Laboral - Acomiadament no causal (4000443/2017)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000016/2022 ORIGEN: 4000443/2017 - 00

NIG: 5300542120170003514

PARTS:

Apel·lant: Sra. Julián

Representant: Sr. Ramirez

Advocat: Sra. Aguilar

Apel·lat: Gomila Representant: Sra. Zapatana

Advocat: Sr. Macias

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Laboral - Acomiadament no causal

SENTÈNCIA 100-2022

Andorra la Vella, el 15 de juny del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 24 de novembre de 2017, la senyora Julián interposà demanda pel procediment laboral contra la societat Gomila, sol·licitant que es celebrés l'acte de conciliació i, en cas de desavinença, la condemna de la societat defenent a abonar-li la suma de 12.688,88 EUR nets en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda i a declarar a la CASS l'import brut de la quantitat esmentada, és a dir, 13.549,60 EUR; així com la condemna de la societat demandada a satisfer-li l'import de 1.349,99 EUR en concepte de salari del mes de novembre de 2017, havent també de declarar el seu import brut a la CASS; així com la suma de 311,53 EUR nets en concepte de salari del mes de desembre de 2017, amb la declaració també del seu import brut a la CASS, interessant que es dedueixi d'aquests imports la quantia de la quitança practicada per la defenent, de 4.593,75 EUR i de la quantia dipositada amb la contesta a la demanda de 181,70 EUR. Així mateix demana la condemna de la societat defenent a declarar a la CASS l'import de 21.092,59 EUR, corresponents a l'import total cobrat en concepte d'hores extraordinàries, a raó de 366,40 EUR al mes durant 57,57 mesos. I finalment sol·licita també la condemna de la societat defenent al pagament de la totalitat de les costes judicials de primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, de conformitat amb l'article 350 del Codi de procediment civil.

2.- La representació processal de la societat Gomila contestà la demanda articulada de contrari en data 18 de gener de 2018, tot sol·licitant la seva desestimació i que s'imposés a l'agent el pagament de les costes processals inclosos honoraris d'advocat i procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència.

3.- Una vegada practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents i després d'evacuat el tràmit de conclusions per cadascuna d'elles, en data 10 de desembre de 2021, el Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX:

Desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Julián en data 23 de novembre de 2017 contra la societat Gomila i imposar a la primera el pagament de les costes processals causades a la segona, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Julián en base, en síntesi, a considerar que la resolució d'instància incur en un error en la valoració de la prova i d'aplicació incorrecta de la Llei i de la jurisprudència sobre la matèria de què es tracta, tot sol·licitant la revocació de la resolució impugnada i la condemna de la societat defenent a abonar-li la suma de 12.688,88 EUR nets en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, augmentada dels interessos legals corresponents i a declarar a la CASS l'import brut de la quantitat esmentada, és a dir, 13.549,60 EUR. També demana la condemna de la societat demandada a satisfer-li l'import de 1.349,99 EUR en concepte de salari del mes de novembre de 2017, augmentat dels interessos legalment corresponents havent també de declarar el seu import brut a la CASS; així com la suma de 311,53 EUR nets en concepte de salari del mes de desembre de 2017, augmentat dels interessos legals corresponents, amb la declaració també del seu import brut a la CASS, interessant que es dedueixi d'aquests imports la quantia de la quitança practicada per la defenent, de 4.593,75 EUR i de la quantia dipositada amb la contesta a la demanda de 181,70 EUR. Així mateix demana la condemna de la societat defenent a declarar a la CASS l'import de 21.092,59 EUR, corresponents a l'import total cobrat en concepte d'hores extraordinàries, a raó de 366,40 EUR al mes durant 57,57 mesos. I finalment sol·licita també la condemna de la societat defenent al pagament de la totalitat de les costes judicials de primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, de conformitat amb l'article 350 del Codi de procediment civil.

5.- Per la seva banda, la representació processal de la societat Gomila sol·licita la desestimació del recurs d'apel·lació, la confirmació de la Sentència d'instància i la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials corresponents, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- L'objecte del recurs d'apel·lació radica en determinar, d'una banda, l'antiguitat de la senyora Julián a l'empresa, ja que afecta al còmput del preavís i a la indemnització per causa d'acomiadament il·legal que li pogués correspondre, així com a la determinació dels haver salarials que, en el seu cas, se li endeuten i, d'altra banda, si la mateixa va efectuar les hores extraordinàries que pretén; així com els salaris corresponents al mes de novembre i 7 dies del mes de desembre de 2017.

