Accident de circulació-quantum dels danys causats (TSJC 185/13)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000185/2013 ORIGEN: 6100089/2010

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 22-04-10 la representació processal d' Expósito i del Sr. Sanç van formular demanda en reclamació de 30.037 EUR pel Sr. Calderón i de 2.225,32 EUR per la companyia asseguradora Expósito, més els interessos legals comptadors a partir de la data de contesta a la demanda, més les costes processals causades. El motiu de la demandada eren els danys materials i despeses ocasionades a la part demandant asseguradora, així com el lucre cessant ocasionat al Sr. Calderón.

II.- La representació processal de Mercader i del Sr. Girona va contestar la demanda en data 03-06-10 oposant-se parcialment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que acceptava diversos imports a pagar per la companyia asseguradora com a conseqüència de despeses mèdiques (156,15 EUR) i dels danys materials causats al vehicle (203,03 EUR). Quant a la indemnització pels dies ITT del Sr. Calderón estimava que els hauria de fixar la pericial mèdica a càrrec del Departament de Medicina Legal i Forense i posteriorment fixar la indemnització segons el salari mig establert per la CASS en el cas dels autònoms i de manera subsidiària del salari mínim interprofessional fixat pel Govern d'Andorra.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, es va practicar prova documental, pericial mèdica i pericial comptable i, posteriorment, varen presentar les seves conclusions, reiterant els seus arguments i pretensions.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 12-04-13 estimant parcialment la demanda interposada i va decidir que condemnava solidàriament als demandats a pagar a la companyia Expósito l'import de 1.756,49EUR, més els interessos legals i havent de suportar cada part les seves pròpies costes i les comunes per meitats.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació tant la representació processal de la part agent i també la de la part defenent i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demanen la seva revocació en els termes que a continuació s'analitzaran.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 5 de febrer del 2009 el vehicle conduït pel Sr. Canals i assegurat a la companyia Mercader, va col·lidir per escomesa contra el vehicle conduït pel Sr. Sanç i assegurat a la companyia Expósito. La part demandada ha reconegut la responsabilitat en la col·lisió del Sr. Canals. També ha reconegut els danys materials derivats de la col·lisió en el vehicle del Sr. Sanç per import de 203,03 EUR.

La qüestió debatuda entre les parts ha estat l'import dels danys causats al perjudicat i a la seva companyia d'assegurances en quant a factures mèdiques, farmacològiques, no farmacèutiques, així com el lucre cessant que reclama el Sr. Calderón.

La Sentència d'instància va resoldre entenent que les despeses mèdiques i hospitalàries, les farmacèutiques i els danys materials al vehicle estaven acreditats però no ho estaven altres despeses que reclama la companyia haver pagat al seu assegurat per tractaments alternatius utilitzats pel Sr. Calderón sense cap prescripció mèdica. Tampoc considera que hagi demostrat aquest senyor el lucre cessant com a conseqüència de la seva activitat d'empresari autònom durant el període de 109 dies entre el 5/2/09 i el 25/2/09. No fa imposició de costes de la instància. Contra aquests pronunciaments s'aixequen les dues parts.

SEGON.- RECURS INTERPOSAT PER Expósito I EL SR. Sanç

Dos són els greuges que fonamenten el seu recurs. El primer d'ells es centra en el rebuig de la sentència d'incloure entre les despeses a pagar per la part contrària referides a tècniques alternatives a la fisioteràpia utilitzades pel Sr. Calderón, fins i tot desplaçant-se a la localitat d'Eivissa per fer algunes sessions. En efecte, el perjudicat al·lega haver fet consultes en acupuntura, quiropràctica, tradició xinesa. Però compartim amb la sentència d'instància que aquestes pràctiques no han estat prescrites per cap dels facultatius que l'han atès, i que, per aquest motiu, no han de ser repercutides a l'asseguradora contrària. I encara que a posteriori la Dra. Galván les inclou com a pràctiques que li han "millorat molt" la contractura derivada de la fuetada cervical que va patir, el cert és que no consta que li hagués prescrit mai aquestes pràctiques en les nombroses visites mèdiques que li va realitzar i facturar.

També hem de tenir en compte que l'impacte en la seva part posterior del vehicle va ser lleu, com s'aprecia en les fotografies aportades i en l'import de la factura de la seva reparació (203,03 EUR) i que l'edat del perjudicat (42 anys) tampoc ajuda a considerar que havia de ser una fuetada cervical greu (de fet el pèrit mèdic judicial la conceptua com de grau II, de quatre existents, foli 414). Però també el pèrit judicial fa unes consideracions interessants sobre la pràctica d'aquestes pràctiques alternatives a les de la fisioteràpia com que 1) no és recomanable que si han de practicar-se es faci amb desplaçaments del pacient que només el poden perjudicar (en cas aquest cas fins i tot es va anar a Eivissa) i 2) no és convenient anar canviant de professional. Per tant, en aquest cas que no només ha canviat d'especialitat en diverses pràctiques diferents, sinó que s'han fet desplaçaments no podem concloure que fossin necessàriament prescrites per a la seva recuperació. Entenem que cadascú busqui solucions alternatives i provi diferents pràctiques paramèdiques, però no podem fer-ho suportar a la companyia asseguradora contrària. Per tant, aquest motiu ha de ser desestimat.

TERCER.- El segon motiu o greuge de la part agent consisteix en insistir en el tema de la reclamació del lucre cessant. Lògicament, en tractar- se d'un autònom que al·lega que no ha pogut treballar o ho ha fet a menor escala, la forma de provar-ho resulta més complicat. Però no hem d'oblidar que la càrrega probatòria recau sobre qui ho reclama i, aleshores, ha de poder demostrar aquella manca d'ingressos derivats de la seva activitat parcial o nul·la. La part demandada oferia diverses alternatives de càlcul però la part agent s'ha centrat en una que ha estat defectuosament plantejada. Així vegem que ja en la pròpia demanda, sense massa explicació, reclama una suma de 30.162,51 EUR relacionada amb la facturació. Posteriorment, demana com a prova pericial comptable que es faci un càlcul de la facturació abans i després del període de baixa (de febrer a maig del 2009). El pèrit així ho fa i no li planteja cap aclariment complementari sobre els guanys que pugui suposar aquesta facturació i acaba en el resum de proves reclamant 30.037 EUR perquè conclou que la mitjana mensual de facturació fora del període indicat és de 7.509,33 EUR i el multiplica pels 4 mesos que afirma no va poder treballar.

És per aquest motiu que la sentència d'instància considera que aquesta prova no ha acreditat quin benefici ha deixat d'ingressar el Sr. Calderón que era el que interessava i no la seva facturació. A part que no es tracta de que aquest Sr. T. amb dues marques sinó que era comissionista de la marca Z. i tenia també el seu negoci denominat Expósito, en el qual venia als seus clients productes de la marca Z. Així ho indicava el pèrit comptable (foli 548) i malgrat això no se li demana cap aclariment al pèrit. No sabem quina comissió tenia el Sr. Calderón dels productes de la marca Z. que venia, ni tampoc quin marge de benefici net tenia del seu negoci. Aleshores, resulta evident que no ha demostrat quin ha estat el lucre cessant que ha tingut en el període febrer-maig del 2009, cosa que no hauria estat tan difícil amb l'aportació de la seva comptabilitat. Per la qual cosa creiem que el seu motiu de recurs ha de ser desestimat i, amb ell, el seu recurs.

QUART.- RECURS INTERPOSAT PER LA COMPANYIA ASSEGURANCES GENERALS,SA i EL SR. Canals

El primer motiu consisteix en impugnar el pagament de les factures mèdiques i farmacològiques que la sentència d'instància ha inclòs. Creiem, però, que el motiu no ha de ser estimat perquè si bé no sempre és pot tenir alguna cosa més que el rebut del pagament d'una visita mèdica, sabem per experiència, i perquè així ho relata el pèrit mèdic judicial, que els problemes de les fuetades cervicals són a vegades complicats i alternen períodes dolorosos amb d'altres que no ho són i que aquestes alternances en l'estat de salut poden seguir sorgint mesos després de l'impacte. Per tant, no és descabellat que les visites mèdiques hagin estat reals i també el subministrament de relaxants musculars, antiinflamatoris i antiàlgics. En conclusió, entenem encertada la decisió de l'Hble. Tribunal de Batlles.

CINQUÈ.- Quant al segon motiu consisteix en argumentar que si la petició de lucre cessant efectuada pel Sr. Calderón com a única reclamació ha estat desestimada, és procedent la imposició de les costes causades per la seva pretensió. I efectivament així ho hem vingut proclamant en altres casos idèntics. En tractar-se d'una acumulació subjectiva d'accions diferents, les costes han d'anar unides a les pretensions efectuades per cada part agent. I en aquest cas, el Sr. Calderón només reclamava per a ell, la indemnització per lucre cessant perquè la resta del que es reclamava ho feia la companyia Expósito que s'havia subrogat en la seva posició en el pagament de les altres despeses. En conseqüència, el motiu ha de ser estimat i han de ser imposades les costes de la instància respecte el principal reclamat pel Sr. Calderón de 30.037,32 EUR en l'escrit de conclusions.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs de la companyia Expósito i del Sr. Sanç, procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7, 51, 5.

L'èxit parcial del recurs de la companyia Mercader i del Sr. Canals s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Mercader i del Sr. Canals contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles que revoquem parcialment només en el sentit d'imposar les costes de la instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, derivades de la pretensió del Sr. Calderón de 30.037,32 EUR a ell mateix, sense fer condemna en costes en aquesta alçada derivades del seu recurs.

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la companyia Expósito i el Sr. Sanç imposant el pagament íntegre de les costes d'aquesta alçada derivades d'aquest recurs a la part promotora del mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.