MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Impugnació Acord del Saig

Resolució
Aute · 10/04/2025
ROJ
ATSJAD 12/2025
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2025:12A
Recurs
16/2025
Ponent
Alexandra Cornelia Sola
Magistrats
Alexandra Cornelia Sola, Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones
Descriptors
HIPOTECA COSTES PROCESSALS EXECUCIÓ FORÇOSA SUSPENSIÓ DE L'EXECUCIÓ DEMANDA D'EXECUCIÓ ACORD D'EXECUCIÓ SUSPENSIÓ DE L'EXECUCIÓ FORÇOSA
Resum del CENDOJ

El tribunal superior de justícia d'Andorra, en sessió de la Sala Civil, ha rebut i desestimat l'apel·lació presentada per l'empresa Oller i B SA contra l'ordre d'execució emès per la província de la banca A. Els apel·lants sostenien que, havent pagat la quota pactada de 616.886,65 EUR abans de la notificació de l'acord d'execució, no s'havien d'haver sotmesos a l'execució, i que els interessos de demora i els interessos de descobert eren abusius, especialment en el context de la pandèmia de COVID-19. El tribunal ha confirmat que la transacció judicial homologada el 9 de maig de 2019, amb interessos del 3,04 % i un tipus de demora del 8 %, és vàlida i no presenta abusivitat, i que l'agent incidental estava informat de les condicions d'execució. Per tant, l'ordre d'execució i l'emenda de l'acord d'execució es mantenen, i s'imposa el pagament de les costes processals a la part recurrent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Oller, i B, SA

Representant: Sra. Criado

Advocat: Sra. EDR

Apel·lat: A SA

Representant: Sra. Pina

Advocat: Sra. KVK

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Execució: Impugnació Acord del Saig

AUTE 000090/2025

Andorra la Vella, el 10 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data en data 03 de desembre del 2020, el Diez i la societat B, SA van presentar un escrit d'impugnació de l'Acord d'execució i de l'esmena del dit Acord d'execució emesos per la saig, senyora Castillo, en dates 9 d'octubre i 11 de novembre de 2020, respectivament, en el marc de l'expedient EXCV/20-006338-G derivat dels aute civils núm. 1000293/2018. En síntesi, argumentaven que el banc havia d'atorgar-los-hi una carència degut a la situació excepcional del SARS-CoV-2; que haver satisfet l'import corresponent quatre mesos després equivalia a complir els seus compromisos, havent-se de considerar complerta la transacció judicial, sense que es pogués declarar anticipadament vençut l'import de la transacció i que l'eventual execució hauria de fonamentar-se en la quota, no en la totalitat de l'import degut, vist que l'incompliment en tot cas era sobre la quota de 616.886,65.-euros. Considerava que la defenent incidental hauria d'haver notificat prèviament que es procediria a l'execució de la totalitat del deute. A més també fonamentava la seva impugnació en l'error dels imports incrementats pels interessos a aplicar, que considerava abusius i en la manca d'acreditació de les despeses processals ocasionades en fase d'execució per part de l'entitat bancària. Demanava que es declarés nul l'Acord d'execució i l'esmena del mateix, continuant-se amb la subsistència de la Transacció Judicial i impugnant subsidiàriament l'Acord d'execució pel que respecta als conceptes i quantitats exposat en el mateix (sic). Que es declarés la subsistència de la restant Transacció Judicial, per manca de comunicació extrajudicial del seu venciment anticipat. Que es declarés nul·la la Clàusula Vuitena de la Transacció Judicial, no havent-se d'aplicar cap interès de demora. Que s'exclogués també de la condemna a pagar els interessos de descobert aplicats sobre el capital, pel caràcter abusiu de la dita Clàusula Vuitena. La condemna d'A a abonar-li la suma de 78.126,06 EUR d'interessos de demora, que ja foren descomptats i aplicar-los al reemborsament de capital. La condemna d'A a recalcular els quadres d'amortització de la transacció hipotecària, comptabilitzat el capital que va ser efectivament amortitzat, més l'interès des de la data de cobrament. Més subsidiàriament, en cas de continuar-se l'execució:

Que s'exclogués la condemna al pagament dels interessos de descobert aplicats sobre el capital, pel caràcter abusiu de la mencionada Clàusula Vuitena. Que no es computessin en l'Acord d'execució els interessos contractualment pactats des del 9 de maig de 2019 i fins el 2 de juliol de 2020, i per tant deduir els interessos que consten a l'Acord d'un import de 129.509,21 EUR. Subsidiàriament, considerar que el principal a abonar seria de 3.188.549,10 EUR o de 3.227.633,30 EUR. Que es recalculessin les costes d'execució. Que es deduïssin els imports resultants de les factures dels notaris per les cancel·lacions parcials de les hipoteques. Que no es donés lloc al pagament dels honoraris d'advocat. També demanava la condemna en costes d'A, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de Sentència. I la suspensió del procés d'execució.