L'agent i avui part recurrent considera que el seu acomiadament fou il·legal per quant la societat no li abonà ni el preavís que li corresponia ni la compensació econòmica establerta per la Llei. Considera que la indemnització se li havia de calcular des del mes de febrer de 2013, afirma també que ha efectuat cada setmana 8 hores extraordinàries, havent percebut per aquest concepte un import en efectiu de 366,40 EUR que se li ha de declarar a la CASS i, a més, com sigui que el preavís havia de finalitzar el 7 de desembre de 2017, la societat li havia d'abonar el salari del mes novembre i de 7 dies del mes de desembre.

Per contra la Sentència d'instància conclou que la data d'inici de la relació laboral és el 10 de juliol de 2014, que és la que resulta indicada en els butlletins de salari, en el certificat de vida laboral i en els documents de sol·licitud d'alta i baixa a la CASS, i que la testifical no va poder subvertir. També considera que la prova testifical practicada tampoc ha contradit de forma suficient el valor probatori dels butlletins de salari i del llibre horari signats per la treballadora i en els que no apareixen reflectides les preteses hores extraordinàries i sí, en canvi, 2 dies de festa setmanals. A més entén que li corresponien 40 dies de preavís -i no 55 com pretén l'agent- als que calia afegir els 15 dies de vacances acordats, havent respectat la societat defenent el període íntegre de preavís que finalitzava el 22 de novembre de 2017, no procedint en conseqüència la reclamació salarial interessada per la treballadora i havent-se de concloure que l'acomiadament fou efectuat de forma deguda.

Contra la mateixa s'alça la senyora Julián.

SEGON.- La senyora Julián va treballar per compte de la societat Gomila al ORG_0, radicat a la carretera C, XXXX, en qualitat de cuinera-cambrera i percebent durant l'any 2017 un salari fix mensual de 1.443,85 EUR, fins el dia 22 de novembre de 2017.

El dia 28 de setembre de 2017, la societat Gomila li lliurà una carta amb el següent contingut literal:

"El ORG_0 ha decidit rescindir la relació laboral que fins ara us unia i fer valdre les disposicions de l'article 90 del Codi de Relacions Laborals.

Així per aquest escrit, aquesta part, ORG_0 dona per totalment rescindida la seva relació laboral amb vostè, i es considera que dita resolució de contracte prendrà efecte el dia 22 de novembre de 2017.

Tanmateix, se li atribuiran les compensacions i indemnitzacions econòmiques que per Dret li corresponen.

Amb la percepció d'aquesta quantitat, la Sra. Julián, es declara per saldada i liquidada, i renuncia a res més reclamar com a resultes de la relació laboral que l'unia amb l'empresa ORG_0."

TERCER.- Als efectes de determinar la legalitat del seu acomiadament, procedeix establir la data d'inici de la relació laboral, que la senyora Julián fixa en el mes de febrer de 2013 i la societat defenent el dia 10 de juliol de 2014.

Malgrat de l'informe de vida laboral de la senyora Julián que obra al foli 278, es deriva que la mateixa treballà al Bar-Restaurant R de l'1 de febrer del 2013 a 30 d'abril de 2014 i del 10/7/2014 a 22/11/2017 i que l'empresa va presentar una sol·licitud de baixa de la senyora Julián a la CASS en data 30 d'abril de 2014 (f. 280) i una d'alta posterior en data 10 de juliol de 2014 (f. 279); el cert és que no apareix en autes cap prova de què la pretesa prèvia relació laboral s'hagués efectivament extingit. En efecte, no figura en autes cap quitança, ni tan sols s'evidencia l'abonament de cap quantitat que es pogués correspondre amb una quitança en els extractes de punts de vellesa de la CASS de la senyora Julián. I això malgrat la societat recorreguda té afirmat que li va abonar, i sense perjudici de què la mateixa també pretengui justificar la manca de disposició de la documentació de referència per haver transcorregut el termini legal de 3 anys per conservar els butlletins de salari (art. 83.3 Llei 35/2008), ja que això no excusa la inexistència de cap evidència material del seu pagament.

En tot cas, l'article 99 de la mateixa Llei 35/2008 disposa que "resolt el contracte, l'empresari ha d'oferir a la persona treballadora, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l'endemà, el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l'empresari i la persona treballadora." És a dir, l'empresari té obligació d'efectuar una quitança al treballador, una volta finalitzat el contracte de treball, sense que la seva realització depengui de la seva voluntat i sense que es puguin obviar les previsions de l'article 4 in fine del Covi.

I resulta de tota evidència que fins i tot de no disposar del document en sí mateix pel transcurs dels tres anys abans referits o pel motiu que sigui, el seu resultat hauria de reflectir-se en l'extractes de punts de vellesa de la treballadora, o almenys hauria de poder ser explicat per l'empresari qui, en canvi, en aquest cas es limita a guardar silenci més enllà d'afirmar que ell va pagar la quitança i pretenent justificar la fi de la relació laboral al maig del 2014 amb els documents d'alta i baixa de la treballadora a la CASS, que ell mateix hauria omplert. Prova del tot insuficient per desvirtuar la continuïtat de la relació laboral iniciada al 2013, donada la manca de la imperativa quitança acreditativa de la seva fi. I pel que fa al fet que durant els mesos de maig i juny la senyora Julián no va cotitzar a l'empresa, es desconeix a hores d'ara tot i l'abundant prova practicada en la instància, el seu motiu.

En tot, cas, en d'altres ocasions la Sala ja ha tingut ocasió de posar de relleu la importància de l'existència de la quitança als efectes d'acreditar la finalització d'una relació laboral. En aquest sentit es pronuncia la Sentència de data 24 de juliol de 2018, rotlle TSJC-159/2018:

"Efectuada l'anterior precisió, hem de puntualitzar que la quitança laboral no és un negoci jurídic autònom que provoqui per sí mateix l'extinció de les relacions laborals, sinó que en realitat, es tracta del suport físic de dos negocis jurídics diversos: un primer de caire extintiu i altre de liquidació de les relacions preexistents. En aquest sentit, la quitança pot operar com a prova de l'extinció del contracte i de liquidació de quantitat i els seus efectes es projectaran en funció de l'abast de la concreta declaració de voluntat que la mateixa incorpori. Insistirem no obstant en que la quitança no extingeix per si mateixa el contracte de treball, sinó que actua com a mitjà de prova d'aquesta. De fet si s'examinen les causes generals d'extinció del contracte de treball (cfr. art. 89 i ss del CRL) la quitança no hi figura: es tracta d'un instrument a través del qual es documenta l'extinció, amb el benentès que únicament quan aquesta opera per mutu acord entre les parts contractants, aquesta precisió ha de ser-hi inscrita de manera imperativa (art. 99.2 CRL). "

En conseqüència, els elements de prova en relació a la realitat material del desenvolupament de la relació laboral acrediten la unicitat i la continuïtat d'aquesta entre les dues parts, havent-se de considerar doncs que la data d'inici de la relació laboral és el mes de febrer de 2013.

QUART.- Procedeix ara analitzar la pretesa acreditació de la realització de 8h extraordinàries setmanals per part de la senyora Julián durant la seva relació laboral amb la societat defenent. Afirma que treballava 6 dies de la setmana a raó de 8h. al dia, i que les mateixes els hi pagaven en efectiu, però no els hi cotitzaven a la CASS. Extrem que és negat per la societat defenent que afirma que la senyora Julián treballava 8 h. al dia però que gaudia de dos dies festius a la setmana.

Al foli 200 i ss. apareixen els butlletins de salari i el llibres de treball en hores firmat tant per l'empresa ORG_0 com per la pròpia senyora Julián i en ells no apareix reflectida cap hora extraordinària. I tal i com reconeix la mateixa part recurrent constitueix doctrina constant de la Sala, fixada entre altres per la Sentència de 24 d'abril de 2018, rotlle TSJC-33/2018, que "el butlletí de salari té valor probatori de l'existència o la inexistència de diferents conceptes retributius i del seu import. Així, el fet de signar el butlletí de salari comporta el reconeixement per l'assalariat de que els imports cobrats per ell corresponen als indicats en el butlletí i als conceptes als quals es refereixen (..)".

