MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Bancari. Reclamació de quantitat. Reclamació extrajudicial prèvia (6100317/2011)

Resolució
Sentència · 20/12/2022
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 302/2022
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2022:302
Recurs
22/22
Ponent
Alexandra Cornelia Sola
Magistrats
Alexandra Cornelia Sola, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
EQUITAT RELACIÓ JURÍDICA PRESTÉC PRÉSTEC HIPOTECARI BANC TRANSACCIÓ
Resum del CENDOJ

La sentència judicial tracta d'un conflicte entre l'entitat bancària B, ORG_0 i els senyors Blasco, Esteban, Zurita, Alcalá i Castilla, relacionat amb diversos préstecs hipotecaris concedits per l'entitat bancària. El tribunal de batlles havia dictaminat una sentència que condemnava els demandats a pagar les quantitats reclamades per l'entitat bancària, així com les costes judicials. Els senyors Blasco i Esteban van interposar un recurs d'apel·lació argumentant que l'entitat bancària no havia complert amb la seva obligació de comunicar-los el saldo deutor i la voluntat de resoldre anticipadament els contractes de préstec hipotecari. Tanmateix, el tribunal superior de justícia va desestimar el recurs d'apel·lació i va confirmar la sentència del tribunal de batlles. El tribunal va considerar que, malgrat que l'entitat bancària només havia enviat una carta als senyors Zurita i Alcalá, la relació comercial i familiar entre les parts permetia concloure que tots els membres integrants del pol passiu de la relació jurídica coneixien la seva situació deutora, el saldo endeutat i la voluntat última del banc de procedir a la resolució anticipada dels contractes de préstec. A més, la Transacció judicial no homologada atorgada per totes les parts litigants demostrava que les parts havien reconegut el seu deute i havien acordat un pla de pagament. Per tant, el tribunal va decidir desestimar el recurs d'apel·lació i va confirmar la sentència del tribunal de batlles, condemnant els demandats a pagar les quantitats reclamades per l'entitat bancària, així com les costes judicials.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000022/2022 ORIGEN: 6100317/2011 - 00

NIG: 5300542120150003587

PARTS:

Apel·lant: Srs. Blasco i Esteban

Advocat: Sra. Moliner

Apel·lat: B ORG_0

Representant: Sra. Ricart

Advocat: Sra. Giner

Apel·lat: Srs. Zurita i Alcalá

Advocat: Sr. Suárez

Apel·lat: Sra. Castilla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Bancari. Reclamació de quantitat. Reclamació extrajudicial prèvia.

SENTÈNCIA 170-2022

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 28 d juliol de l'any 2011, la representació processal de la societat B, ORG_0 interposà demanda en reclamació de quantitat contra els senyors Blasco, Esteban, Zurita, Alcalá i ENTITY_13; tot sol·licitant les següents condemnes:

dels senyors Blasco, Esteban, Zurita i Alcalá a pagar la suma de 296.496.- euros majorada dels interessos contractualment establerts des del 21 de juliol del 2011;

dels senyors Blasco i Esteban, a satisfer la quantia de 115.659,26.-euros, incrementada dels interessos contractualment pactats des del 21 de juliol del 2011;

dels senyors Zurita i Alcalá a pagar l'import de 132.794,10.-euros, augmentat dels interessos previstos contractualment des del 21 de juliol del 2011;

dels senyors. Zurita, Alcalá i Castilla a satisfer la suma de 298.307,56.-euros incrementada dels interessos contractualment pactats des del 21 de juliol del 2011;

la imposició a la part defenent del pagament de les despeses processals i extraprocessals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- En data 28 de juliol de 2011, totes les parts litigants van presentar a la Batllia una Transacció judicial, degudament signada, relativa al pagament dels imports impagats per cadascuna d'elles front a l'entitat bancària, als efectes de què fos judicialment homologada per finalitzar el procés judicial.