2.- En l'Acord d'execució de la saig de data 9 d'octubre de 2020, aquesta requeria a la societat B SA, a petició d'A per tal de què en el termini de 13 dies hàbils satisfés solidàriament amb el Diez l'import de 3.432.228,30 EUR.

Aquest Acord (foli 33 i 104) tenia en compte el pagament efectuat per l'agent incidental.

En l'esmena a l'Acord de data 16 de novembre de 2020, la saig va modificar la quantitat que era objecte d'execució, fixant-la en 3.511.987,19 EUR (foli 22).

3.- La defenent incidental s'oposava a l'incident d'execució interposat i demanava la seva desestimació amb imposició del pagament de costes. En essència fonamentava l'oposició en què l'execució per incompliment s'havia dut a terme amb el pactat en la transacció judicial ratificada per sentència de data 9 de maig de 2019, i que es motivava directament en l'incompliment de les seves obligacions per part de l'agent incidental. La Transacció Judicial es va pactar per ambdues parts en seu extrajudicial, no essent revisable i menys en el marc del procediment d'impugnació.

4.- En data 31 de desembre de 2024, es va dictar Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Desestimar l'incident d'impugnació d'acord de saig formulat pel Sr. Oller i la societat B, SA, per escrit de data 03.12.2020.

Segon.- Fer imposició de les costes processals ocasionades a la part agent incidental, que inclou els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.

Tercer.- Alçar la suspensió de l'execució forçosa acordada per Providència de data 09.02.2021.

Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades i a la Saig Sra. Castillo."

5.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Diez i de B, SA en considerar, en síntesi, que en haver-se efectuat el pagament de la quota pactada de 616.886,65 EUR juntament amb els interessos generats, abans de la notificació de l'Acord d'execució, no s'havia d'haver executat la transacció judicial. A més, invoca també errors en l'execució, en el càlcul d'interessos i en l'aplicació dels pagaments realitzats. Afirma que els interessos aplicats per A de mora i remuneratoris són incorrectes i abusius, havent-se calculat a una taxa més alta del que s'havia pactat (3.08534% en lloc de 3.04%). També considera l'execució injusta, en haver mostrat els recurrents una clara voluntat de pagament i haver realitzat esforços significatius per complir amb les seves obligacions, malgrat les circumstàncies adverses. Argumenta que el retard en el pagament va ser degut a la pandèmia de COVID-19, que va afectar significativament els ingressos del demandat. També considera abusius els interessos de demora aplicats al 8%, juntament amb els remuneratoris. Diu que A no li hauria notificat adequadament el venciment anticipat del préstec ni li va proporcionar un desglossament del saldo deutor. Sol·licita la suspensió del procés d'execució fins a la resolució de l'incident, argumentant que el pagament ja s'havia realitzat, sense haver-hi perjudici per A.

Demana la revocació de l'Aute impugnat i que es considerin nuls i es deixin sense efecte l'Esmena i l'Acord d'execució en la seva totalitat, i es continuï amb la subsistència de la Transacció Judicial. Subsidiàriament, impugna l'Acord d'execució pel que respecta a les quantitats i conceptes exposats en aquest (sic). Demana també que es declari la subsistència de la restant Transacció Judicial i, per tant, la seva continuació per manca de comunicació extrajudicial de venciment anticipat; i la declaració de nul·litat de la clàusula 8a de la dita Transacció Judicial, o la no aplicació en període d'execució, en el sentit de no aplicar cap interès de demora.

