Frustació de procediments executius de cobrament, creació i ús de document inautèntic. TSJP-25/13

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod

Núm. de Causa: TC-043-1/07 Núm. de Rotlle: TSJP-25/13

SENTÈNCIA 24-2013

PARTS:

Recurrents: Sr. Herrera

Sra. Bernat Sra. Sandoval Sr. Bonet Sra. Julián

Ad. Sra. LLA

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: M. I. Sra. Téllez Magistrats: M. I. Sr. Yves Picod

M. I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, divuit de novembre del dos mil tretze.

En el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència de data 29 de maig del 2013 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, i d’un delicte menor de creació i ús de document inautèntic. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 29 de maig del 2013 amb la següent part dispositiva: “Fallem: que, hem de condemnar i condemnem:

Herrera i Bernat com autors responsables penals, sense circumstancies modificatives, del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament i pels delictes menors de creació i us de document inautèntic a la pena de UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL fixant el termini de suspensió de la condemna pena en dos anys.

Sandoval, Bonet i Julián com a responsables penals en tant que còmplices del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament i com autors dels delictes menors de creació i us de document inautèntic a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL fixant el termini de suspensió de la condemna en un any.

Així mateix es condemna a tots cinc processats al pagament solidari de les despeses processals causades

No procedeix cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil”.

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: “són fets provats que, en data 12 d’octubre del 2006 el consorts Herrera, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, i Bernat, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, processats en la present causa, van fer donació als seus tres fills, també processats, Sandoval, nascuda el dia el 21 d’octubre del 1964, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, Bonet, nascut el dia el 18 de maig del 1974, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, i Julián, nascuda el dia el 27 de març del 1981, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, de la nua propietat de la parcel·la de terreny amb el xalet bastit sobre la mateixa, formant part de la XXXX, per parts iguals entre ells i reservant-se els donants l’usdefruit vitalici i gratuït sobre el mateix, que constituïa el bé de més valor de què disposaven els processats Herrera i Bernat.

Aquests fets es produïren durant la tramitació del recurs d’apel·lació que els processats T i T havien formulat per davant del Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, contra la sentència dictada en data 6 de juliol del 2006 per la secció civil de l’Hble. Batllia, notificada als interessats el mateix dia.

El recurs d’apel·lació fou resolt per sentència de data 16 de novembre del 2006 que confirmà íntegrament la sentència de primera instància.

Aquesta sentència, la de data 6 de juliol del 2006, del Tribunal de Batlles, resol el procediment instat pels processats Herrera i Bernat en data 11 d’octubre del 2004 per davant de la jurisdicció civil, en demanda de resolució de contracte d’arrendament i de reclamació d’indemnització per danys i perjudicis contra la Sra. Varesc, que a la seva vegada havia interposat també en data

24 d’octubre del 2004 demanda contra els processats.

Els autes que van donar lloc a les esmentades demandes foren acumulades en data 13 de gener del 2005, restant sota la referència B-2122-4/2004, a la que posà fi la referida sentència de data 6 de juliol del 2005, en la que l’Hble. Tribunal de Batlles estima parcialment ambdues demandes, i entre altres condemnà als processats Herrera i Bernat a pagar a la Sra. Varesc l’import de 3.900,75 €, més l’equivalent a 3.900 € mensuals des de l’u de novembre del 2004 fins al 28 de juny del 2005.

Així mateix, en data 15 de novembre del 2006, i sempre amb l’ànim d’evitar l’execució de la sentència objecte de recurs, el processat Herrera va fer donació al seu fill, el també processat Bonet d’una motocicleta marca ORG_3 TYPHOON, matrícula XXXX.

I tanmateix, en data 7 de febre del 2007, els processats Herrera i Bernat, van donar com a entrada a automòbils A, els vehicles de què eren propietaris, marca FORD TEMPO, matrícula XXXX i VOLKSWAGEN GOLF,

matrícula XXXX, respectivament, a fi de què la seva filla, la també processada Julián, pogués adquirir un vehicle nou que posà al seu nom.

En data 13 de febrer del 2007, els processats Herrera i Bernat van manifestar a la Batllia no disposar de mitjans econòmics per satisfer l’import reclamat que, en mèrits de la Providència d’execució dictada per la Batllia en data 8 de gener del 2007, i notificada als processats, Herrera i Bernat, en data 23 de gener del 2007, ascendia a 35.190,90 €, declarant-se els mateixos totalment insolvents.