3.- Per Aute de data 6 de novembre de 2011 es va decretar la fallida de la societat C, SL. I per Aute de 26 de febrer de 2015 (foli 222 i ss.) es va estendre la fallida de la dita societat a la seva administradora de dret, Esteban i als senyors Zurita i Blasco, quant a administradors de fet de la mateixa, motiu pel qual l'administrador judicial de la societat fallida es va oposar a l'homologació de la Transacció Judicial abans mencionada. Per Aute de data 24 de gener de 2017 (foli 252) es va decidir no homologar la Transacció judicial.

4.- En data 29 de juny de 2017, es va declarar en rebel·lia processal a la senyora Castilla.

En data 11 de juliol de 2019, els consorts senyors Blasco i Esteban van contestar la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i demanant la seva desestimació i la condemna de l'entitat bancària a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, en el seu cas.

El 28 de novembre de 2019, l'administradora judicial dels senyors Zurita, Alcalá, Blasco i Esteban contestà la demanda formulada i sol·licita també la seva desestimació, sol·licitant la condemna de l'entitat bancària a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- En data 28 d'octubre de 2021, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:

"DECIDEIX

Primer.- Estimar de forma integra la demanda formulada per la representació processal de la societat B, ORG_0 contra els Srs. Blasco, Esteban, Zurita, Alcalá i Castilla i condemnar: - als Srs. Blasco, Esteban, Zurita i Alcalá a pagar la suma de 296.496.- euros majorada dels interessos contractualment pactats des del 21 de juliol del 2011; - als Srs. Blasco i Esteban, a satisfer la quantia de 115.659,26.-euros, incrementada dels interessos contractualment pactats des del 21 de juliol del 2011; - als Srs. Zurita i Alcalá a pagar la suma de 132.794,10.-euros majorada dels interessos contractualment pactats des del 21 de juliol del 2011; 13 - als Srs. Zurita, Alcalá i Castilla a satisfer l'import de 298.307,56.-euros incrementada dels interessos contractualment pactats des del 21 de juliol del 2011.

Segon.- Fer imposició a la part defenent i de forma solidària, del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

6.- Contra aquesta resolució han interposat recurs d'apel·lació els senyors Blasco i Esteban en considerar, en síntesi, que no s'ha acreditat que l'entitat bancària agent notifiqués als deutors les quantitats endeutades ni, en el seu cas, la voluntat de resoldre anticipadament el contracte de préstec. A més neguen tota mena de valor a la Transacció judicial que no va ser homologada.

7.- L'administradora judicial dels senyors Zurita, Alcalá, Blasco i Esteban mostra el seu acord amb el recurs d'apel·lació interposat i exposa que la no formulació de recurs per la seva part és per causa del risc a una condemna en costes.

8.- La representació processal de l'entitat B, SA s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació i la confirmació de la resolució d'instància, amb expressa condemna en costes de la part recurrent en ambdues instàncies.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Considera la resolució d'instància que, en relació als préstecs atorgats per l'entitat bancària i abonats al compte XX.XX.XXXXXX, la dita entitat va complir correctament amb les seves obligacions d'informació en haver tramés als deutors una missiva que els informava del deute pendent de pagament i de les conseqüències de no regularitzar-lo en el termini indicat en la mateixa. Considera també que malgrat no consta acreditat que l'entitat enviés més cartes en aquest sentit, amb la Transacció judicial atorgada per totes les parts litigants, malgrat no va ser judicialment homologada, les parts es van obligar a pagar el deute reclamat en la forma allà establerta, existint entre ells una comunitat d'interessos derivada dels seus lligams familiars i de l'explotació conjunta del negoci C; derivant-se també de la mateixa que les parts, amb anterioritat a la decisió del banc de resoldre anticipadament els contractes, coneixien el deute al seu càrrec i la decisió de l'entitat, havent acordat tot i així reconduir el deute globalment considerat, no podent ara anar en contra dels seus propis actes. Entén finalment que els pactes de les diferents escriptures públiques de préstec hipotecari relatius a la resolució anticipada permetien al banc resoldre anticipadament els contractes atorgats per imports de 135.000 EUR i 155.000 EUR per causa d'haver incomplert els deutors les obligacions contingudes en d'altres contractes al seu càrrec, condemnant en conseqüència als defenents al satisfer els imports que els són reclamats i al pagament de les costes judicials generades en la instància.

