reclamació de quantitat en relació al saldo deutor d'un préstec hipotecari vençut anticipadament i dos préstecs personals; pràctica de documental denegada; excepció peremptòria de manca de requeriment extrajudicial; interessos de demora. (3000413/2017)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000105/2019 ORIGEN: 3000413/2017 - 00

NIG: 5300542120170002847

PARTS:

Apel·lant : Sra. Soriano

Procurador : Sra. Almansa

Advocat : Sra. Salas

Apel·lat : Capellà

Procurador : Sr. Guerrero

Advocat : Sra. Vendrell

Apel·lat : Sr. Morell

SENTÈNCIA 021-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Vincent Anière

Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 11.7.2018 el Tribunal de Batlles de la secció Civil, dictà sentència amb la següent decisió:

"Primer.- que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "Capellà" contra els Srs. Soriano i Morell, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a pagar a la primera la quantitat de tres-cents quaranta-sis mil vuit-cents setze euros amb trenta-cinc cèntims (346.816,35.- EUROS), incrementada dels interessos bancaris pactats a l'escriptura pública de préstec hipotecari, això és d'ençà el dia vint-i-tres de setembre de dos mil disset -dia següent a la data de la última liquidació practicada- i fins que sigui íntegrament satisfeta, i també a pagar la quantitat d'onze mil cinc-cents cinquanta euros amb noranta-un cèntims (11.550,91.- EUROS), augmentada dels interessos bancaris pactats, això és d'ençà el dia vint-i-tres de setembre de dos mil disset -dia següent a la data de la última liquidació practicada- i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució.

I en mèrits de l'existència d'una garantia hipotecària a favor del banc, que garanteix el deute hipotecari, això és a tenor d'allò pactat en l'escriptura pública de préstec amb garantia hipotecària subscrita pels litigants el 16 de novembre de 2006 prop del Notari de les Vendrells Sr. X. i amb número de protocol 4110, de ser necessari, procedirà la realització en pública subhasta de la parcel·la de terreny assenyalada amb el número 13, formant part de la XXXX i sobre la que hi ha construït un xalet unifamiliar, acordant l'aplicació del preu que s'obtingui a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari aquí reconegut i aplicant l'excés, d'haverni, a la cancel·lació del deute no hipotecari."

Segon.- Contra aquesta resolució la Sra. Soriano presentà recurs d'apel·lació, i en virtut dels arguments exposats en el seu escrit de conclusions de data 20.5.2019, demana la revocació de la sentència d'instància i la imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Altrament, demana que siguin practicades les proves III i IV Documentals sol·licitades en primera instància les quines havien estat declarades impertinents per Providència judicial de 13-06-2018 (foli 168).

La prova III Documental, consistia en que es volgués incorporar per corda fluixa als presents autes la causa penal seguida contra els defenents número 9000046/2016.

La prova IV Documental, sol·licitava que es volgués requerir al M.I. Consell General.- doncs el tipus de l'interès general es troba establert en la llei de pressupost que el M.I. Consell General aporta per a cada exercici.- per tal que emeti i aporti als autes una certificació indicant quin era el tipus de l'interès legal a data 22 de setembre de l'any 2017 (data a la qual la part va efectuar les liquidacions dels préstecs d'autes)

Tercer.- El 6.6.2019 la representació processal de la societat Capellà presentà el seu escrit de contesta a les conclusions, i en mèrits del que s'hi exposa demana la desestimació del recurs, confirmant la sentència d'instància i imposant les costes a la part recurrent.

Quart.- El 24.9.2019 aquesta Sala Civil va dicta aute amb la següent part dispositiva :

"Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Soriano mitjançant el seu escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació."

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment la part agent Capellà, interposa l'acció principal de caràcter personal (reclamació de quantitat) en relació al saldo deutor d'un préstec hipotecari de 16.11.06 per import de 600.000EUR vençut anticipadament i de dos préstecs personals de data 4.11.15 per import cadascun de 5.000EUR i també l'acció hipotecària contra les unitats immobiliàries donades en garantia del préstec (parcel·la de terreny i xalet edificat en ella).

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes causades.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- Tres són els greuges que articula en el seu escrit de conclusions davant aquest Tribunal la Sra. Soriano única codefenent compareguda a les actuacions.

El primer d'ells reitera la seva petició de pràctica de prova documental III i documental IV per aquesta segona instància. Ja varem denegar aquestes proves en el nostre Aute de 24.9.19 que ara aquí ratifiquem. En efecte cap de les dues proves ens resulta ni útil ni necessària per a resoldre el litigi. Així la documental III (en l'Aute per error es diu IV) consisteix en incorporar per corda fluixa les actuacions penals en les quals es veuen afectats la recurrent i el Sr. Morell, també codefenents i en rebel·lia processal. Per resoldre si està ajustada a dret la resolució anticipada per incompliment de les obligacions dels prestataris no ens resulta necessària l'aportació d'aquelles diligències penals. No resulta una causa justificativa de l'incompliment contractual de pagament dels préstecs que la codefenent ja reconeix en la seva contesta.

