Urgent i Preferent - Recurs apel·lació - Inadequació procediment - Excepció processal de cosa jutjada (Guàrdia 545/2023)

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

SENTÈNCIA 15-2024

PARTS:

Apel·lant: Sra. Sevillano

Representant: Sra. Salas Advocat: Sr. Sevillano

Apel·lats: ORG_2

Representant: Sr. Vara Advocada: Sra. Romeu

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Anna Estragués Armengol (Ponent)

Andorra la Vella, catorze de juny de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 18 de març del 2024 dictada per la Batlle de guàrdia, relatiu al procediment Urgent i Preferent de l'article 41.1 de la Constitució d'Andorra, promogut per la representació processal de la Sra. Plaza Els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, i les magistrades Sres. Elsa Puig Muñoz i Anna Estragués Armengol, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

Per escrit de data 28 de juliol del 2023, la representació processal de la Sra. Sevillano va interposar demanda pel procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució, en defensa del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions, de la qual va conèixer la Batlle en funcions de Guàrdia.

Per sentència de data 18 de març de 2024, la Batlle en funcions de guàrdia decidí:

"Primer. Estimar parcialment l'excepció d'inadequació del procediment pel que fa els greuges dirigits contra la causa 8000003/2023 i contra qualsevol altra causa judicial.

Segon. Estimar l'excepció de cosa jutjada i desestimar íntegrament la demanda en vulneració de drets fonamentals interposada per la Sra. Sevillano en data 28.07.2023.

Tercer. Fer imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Vuitè Fonament Jurídic de la present resolució judicial.

Quart. Ordenar la notificació de la present resolució al Ministeri Fiscal, i a les representacions processals de les parts."

Per escrit de data 15 d'abril del 2024, la representació processal de la Sra. Sevillano interposà recurs d'apel·lació contra la referida Sentència al·legant essencialment:

-sobre l'excepció d'inadequació del procediment: el que es denuncia en el present cas, no és la vulneració de drets fonamentals produïda en el marc de la causa 8000003/2023 o qualsevol altre procés judicial, sinó amb anterioritat, quan ORG_2 accedeix, examina i dona un tractament diferent del pel quin van ser enregistrades i recopilades, a les diverses dades, comunicacions i enregistraments de la part demandant, sense cap autorització expressa ni resolució judicial motivada prèvia que ho empari, motiu pel quin no procedia l'estimació parcial de l'excepció d'inadequació de procediment efectuada en la sentència apel·lada.

-sobre l'excepció de cosa jutjada material, en la seva vessant positiva: la batlle la fonamenta en la sentència dictada pel Tribunal Constitucional en data 19 d'abril del 2021, en el marc de la causa 2021-9- RE i més concretament en el fonament jurídic 3.5 d'aquesta sentència, quan no hi ha ni identitat de parts: la Sra. Sanç no era part d'aquell procediment, ni identitat de fets: en aquell cas existia una resolució judicial motivada prèvia que acordava la incorporació de determinades comunicacions, el que no és el cas d'autes, essent precisament aquest fet el que demostra la ingerència i vulneració dels drets fonamentals invocats.

A més, diu que la ingerència efectuada per ORG_2 a través de PWC no es fa per cercar indicis de blanqueig de diners (com és el cas analitzat en la sentència del Tribunal Constitucional invocada), sinó de manera prospectiva, per cercar qualsevol conducta delictiva, interposant-se la querella en el marc de la causa 8000003/2023, pels presumptes delictes d'associació il·lícita i d'activitat bancària o financera il·legal, tractant-se per tant d'una casuística completament diferent. Les qüestions plantejades en la seva demanda no es troben per tant afectades per una eventual excepció de cosa jutjada.

-sobre les consideracions jurídiques relatives al fons de la demanda, posa de manifest que:

l'autorització expressa donada per la Sra. Sanç al seu patró en data 1 de setembre del 2005, per poder accedir i analitzar el seus correus (l'autorització signada en data 1 d'abril del 2013 no pot tenir efectes retroactius en relació amb les dades personals enregistrades amb anterioritat) , era molt clara i no podia emparar l'ús en el tractament de les dades que li ha donat ORG_2 amb la finalitat d'encetar accions penals.