Contra aquesta resolució s'alcen els senyors Blasco i Esteban, compartint el seu criteri l'administradora judicial d'ells mateixos i dels senyors Zurita i Alcalá, no havent comparegut la senyora Castilla.

Segon.- Consideren els recurrents que l'entitat bancària va incomplir amb la seva obligació de comunicar als deutors amb anterioritat a la resolució unilateral i anticipada dels contractes de préstec hipotecari que els vinculaven, el saldo deutor i les conseqüències derivades del seu incompliment. Nega tot valor a la Transacció judicial atorgada per totes les parts litigants però no judicialment homologada, tot i admetre que d'haver- se signat i homologat pel Batlle, les parts haguessin assumit un compromís de deute. S'oposa també a la seva condemna al pagament de les costes judicials ocasionades en la instància.

Tercer.- No és objecte de discussió entre les parts que:

els consorts senyors Zurita i Alcalá són titulars del compte de número YY.YY.YYYYYY obert prop de l'entitat bancària anteriorment referida en data 26 de maig de 2006;

per escriptura pública atorgada en data 23 de juny del 2006 per davant del Notari del Principat, senyor Suárez, sota el número 0000 del seu protocol, els consorts Zurita i Alcalá van obtenir de l'entitat bancària un préstec d'un import de 155.000 EUR, que es va abonar al compte de número YY.YY.YYYYYY, i que aquests es van obligar a retornar solidàriament mitjançant el pagament de 240 amortitzacions mensuals consecutives d'un import de 792,88 EUR des del 30 de juliol de 2006 i fins al 30 de juny del 2026, havent constituït en garantia de la devolució del préstec una primera hipoteca sobre l'apartament planta setena porta primera, la plaça de garatge i el traster número 7, que formen part de l'edifici E1 situat a la urbanització U de l'Av. A de la parròquia de La Massana.

els consorts senyors Blasco i Esteban són titulars prop de l'entitat bancària de referència del compte corrent de número ZZ.ZZ.ZZZZZZ, obert també en data 26 de maig de 2006;

per escriptura pública atorgada en data 23 de juny del 2006 per davant del Notari del Principat, senyor Suárez, sota el número 0000 del seu protocol, els consorts senyors Blasco i Esteban van obtenir de la mateixa entitat bancària un préstec d'un import de 135.000 EUR, que es va abonar en el referit compte de número ZZ.ZZ.ZZZZZZ, havent-se obligat a retornar-lo mitjançant el pagament d'amortitzacions mensuals consecutives fins al 30 de juny del 2026, i havent constituït en garantia de la devolució del préstec una primera hipoteca sobre l'apartament planta quarta, porta C, la plaça de garatge número 6 i la cambra celler número 5, situats a l'edifici E2 de la parròquia d'Andorra la Vella.

els senyors Blasco, Zurita i Alcalá són titulars del compte de número XX.XX.XXXXXX, obert en data 30 de maig de 2006 prop de l'entitat bancària B, ORG_0, i que girava sota la denominació comercial C, essent-ne la titular administrativa la senyora ENTITY_5;

per escriptura pública atorgada en data del 23 de juny del 2006 per davant del Notari del Principat, senyor Suárez, sota el número 0000 del seu protocol, B ORG_0 (aleshores B, SA) va atorgar als consorts senyors Blasco, Esteban, i als també consorts Zurita i Alcalá, un préstec per import de 400.000 EUR, que es va abonar al mencionat compte de número XX.XX.XXXXXX, i que es van obligar a retornar solidàriament mitjançant el pagament de 120 amortitzacions mensuals d'un import de 4.077,50 EUR cadascuna d'elles, des del 23 de juliol de 2006 i fins el 23 de juny de 2016, havent constituït en garantia de la devolució del préstec una garantia hipotecària a favor de l'entitat bancària sobre l'apartament planta setena porta primera, la plaça de garatge i el traster número 7, que formen part de l'edifici E1 situat a la urbanització U de l'Av. A de la parròquia de La Massana, i sobre l'apartament planta quarta, porta C, la plaça de garatge número 6 i la cambra celler número 5, situats a l'edifici E2 de la parròquia d'Andorra la Vella;

