracta de la responsabilitat de l’empresari front als seus empleats, fonamentada en les disposicions de l’article 54 de la Llei sobre el contracte de treball que preveuen que l’empresari ha de complir les mesures de seguretat i d’higiene pertinents i en tot cas, les mesures establertes per la OIT reconegudes al Principat; que te un deure especial de protecció; i ha de tenir coneixença del lloc i de les condicions de treball, i assegurar-se que aquest es desenvolupa de forma segura per al treballador i formar-lo sobre la normativa de seguretat que ha de respectar. Tractant-se doncs d’una responsabilitat contractual derivada de la relació laboral, pertoca al treballador víctima d’un accident laboral establir l’incompliment de les obligacions legals i contractuals de l’empresari en matèria de seguritat, per que prosperi la seva demanda en rescabalament dels danys patits a conseqüència d’un accident de treball del qual fou víctima.

III.- El Sr. Varesc reprotxa a l’empresa de no haver adoptat les suficients mesures de seguretat necessàries per l’execució dels treballs de desmuntatge de la bastida, posant així en risc els seus treballadors, mes concretament d’haver omés, d’una part, el seu deure d’assignar un encarregat que realitzes les tasques de direcció i coordinació dels treballs, i d’altra part, d’haver omés l’error d’assignar les referides tasques a 2 empleats que no comptaven ni amb la deguda formació ni amb l’experiència suficient per desmuntar la bastida. L’article 7 del Conveni 62 de la OIT especifica que les bastimentades no s’hauran de construir, desmuntar o modificar considerablement al no ser: a) sempre sota la direcció d’una persona competent, b) sempre que sigui possible per treballadors qualificats i acostumats a aquest gènere de treball. Resulta de l’informe realitzat pel Servei d’Inspecció de Treball que el desmuntatge s’organitzà de la forma següent: mentre el Sr. Varesc i el Sr. Andrade desmuntaven la bastida, el Sr. Puig, des de l’exterior d’aquesta ordenava i classificava les diferents peces que s’anaven desmuntant; que el Sr. Andrade compta amb una antiguitat a l’empresa d’uns 2 anys, i el Sr. Puig d’un any. El referit informe conclou que l’accident possiblement es va produir per una mala coordinació dels treballs en el moment del desmuntatge de la bastida que va provocar que quedes coixa i caigués provocant la caiguda del treballador que es trobava al damunt. El referit informe no ha pogut determinar fefaentment perquè el Sr. Andrade va treure les grapes i provocar així l’accident; nogensmenys valora dues hipòtesis: o el Sr. Andrade podria no haver adquirit suficient experiència malgrat els dos anys d’antiguitat a l’empresa, o el Sr. Andrade va desmuntar les grapes maquinalment, sense para a pensar en les conseqüències.

IV.- Ara bé, el Sr. Varesc portava 8 anys d’experiència i es desprèn dels testimoniatges dels Srs. Puig, Herrera, Sanz, Codina, que quan l’encarregat, Sr. Caro, era de baixa laboral, era el Sr. Varesc que el substituïa en les funcions d’encarregat; i aquest fet, considerat establert en la sentència impugnada no està seriosament negat pel recurrent en les seves conclusions d’apel·lació. Per tant, éssent el Sr. Varesc, l’encarregat de la coordinació i direcció dels treballs, amb una experiència de 8 anys, no pot el mateix queixar-se de l’absència en l’obra d’un encarregat competent.

Queda doncs el supòsit d’una manca de formació o d’experiència suficient dels treballadors que juntament amb el Sr. Varesc van participar al desmuntatge de la bastida. No hi ha cap dificultat pel que fa al Sr. Puig, ja que el mateix només va intervenir en el desmuntatge per agafar les peces desmuntades de la bastida i endreçar-les des del terra; es ha dir que no va participar de manera activa en les pròpies operacions de desmuntatge de la bastida, i doncs la seva suposada manca d’experiència no va tenir cap efecte en la realització de l’accident d’autes. Respecte al Sr. Andrade, el propi Sr. Varesc va declarar al Servei de Policia d’Andorra, que : “l’accident es va produir per una manca d’atenció del meu company (Sr. ENTITY_7) al desmuntar els citats marcs...; que el Ronald fa uns dos anys que treballa a l’empresa i ha participat en el muntatge i desmuntatge de varies bastides; ja te experiència en dita tasca; no sé com no va adonar-se de com estaven muntats els citats marcs i com no va veure el detall de les potes..”. En conseqüència el Sr. Varesc va reconèixer ell mateix que l’accident que va patir no fou degut a una manca d’experiència del seu company de feina, atès que el mateix tenia una coneixença suficient de les tasques de muntatge i desmuntatge de bastides, sinó a una inatenció del mateix independent de la formació, de la competència o de l’experiència del Sr. Andrade. Per tant, no existeix en autes la prova d’un incompliment per part de l’empresa de les seves obligacions legals i contractuals en matèria de seguretat dels seus treballadors.

V.- S’ha doncs de desestimar el present recurs sense nogensmenys fer especial imposició de les costes de segona instància, en raó de l’origen laboral del accident i de l’absència de tota mala fe de la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència del Honorable Tribunal de Batlles de data 8 d’abril del 2009 en tots els seus extrems.

Sense fer especial condemna en costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.