Sol·licita l'exclusió de la condemna al pagament dels interessos de descobert aplicats sobre el capital, derivat de l'apreciació del caire abusiu de la clàusula 8ª de la transacció. La condemna a A a reemborsar la quantitat de 78.126,06.-EUR en concepte d'interessos de demora ja descomptats segons annex 2, i a aplicar-los al reemborsament de capital, ja que amb el pagament realitzat de 650.000 EUR, que s'ha de destinar a la liquidació de la quota primera així com als interessos d'aquesta quota al 3,04% i no pas al 8%, i el sobrant a pagar la quota reclamada al Sr. Oller o, subsidiàriament, a amortitzar capital del deute (sic). La condemna d'A a recalcular els quadres d'amortització de la transacció hipotecària subscrita comptabilitzat el capital que efectivament va ser amortitzat més l'interès des de la data del cobrament, així com subsidiàriament consti a l'Acord d'execució.

l en cas de continuar-se l'execució, demana d'excloure la condemna al pagament dels interessos de descobert aplicats sobre el capital, per haver-se de considerar abusiva la clàusula 8ª de la transacció. Que no es computin a l'Acord d'execució els interessos contractualment pactats des del 9/05/19 fins al 2/07/20, ja que han estat contemplats a la transacció a la quantitat principal, i per tant, deduir-se els interessos que consten a l'Acord de 129.509,21.-EUR. (sic). Demana també que en aquest cas el principal a abonar sigui de 3.188.549,10.-EUR, i que es recalculin les costes d'execució en funció de les quantitats resultants de principal i altres. Que es dedueixin els imports de 125,61.-EUR i 344,10.-EUR resultants de les factures de notaries per les cancel·lacions parcials de les hipoteques. I es condemni a pagar les costes de l'incident a l'entitat bancària A encara que sigui estimat parcialment, amb les despeses processals, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perits, de ser el cas, els quals seran degudament acreditats en període d'execució de Sentència. Demana també que s'acordi la suspensió de l'aplicació immediata de l'Aute i de l'execució al saig EX-CV/20-006338-G fins a la resolució definitiva del recurs d'apel·lació interposat.

5.- En data 17 de març de 2025, la representació processal de l'entitat A s'oposà al recurs d'apel·lació interposat i a la petició de suspensió de l'execució continguda en el mateix. Manifesta que en no complir el recurs d'apel·lació interposat, els requisits exigits per l'article 332 del Codi de procediment civil l'ha situat en indefensió, essent motiu suficient per concloure la seva desestimació.

En relació al fons manifesta, en síntesi, que el Diez no ha tingut mai voluntat de pagar el deute i fa tot el possible per tal que l'entitat bancària no pugui executar els béns immobles que garanteixen el pagament, per subhasta pública. Malgrat la transacció judicialment homologada atorgada entre les parts, el Diez no va poder pagar ni la primera de les quotes anuals compromeses. El reemborsament del deute únicament ha estat subjecte a la venda dels béns hipotecats i des del 2009 no n'ha venut cap. El procediment d'execució s'inicià al 2021 i durant aquests anys el Diez no ha fet cap pagament ni tampoc cap proposta seriosa de pagament. Afirma també que els interessos es troben degudament calculats. Els interessos per import de 78.126,06 EUR no estan carregats ni en compte ni en cap lloc, són interessos deguts, que s'han calculat sobre l'import inicial degut de 3.960.556,97 EUR. És a dir, que el deute degut i reclamat és de 3.960.556,97 EUR més els interessos calculats sobre dit import a comptar dels 02/07/2020 fins el dia 30/09/2020. A partir d'aquí s'afegeix l'import ingressat de la venda d'uns dels bens de la part agent incidental : (3.960.556,97EUR *90 dies*8/36.500) + 650.000EUR. En conseqüència, la part agent incidental endeuta a A, a data 30/09/2020: l'import de 3.388.683,03EUR més els interessos de demora al tipus del 8%. Els interessos de demora van ser degudament pactats en la transacció atorgada entre les parts i judicialment homologada. Sosté que el Diez no es pot considerar consumidor i els interessos no són abusius. El pagament de les despeses notarials no correspon a A. Demana la desestimació del recurs, la ratificació de l'Aute d'instància i la imposició de les costes processals als recurrents.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació radica en determinar la procedència de l'Acord i esmena de l'Acord d'execució emesos per la saig, senyora Castillo, contra el Diez, per ordre de l'entitat A, que l'Aute impugnat convalida.

Segon.- Antecedents d'interès per la resolució del recurs interposat:

1. En data 27 de maig de 2009 A va atorgar amb els demandants incidentals Oller (en qualitat de part avaladora) i B SA (en qualitat de part beneficiària o hipotecant), una escriptura de crèdit amb garantia hipotecària (foli 133), mitjançant la qual la primera concedia a les dues altres, autorització de descobert en compte corrent de 3.600.000 euros amb venciment amb 5 anys. La garantia oferta per les demandants incidentals fou una primera i suficient hipoteca sobre un edifici de 8 plantes construït i descrit en la part expositiva de l'escriptura.