El fet que un subjecte obligat com una entitat bancària o el seu personal es trobin vinculats, amb les relacions amb els seus clients, a la Llei 14/2017 de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, no pot entendre's com una renúncia dels empleats del subjecte obligat als seus drets fonamentals. I en aquest sentit, no pot ésser tingut en consideració el contingut de l'article 38.3 de dita Llei que no inclou les comunicacions intercanviades entre els treballadors del subjecte obligat en l'exercici de la seva activitat professional i menys quan en el present cas, la Sra. Sanç signà una autorització expressa pel tractament d'unes dades personals amb unes finalitats que no han estat respectades, havent-se contravingut per part de ORG_2, els límits d'aquesta autorització. A més, tampoc s'ha accedit a aquestes dades per cap mena de presumpte delicte de blanqueig de diners sinó només amb intenció de veure que es trobava, sense tenir cap mena de certesa. Mostra d'això és que la querella interposada en cap lloc fa referència a la presumpta comissió d'un delicte de blanqueig de diners.

*excepte les exclusions mencionades en la Llei de protecció de dades relatives a les dades personals dels treballadors (art. 7 Llei 15/2003), les altres per defecte, queden emparades, salvat autorització expressa que en el present cas no s'ha atorgat per la finalitat assolida per ORG_2. Afegeix que aquesta Llei no efectua cap exclusió en relació al tractament i accés de les dades per raó de la prevenció del blanqueig de diners, com tampoc efectua cap exclusió en aquest sentit la nova Llei 29/2021 qualificada de protecció de dades personals .

-Com a darrer motiu de recurs, al·lega que la batlle no ha donat resposta a algunes de les seves peticions. En aquest sentit precisa que derivat del tractament, cessió i difusió il·lícits que ORG_2 havia fet de les dades i comunicacions de la Sra. Sanç, aquesta darrera va adreçar una comunicació per burofax en data 26 de juliol del 2023 a ORG_2, als efectes de sol·licitar la supressió de qualsevulla autorització que hagués pogut donar pel que fa al tractament de les seves dades personals en el marc de la seva relació amb BPA; a tall d'exemple, observa com ORG_2 ha difós i cedit de forma il·lícita aquelles dades i comunicacions a determinats mitjans de premsa (els enllaços dels quals facilita), afegint que no sap si consten més receptors de dites comunicacions. Aquesta petició no ha estat resolta motiu pel quin insisteix en que se li doni una resposta favorable.

I en base a tot l'exposat, interessa la reforma de la sentència recorreguda i que:

-es declari la vulneració dels seus drets fonamentals a la intimitat i al secret de les comunicacions (art. 14 i 15 CA);

-s'ordeni a l'entitat ORG_2 la destrucció immediata de la informació personal i comunicacions electròniques, tant telefòniques com correus electrònics continguda en els seus arxius, relativa a la Sra. ENTITY_1;

-s'ordeni a ORG_2 que comuniqui a l'òrgan judicial competent, les altres parts que hagin rebut aquestes dades personals de la part agent, i una volta identificades, se'ls hi ordeni la destrucció de dita informació;

-es comuniqui aquesta decisió a totes les batllies i tribunals als efectes de que procedeixin a expurgar de les causes judicials obertes, qualsevol informació, prova, comunicació o dada personal de la Sra. Sevillano afectada per aquest procediment urgent i preferent;

-es condemni ORG_2 al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, tant de primera com de segona instància.

Per escrit de data 24 de maig del 2024, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat en base als següents motius:

-la demanda efectuada per la part recurrent resulta improcedent en el marc del procediment urgent i preferent regulat als articles 15 a 18 de la Llei transitòria de procediment judicials, estant el batlle de guàrdia i el Tribunal Superior en el marc d'un procediment urgent i preferent mancats de competència per ordenar les mesures sol·licitades en relació a processos judicials que no estan sota el seu domini.

-no existeix l'excepció processal de cosa jutjada material que acull la Sentència impugnada, no podent-se confondre precedents més o menys similars o la existència d'una determinada doctrina jurisprudencial, amb el concepte de cosa jutjada.

