LABORAL.reclamació del pagament d'una indemnització prevista en un addenda del contracte - interpretació d'una clàusula del contracte - responsabilitat solidària (3000508/2018)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000217/2019 ORIGEN: 3000508/2018 - 00

NIG: 5300542120180002446

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és d'aquest Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 22-08-2018, el Sr. Campillo va presentar demanda laboral contra la societat Codina (ENTITY_5) i l'Recio (ENTITY_6), demanant al tribunal llur condemna solidària a pagar-li l'import de 109.749,61.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament laboral més els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com la declaració i cotització prop de la CASS i al pagament de les costes processals, amb inclusió de les d'advocat i de procurador.

II.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 08-05-2019, decidint:

"DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Campillo contra la societat mercantil andorrana unipersonal per accions "Codina, S.A.U.", ha d'apreciar i aprecia l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de l'Recio i ha d'absoldre i absol lliurement a "Codina, S.A.U." de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància al demandant segons disposa el darrer Considerant."

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Campillo.

En data 25-06-2019 va presentar el seu escrit de greuges el qual no comporta, ni en la seva part expositiva ni en la seva part dispositiva, cap petició expressa en relació als pronunciaments que sol·licita d'aquesta Sala.

La representació processal de Codina SA i de l'Recio demana la desestimació íntegra del recurs i la imposició de les costes a la contrapart.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral de durada indeterminada que existia des del 2007 entre el Sr. Campillo i l'entitat bancària Codina SA, en virtut d'uns contractes de data 04-10-2007 i 12-11-2007.

El seu lloc de treball era el de subdirector general de l'àrea de negoci i la seva remuneració anyal era de 150.000.-euros més una part variable d'un mínim de 30.000.-euros i un pagament anyal de 12.000.- euros per compensar les despeses d'instal·lació a Andorra.

En data 04-05-2016, les parts van firmar un addenda al contracte del 04-10-2007 comportant certes modificacions del mateix, és a dir essencialment que el Sr. C passava a ser responsable de serveis centrals i que la seva retribució passava a ser de 65.185,82.-euros fixos i d'un variable del 20%.

També l'assalariat va percebre l'import de 33.449,57.-euros en concepte d'havers laborals fins a la data així com l'import de 181.090,83.- euros en concepte de liquidació del pla de jubilació.

L'addenda conté una clàusula 4 que diu : "Indemnitzacions en cas de terminació de la relació laboral.

En el supòsit que durant el decurs dels dos primers anys a comptar des de la data de transmissió1 es produeixi l'acomiadament no causal del Treballador, el Treballador, a més de tenir dret a percebre la indemnització prevista al Codi de Relacions Laborals per a l'acomiadament no causal -i prenent en compte la seva antiguitat des de l'inici de la relació laboral-, gaudirà dels beneficis socials previstos a l'apartat 5.1.b) del Conveni regulador de la resolució de Codina, SA en l'àmbit laboral i socio-professional, de data 2 de setembre de 2015 i la seva Addenda de data 8 de març de 2016, durant els terminis que allà es detallen.

En cas de terminació de la relació laboral per liquidació de l'Empresari, el Treballador tindrà dret a: (i) percebre la indemnització regulada al Codi de Relacions Laborals per als acomiadaments no causals, prenent en compte la seva antiguitat des de l'inici de la relació laboral; (ii) a gaudir dels beneficis socials previstos a l'apartat 5.1.b) del Conveni regulador de la resolució de Codina, SA en l'àmbit laboral i socio-professional, de data 2 de setembre de 2015 i la seva Addenda de data 8 de març de 2016, durant els terminis que allà es detallen, comptats a partir de la data de terminació de la relació laboral.

L'import de la indemnització de la qual es parla en els punts 4.1 i anteriors podrà ser superior però mai inferior a la següent quantitat 178.681,84EUR bruts (125.432,28EUR de compensació econòmica i 53.249,56EUR de preavís), que correspon a la indemnització que hagués percebut en cas d'acomiadament a la data de transmissió.

1 s'entén per data de transmissió la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra de la Resolució del 21-abril-2016 del Consell d'Administració de l'Recio per la qual s'adopten diferents instruments de resolució relatius a l'entitat bancària ENTITY_5a, SA (ENTITY_5) ".

En data 29-06-2018, sia esgotat des de dos mesos el termini de dos anys al qual es refereix l'article 4.1, l'empresa va notificar a l'empleat el seu comiat no causal satisfent-li la compensació legal i el preavís de conformitat amb les disposicions de l'article 90.1 del Codi de relacions laborals i respectant la seva antiguitat des del 2007.

És així que el Sr. C va instar el present plet argüint que tenia dret al pagament de la indemnització mínima prevista en l'article 4.3 de l'addenda, i que l'Recio havia de respondre solidàriament amb Codina del seu pagament.

Però el tribunal ha estimat l'excepció de legitimació passiva en relació a l'Recio i, sobre el fons, ha desestimat la demanda.

II.- La part recurrent exposa en primer lloc que tal i com es coneix públicament, l'Recio començà a acomiadar el personal de Codina ; que se li va fer la proposta de conservar el lloc de treball però sacrificant mitjançant l'addenda la gran majoria de les seves remuneracions i ell va acceptar amb l'expectativa de mantenir el lloc de treball i una activitat en el seu sector laboral, acceptant les noves condicions laborals amb la condició que se li mantingués el dret a ser indemnitzat en relació als drets que en aquells moments posseïa, i així ho va acordar finalment amb el personal de l'Recio a través de la clàusula 4 de l'addenda, que també preveié que si el comiat es donés durant els dos primers anys, tindria dret a beneficiar-se d'allò previst al Conveni regulador de la resolució de Codina en l'àmbit laboral i socio-professional del 02-09-2015 ; que tot i el pactat amb l'Recio en representació de Codina, passats poc més de dos anys, l'Recio mitjançant el seu director general, li notificà el seu comiat laboral no causal però que l'Recio, com a administrador de Codina i amb una evident mala fe, no complí amb allò pactat contractualment, al·legant un sentit diferent al que desprèn la literalitat de la clàusula 4, ni pujar-li l'IPC, ni constituir el dipòsit d'acord amb el pacte 5.1 de l'addenda.

Argumenta que s'equivoca la Sentència quan diu que el pacte 4.1 de l'addenda no és d'aplicació i que el pacte 4.3 es troba relacionat amb els pactes 4.1 i 4.2, quan ni de la literalitat de la clàusula 4.3, ni tampoc de la literalitat del conjunt de les clàusules 4.1, 4.2 i 4.3 es desprèn de manera clara o inequívoca aquesta interpretació, sinó tot el contrari ; que la clàusula 4.3 no queda condicionada a cap termini ja que l'únic pacte condicionat a termini és el 4.1 ; que interpretar que la indemnització continguda al pacte 4.3 resta condicionada al termini contingut al pacte 4.1 per tal de beneficiar-se de les prerrogatives socials del Conveni Codina del 02-09-2015, comporta la vulneració del principi general in dubio pro operario, aplicable en cas de dubte o de la possibilitat de diverses interpretacions de la norma o el contracte, devent aplicar-se la interpretació més beneficiosa al treballador sobre tot quan fou la part empresarial qui proposà aquest redactat confús o poc clar de manera malintencionada, i que això no li pot aprofitar ; que la Sentència ha optat per un sentit entre d'altres, que sols persegueix evitar la producció dels efectes de la clàusula 4.3 de l'addenda.

Afegeix que a nivell de valoració de les proves per entendre la voluntat de les parts al moment de signar l'addenda al contracte, s'ha de tenir en compte que resulta més beneficiós per al treballador ser acomiadat el 04-05-2016 amb una indemnització de 178.681.-euros, que no pas treballar durant dos anys percebent el primer any uns 65.000.- euros, el segon any altres 65.000.-euros i seguidament una indemnització de 62.733,08.-euros.

Però, considerem que la clàusula 4 de l'addenda és clara i no mereix cap interpretació.

La lectura que en fa el tribunal a quo és correcte en afirmar d'una banda que el pacte 4.1 no és d'aplicació ja que únicament es va preveure quan l'acomiadament tingués lloc durant el decurs dels dos primers anys a comptar des de la data de transmissió, i d'altra banda que el pacte 4.3 no es pot aplicar ja que es troba directament relacionat amb els pactes 4.1 i 4.2.

L'intent de l'agent de fer admetre que el pacte 4.3 s'hauria d'aplicar de manera autònoma es va, ja que el mateix indica clarament "L'import de la indemnització de la qual es parla en els punts 4.1 i 4.2..", no deixant cap lloc al dubte que la indemnització mínima prevista en el pacte 4.3 només es podia donar en cas de comiat durant el termini de dos anys (4.1) o en cas de liquidació de l'empresari (4.2). Però en el cas d'un comiat no causal practicat ençà del termini de dos anys, el pacte 4.3 no es pot aplicar i l'assalariat només pot pretendre a la indemnització resultant de les disposicions legals.

No es veu en que aquest redactat seria confús o traduiria una acció mal intencionada de l'empresa.

Per tant, no hi ha lloc a invocar el principi in dubio pro operario.

A més, és evident què la indemnització prevista per la clàusula 4.3 hauria resultat més beneficiosa per l'assalariat, però la mateixa queda condicionada a les estipulacions, que repetim són clares, i que resulten del conjunt de la clàusula 4 titulada "Indemnitzacions en cas de terminació de la relació laboral." que no té per a objecte de substituir-se de manera incondicionada i general a les normes legals d'indemnització per comiat sinó de regular els supòsits específics que les parts van negociar al 2016.

Al respecte d'aquest darrer punt i en relació al fet que el Sr. C s'hauria vist obligat d'una certa manera a firmar aquesta addenda, de la qual demana tanmateix l'aplicació, només s'ha de posar de relleu, d'una part, que exposa en els seus escrits que la seva acceptació de l'addenda fou condicionada a la inclusió dins d'ella de la clàusula 4, i d'altra part, que ell mateix va manifestar en la seva confessió en judici que havia subscrit voluntàriament aquesta addenda i és per això que en cap moment en havia impugnat el contingut, i que s'havia oposat de manera enèrgica als pactes lesius que no volia acceptar per ser lesius al seus interessos.

Així les coses, difícilment podríem considerar que el Sr. C no va firmar l'addenda de manera lliure, conscient i amb la plena comprensió del seu sentit, en particular la clàusula 4.

III.- En relació a la responsabilitat solidària de l'Recio i de Codina, sosté que mai ha demanat la responsabilitat solidària de l'Recio pel fet únic de ser l'administrador de Codina sinó per una sèrie d'actuacions i omissions d'aquesta entitat, jurídicament fonamentades a la demanda, i que comporta el trasllat de responsabilitat compartida a l'Recio juntament amb Codina ; que no es poden comparar les situacions i fets constitutius dels presents autes, amb els fets obrant a la Sentència dictada el 28-03-2019 per aquesta Sala Civil en el marc dels autes 0000395/2018 que va concloure a la manca de legitimació passiva de l'Recio per absència de motivació per part del demandant quan en el present cas es demana la responsabilitat solidària de l'Recio junt amb Codina per una sèrie de motius suficientment raonats com són el fet que fou l'Recio que proposà l'addenda i posteriorment la va incomplir actuant amb una evident mala fe ; que a més no ha complert la clàusula 5.1 de l'addenda preveient obrir un compte de Codina en un dels bancs de la plaça, per dipositar l'import de les indemnitzacions quan el compliment que havia de garantir el cobrament de la indemnització, l'havia de realitzar l'Recio en qualitat de nou propietari de Codina i amb la seva pròpia personalitat jurídica, i no per ordre i compte de Codina com a administrador ; que al moment de l'addenda, l'Recio era perfectament coneixedora de la inviabilitat econòmica de Codina, determinada per l'informe de l'I de 24-04-2015, i que el fons de la indemnització provenen de fons titularitat de l'Recio.

Però, en primer lloc, la nostra Sentència 395-18 del 28-03-2019 (ja citada in extenso pel primer jutjador i que no tornarem a reproduir) no es va fonamentar només sobre la manca de fonaments invocats pel demandant sinó que vam determinar com a principi que :

la Llei 8/2015, del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries que va crear l'Recio (ENTITY_6), ha concebut aquesta darrera com una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia destinada a gestionar els processos de resolució i d'exercir les restants facultats que li atribueix la Llei 8/2015, en el marc d'un procés de caràcter administratiu, amb la finalitat, entre altres, de limitar els efectes en les arques públiques ja que els accionistes de l'entitat són els primers que han de suportar les pèrdues,

en el marc del procediment de resolució de l'entitat Codina es van substituir els membres del Consell d'Administració i de la direcció general de l'entitat i es va designar un administrador per Codina,

aquesta substitució no comporta la desaparició de la personalitat de l'entitat objecte del procés, ni tampoc una confusió de qualsevol natura entre l'entitat bancària i l'Agència, o un canvi en la persona de l'empresari,

que Recio ha actuat com a administradora, en nom i pel compte de Codina qui és qui té la qualitat d'empresari en el sentit del Codi de relacions laborals.

Aquestes consideracions s'apliquen totalment al present cas i és de remarcar que totes les actuacions dutes a terme per part de l'Recio en relació al Sr. C ho foren només en la seva qualitat d'administradora de Codina.

Així, l'addenda el va firmar el Sr. Ferrer en la seva qualitat d'administrador de Codina designat per l'Recio, i la carta de comiat la va signar el Sr. Palmer com a representant de l'administradora de Codina.

En segon lloc, el recurrent pretén que existirien en el present cas circumstàncies diferents que permetrien fonamentar la responsabilitat de l'Recio, solidàriament amb Codina.

Però, hem de remarcar que el primer fonament que l'agent invocava en el seu escrit de demanda era que havia existit una transmissió d'empresa en el sentit de l'article 11 del Codi de relacions, cosa que no ha existit de cap manera sinó que ha existit una intervenció de caire administratiu.

Malgrat la malaurada expressió emprada en la clàusula 5.1 de l'addenda (L'Recio, com a nou propietari de Codina, obrirà un compte de Codina en un dels bancs de la plaça, dins dels 3 mesos posteriors a la data de resolució. En aquest compte es dipositarà l' import agregat de les indemnitzacions estimades per acomiadament que tindrien els treballadors que signen aquesta Addenda per a regular la seva continuïtat. La finalitat de l'import d'aquest compte serà únicament el pagament de les esmentades indemnitzacions), no es pot qualificar l'Recio de nou propietària quan és només administradora.

El segon fonament que s'invocava era que l'acció de l'Recio com a administradora comportava negligència o manca de diligència pel fet d'haver promogut i instat la modificació del contracte de treball.

Ara bé, no es veu quina negligència o manca de diligencia existeix, essent precisat que no existeix cap vincle contractual entre l'assalariat i l'Recio, i que per tant la responsabilitat personal d'aquesta hauria de tenir un altre fonament que el contracte laboral.

A més a més, si el comiat és legal en relació a Codina ho és necessàriament en relació a l'Recio, i no existeix cap actuació seva destacable de la seva actuació com a administradora.

Al respecte, l'invocat incompliment de la clàusula 5.1 de l'addenda relatiu a l'obertura d'un compte específic pel dipòsit de la indemnització no pot comportar la responsabilitat personal de l'Recio en relació al comiat del Sr. C, ni posar en dubte la legalitat del mateix.

Per tant, no es pot considerar una acció "antijurídica" de l'Recio com l'actor li reprotxa.

Per tot l'exposat, hem de confirmar íntegrament la Sentència d'instància.

IV.- La desestimació del recurs justifica imposar-li al recurrent vençut les costes d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal del Sr. Campillo contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 08-05-2019 que confirmem íntegrament ;

IMPOSAR al Sr. Campillo les costes judicials de segona instància provocades pel seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.