Així mateix, també constitueix doctrina d'aquesta Sala que pertoca a l'assalariat la prova de la realització de les hores extraordinàries efectuades. I que quan el treballador aporta almenys un principi de prova, que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part, i l'empresari no produeixi cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden comportar la seva condemna. (Sentències de 17 de desembre de 2013, rotlle TSJC-259/13 i de 20 de desembre de 2018, rotlle TSJC-287/2018, entre altres).

Procedeix doncs a analitzar la prova produïda per la part recurrent front a l'aportada per l'empresari.

D'una banda, la senyora Julián es fonamenta en el resultat de les testificals obrant en autes. I de la lectura de les mateixes es deriva una manca de concreció dels testimonis sobre els que se'ls demana. Així per exemple, el senyor Miró, manifesta desconèixer el dia festiu de la senyora Julián i que ella mateixa li va comentar en alguna ocasió que havia de treballar algun dia festiu, però ell no ho va veure. El que resulta, però com a mínim sorprenent, és que també afirma que va signar el certificat que obra al foli 106, perquè la senyora Julián li va dir que era així. Noti's que conté informació, com la identificació del seu dia festiu que no va confirmar. Així mateix, el senyor Palau també contradiu el contingut del certificat que obra al foli 107 en relació al festiu de la senyora Julián, tot manifestant que el va signar sense llegir-lo. El senyor Guerrero manifesta que només anava al Bar des de l'abril de 2017 i no considera possible que la senyora Julián anés a treballar els festius. El senyor Capellà manifesta que va signar el certificat que obra al foli 111 perquè li van dir el que contenia. Per la seva banda el senyor Herrera sosté en respondre a la 10a. pregunta que creu que la senyora Julián només feia 1 dia de vacances, però afirma que aquest era el dissabte, que és quan ell hi anava, havent-la vist marxar per quant afirmava que tenia festa. I la senyora Sainz afirma que a vegades la senyora Julián feia dos dies de vacances.

Així mateix, la senyora Tejera, companya de treball de la senyora Julián, afirma que ella no ha cobrat mai hores extres, que les ha recuperat i nega haver firmat un altre llibre horari. I la senyora Sainz abans referida, companya també de feina de la senyora Julián també afirma que només firmava un llibre horari i que les hores extres les recuperava. Negant per la seva banda el senyor Garzón haver-li pagat hores extraordinàries. Altrament, la senyora Zapata, tot i afirmar que la senyora Julián efectuava hores extraordinàries que li eren abonades en efectiu, detalla uns horaris que ni tan sols són afirmats per la pròpia part recurrent, que afirma que feia 8h. cada dia durant 6 dies. La senyora Zapata, en canvi, afirma que la senyora Julián feia un horari de 7h30 a 20h00 o 21h00 o fins i tot a les 22h00.

Així, tot i ser cert que d'altres testimonis, com per exemple el senyor Criado, contesten afirmativament a les preguntes que se'ls formulen, afirmen que no hi anava cada dia i que no pot precisar dates ni el dia de vacances de la senyora ENTITY_4; o la senyora Morillo que era la senyora Julián qui li manifestava que hi anava a treballar els festius, quan hi havia molta feina, plegant però abans.

El cert és que del conjunt de la prova testifical practicada no es deriva el nombre de dies festius que efectuava la senyora Julián, ni si realment efectuava hores extraordinàries. El que sí que es deriva del manifestat per les seves companyes de treball és que les hores extraordinàries, d'haver- n'hi, no els eren abonades en efectiu, sinó que les havien de recuperar.

A banda d'aquestes testificals, la senyora Julián es refereix també al document que obra al foli 221, intitulat "llibre de treball en hores", corresponent al mes d'octubre de 2015, degudament signat per ambdues parts de la relació laboral, però en blanc. A banda de què en autes no consta cap explicació al respecte, no podem obviar que ha resultat acreditat que el mes d'octubre el Bar tancava durant uns 15 dies, i que és l'únic document d'aquestes característiques en relació al conjunt aportat. I pel que fa al sobre amb anotacions numèriques, tampoc no hi ha prova de què aquestes es refereixin als imports de les pagues extraordinàries que la resta de les treballadores manifesten no cobrar.

CINQUÈ.- En conseqüència, del conjunt de la prova practicada i analitzada de conformitat amb les regles de la sana crítica, i tot i tenir en compte en el supòsit de la prova testifical practicada, que en l'àmbit del treball en hores extraordinàries la prova testifical sol ser el mitjà de prova més freqüent a l'abast del treballador, en el cas d'espècie no gaudeix de la força suficient per desvirtuar el butlletí de salari degudament signat pel treballador

Procedeix per tant, la desestimació d'aquest greuge.