El mateix dia es constituí sobre les suara referides parcel·les una segona hipoteca a favor d'A (foli 156 verso).

2. En data 17 de desembre de 2014, A i els avui recurrents van pactar una pròrroga de crèdit amb garantia hipotecària (foli 144), en la que la primera concedia una pròrroga de crèdit en compte corrent autoritzant-la a girar en descobert per la quantitat màxima de 3.600.000 euros, amb venciment a tres anys a comptar del dia de l'atorgament de la dita escriptura pública.

3. En data 9 de maig de 2019 es va dictar una Sentència homologant la Transacció pactada entre les parts en el marc dels autes 1000293/2018.

En l'esmentada transacció, el pacte 3 preveu :

"La part defenent s'obliga - conjuntament i solidària - a pagar a A la quantitat de 3.831.047,76 euro, més l'interès que produeixi al tipus del 3,04% a comptar de la data referida a l'expositiu B mitjançant 7 quotes anyals consecutives d'un import de 616.886,65 EURO, que venceran el dia 6 de maig de cada any, la primera amb venciment el 6 de maig del 2020 i les 6 quotes anyals restants amb venciments anyals consecutius, del 6 de maig del 2021 al 6 de maig del 2026 - ambdues dates incloses - d'imports resultants d'allò disposat en el present atorgament."

I el Pacte 8:

"L'impagament, al seu venciment, per part de B SA i el Diez de qualsevol quantitat a càrrec seu, esmentada a l'atorgament 3, facultarà A, per considerar exigible l'import que aleshores, es trobi pendent de venciment. En tràmit d'execució d'aquesta transacció, A reclamarà el pagament de tot allò degut més els interessos anyals produïts pel deute fins al seu total pagament, al tipus de 8 %."

4. En data 06.05.2020 el demandant incidental no va satisfer la quota de 616.886,65 euros segons convingut en la Transacció.

5. En data 15.05.2020, A va trametre una missiva als demandants, concedint-los-hi un termini de 10 dies naturals per regularitzar la quota impagada. En cas contrari els advertia que consideraria exigible tot el deute pendent de venciment i sol·licitaria al saig l'execució forçosa de les garanties constituïdes fins a obtenir el total reemborsament de tot el deute més interessos al tipus pactat en la transacció judicial (8%) més costes judicials i despeses de l'execució (foli 111). Els demandants incidentals van rebre aquesta missiva el 26 de maig de 2020.

6. En data 19 de juny de 2020, l'agent incidental presentava una carta al banc (foli 41) en la que sol·licitava l'extensió del termini d'amortització i petició de pròrroga de la quota, amb atur momentani del procediment d'execució, exposant la intenció de vendre propietats per liquidar les quotes pactades propietat del Diez i de la societat.

7. El dia 22 de juny de 2020, la part defenent incidental comunicava al demandant B SA que els impagaments d'una transacció judicial no és un supòsit contemplat en cap de les normes indicades en la seva carta. El requerien de nou a fer l'ingrés de la quantitat de 616.886,65 euros abans del 09 de juliol, data a partir de la qual A sol·licitaria al saig l'execució forçosa dels béns garantits (foli 44).

8. En data 13 de juliol de 2020, l'executant va presentar demanda d'execució prop de la Saig (foli 122). En la petició d'A consta que es va impagar la quota del 09 de maig de 2020 a raó de 499.370,97 euros de principal + 117.434,38 euros d'interessos.

9. El 28 de setembre de 2020, en l'escriptura autoritzada sota número de protocol XXXX4 de la Notaria N, A autoritzava la cancel·lació de la hipoteca de les unitats immobiliàries ressenyades a l'apartat D de l'ed. EDF propietat de B SA; el mateix dia 28 de setembre de 2020, per escriptura autoritzada sota el número de protocol XXX3, per davant del mateix Notari, A autoritzava la cancel·lació de la segona hipoteca de les mateixes unitats immobiliàries. Les finques foren venudes al senyor SBS. En data 28 de setembre de 2020 es procedia a lliurar a A un xec per import de 650.000 euros, producte de la venda efectuada.

10. El 29 de setembre de 2020, A presentava una sol·licitud d'execució prop de la saig, senyora Castillo, interessant la subhasta dels béns seguint l'ordre establert a la transacció (foli 165).

Tercer.- Tot i que els motius d'impugnació esgrimits contra l'Aute impugnat són bàsicament coincidents amb els oposats en la instància, essent aquest extrem suficient per desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra el mateix, segons hem tingut ocasió de posar de relleu en diverses resolucions, als efectes de satisfer al màxim l'interès de les parts en el sentit de donar la màxima resposta als dubtes per ells plantejats, analitzarem els diferents greuges oposats contra la resolució d'instància.

En primer lloc i en relació a què les especials circumstàncies derivades de la COVID-19 van afectar a la capacitat dels recurrents de generar ingressos i que l'entitat bancària hauria d'haver-li concedit un pròrroga del venciment de la primera quota a satisfer en mèrits de la Transacció Judicial atorgada en data 9 de maig de 2019, poc més podem afegir a l'argumentació efectuada pel Tribunal d'instància: tot i haver-se produït una situació excepcional com fou la pandèmia, el Diez havia acordat amb l'entitat bancària -que va renunciar a una part dels interessos al seu favor i sense que es pugui perdre de vista l'històric de la quantitat reclamada exposada en el Fonament de Dret Segon-, abonar un total de 7 quotes anyals consecutives d'un import de 616.886,65 EUR cadascuna d'elles que vencerien el dia 6 de maig de cada any, essent la primera el dia 6 de maig de 2020. Per tant, resulta del tot raonable pensar que abans de l'inici de la pandèmia -el dia 13 de març de 2020- el Diez havia d'haver ja procurat poder disposar de la quantitat compromesa, als efectes de poder procedir al seu pagament.

En lloc d'això, la part recurrent es limita a queixar-se de la producció de la pandèmia sense ni tan sols acreditar els lloguers que va poder recollir durant aquell any 2020 ni, en el seu cas, si hauria pogut efectuar alguna mena de pagament a compte. No ho va fer, com tampoc va abonar la primera quota compromesa a la data prevista, sinó més de quatre mesos més tard, incomplint ja des de l'inici l'establert en la Transacció judicial.

Impagament que, tot i ser d'una sola quota de les pactades, com sigui que aquestes eren anyals i per tant d'elevat import, el seu impagament comportava un important perjudici econòmic per l'entitat bancària creditora tant a nivell econòmic com temporal, com bé estableix la resolució recorreguda.

En un altre ordre d'idees i en relació encara a les seves obligacions de pagament de les quotes transaccionalment compromeses, insisteix en què a la societat B, SA se li havia d'haver estat d'aplicació l'acord sectorial promogut per l'ABA sobre l'ajornament d'operacions de finançament de clients afectats econòmicament pel coronavirus. Acord que consta en autes, al foli 307 i ss., i que havia d'haver negociat directament el representant legal de la societat amb l'entitat bancària als efectes de valorar el compliment dels requisits que s'exigien.

En tot cas, a hores d'ara, no només no correspon a aquest Tribunal valorar la seva manca d'atorgament, d'haver estat aquest el cas, sinó que tampoc no es disposen dels elements necessaris per, de ser el cas, poder procedir a una tal valoració: s'ignora fins i tot si es va demanar, si es va demanar en el termini fixat, i si la societat B, SA complia els requisits per poder-s'hi acollir.

Quart.- Segonament, tot i que el Diez en data 28 de setembre de 2020 va arribar a fer efectiva la suma de 650.000 EUR a l'entitat bancària creditora, en concepte de principal i interessos, aquest pagament es produí fora dels terminis de venciment establerts per les parts en la Transacció Judicial homologada en data 9 de maig de 2019 i quin contingut hem retranscrit parcialment i en la part que interessa en el Fonament de Dret Segon.

Per tant i de conformitat amb el que es va estipular en la mateixa, l'entitat bancària es trobava plenament legitimada per executar-la, de conformitat amb l'establert en el seu Pacte Vuitè.

Cinquè.- En tercer lloc, com vam posar de relleu en la Sentència dictada en data 11 de febrer de 2025, rotlle TSJC-272/2024:

"La transacció judicial, com el seu mateix nom indica no només fou atorgada per davant de l'autoritat judicial, sinó que ambdues parts estaven assistides per les seves respectives representacions lletrades, als efectes d'assessorament i de negociació de les seves clàusules i pactes. Precisament, en relació a la representació lletrada de la senyora ..., que acceptà el contingut de la Transacció judicial i, evidentment també els tipus d'interès que hi consten (...).

En constar els tipus d'interès en la tan repetida Transacció judicial i tenir aquesta el valor de Sentència ferma, a data d'avui no procedeix cap discussió en relació al seu contingut, que fou degudament validat pel Batlle d'instància. Ni tan sols en base a una pretesa qualitat de consumidor, ja que en aquest cas, hem de concloure que es trobaria ben assessorat."

Reiterem, doncs, que en haver-se negociat el contingut de la Transacció Judicial entre les parts degudament assistides de les seves respectives representacions lletrades i haver estat judicialment homologada, no resulta en cap cas admissible que una d'elles pretengui fer valer, en període d'execució de la mateixa, una pretesa qualitat de consumidor per poder centrar la discussió en la pretesa abusivitat dels pactes atorgats.

I encara més enllà d'aquesta interessada abusivitat dels pactes convencionalment estipulats, pretén també que els mateixos siguin revisats per l'existència d'hipotètics errors en el càlcul dels interessos que li són reclamats i que únicament fonamenta en les seves al·legacions, sense cap prova pericial comptable que permeti, en el seu cas, contradir els extractes i certificacions aportats per l'entitat bancària agent i avui defenent incidental i permeti al Tribunal arribar al convenciment relatiu a la seva pretensió.

Recordem que, segons hem tingut ocasió de manifestar en diferents ocasions, l'agent ha de provar les seves pretensions, però el defenent també ha de provar les pròpies, les que la contradiuen. Així ho hem dit, per exemple, en la Sentència de data 9 de juny de 2015, rotlle 413/2014:

"Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova.

En efecte, passat la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega.

És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien.

En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen."

Sisè.- En quart lloc, continua insistint la part recurrent en què la reclamació extrajudicial del deute prèvia a l'execució de la Transacció Judicial ha estat mal efectuada, en no haver-se notificat adequadament la intenció de l'agent i avui defenent incidental i part recorreguda, de resoldre anticipadament la mateixa i procedir a la seva execució forçosa ni haver-li remés tampoc un desglossament detallat de saldo deutor.

Respecte de la finalitat de l'obligació de les entitats bancàries de comunicar els saldos deutors i la resolució anticipada dels contractes a termini, vam dir en la Sentència dictada en el marc del rotlle TSJC-22/2022, que aquesta porta causa de la necessitat d'informar adequadament a la part més dèbil de la relació contractual als efectes de què pugui valorar adequadament la situació i els riscs de la mateixa i fins i tot poder assolir acords extrajudicials per arribar a un acord adequat als seus interessos.

La part recurrent es queixa de què l'entitat bancària no li va enviar cap comunicació prèvia a l'execució, ni tan sols el desglossament de l'import reclamat. Obvia, però, l'agent incidental i avui recurrent que en data 15 de maig de 2020, A els va trametre una missiva, concedint-los-hi un termini de 10 dies naturals per regularitzar la quota impagada i advertint-los que de no procedir-se al pagament, consideraria exigible tot el deute pendent de venciment i sol·licitaria al saig l'execució forçosa de les garanties constituïdes fins a obtenir el total reemborsament de tot el deute més interessos al tipus pactat en la transacció judicial (8%) més costes judicials i despeses de l'execució. La part avui recurrent va rebre aquesta missiva en data 26 de maig de 2020. Per tant, el deutor coneixia el risc que comportava no satisfer la quota endeutada en relació a l'execució de la totalitat de l'import contingut en la Transacció.

Considerem doncs que la finalitat de la comunicació de l'entitat bancària al deutor ja s'havia assolit. Sense poder-se obviar, a més, que l'acord entre les parts ja s'havia assajat, justament amb l'atorgament de la Transacció Judicial que ara es procedia a executar per incompliment de l'agent incidental i avui recurrent.

A més, el fet d'haver efectuat el pagament de la quota endeutada i llargament vençuda un dia abans de la petició a la Saig per part de l'entitat bancària de l'execució de l'import restant de la Transacció atorgada, no converteix l'execució sol·licitada en improcedent, ja que es trobava igualment incomplerta, coneixent perfectament el Diez les conseqüències del seu incompliment, segons es deriva dels escrits d'autes.

Setè.- Finalment, en relació al pagament de les despeses notarials al que s'oposa la part recurrent, en l'escriptura de crèdit amb garantia hipotecària que obra al foli 133 es va pactar que anirien al seu càrrec, en el seu Atorgament V. Per tant, a la part recurrent correspon el seu abonament.

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar que les costes processals s'imposin a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Diez i de la societat B, SA contra l'Aute dictat pel Tribunal de Batlles en data 31 de desembre de 2024, que confirmem.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora