Imposició d'una sanció administrativa (0019/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0030-2/04

S E N T È N C I A NÚM. 19-2006

PARTS:

Apel·lant: Manzanares i altres

Representant: Narváez

Advocat: Quesada

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Durán

Advocat : Morell

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0030-2/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 16 de febrer de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per les Sres. Manzanares i Tamarit contra el M.I. M.I. GOVERN, en què sol·licitaven l'anul·lació de les resolucions de 4 de desembre de 2003 i 17 de març de 2004, mitjançant les quals es va imposar a les agents -i es va confirmar en reposició- una sanció de 1.000 euros de multa, amb l'obligació de retirar una tanca metàl·lica i una filera de bruc que havien instal·lat en el terreny adjacent a l'església romànica de Santa Coloma, actuació que es considerava contrària a les disposicions de l'article 15.4 de la Llei del patrimoni cultural.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta substancialment en dos arguments diferents. D'una banda, s'argumenta que el requeriment que s'havia adreçat inicialment a les interessades, en data 18 d'agost de 2003, només disposava la retirada de la tanca metàl·lica, entre d'altres elements, però no de la filera de bruc, de manera que la sanció impugnada es fonamenta en la instal·lació d'un element que no havia estat objecte del requeriment inicial de l'Administració. En segon lloc, s'al·lega que el requeriment de 18 d'agost de 2003 no podia donar lloc a la imposició de la sanció que és objecte d'aquest procés, ja que havia estat objecte dels corresponents recursos en via administrativa i jurisdiccional, de manera que no podia produir efectes jurídics fins que recaigué sentència ferma d'aquesta Sala, que va confirmar definitivament la legalitat del requeriment abans esmentat.

3r.- La representació del M.I. M.I. GOVERN va impugnar el recurs, en considerar que la filera de bruc no constitueix un element independent de la tanca metàl·lica i, d'altra banda, que la impugnació del requeriment adreçat a les agents el 18 d'agost de 2003 no n'afectava la possibilitat d'execució, ja que els recursos adreçats contra els actes administratius no en suspèn l'efectivitat.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Les resolucions administratives que són objecte d'impugnació en aquest procés van imposar a les agents una sanció econòmica, com a responsables d'una infracció lleu de l'article 39.2.f) de la Llei del patrimoni cultural, en haver ignorat el requeriment que els havia adreçat l'Administració el 18 d'agost de 2003, per tal que retiressin una tanca metàl·lica que havien instal·lat en el terreny adjacent a l'església romànica de Santa Coloma, entre d'altres elements que no són del cas. Al mateix temps es va reiterar l'obligació de retirar l'esmentada tanca metàl·lica i la filera de bruc, la instal·lació de les quals es considerava contrària a les disposicions de l'article 15.4 de la pròpia llei, en relació amb la seva disposició transitòria, que considera com a entorn de protecció dels monuments enumerats en l'annex, mentre no es delimiti expressament, els espais compresos dins d'un radi de cent metres comptats des del perímetre exterior del monument.

Com a qüestió prèvia a la resolució de les qüestions que es plantegen en aquest recurs, convé recordar que la sentència d'aquesta Sala de 18 d'octubre de 2004 ja va confirmar la legalitat de la resolució del Ministeri de Cultura de 18 d'agost de 2003, que contenia el requeriment abans esmentat de què es retirés la tanca metàl·lica que havien col·locat les agents. En conseqüència, si es parteix del fet què aquest requeriment era i és ajustat a dret, d'això se'n deriva necessàriament que la inobservança del mateix és constitutiva de la infracció lleu que tipifica l'article 39.2.f) de la Llei del patrimoni cultural, tal i com ho han considerat les resolucions administratives impugnades i la pròpia sentència que és objecte d'aquest recurs d'apel·lació.

Tercer.- La representació de les agents argumenta que el requeriment inicial es referia només a la tanca metàl·lica i no a la filera de bruc. Ara bé, com resulta del contingut dels documents incorporats a les actuacions, no es tracta de dos elements diferenciats, que hagin de ser objecte cadascun d'ells d'un tractament singular, sinó que l'element vegetal s'integra plenament en la tanca metàl·lica, de la qual no constitueix sinó una forma d'embelliment. En conseqüència, l'incompliment del requeriment de 18 d'agost de 2003 constitueix efectivament la infracció administrativa que contemplen les resolucions impugnades, amb independència de què la tanca metàl·lica s'hagi vist recoberta posteriorment amb l'esmentada filera de bruc.

Quart.- La resolució de 18 d'agost de 2003 era plenament executiva, malgrat les interessades haguessin interposat contra la mateixa els corresponents recursos en via administrativa i jurisdiccional, ja que ni una ni l'altra d'aquestes formes d'impugnació suposen la suspensió de l'eficàcia de l'acte administratiu, tal com disposen els articles 129 del Codi de l'Administració i 9 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, a no ser que tal cosa s'hagués acordat expressament per part dels òrgans competents, cosa que no va succeir en aquest cas.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de les Sres. Manzanares i Tamarit contra la sentència de 16 de febrer de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.