la senyora Castilla és titular del compte corrent número WW.WW.WWWWWW obert en data 22 de setembre de 2006 prop de la mateixa entitat bancària;

per escriptura pública atorgada en data 26 d'octubre del 2006, per davant del Notari de la Seu d'Urgell, Lleida, Espanya, senyor Manzanares i sota el número 0000 del seu protocol, la senyora Castilla va obtenir de la tant repetida entitat bancària un préstec per import de 305.000 EUR, que es va abonar al seu compte de número WW.WW.WWWWWW, i que es va obligar a retornar mitjançant el pagament de 480 amortitzacions mensuals consecutives d'un import inicial de 1.142,83 EUR, des del 27 de novembre de 2006 i fins per tot el 27 d'octubre del 2046, havent constituït en garantia de la devolució del préstec una hipoteca sobre la finca urbana consistent en el pis cinquè, porta tercera de l'edifici situat front al Carrer de Sants número 000 i al Carrer Sugranyes número 0 de la ciutat de Barcelona; i havent-se també constituït els consorts senyors Zurita i Alcalá fiadors solidaris entre ells i solidàriament també amb la part prestatària de les resultes del préstec esmentat, havent aquests constituït una nova hipoteca sobre les unitats immobiliàries anteriorment descrites de l'edifici E1, mitjançant escriptura pública atorgada pel Notari del Principat, senyor Suárez, sota el número 0000 de protocol, per garantir el reembossament de les quantitats acreditades i fins a un màxim de 100.000EUR

per escriptura pública atorgada en data 28 d'agost del 2008, per davant del Notari del Principat, senyor Suárez i sota el número 0000 del seu protocol, els consorts senyors Zurita i Alcalá i el senyor Blasco, van obtenir de la mateixa entitat bancària de referència un préstec d'un import de 73.000 EUR, que es va satisfer en el compte número XX.XX.XXXXXX, i que es van obligar a retornar solidàriament a través del pagament de 84 quotes mensuals consecutives d'un import de 1.084,36 EUR, des del 28 de setembre de 2008 i fins per tot el 28 d'agost del 2015, havent constituït en garantia de devolució del préstec una quarta hipoteca sobre les unitats immobiliàries anteriorment descrites i conformant l'edifici E1 i una tercera hipoteca sobre les unitats immobiliàries anteriorment relacionades de l'edifici E2;

Tampoc són objecte de discussió els imports reclamats per l'entitat bancària als defenents. Ni que la liquidació dels contractes de préstec es produís en data 21 de juliol de 2011, abans del venciment natural de tots i cadascun dels contractes de préstec atorgats.

Quart.- Certament, com es deriva fonamentalment de la Sentència dictada per aquesta Sala civil en data 27 de febrer de 2020, amb el número de rotlle TSJC-105/2019, invocada i parcialment transcrita per la resolució d'instància, en base al principi de bona fe i equitat de les entitats bancàries envers els seus clients, les primeres tenen un deure d'informació i comunicació envers els segons, relatiu al saldo deutor i de la pretensió, en el seu cas, de declarar el venciment anticipat de l'obligació a termini, de forma prèvia a l'exercici de qualsevol acció judicial.

Ara bé, malgrat de la prova practicada als autes es deriva que l'entitat bancària només va enviar una carta amb avís de rebuda en data 31 de gener de 2011, amb el contingut referit al paràgraf anterior i en relació al compte número XX.XX.XXXXXX, que gira sota la denominació comercial C, als senyors Zurita i Alcalá (foli 198), que fou rebuda per ells el 2 de febrer de 2011, de la resta de la prova practicada en autes es deriva que tots els membres integrants del pol passiu de la relació jurídica coneixien la seva situació deutora, el saldo endeutat i la voluntat última del banc de procedir a la resolució anticipada dels contractes de préstec, en cas de manca d'acord:

D'una banda, perquè malgrat la carta la van remetre i enviar als senyors Zurita i Alcalá, la relació comercial i familiar que existia entre ells permet concloure que la mateixa va ser l'origen de les negociacions que van culminar amb la Transacció judicial no homologada a la que tot seguit en referirem (atorgada en data 28 de juliol de 2011). La seva relació comercial es deriva del fet de què tots ells menys la senyora Castilla -filla justament dels únics que van rebre la carta- es troben vinculats al comerç C, uns per quant són titulars solidaris del compte corrent obert sota l'esmentada denominació comercial (Alcalá i ENTITY_10) i la senyora Esteban per ser la titular administrativa del negoci. Noti's a més que en garantia dels préstecs constitueixen garantia hipotecària sobre les respectives unitats immobiliàries privatives de cadascun dels consorts i que els préstecs sol·licitats i obtinguts són gairebé tots de la mateixa data o de dates properes menys el darrer que és de l'any 2008.

D'altra banda i tal i com hem avançat, consta en autes una Transacció Judicial atorgada entre totes les parts litigants en data 28 de juliol de 2011 (foli 201 i ss.). Resulta d'evidència que la signatura d'aquesta transacció per tots els demandats comporta que coneixien la seva situació deutora, la voluntat del banc i la seva pròpia responsabilitat. De fet, noti's que en la mateixa es fa referència als diferents préstec hipotecaris atorgats a cadascun d'ells, però tot i així s'exigeix el pagament d'un saldo global de 843.762 EUR, amb els interessos calculats fins el 21 de juliol de 2011, malgrat no tots eren responsables del seu pagament íntegre (un altre extrem que acredita la realitat de la comunitat d'interessos correctament constatada per la resolució d'instància). I noti's també que en el mateix contracte es conté una reconducció del deute global, havent-se acordat un termini de pagament de 20 anys així com l'advertiment de què en cas d'impagament es procediria al seu venciment anticipat.

Evidentment, per arribar als acords continguts en el mateix les parts van haver de mantenir comunicació entre elles. I constant només en autes una carta dirigida als senyors Zurita i Alcalá de data 31 de gener de 2011, resulta lògic i coherent entendre que a partir d'aquesta data es van iniciar les negociacions entre les parts, que van culminar en la Transacció que havia de ser judicialment homologada. Noti's que la Transacció porta la mateixa data que la demanda en reclamació de quantitat de la instància (28 de juliol de 2011). A més el fet de què la Transacció no resultés judicialment homologada (per causa de què entre la data del seu atorgament i la seva pretesa homologació, en data 6 de novembre de 2011 es va decretar la cessació de pagaments i fallida de la societat C, SL havent estat l'administrador judicial qui es va oposar a la seva homologació per quant afectava als administradors de dret i de fet de la mateixa) en res afecta al reconeixement de deute que van efectuar les parts que, com bé diu la resolució d'instància, no poden anar ara en contra del seus propis actes, pretenent que desconeixien el que ells mateixos van acceptar. I és que en la mateixa consta la seva signatura, quina realitat no han negat, havent-se doncs de concloure que coneixien i compartien el seu contingut.

Cinquè.- La finalitat de l'obligació imposada a les entitats bancàries de comunicar-se amb transparència amb els seus clients, concretant els saldos deutors i, sobretot, una eventual voluntat de resolució anticipada dels contractes a termini, prèvia a la interposició d'una acció judicial, porta causa de la necessitat d'informar adequadament a la part més dèbil de la relació contractual als efectes de què pugui valorar adequadament la situació i els riscos de la mateixa i fins i tot poder assolir acords extrajudicials per arribar a un acord adequat als seus interessos.

I aquesta finalitat havia estat assolida en aquest supòsit concret, mercès al contingut i al procés natural de gestació dels acords continguts en la Transacció judicial no homologada, i malgrat l'existència d'una sola missiva per part de l'entitat bancària.

Sisè.- Procedeix, en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució d'instància, també pel que fa a la imposició de les costes, en mèrits del contingut de l'article 350.1 del Codi de procediment civil.

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar també la imposició a la part recurrent de les costes processals generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pels senyors Blasco i Esteban contra la Sentència dictada en data 28 d'octubre de 2021 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora