Laboral-hores extraordinàries - TSJC 0259/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-259/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Canals va presentar demanda laboral contra la societat Plaza, demanant que es condemnés a la demandada a pagar-li la quantitat de 13.076,40.-euros, incrementada amb els seus interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, que es declarin degudament prop de la CASS tots els salaris dels mesos de març a agost de 2010, les hores extraordinàries reclamades en la present demanda, així com els altres conceptes no declarats i pagats a la quitança laboral (preavís, compensació, vacances i dies festius), i la totalitat de les costes processals ocasionades a aquesta part, inclosos els honoraris de l'advocat i del procurador intervinents.

En el seu escrit de conclusions la part agent va rebaixar la seva demanda principal en l'import de 12.964,38.- euros.

II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 13-06-2013, decidint "Estimar la demanda formulada en data 19 de gener de 2011 pel Sr. Canals contra la societat ENTITY_5; condemnar la defenent a satisfer al demandant la quantitat de 12.964,38 EUR més interessos legals des de la data de contesta, així com les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. La defenent haurà de cotitzar a la C.A.S.S. l'esmentada suma.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Plaza demanant que es dictés Sentència estimant parcialment la demanda interposada per l'agent en la quantia de 410,40.-EUR en concepte d'hores extraordinàries desestimant la resta de les seves pretensions, a excepció de la corresponent cotització de dita quantitat a la CASS, sense fer expressa condemna en costes en aquesta instància i respecte a les de primera instància que la condemna ho sigui per l'import que efectivament hagi d'abonar la seva mandant.

El Sr. Canals demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant, compresos els honoraris d'advocat i de procurador.

Per Aute d'aquesta Sala de data 31-07-2013, es va decidir no donar lloc a la pretensió adduïda per la representació processal de la societat Plaza, mitjançant l'escrit de greuges presentat en tràmit d'apel·lació, consistent en què es practiqui en aquesta alçada les proves desestimades per innecessàries pel Tribunal a quo consistent en I.- DOCUMENTAL PUBLICO- PRIVADA, apartats c i e i novament la prova I.- DOCUMENTAL PUBLICO-PRIVADA, apartat d.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges que fonamenten el recurs són tots en relació a la qüestió de la prova i, en essència, que: 1) el tribunal li va denegar la practica de proves necessàries; 2) la part agent no ha acreditat la totalitat de les hores extraordinàries reclamades; 3) la Sentència d'aquesta Sala de data 18-10-2012 no és d'aplicació al present cas i 4) el tribunal ha errat en la valoració de la prova i sense el suficient grau d'objectivitat.

Ha quedat establert en autes que el Sr. Canals va començar a treballar com a recepcionista per H.M., pel compte de la societat demandada i això des del 15 de març de 2010 fins al 24 d'agost de 2010, dia de la remesa a l'empleat d'una carta d'acomiadament no causal.

Per tal de contestar als greuges de la part recurrent esdevé necessari començar per exposar la doctrina d'aquesta Sala en matèria d'hores extraordinàries i de la seva prova, doctrina de la qual la Sentència Nº136-13 de data 18-10-2012, citada pel primer jutjador i comentada per les parts, constitueix una síntesi, aplicable al present cas, en quina s'ha motivat que "és doctrina constant d'aquesta Sala que pertoca a l'assalariat la prova de la realització de les hores extraordinàries efectuades (veure, entre altres, la sentència 135/00 del 8 de febrer de 2001). Ara bé, quan el treballador aporta, almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna.".

Dit d'una altra manera, el sol fet que l'empresari no hagi respectat les seves obligacions d'establir un pla de treball i un compte d'hores de conformitat amb l'article 63 del Codi de les relacions laborals no permet acreditar l'existència d'hores extraordinàries. Però, a partir del moment on l'assalariat aporta una prova mínima i coherent acreditant que va fer hores extraordinàries, l'empresari ha de suportar, al nivell de la prova, les conseqüències de les seves carències i li pertany desvirtuar les afirmacions de l'empleat.

En el cas d'autes, força és de constatar que no existeix cap contracte escrit i que l'empresari no ha satisfet el requeriment per tal d'aportar el pla de treball horari i el compte d'hores corresponent al Sr. Canals.

Aquest darrer sempre va afirmar que el seu horari era del dilluns al diumenge i de les 10h00 fins a les 24h00 i la resolució del judici exigeix determinar si aquest extrem ha quedat provat en autes.

En aquest ordre d'idees, s'ha primerament de posar de relleu que l'empresari va primerament afirmar, en el seus escrits de contesta i de conclusió com en la confessió en judici de la Sra. Alcalá (directora de la societat) i del Sr. Salamanca (marit d'aquella), que l'assalariat no havia mai fet hores extraordinàries, però finalment admet que (essent segons les seves pròpies declaracions, l'horari de dilluns a dissabte de les 14h00 fins a les 21h00) sí que existien necessàriament hores extraordinàries.

A més a més, tot i negant en els seus escrits i en les declaracions de la Sra. Alcalá i del Sr. Salamanca que l'empleat dormia de manera habitual en l'hotel, l'empresari va adjuntar al seu escrit de contesta de data 24-02-2011 l'escrit de petició que va presentar a la Batllia en data 23-09-10 per tal que el Sr. Canals reculli les seves pertinences abandonades a l'hotel. En el primer apartat d'aquest escrit escriu que va contractar el Sr. Canals "percebent un salari de 1150.-euros, així com el allotjament a l'Hotel". Difícilment pot en aquestes condicions l'empresari (quin, dit de pas, en aquest escrit destinat a la Batllia fa esment d'un salari que sap fals com es motivarà després) pretendre que l'assalariat no dormia a l'hotel de manera habitual, i el fet de tenir una adreça personal no és suficient per contradir-ho, essent a més a més precisat al respecte que la Sra. Alcalá manifesta que el Sr. Canals havia domiciliat les seves cartes a l'hotel.

A l'hora de valorar els elements de prova aportats en autes no s'ha de perdre de vista que l'empresari ha reconegut que el salari real era de 1500.-euros i no pas de 1150.-euros, import declarat i cotitzat a la CASS. L'argument segons el qual va practicar així a petició del Sr. Canals per tal de minimitzar els imports que la Batllia podia retenir en el marc dels nombrosos embargaments travats contra el Sr. Canals, no pot de cap manera ser acceptat per aquesta Sala, tractant-se d'un frau evident en el qual l'empresari ha acceptat participar.

Pel que fa als elements de prova aportats per l'empleat, tractant-se dels testimoniatges dels Srs. Barberá, Sainz i Blasco, cap element objectiu permet criticar llur credibilitat. En efecte, no poden perdre tot valor probatori per sol fet que els dos primers són amics ORG_0 del Sr. Canals ja que fer-se amic via ORG_0 (el Sr. Canals té 107 amics FACEBOOK) no té el mateix sentit que de ser amic en la seva accepció comuna i a la hora de valorar un testimoniatge.

Ressurten d'aquests testimoniatges que:

el Sr. Sainz, explica ser un conegut però pas un amic del Sr. Canals, que va ser client de l'hotel en 3 o 4 ocasions, i que sigui mati o tarda, sempre ha sigut el Sr. Canals que el va atendre, però sense poder precisar els horaris.

el Sr. Barberá, explica que coneix el Sr. Canals per haver treballat amb ell, i que anava a l'hotel de dilluns a diumenge, i que quan hi anava els dissabtes i diumenges el Sr. Canals sempre hi era. A la qüestió que digui si va veure treballar al Sr. Canals entre les 10 hores del matí i les 14 hores del migdia o entre les 21 hores i les 24 hores de la nit, va contestar que és cert i afegeix que ell visitava al Sr. Canals en algun d'aquests horaris i sempre el trobava.

el Sr. Blasco, explica ser un conegut del Sr. Canals, que va realitzar treballs com a ferrer per la societat en juliol de 2010, i declara que en les 2 o 3 ocasions que va anar a l'hotel, sempre hi era el Sr. Canals i això al mati també i en una ocasió un dissabte al mati.

En aquestes condicions, si és ben cert que no s'ha acreditat amb precisió els horaris del Sr. Canals, es pot nogensmenys considerar que queda aportat un principi de prova suficient per establir que l'assalariat feia hores extraordinàries tal com ho pretén.

Pel que fa als elements contraris, no es pot considerar com ho fa la part recurrent que el testimoniatge del Sr. Bueno va al seu favor ja que aquest no contradiu el fet que el Sr. Canals treballava al mati i el dissabte sinó que diu que no se'n recorda, ço és molt diferent.

Finalment, fora de les declaracions de la Sra. Alcalá i del Sr. Salamanca, l'únic testimoniatge contrari és el de la Sra. Zapata, la qual és assalariada de la part defenent, en qualitat de governanta, i quina va declarar que el Sr. Canals començava el seu torn a les 14h00 mentre que ella feia el torn del mati.

Però, a més del fet que el testimoniatge d'un assalariat d'una part s'ha de valorar amb suma precaució atès la seva situació de subordinació, hem de coincidir amb el primer jutjador quan considera que "no gaudeix de molta credibilitat, doncs si així fos resultaria que la Sra. Zapata, durant l'horari de matins, hauria de ser present a la recepció de l' Hotel alhora que hauria de complir amb les seves tasques pròpies d'una dona de la neteja, qual cosa sembla, a criteri d'aquest jutjadora incompatible pel caràcter presencial que representa la feina de recepcionista."

Pel que fa al fet invocat per la defenent que l'hotel es trobava tancat els dies del 5 fins al 22 de juny de 2010, i que per conseqüent no podia treballar el Sr. Canals en aquells dies, l'extracte bancari produït per tal d'establir que l'hotel estava tancat en aquestes dates no és suficient ja que el sol fet d'absència de pagaments per VISA no prova que l'hotel era tancat, quan a més existien d'altres possibilitats de prova al respecte.

A més a més, no s'explica la part recurrent sobre l'argument emprat per l'Hble. Batlle que existeixen varis comptes de la societat.

Sense pla de treball, tampoc s'ha acreditat que el treballador estigués de vacances del 18 fins al 24 de maig de 2010 i el fet d'establir que el Sr. Canals hauria reservat un cotxe al seu nom i hauria passat la frontera andorrana-espanyola amb mobles el dia 18-05- 2013, com el fet que tindria una adreça personal a Espanya, (elements objecte de l'Aute de data 22-10-2013 no donant lloc a la petició per tal que es practiquin les proves sol·licitades en relació amb aquests punts) són en tot cas insuficients per desvirtuar els elements de prova aportats per l'assalariat i detallats abans.

Per conseqüent, és amb bon criteri que el primer jutjador ha considerat que les hores extraordinàries reclamades eren justificades i la Sentència s'ha de confirmar.

II.- La desestimació del recurs, justifica posar les costes processals d'aquesta alçada al càrrec de la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat ENTITY_5;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 13-06-2013 en tots els seus pronunciaments;

IMPOSAR a la societat Plaza, les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.