Pel que fa la documental IV (per error s'anomena III) tampoc resulta necessària per consistir en la certificació del Secretari General del Consell General per acreditar quin era el tipus de l'interès legal vigent a 22.9.17 segons va fixar la llei 3/2017 de 9 de febrer que va aprovar els pressupostos d'aquell exercici, quan ja el BOPA ens ho acredita.

Tercer.- El segon motiu consisteix en l'excepció peremptòria de manca de requeriment extrajudicial. Farem, en primer lloc, un recordatori de la doctrina de la Sala sobre la necessitat de fer un requeriment extrajudicial abans de prendre la decisió d'una resolució unilateral i anticipada d'un contracte, posteriorment un repàs sobre la forma en que les entitats bancàries estan obligades a comunicar-se amb els seus clients i, finalment, l'examen del requeriment efectuat en aquest cas i les conseqüències adients a tal valoració.

Quart.- Requeriment extrajudicial

Aquesta Sala ha establert una doctrina, continguda, entre d'altres, en les sentències números de rotlle 18/15; 155/12; 125/13 i 175/13), segons la qual el deure d'informació i comunicació que correspon a les entitats financeres envers els seus clients, encara que no estigui previst explícitament en el contracte es justifica en el deure de bona fe o d'equitat. A més, s'ha indicar que aquest deure troba una de les seves manifestacions en la resolució de la relació contractual, de manera que una actuació amb conseqüències tant greus i rellevants pel deutor, com és el venciment avançat de l'obligació a termini, requereix la comunicació al deutor amb anterioritat a l'exercici d'una acció judicial del saldo deutor i de la decisió d'exercitar l'acció de resolució anticipada del contracte, és suficient apuntar-li aquesta possibilitat si persisteix en no trobar una solució al deute pendent, però no cal comunicar-li posteriorment quan ja s'ha pres aquesta decisió i se li ha notificat prèviament perquè aquesta ja serà el contingut de la comunicació judicial que rebrà.

Finalment en tercer lloc, cal esmentar una altra qüestió que sovint es planteja en aquests casos i fa referència a si cal acreditar fefaentment que el destinatari ha rebut aquesta comunicació escrita extrajudicial o resulta suficient demostrar que ha tingut possibilitat de rebre-la i que no ha volgut fer. Dit en altres paraules quan ha quedat a la voluntat del destinatari la recepció de la comunicació, com en el cas típic que rep l'avís de correus i el deixa caducar en llista per no haver-lo anat a recollir. En aquests casos estima la Sala que per aplicació de la regla de l'autoresponsabilitat resulta suficient acreditar que ha tingut la possibilitat de ser notificada i ha estat en la seva disposició no fer-ho. Ara bé, això exigeix que el domicili al que s'ha dirigit la comunicació sigui el designat per la part o bé si és un altre en el qual la part remitent amb una diligència exigible podia conèixer que era un domicili adient per ser rebuda la comunicació. Cal dir però que si no consta la notificació fefaent però la part destinatària reconeix que l'ha rebuda per altres mitjans, ja resulta suficient per tenir per acomplert el requisit de la notificació prèvia.

Setè.- Valoració de la prova del requeriment

Examinat el cas present per veure si l'actuació de l'entitat bancària en el seu requeriment extrajudicial abans de procedir a la resolució unilateral del contracte, declarant el seu venciment anticipat d'acord amb la previsió contractual, i notificar el saldo deutor als seus clients, ha actuat d'acord amb aquestes exigències normatives en el sector.

I de la prova documental que figura en les actuacions podem concloure que la part agent ha acomplert perfectament amb totes les exigències de fons i de forma que acabem de descriure.

Es queixa la part recurrent de que se li va enviar en dues adreces que ja no vivia. Bé, cal dir que el fet de que la part defenent ja adjunta en la seva contesta 4 comunicacions o requeriments de Capellà en les quals ja se li comunica el saldo deutor i les conseqüències o efectes en cas que no regulatitzi la seva situació i li adjunta en cada cas el desglossament de la posició deutora. Amb això -com recull la sentència d'instància ja es suficient per donar per acomplert aquell requisit preprocessal. Però és que a més la part agent aporta amb la demanda 6 comunicacions més de dates 26.5.17 (dues) 6.6.27 (dues) i 21.6.17 (dues) amb el mateix requeriment/advertiment i desglossament del saldo. Totes elles varen ser trameses amb avís de recepció a la mateixa adreça que les acompanyades per la part defenent i totes elles varen caducar en llista. És a dir que pel principi de l'autoresponsabilitat també aquestes comunicacions varen estar a l'abast de ser rebudes per la part defenent.

En conclusió, aquest motiu tampoc pot ser atès.

Vuitè.- Finalment el tercer motiu el centra en si els interessos de demora que es reclamen des del venciment de cada préstec poden resultar abusius. Observem que són inferiors als pactats (els de referència de l'A.B.A.). Però de la simple lectura de la decisió judicial del Tribunal a quo es constata que no fixa cap mena de tipus d'interès de demora sinó que ho reserva a la liquidació que hagi de presentar la societat agent en demanar la liquidació i aleshores caldrà examinar pel Tribunal si els interessos de demora són o no abusius. És a dir, que aquest tercer motiu del recurs és clarament prematur. També ha de fracassar aquest motiu i amb ell, desestimem el recurs.

Novè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Soriano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de juliol de 2018, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-