Accident laboral (7000544/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Anière Carles Cruz Moratones Alexandra Cornella Sola

PARTS:

Apel·lant: Sr. Querol

Representant: Sra. Duque

Advocat: Sra. Alcalá

Apel·lant: Soriano

Representant: Sra. Sainz

Advocat: Sr. Criado

Apel·lant: Tejera

Representant: Sr. Barba

Advocat: Sr. Montenegro

TSJC.- 0000207/2020 ORIGEN: 7000544/2016 - 00

NIG: 5300542120160003369

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Cañete

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Accident laboral

SENTÈNCIA 126-2021

Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia citació a judici de data 23-11-2016, i per escrit del 13-01-2017, la representació processal de la Sra. Querol va formular demanda en reclamació d’indemnització per danys i perjudicis a tramitar pel procediment civil ordinari en contra de la societat Soriano, a pagar-li en concepte d’indemnització per danys i perjudicis soferts com a conseqüència d’un accident laboral ocorregut el 13-04-2013, l’import total de 29.750.-euros, a pagar les costes, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

2.- Per escrit del 02-02-2017, la representació processal de la societat Soriano va cridar en garantia a la seva companyia asseguradora, la societat Tejera, i per Aute del 06-03-2017, es va decidir donar lloc a dita petició i notificar a Tejera, la pendència del procediment.

3.- Per escrit del 02-06-2017, la representació processal de la societat Soriano va contestar a la demanda negant tota responsabilitat en l’accident i sol·licitant la desestimació de la demanda, i la condemna en costes processals de la demandant inclosos els honoraris d’advocat i de procurador. Subsidiàriament, va demanar que es consideri també responsable de forma solidària la companyia Tejera.

Per escrit del 02-06-2017, la representació processal de la companyia Tejera també va negar tota responsabilitat de la seva assegurada en l’accident i va sol·licitar la desestimació de la demanda i la condemna en costes processals de la demandant com de la societat Soriano.

4.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles, Secció Civil, va dictar sentència decidint :

“Que donant lloc substancialment a la demanda interposada per la Sra. Querol, procedeix condemnar la societat Soriano. junt a abonar a l’agent la suma de 18.750 €; i solidàriament amb ella la companyia Tejera menys 1.000 € de franquícia, imposant-los-hi les costes del present litigi, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i perit a acreditar en període d’execució de sentència.”

5.- En contra d’aquesta resolució totes les parts van formular recurs d’apel·lació.

La representació processal de la Sra. Querol demana la seva revocació parcial en el sentit de fixar la IPP definitiva en el 15% així com determinar la indemnització per la IPP en l'import 21.000.- euros en base a un valor del punt en 1.400.- euros, condemnant la part contrària al pagament de les costes processals, incloent els honoraris d'advocat i de procurador de les dues instàncies.

Dos són els seus motius d’apel·lació.

En primer lloc addueix una incorrecta valoració de la prova respecte de la seqüela funcional que li va deixar lesió del tendó supraespinós i de la reducció de la IPP del 15% concedit per la CASS al 10% quan la valoració que efectua la CASS així com la resta d'informes que consten en autes determinen una IPP funcional del 15%.

En segon lloc, es queixa de la manca de motivació respecte dels imports de la indemnització acordada tota vegada que no s'ha justificat en cap moment perquè es fixa el punt en 1000.-euros i no pas en 1.400 euros d'acord amb els criteris jurisprudencials, ni que tampoc no s’ha pronunciat sobre els valors del perjudici estètic i dolorós.

La representació processal de la societat Soriano demana la revocació total en el sentit de desestimar totes les pretensions de l’agent i de condemnar-la al pagament de les costes judicials de la primera i segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

En primer lloc, defèn que no és responsable de l'accident laboral. Argumenta al respecte que no resta acreditat res del que ha volgut fer creure la Sra. Querol amb la finalitat d'obtenir un guany patrimonial que no li pertoca; que la sentència reconeix que la demandant va actuar imprudentment al pujar a l'inodor i que l’empresari ha complert les seves obligacions en matèria de seguretat però li imposa igualment la responsabilitat de les lesions de la demandant ; que no s’ha acreditat que les condicions de treball fossin precàries, tot el contrari, l'únic defecte essent la inestabilitat de les plaques del bany però vista com a una deficiència puntual a l'habitació on netejava Ia Sra. Querol ; que no ha estat acreditat que les lesions que va patir la Sra. Querol fossin causades pels fets succeïts el dia 13-04-2013 i que el tribunal s’ha basat en l'informe mèdic del Dr. D sense tenir en compte l'historial mèdic d'aquesta.

El segon aspecte és que nega que les lesions patides i que van requerir operacions quirúrgiques fossin causades pels fets succeïts el 13-04-2013 ; que és absurd, il·lògic i totalment desraonat que l'informe mèdic qualifiqui el perjudici d'important (5,5/7) només pel fet d'haver-se-li caigut una placa amb un pes insignificant a sobre ; que l'estat actual de la Sra. Querol pot atribuir-se als diferents antecedents patològics i que si realment la Sra. Querol va patir lesions és degut a un altre accident laboral que va tenir lloc l'any 2011 ; que l'informe mèdic no fa cap observació a l'historial mèdic, i finalment, que si la Sra. Querol hagués patit un perjudici dolorós tan terrible com vol fer creure hauria anat directament al servei d'urgències de l'hospital i no hagués esperat 24 hores en acudir-hi.

La representació processal de la companyia Tejera demana la revocació de la sentència d’instància i la desestimació íntegra de les pretensions de l'actora, imposant a la Sra. Querol i/o a la societat Soriano, la totalitat de les costes judicials en les dues instàncies, quedant-hi incloses les generades per l'advocat, el procurador i el perit intervinents.

Ho fa en base a tres series de consideracions.

En primer lloc, sosté que el tribunal no ha valorat els seus arguments que no es donen els requisits de la responsabilitat contractual de l’empresari tota vegada que no existeix cap comportament culpós de l’empresari puix res acredita que les plaques del sostre que la Sra. Querol es trobava netejant fossin en mal estat o presentessin cap mancança i que l’empleada tenia a disposició una escala que li hagués evitat haver-se de pujar a l'inodor ; que la Directora del Departament de Treball va considerar que no existia cap incompliment de la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball ; que l'empresari ha esgotat la diligència que li era exigible i que la culpa és exclusivament de la Sra. Querol.

En segon lloc, reitera que essent únicament cridada en garantia i no havent dirigit la part actora la seva reclamació contra ella, de conformitat amb la jurisprudència al respecte, no resultarà en cap cas possible, al contrari del que ha acordat el Tribunal d'instància, establir cap mena de condemna envers ella.

En tercer lloc, sosté que no es podia considerar l'estimació de la demanda com substancial i que per tant era improcedent la condemna en costes, i que de totes les maneres, procediria condemnar a la societat Soriano, en tant que responsable de la crida.

6.- Per Aute del 03-06-2021, vam decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per les representacions respectives de la Sra. Querol i de la societat Soriano en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'acció exercitada per la Sra. Querol persegueix el reconeixement de la responsabilitat de la societat defenent en la seva qualitat d’empresari per un invocat incompliment de les seves obligacions en el marc de la relació laboral, i consisteix per tant en una acció en responsabilitat contractual.

Vam recordar molt recentment en la nostra sentència del 22-12-2020, rotlle 181/2020, quins principis eren d’aplicació en la matèria.

De manera resumida, per principi :

“pertoca al treballador víctima d’un accident laboral establir l’incompliment de les obligacions legals i contractuals de l’empresari en matèria de seguretat, per que prosperi la seva demanda en rescabalament dels danys patits a conseqüència d’un accident de treball del qual fou víctima” (TSJC 107/09 del 29 octubre del 2009).

Tanmateix, la càrrega de la prova no pot reposar només sobre l’assalariat, i vam poder precisar que s’ha de tenir en compte la facilitat probatòria que ofereix la posició d’empresari (TSJC 70/2015 del 15-10-2015), i sobretot que pertoca a l’empresari demostrar que ha esgotat tota la deguda i especial diligència que se li exigeix legalment per a evitar l’accident, ja que : “l'obligació de seguretat que recau sobre l'empresari no solament comporta que aquest darrer ha de respectar les seves obligacions en el seu aspecte preventiu i reglamentari, en particular com ho detalla la Llei de la seguretat i la salut en el treball, però també que, front a l'assalariat, i en el marc de la relació contractual que els uneix, ha de garantir la seva eficàcia i el caràcter apropiat de les mesures de seguretat.” (TSJC 86/15 del 16 de juny del 2015).

Segon.- En el present cas, els elements d’autes permeten establir quina va ser la mecànica de l’accident encara que certs aspectes han quedat confusos.

Ha quedat establert que la demandant prestava el seus serveis pel compte de la societat defenent en el marc d’una relació laboral de durada determinada de 3 mesos iniciada el 03-02-2013 en qualitat de cambrera en l’hotel H d’Andorra la Vella.

El dia 13-04-2013, va patir l’accident que ens preocupa quan estava netejant l’habitació 000 del referit hotel.

Estava netejant el quarto de bany mentre que la seva companya de feina, la Sra. Varesc, estava netejant la resta de l’habitació.

Va pujar al damunt de l’inodor per netejar les plaques del fals sostre.

És aleshores que una placa li va caure al damunt. La Sra. Querol té declarat que tres són les plaques que es van desprendre del sostre del lavabo i que després una quarta va caure també. Però durant la confessió en judici només va parlar de tres plaques (primer dos i després una altra). I durant la reconstrucció dels fets realitzada el 04-05-2018 va precisar que és una placa que li va caure al damunt, juntament amb els cables, i que després havia caigut una altra placa per si sola. Quant al metge forense, indica que la Sra. Querol li va referir que li varen caure “unes plaques” sobre la zona de l’espatlla dreta.

La Sra. Varesc no va presenciar l’accident però va sentir la “caiguda” i que “la va escoltar que va caure”. S’entén que es refereix a la caiguda de la Sra. Querol però mai aquesta va indicar haver caigut.

La Sra. Yuste, una altra companya de feina que estava treballant a la mateixa planta tampoc va presenciar l’accident però va sentir cridar a la Sra. Querol i va constatar com unes plaques penjaven del sostre.

L’endemà, dia 14, es va presentar a urgències obrant-se un llarg període de baixa mèdica. El seu metge de capçalera li va diagnosticar una fissura de tendó supraespinòs i una hèrnia discal C5-C6.

La CASS li va reconèixer una IPP derivada de l’accident que es va finalment fixar en 15%.

És de precisar que un mes després de l’accident, la Sra. Querol va denunciar prop dels serveis de la Inspecció de Treball les condicions de seguretat en l’empresa, declarant diversos fets a més de la qüestió de les condicions de la neteja del fals sostre.

Però en data 12-08-2013, després d’una inspecció de l’hotel per comprovar els elements denunciats, la Directora del Departament de Treball va decidir arxivar l’expedient per absència d’infracció donat que l’únic defecte realment constatat fou la inestabilitat de les plaques dels sostre d’un bany i que es tractava d’una deficiència puntual.

Tercer.- Ara bé, el sol fet de la producció de l’accident no és suficient per establir la responsabilitat contractual de l’empresa ja que no es tracta d’una responsabilitat objectiva.

En el present cas, les mancances adduïdes per la demandant i imputades a l’empresari com a falta, és a dir la precarietat de les plaques del fals sostre i la manca d’eines adaptades (concretament la manca d’escala) no han quedat establertes.

Pel que fa a la caiguda de la placa o de les plaques, no ha quedat establert clarament com la caiguda es va produir ni com una placa ha pogut provocar les lesions patides (només es parla ara de la fissura del tendó supraespinòs però també s’invocava al principi una hernia discal C5-C6).

Com ho hem detallat en el Fonament anterior, les declaracions de la Sra. Querol al respecte van ser imprecises i variables.

Concretament, es tracta de plaques assentades sobre unes guies. Ha quedat demostrat a traves de la inspecció dels inspectors de Treball i de la reconstrucció dels fets duta a terme per la Sra. Batlle que les plaques en qüestió, al ser tocades, podien caure pel fet de ser les guies una mica més separades del normal però que aquesta circumstància només es donava en la habitació 000 i no pas en les altres habitacions de l’hotel.

El responsable del manteniment va dir que no eren metàl·liques mentre que les inspectors de treball van dir que són de metall però que són molt fines i no pesen.

Dits inspectors no es van voler pronunciar sobre la perillositat de les plaques ni sobre el fet de si la caiguda podia haver provocat les lesions constatades.

D’altra banda, al tractar d’un fet molt puntual que concerneix una sola habitació de l’hotel i del qual es desconeix l’origen, es concep difícilment quina mesura específica de seguretat l’empresa podia preveure quan no hi cap element que permeti pensar que aquesta situació presentava un perill del qual l’empresa hauria pogut ser prèviament informada.

Pel que fa al fet de pujar a l’inodor i de trobar-se en una situació precària per a netejar les plaques, la inspecció de Treball ha comprovat que el personal de neteja disposava en els “office” situats a cada planta d’escales de tisora i que per aquesta raó no era necessari de pujar sobre del vàter com va manifestar la denunciant per procedir a la neteja.

La Sra. Varesc ha confirmat que les treballadores de la neteja disposaven de les eines necessàries per a desenvolupar la seva tasca i que hi havia una escala per planta. D’altra banda, res en les declaracions d’aquesta senyora permet confirmar la versió donada per la Sra. Querol a partir de la reconstrucció dels fets que li hauria negat prestar-li la escala que estava fent servir per netejar les cortines.

La Sra. Yuste va dir que l’empresa no els hi donava calçats per no relliscar ni tampoc protecció de genolls però res va dir sobre les escales de mà.

Així les coses, és més que sorprenent la declaració que va fer la Sra. Querol a la Sra. Batlle durant el decurs de la reconstrucció dels fets que la Sra. Varesc no li havia volgut deixar l’escala que estava fent servir, i que no en havia trobat cap ni en la mateixa planta ni en les altres plantes.

Al respecte d’aquesta problemàtica, la sentència d’instància després d’exposar que no es podia dubtar de la realitat de l’accident del 13-04-2013, ha motivat que el fet que la treballadora s’enfilés a l’inodor per netejar el sostre del lavabo no havia propiciat el sinistre, o agreujat els danys, ja que el citat sostre estava a poca alçada. Però va indicar que l’agent havia estat imprudent en no utilitzar una escala i que no era cert que no pogués disposar d’aquest aparell.

Amb això estem d’acord puix apareix al final que el mètode emprat per la Sra. Querol per netejar el fals sostre és el fruit d’una iniciativa pròpia.

Malgrat això, la sentència no s’ha pronunciat més sobre la qüestió de la responsabilitat de l’accident i ha passat directament a l’estudi de les lesions patides i de llur indemnització.

Considerem per tant que la sentència no ha tret les conseqüències de les seves pròpies constatacions i que no ha caracteritzat la culpa contractual imputable a l’empresa.

Finalment, compte tingut dels elements exposats, i valorant-los en el seu conjunt, no podem confirmar la conclusió de la instància ja que tot plegat, d’una banda, no s’ha acreditat per part de la demandant una relació causal entre l’actuació o el comportament o una mancança de l'empresa i l’accident del 13-04-2013, i d’altra banda, no es pot reprotxar a l’empresa no haver esgotat tota la diligència per a assegurar l’exercici efectiu del dret a la seguretat de l’empleada, ni que una mancança seva al respecte hauria provocat o permès l’accident.

Per tant, el tribunal no podia estimar les pretensions de l’assalariada encara que fos parcialment.

Així les coses, no cal entrar més endavant en la valoració del nexe de causalitat entre l’accident i les lesions, ni en la determinació de la indemnització.

Per tot l’exposat, s’estimen els recursos de la societat Soriano, i de la companyia Tejera, i es desestima el de la Sra. Querol, desestimant-se totes les pretensions d’aquesta darrera.

Quart.- L’estimació dels recursos de la societat Soriano, i de la companyia Tejera, comporta no efectuar cap imposició de les costes de segona instància en relació als mateixos.

La desestimació del recurs i de la demanda de la Sra. Querol comporta imposar-li les costes de primera com de segona instància, inclosos els honoraris d’advocat, de procurador i de perit generades a la societat defenent.

Pel que fa a les costes generades a la companyia Tejera, en primera i segona instància, escau imposar-les a qui la va cridar en garantia, sense que la demandant no li adreci cap pretensió, és a dir la societat Soriano.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d’apel·lació de la Sra. Querol, i estimar els recursos de la societat Soriano, i de la companyia Tejera, en contra de la sentència del Tribunal de Batlles, Secció Civil, de data 10-06-2020, que revoquem íntegrament, desestimant totes les pretensions formulades per la Sra. Querol en contra de la societat Soriano.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes d’aquesta alçada en relació als recursos de la societat Soriano, i de la companyia Tejera.

Imposar a la Sra. Querol les costes de primera com de segona instància provocades a la societat Soriano, inclosos els honoraris d’advocat, de procurador i de perit.

Imposar a la societat Soriano, les costes de primera com de segona instància provocades a la companyia Tejera, inclosos els honoraris d’advocat, de procurador i de perit.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.