En no procedir els processats E T i D T, en el termini de 15 dies concedit, a fer efectiva la quantitat adeutada, en data 20 de març del 2007, l’Hble batlle civil competent els notificà l’embargament de, entre d’altres, el mobiliari contingut en el xalet conegut com “ERDG” de la seva propietat, sobre el qual se’ls advertí que no podien efectuar cap mena de venda, traspàs, cessió, penyora o gravamen, emplaçant-los tant mateix el dia 21 de març de 2007 per a efectuar la inspecció ocular del seu mencionat xalet, prevista pel dia 29 de març de 2007.

Continuant encara amb l’ànim d’evitar l’execució de la sentencia ja recaiguda, els processats E T i D T juntament amb els seus fills també processats D, R i E T, que eren coneixedors de la situació dels seus pares, van voler fer desaparèixer del seu patrimoni el mobiliari que havia estat objecte d’embargament. A tal efecte, els processats E T i D T van fer donació de l’esmentat mobiliari a favor dels seus tres fills mitjançant un document que elaboraren tots el processats de comú acord dos dies abans, el 27 de març, de la mencionada inspecció, signat per tots ells i fent figurar però la data 12 d’octubre del 2006 que es corresponia amb la data de la donació notarial a fi i efecte que l’embargament esdevingués ineficaç entregant-lo, a la Batllia el mateix dia de la inspecció.

Finalment, els processats van dipositar en la present causa la quantitat de 35.190,90 euros a la que havien estat condemnats en el plet civil”.

III.-RESULTANT: que la Defensa dels acusats Srs. E T P, Bernat, Sandoval, R T T i Julián ha formulat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència, al·legant com a principal motiu del recurs que el matrimoni T-T mai va voler sostraure’s a l’acció de la justícia no fent front a la condemna imposada per la sentència ferma de 16 de novembre del 2006 dictada per la sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de satisfer a la Sra. Pilar F la quantitat de 35.190,90 euros, ja que actuaren en tot moment seguint ordres del seu assessor legal, sense tenir en cap moment la intenció de cometre cap delicte, ni eren coneixedors de que la seva actuació era delictiva, ni constitutiva de cap il·lícit, per la qual cosa entén que s’hauria d’apreciar respecte dels seus defensats la concurrència d’un error de prohibició invencible perquè estaven sent assessorat per un lletrat andorrà, qui va redactar el document privat de data 12 d'octubre del 2006 de donació del parament i mobiliari als fills, i qui els assessorà per la formalització del document públic de donació entre vius de bens propietat dels acusats Srs. E

T P i Bernat als seus fills Sandoval, R T T i Julián. Tot seguit, en l’escrit del recurs, es fan una sèrie d’al·legacions, totes referides a l’actuació del que va ser lletrat dels Srs. E T P i Bernat que determinaren, a l’entendre d’aquesta part apel·lant, l’absència tant de dol com de culpa en els acusats, no podent-los ser imputat el delicte de l'article 220 del Codi Penal, al·legant també que el cert és que els Srs. E T P i Bernat, Sandoval, R T T i Julián tenien patrimoni suficient per tal de fer front a la seva única creditora la Sra. F R, per la qual cosa el matrimoni T-T no s’hauria empobrit en perjudici de tercers. I, com a mostra de l’absència de dol i culpa en els Srs. E T P i Bernat, immediatament després de canviar d’assessor legal, en 24 hores varen satisfer la quantitat a la qual estaven condemnats a pagar.

Sol·licita la part apel·lant que, en funció de l’existència d’indicis de la intervenció de l’anterior assessor legal en la redacció del document privat de donació, i en virtut del principi in dubio pro reo, es revoqui la sentència dictada en primera instància i se’n dicti una altra absolent als Srs. E T P i Bernat del delicte de frustració de procediment executius i de creació i us de document inautèntic.

De manera subsidiària, la representació processal dels acusats demana que s’apreciï el delicte de l'article

220 en la forma imperfecta de frustració, ja que no s’hauria produït la consumació del mateix doncs resta acreditat que en data 13 de juny del 2007 la creditora Sra. Pilar F va rebre la quantitat que li devien els Srs. E T P i Bernat, i per tant no existeix un perjudici material i efectiu en el patrimoni de la Sra. F que permeti apreciar l’execució completa del delicte previst en l'article 220 del Codi Penal.