-en quant al fons, indica que, sobre la base de similars al·legacions a les efectuades per la Sra. Sanç ja han resolt tant pel Tribunal de Corts (causa 6000173/2016), com el Tribunal Constitucional (causa 2021-18-RE), concloent que no s'ha produït cap vulneració de drets fonamentals amb la incorporació a la causa d'informació derivada dels correus electrònics corporatius de diversos dirigents de ORG_2, tot en base a uns arguments àmpliament traslladables al cas que ara ens ocupa com són que:

.una entitat bancària no és subjecte qualsevol, sinó un "subjecte obligat" en matèria de prevenció de blanqueig i finançament del terrorisme el que l'obliga a complir estrictes requeriments d'informació i la informació verificada per ORG_2 i aportada en la seva querella ho és precisament en compliment de les obligacions imposades per la normativa aplicable en la matèria.

.la naturalesa de les tasques realitzades pels "subjectes obligats" en matèria de prevenció de blanqueig i finançament del terrorisme fa que tinguin un règim jurídic específic en matèria de protecció de dades que no només exclou la rectificació o cancel·lació de dades, sinó que obliga els subjectes obligats a conservar-les i denunciar davant l'autoritat competent les il·legalitats que consideri convenients, havent d'aportar per imperatiu legal tota la informació necessària per reconstruir les operacions realitzades (article 37 de la Llei 14/2017).

.els correus electrònics corporatius aportats són de caràcter comercial o professional, pertanyen a l'àmbit d'actuació de ORG_2 i són de la seva titularitat, pel que s'han de conservar per complir les obligacions legals imposades a ORG_2 com a subjecte obligat.

.la doctrina jurisprudencial consolidada del Tribunal Europeu de Drets Humans establerta, per exemple, mitjançant la seva Sentència, de 2

de juliol del 2018 (més recent que la referida doctrina Barbulescu, que adapta i actualitza), dictada en el cas Libert c. França, ha conclòs que no hi ha hagut cap vulneració de l'article 8 del CEDH, fonamentalment, perquè l'empleador sí pot accedir als arxius (v.g. Outlook) dels seus empleats fora de la seva presencia per revisar els seus arxius professionals (considerant- se com a tals tots aquells que no estiguin expressament identificats com a personals), especialment quan els procediments interns de l'empresa de què es tracti estableixin que les eines informàtiques de l'empresa només (o principalment) es podran utilitzar per finalitats professionals, com era el cas de la ORG_2, essent aquesta jurisprudència perfectament traslladable al cas que ens ocupa.

.l'actuació pròpia de ORG_2 i l'autorització expressa dels directius de ORG_2 en relació a les seves comunicacions: els propis procediments interns de ORG_2 preveien que les aplicacions i eines informàtiques i de comunicació titularitat de la entitat bancària i que aquesta facilitava als seus empleats per dur a terme les seves tasques era propietat de ORG_2 i estaven subjectes a control i revisió de contingut per la pròpia ORG_2, tant la pròpia aplicació com el seu contingut, que havia de ser en tot cas de caràcter comercial i no personal, i, d'altra banda, els propis empleats de ORG_2 prestaren el seu consentiment exprés i irrevocable per a l'enregistrament de les converses telefòniques i de les comunicacions electròniques, efectuades en el marc de la seva activitat professional, autoritzant expressament a que les dades de caràcter personal facilitades a ORG_2 siguin tractades i incorporades als fitxers de l'entitat bancària, per, entre altres, la realització d'activitats pròpies de l'objecte social de ORG_2. Tot això comporta que les comunicacions electròniques referides són propietat legítima de la persona jurídica en nom i representació de la qual actuen els seus empleats i, en particular, la Sra. Sanç, és a dir, ORG_2.

.l'AREB actua en compliment de les funcions legalment establertes, tractant de preparar amb rigor i exhaustivitat la documentació i informació que ha de trametre a les autoritats judicials, d'acord amb l'article 52 de la Llei 8/2015, del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats.

I en base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal interessa la desestimació del recurs i la confirmació de la Sentència impugnada.

Per escrit de data 27 de maig del 2024, la representació processal de ORG_0 s'oposa al recurs manifestant essencialment que:

-de la demanda interposada se'n desprèn que l'adversa està denunciant la pretesa vulneració del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions produïda en el marc de la causa penal 8000023/2023, pel que el que corresponia era interposar un incident de nul·litat d'actuacions en el marc de dit procediment, i en el marc dels altres en que l'adversa diu que la mateixa vulneració també s'hauria pogut produir.

-hi ha excepció de cosa jutjada, amb independència de la manca d'identitat de les parts, en haver resolt el Tribunal Constitucional, en el marc de la causa 2021-9-RE, un supòsit totalment idèntic al d'autes que no pot per tant rebre una contesta diferent.

-en quant al fons, indica que, sense fer un aplicació retroactiva del contracte de treball de 2013, ORG_2 ja tenia des de l'any 2005, autorització expressa de la Sra. Sanç per poder enregistrar les converses telefòniques i comunicacions electròniques efectuades en el marc de la seva activitat professional, consultar-les, comprovar-les i fins i tot emprar-les en compliment de la normativa vigent, insistint en que el correu emprat per la Sra. Sanç era corporatiu, propietat de l'empresa i no personal de la treballadora; a més, fa constar que l'entitat bancària és un subjecte obligat, sotmès a una normativa específica i que en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme, no s'aplica la normativa de protecció de dades, per tot el que conclou que en cap cas s'ha produït la vulneració de drets denunciada.

-sobre les preteses peticions no respostes, manifesta que la conclusió a la que arriba la sentència recorreguda comporta la desestimació de totes les pretensions de la part adversa, no essent necessari contestar tots i cadascun dels arguments de les parts.

I per raó de l'exposat, demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència de la batlle en funcions de guàrdia, així com la condemna en costes de la part recurrent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

6.- S'han practicat les proves proposades per les parts, segons l'acordat per Aute de data 7 de juny del 2024.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, en mèrits del que disposa l'article 16.1 de la Llei transitòria de procediments judicials.

Segon.- L'article 41.1 de la Constitució preveu que "els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent regulat per la llei, que, en qualsevol cas, se substanciarà en dues instàncies".

Després de la modificació de l'article 6 de la Llei Qualificada de la Justícia, de l'article 15 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials i de la introducció dels articles 18 ter i 18 quater de la mateixa llei -reformes operades per les Disposicions Addicionals Tercera i Cinquena de la Llei 24/18 de 18 d'octubre- la tutela pels tribunals ordinaris del drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV de la Constitució, quan la vulneració s'hagi produït en el marc d'un procediment judicial, només es pot aconseguir per la via de l'incident de nul·litat d'actuacions, el qual es configura com un procediment urgent i preferent amb dues instàncies (TC 2020-15-RE entre altres).

Així, l'article 6.3 de la Llei Qualificada de la Justícia estableix que "els drets recollits a l'article 10 de la Constitució i els altres drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procés judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà de l'incident de nul·litat que regula la Llei transitòria de procediments judicials, el qual es configura a aquest efecte com un procediment urgent i preferent."

Tercer.- En el present cas, la representació lletrada de la Sra. Sanç formula, en data 26 de juliol del 2023, demanda de procediment urgent i preferent, en defensa dels drets fonamentals de la seva representada "en tant que li haurien estat i estan a dia d'avui essent vulnerats els seus drets fonamentals a la intimitat i al secret de les comunicacions (articles 14 i 15 CPA), en tant que s'ha accedit, cercat, seleccionat, cedit i difós, de forma totalment il·legal i il·lícita, el contingut dels seus correus electrònics, comunicacions i dades personals, continguts en els arxius de la BPA; actuació duta a terme per part de, com a mínim, la ORG_2 SAU, la quina tanmateix ha lliurat i facilitat l'accés d'aquestes comunicacions a terceres persones, i les ha emprat - com a mínim - per incorporar-les a l'escrit de querella formulat per aquesta, presentat en el marc del procediment de diligències prèvies número 8000003/2023." (foli 1 de la demanda interposada davant la batllia de guàrdia en data 28 de juliol del 2023).

La demanda fou desestimada pel Batlle de guàrdia per sentència de data 18 de març del 2024, en la quina aprecia la inadequació del procediment pel que fa els greuges dirigits contra la causa 8000003/2023 i contra qualsevol altra causa judicial, així com l'excepció de cosa jutjada.

Malgrat la part demandant s'esforça, en el seu escrit de recurs, a fi de justificar la viabilitat del procediment emprat, en motivar que la vulneració de drets denunciada, no s'hauria produït en el marc d'un o varis procediments judicials, sinó amb anterioritat (amb l'obtenció de les dades aportades posteriorment al procés), i que la informació continguda en els correus de la Sra. Sanç s'hauria cedit i difós a tercers, com ho demostren les publicacions aparegudes a la premsa, el cert és que l'acció instada no pot ser analitzada fora dels procediments judicials en que dita informació hauria estat aportada.

Efectivament, amb l'acció interposada, la representació processal de la Sra. Sanç pretén essencialment, tal i com consta en el seu escrit de demanda i reitera en el seu escrit de recurs, "que s'ordeni a l'entitat ORG_2 la destrucció immediata de la informació personal i comunicacions electròniques, tant telefòniques com correus electrònics continguts en els seus arxius relativa a la Sra. Sevillano (...) així com que "s'ordeni a totes les batllies i tribunals que expurguin de les causes judicials obertes, qualsevol informació, comunicació, o dada personal de la Sra. Sanç que es refereixen en aquest procediment", el que suposaria una clara i intolerable intromissió del batlle de guàrdia en primera instància, i del Tribunal Superior per via de recurs, tant en la conservació de les proves com en la resolució de procediments judicials que es troben fora del seu àmbit de competència.

I aquesta situació és la que ha volgut precisament evitar el legislador amb la nova regulació de l'incident de nul·litat d'actuacions, que es configura com l'única llera processal adequada per a denunciar la vulneració, en el marc d'un procés judicial, dels drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, com ho són precisament el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions invocats per la part demandant.

És efectivament a través de l'incident de nul·litat d'actuacions en el marc dels procediments judicials en els quins s'ha materialitzat o revelat la pretesa vulneració de dits drets fonamentals, que la part ha de fer valer les seves pretensions - com d'altra part consta ho ha fet la Sra. Sanç en el marc del procediment 8000003/2023, unit a la present causa per corda fluixa, encara que el resultat li hagi estat desfavorable - i la qual no pot pretendre, a través del procediment ara emprat, burlar la decisió adoptada pel batlle instructor o la que posteriorment podria adoptar el Tribunal competent per jutjar la causa, excloent de manera anticipada una de les proves aportades, abans que el Tribunal competent hagi tingut oportunitat de pronunciar-se, com li correspon, sobre la licitud de la mateixa.

Per raó de l'exposat, escau confirmar la inadequació de procediment estimada en la sentència recorreguda.

Quart.- En quan a l'excepció processal de cosa jutjada material que acull la Sentència impugnada, no pot ser confirmada, havent-se d'estimar aquest motiu de recurs.

Efectivament, l'autoritat de la cosa jutjada és un principi que té per objecte "assegurar la seguretat jurídica i l'estabilitat de les situacions jurídiques, imposant a les parts d'un procediment, després de les vies de recurs, la veritat d'allò que va ser jutjat, impedint d'aquesta manera tornar a començar un procediment nou." (Tribunal Constitucional, causa 2021-12-RE).

L'aplicació d'aquest principi està sotmesa a l'acompliment de tres condicions. El principi de l'autoritat de la cosa jutjada només es pot invocar si una de les parts a un judici que va desembocar en una decisió definitiva obre un nou procediment contra la mateixa part: identitat de les parts; pel mateix objecte: identitat d'objecte; i per la mateixa causa: identitat de causa.

Aquestes tres condicions s'han de donar de forma cumulativa i l'absència d'una impossibilita l'apreciació de la cosa jutjada material.

En el present cas, no és objecte de controvèrsia que la Sra. Sanç no era part en els procediments en el marc dels quals van ser dictades les resolucions que es pretén tinguin efectes de cosa jutjada, motiu que per si sol, ja justifica que l'excepció estimada en la sentència no pugui ser confirmada, sense perjudici òbviament que la doctrina jurisprudencial establerta en les resolucions invocades, pugui ser traslladable al cas d'autes.

No obstant, havent-se apreciat la inadequació de procediment per resoldre la vulneració de drets fonamentals pretesa per la part demandant, no escau efectuar, en el marc del present procediment i en aplicació de dita jurisprudència, cap valoració sobre la licitud de la prova aportada en els procediments judicials, en excedir aquesta qüestió, per les raons ja exposades, l'àmbit de competència del Tribunal .

Cinquè.- Pel que fa al darrer motiu de recurs relatiu a la manca de pronunciament per part de la batlle de guàrdia, sobre la cessió de dades que segons la part demandant, hauria efectuat ORG_2 en favor de tercers, com ho demostrarien les publicacions aparegudes en premsa, i sobre la petició adreçada per burofax per la Sra. Sanç a ORG_2 en data 26 de juliol del 2023, sol·licitant la supressió de qualsevulla autorització que hagués pogut donar pel que fa al tractament de les seves dades personals, val a dir en primer lloc que pel que fa a la necessitat de pronunciar-se sobre tots i cadascun dels arguments exposats per les parts, la jurisprudència del Tribunal Constitucional és reiterada en el sentit que si bé la decisió ha d'anar presidida per l'argumentació que la fomenti, no cal que "s'estengui amb detall a tots els arguments exposats per les parts, ni que sigui exhaustiva o extensa" (causa 2023-56-RE), essent suficient que s'analitzin substancialment les pretensions -fets i fonaments de dret- formulades per les parts. (causa 2023-42-RE), afirmant ensems que "el fet que els tribunals no responguin a totes i a cadascuna de les al·legacions de les parts no constitueix per si sol la vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, si la decisió judicial està fonamentada en Dret i no és il·lògica, ni irraonable, ni absurda, ni arbitrària" (2023-36-RE, 1206.2023), el que no és òbviament el cas d'autes, en el quin la batlle ha conclòs, de manera motivada, la no vulneració dels drets fonamentals de la Sra. Sanç en considerar l'accés, l'enregistrament, la possessió i la utilització de les comunicacions professionals de la Sra. Sanç, ajustats a dret, pel que la concreta pretensió que la part recurrent pretén no li ha estat contestada, es pot entendre implícitament desestimada, el que comporta que aquest darrer motiu de recurs ha de ser igualment rebutjat.

A major abundament, indicarem tanmateix que comprovades les publicacions esmentades per la part demandant a través dels enllaços facilitats a tal efecte, no se'n desprèn la cessió, per part de ORG_2 dels correus de la Sra. Sanç a la premsa, sinó simplement la publicació de diverses notícies, aparegudes en data 3 i 4 de maig del 2023, relatives a la querella interposada per ORG_2 contra la Sra. Sanç i dotze persones més, i el seu contingut, entre el qual alguns dels correus electrònics intercanviats pels querellats. És de remarcar que la querella fou interposada per ORG_2 en data

28 de novembre del 2022, i les notícies que hi fan referència no es publicaren fins els dies 3 i 4 de maig del 2023, coincidint amb la notificació, a comptar del 3 de maig del 2023, de l'aute d'admissió a tràmit de la querella a les parts, en el marc de la causa 8000003/2023, unida a la present causa per corda fluixa, per tot el que, res permet concloure la cessió dels correus a tercers per part de ORG_2 - fora del procediment judicial de constant referència - pel que la demanda instada per la representació processal de la Sra. Sanç hauria de ser igualment desestimada.

Sisè.- L'estimació parcial del recurs comporta la no imposició de costes a cap de les parts, de conformitat amb el què disposa l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

DECISIÓ

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de la Sra. Sevillano, no donar lloc a l'excepció de cosa jutjada i confirmar l'excepció d'inadequació de procediment i desestimació de la demanda decidides per sentència de la batlle de guàrdia de data 18 de març del 2024.

Segon.- No efectuar especial imposició de costes processals a cap de les parts.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.