SISÈ.- Conseqüència de l'anterior és considerar que, efectivament, la senyora Julián fou il·legalment acomiadada, ja que no se li va respectar el termini de preavís previst l'article 90 del Codi de relacions laborals, ni tampoc se li abonà la compensació econòmica establerta pel mateix article.

I aquests dos extrems no foren calculats de forma correcta per quant la part defenent considerà que l'inici de la relació laboral datava del mes juliol de 2014 quan, per contra, ja hem vist que cal fixar-lo al mes de febrer de 2013. Ara bé, tal i com hem pogut també determinar en els Fonaments de Dret anteriors el que no ha quedat tampoc acreditat és la pretesa realització d'hores extres per part de la mateixa, fet que haurà de ser tingut en compte pel càlcul de la indemnització al que hagi de tenir dret, de conformitat amb el contingut de l'article 98 del Codi de relacions laborals.

I segons el dit article, la senyora Julián té dret a percebre una indemnització de 45 dies de salari per any treballat, fins a un màxim de 30 mensualitats.

Essent el seu salari brut d'un import de 1.503,85 EUR (1.443,85 -salari brut mensual- + 720/12 -prima del mes de setembre de 2017, reconeguda per la societat recorreguda-), el salari per dia ascendeix a 50,12 EUR (1.503,85/30). I com sigui que la senyora Julián treballava a l'empresa des del mes de febrer de 2013 fins al mes de novembre de 2017, hi desenvolupà la seva activitat laboral durant un període de 4,83 anys (4 anys i 10 mesos). Per tant tindrà dret a una indemnització per un import brut de 10.893,58 EUR (4,83 anys x 45 d x 50,12 EUR), que haurà de ser objecte de declaració i cotització a la CASS.

SETÈ.- A més, tenint en compte aquesta data d'inici de la relació laboral, li corresponia efectivament un preavís de 55 dies, finalitzant aquest el dia 7 de desembre de 2017. Per tant, també se li haurà de satisfer els salari del mes de novembre i el proporcional de les mes de desembre, tal i com sol·licita la part recurrent, és a dir, 1.443,85 EUR el mes de novembre i 333,19 EUR per la part proporcional del mes de desembre (1.443,85 x12/52)

En conseqüència, procedeix condemnar a la societat Gomila a pagar a la senyora Julián les sumes brutes de 10.893,58 EUR en concepte d'indemnització, de 1.443,85 EUR en concepte de salari del mes de novembre i de 333,19 EUR en concepte de salari del mes de desembre, el que fa un total de 12.670,62 EUR, que haurà de ser declarat i cotitzat a la CASS. I import del que caldrà restar les sumes de 4.593,75 EUR i de 181,70 EUR ja percebudes per la senyora Julián.

VUITÈ.- L'estimació parcial de les pretensions de la senyora Julián ha de comportar que les costes generades en la instància siguin imposades a la societat Gomila, de conformitat amb el contingut de l'article 290.3 del Codi de procediment civil.

NOVÈ.- Així mateix, l'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat comportarà també la imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la mateixa societat Gomila, de conformitat amb la jurisprudència d'aquesta Sala en la matèria.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la senyora Julián contra la Sentència dictada en data 10 de desembre de 2021 per l'Hble. Sr. Batlle, en el sentit de considerar que la data d'inici de la relació laboral fou el mes de febrer de 2013, havent-se, en conseqüència, efectuat l'acomiadament de la senyora Julián de forma indeguda per haver- se-li satisfet una indemnització errònia i atorgat també un termini de preavís equivocat, i condemnant a la societat Gomila a satisfer-li les sumes brutes de 10.893,58 EUR en concepte d'indemnització, de 1.443,85 EUR en concepte de salari del mes de novembre i de 333,19 EUR en concepte de salari del mes de desembre, de les que procedeix deduir els imports nets de 4.593,75 EUR i de 181,70 EUR, tot confirmant la resta de pronunciaments continguts en la resolució recorreguda, amb l'excepció del pagament de les costes judicials, segons es conté en el següent apartat.

Segon.- IMPOSAR el pagament de les costes judicials generades en ambdues instàncies a la societat Gomila.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.