Contracte per obra- prescripció acció- baixa laboral i dret a indemnitzacions vacances (280/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

SENTÈNCIA

TSJC- 280/11

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Morales va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Zapata, en reclamació de la quantitat de 1.930,17 EUR en concepte d'havers laborals i d'una quantitat no inferior a la de 2.705,63 EUR en concepte d'indemnització amb els interessos legals corresponents a partir de la contesta a la demanda, declaració i cotització de les referides quantitats prop de la CASS, i imposició a la demandada de la totalitat de les costes judicials inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Zapata, va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que el contracte de treball fou convingut per una obra ben determinada que va finalitzar el dia 18 de desembre del 2009, i no s'ha pogut oficialitzar l'extinció d'aquesta relació laboral en la mesura que el treballador es trobava de baixa laboral; que la reclamació formulada en concepte de diferencial de salari i d'hores extraordinàries pretesament realitzades durant el mes de novembre del 2009 es troba prescrita; que el pagament de les vacances ha de tenir en compte el període pactat de la relació laboral i no pas el temps en el qual el treballador va estar de baixa laboral.

III.- Per sentència de data 29 de juny del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Zapata, a pagar al Sr. Morales l'import net de 375 EUR en concepte de la indemnització prevista a l'article 98 apartat 2 del Codi de les Relacions Laborals, així com a declarar i cotitzar a la CASS i a favor seu, la suma bruta que es correspon a la indemnització objecte de la condemna suara pronunciada, fent finalment imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Morales ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que no es pot aplicar el termini de prescripció d'un any previst per la llei per a reclamar els havers laborals quan el contracte es troba suspès per causa de baixa mèdica de l'empleat per accident de treball; que la prescripció es troba interrompuda durant el temps de la baixa laboral, i en aquestes condicions no ha passat un any entre el dia de la demanda i el dia d'exigibilitat dels havers laborals, de forma que la demanda no es troba prescrita; que la relació laboral no es va acabar fins que el treballador va estar d'alta laboral i si l'empresa no li va notificar l'acabament del contracte, és culpa de l'empresa i no del treballador; que fins que es va procedir a la baixa de l'empleat a la CASS, el contracte era vigent i no s'havia extingit ni acabat; que en aquestes condicions no són 375 EUR que li corresponen al treballador en mèrit de l'indemnització, sinó 2.705,63 EUR.

II.- En data 2 de novembre del 2009 el Sr. Morales fou contractat per la societat Zapata, per a la realització de l'obra "Enderroc de les instal·lacions modulars de l'escola X", mitjançant un salari net mensual de 1.500 EUR per 40 hores setmanals distribuïdes en 5 dies. El dia 21 de novembre del 2009 el Sr. Morales va patir un accident de treball ocasionant-li una baixa mèdica fins el dia 15 de gener del 2011. Mentrestant l'obra per la realització de la qual s'havia contractat el Sr. Morales va finalitzar el dia 18 de desembre del 2009. Quan el Sr. Morales es va posar d'alta, l'empresa va comunicar-li de no tornar a reincorporar-se a la feina perquè feia temps que l'obra es trobava acabada.

III.- Respecte a la reclamació del treballador en concepte de diferències de salari i d'hores extraordinàries, s'ha de resoldre prèviament la qüestió de la prescripció de l'acció.

L'article 8 del Codi de les Relacions Laborals disposa que les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any. Com aquesta Sala ha tingut oportunitat de declarar-lo, la prescripció de les accions derivades de la relació laboral va lligada a l'exercici d'un dret, i per tant, el seu termini no comença a transcórrer a comptar de la finalització del contracte de treball, sinó a comptar del moment en que el dret resulta vulnerat. Si aquest moment pot, a vegades, coincidir amb la rescissió del contracte de treball, a vegades pot ser diferent.

L'article 84 del Codi de les Relacions Laborals estableix que l'empresa esta obligada a pagar mensualment el salari amb la periodicitat convinguda. El contracte de treball firmat entre les parts preveu en el seu article quart, que el treballador percebrà un salari mensual; per tant, el termini de prescripció de l'acció en reclamació de salaris, incloses les hores extraordinàries, transcorre a partir del final del mes pel qual l'empresa no ha pagat al treballador l'integralitat de la seva nòmina, més concretament, en cas d'autes, al final del mes de novembre del 2009. En conseqüència, atès que el Sr. Morales va formular la seva demanda en reclamació de salari el dia 26 de gener del 2011, força és de constatar que l'acció ha prescrit, per haver passat mes d'un any, respecte a la seva reclamació en concepte de salari, i això independentment de que el contracte hagi estat suspès o no.

IV.- L'altra motiu de recurs es basa en el fet que la sentència impugnada no ha calculat correctament, ni les vacances, ni l'indemnització de l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals. L'article 15 del Codi de les Relacions Laborals estableix: "La contractació per una durada determinada o per una obra o servei concret ha de formalitzar-se sempre per escrit, i s'hi ha d'indicar l'objecte, que ha de ser la realització d'una obra o la prestació d'un servei determinat... El contracte ha d'indicar de forma expressa la data precisa o el moment o la situació concreta que determina l'acabament de la relació laboral. Si en el contracte no es fixa una data certa per a l'acabament de la relació laboral, s'ha de notificar per escrit a la persona treballadora la fi de la relació amb una antelació mínima de 15 dies naturals. La manca d'aquesta comunicació equival a la resolució de la relació laboral per voluntat unilateral de l'empresari que ha de satisfer la indemnització corresponent a la persona treballadora, d'acord amb l'article 98.2". L'article 89 del mateix Codi precisa que "el contracte s'extingeix: "...per expiració del termini o acabament de l'obra per el qual s'ha pactat...".

Resulta de la combinació dels articles esmentats, que quan es tracta d'un contracte per obra i servei concret, com es el cas en autes, el mateix s'extingeix automàticament, per la llei, una vegada l'obra acabada. Nogensmenys, si l'empresari no compleix els requisits legals exigits per a la notificació de l'acabament de la relació laboral, comet una culpa donant lloc a l'indemnització del treballador, però sense que aquesta culpa hagi cap efecte sobre la data de finalització de la relació laboral, que sempre és la de l'acabament de l'obra per la qual s'ha pactat. Per conseqüent, d'acord amb les disposicions de l'article 98.2 del Codi de les Relacions Laborals que preveu que la referida indemnització no pot ser inferior a la indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte de durada indeterminada, més concretament 45 dies de salari per any de servei a l'empresa, s'ha de fixar l'import que correspon al treballador per aquest concepte a la suma de 375 EUR reconeguda per la part adversa. De la mateixa manera, tenint compte que la relació laboral va finalitzar el dia 18 de desembre del 2009 amb l'acabament de l'obra, el Sr. Morales no pot reclamar el seu dret a vacances que pel període comprès entre els dies 2 de novembre i 18 de desembre del 2009, tal com ho ha manifestat de manera encertada i ajustada a dret la sentència de primera instància.

V.- Per tant, s'ha de confirmar íntegrament la resolució apel·lada, sense fer especial condemna en costes processals de segona instància, en raó de la matèria laboral del litigi i de l'absència de mala fe per part del recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 29 de juny del 2011 en tots els seus extrems; sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.