Finalment, la representació processal dels acusats recorre la sentència dictada pel Tribunal de Corts perquè considera que, en cap cas, els fills del matrimoni T-T, els també acusats Srs. Sandoval, R T T i Julián, no poden haver comés el delicte de l'article 220 del Codi Penal perquè ells no varen estar mai obligats a satisfer res a ningú, perquè tot i havent rebut el parament i mobiliari del xalet propietat dels seus pares, aquests disposaven de béns per fer front al pagament de la quantitat deguda i perquè mai han estat conscients que el que estaven fent seria delicte, per quan actuaven assessorat per un advocat, per la qual cosa no poden ser considerats autors dels delictes dels l'article 220 i 435 del Codi Penal i, per imputar-los els delictes en qualitat de còmplices, s’hauria d’haver constatat el seu comportament dolós amb l’ànim d’ajudar als pares a empobrir-se per tal de no poder fer front al deute que tenien amb la Sra. P F.

Por tot això, la representació processal dels acusats demana a aquest Tribunal que, estimant el recurs en tots els seus extrems, dicti sentència revocant la sentència de condemna dictada pel Tribunal de Corts i declari l’absolució dels acusats.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal oposant-se al recurs, no estimant la concurrència d’un error de prohibició invencible, amb absència de dol o de culpa, ni d’un desconeixement de la il·licitud del fet, no havent restat acreditat amb la prova practicada a la data del judici oral que els acusats varen actuar seguint el consell del seu advocat, havent quedat provat que la manipulació i predatació del document de donació dels béns mobles fou feta per l’acusada Julián, que també el presentà als altres acusats per a la signatura. S’oposa el Ministeri Fiscal a la pretensió de la part apel·lant de què el delicte de l'article 220 sigui aprecia en la forma imperfecta d’execució de la frustració, ja que el delicte fou consumat ja al moment de què el matrimoni T-T, essent conscients de les obligacions de pagament envers la Sra. F, portà a terme els actes de disposició patrimonial en favor dels seus fills per evitar l’eficàcia dels previsibles embargaments o accions d’execució judicial, afegint que la participació del lletrat Sr. C no comportaria la inexistència d’antijuridicitat o de la participació dolosa dels acusats. I, finalment, el Ministeri Fiscal considera que les pretensions de la manca de participació dels fills del matrimoni T-T no poden prosperar, considerant molt beneficiosa en si mateixa la forma de participació com a còmplices que ha estat apreciada pel Tribunal de Corts, i que els tres fills actuaren amb ple coneixement de la situació financera i patrimonial dels seus pares, així com que eren conscients de les obligacions que els pares tenien envers la Sra. F.

Per tot això, el Ministeri Fiscal interessa la confirmació de la sentència apel·lada per ésser ajustada a Dret.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que s’al·lega, com a primer motiu del recurs, la concurrència en els acusats de l’error de prohibició invencible perquè en tot moment varen actuar seguint les indicacions del qui llavors era el seu advocat, el Sr. Amador, essent aquest advocat qui va redactar el document privat de data 12 d'octubre del 2006 de donació del parament i mobiliari als fills, i qui els assessorà per la formalització del document públic de donació de la nua propietat del xalet, i aquest error de prohibició invencible els hauria d’exculpar del delicte de l'article 220 del Codi Penal per manca tant de dol com de culpa. I mostra de l’absència de dol i culpa en els Srs. E T P i Bernat és que, immediatament després de canviar d’assessor legal, en 24 hores varen satisfer la quantitat a la qual estaven condemnats a pagar.

L'article 15 del Codi Penal disposa que l’error invencible sobre la il·licitud del fet constitutiu de la infracció penal exclou la responsabilitat penal, i si l’error és invencible s’aplica la reducció qualificada de la pena que preveu l'article 54.

La transcendència de l’error de prohibició en el marc de la responsabilitat penal, fins al punt de poder excloure-la, rau en què per a que hom pugui ser declarat culpable d’un fet delictiu cal que conegui el fet i la seva significació antijurídica, en definitiva, la il·licitud de la conducta. L’error de prohibició consisteix en la creença d’obrar lícitament, i aquesta creença pot venir determinada tant per l’error de la norma prohibitiva, com per l’error d’una causa de justificació, produint en ambdós casos l’efecte de l’exempció de la responsabilitat penal, si l’error és invencible, o bé una atenuació de la pena, en el cas de què l’error sigui vencible (la reducció qualificada prevista en l'article 54 del Codi Penal). En tot cas, l’existència de l’error ha d’esser degudament provat per part de qui pretén l’exclusió de la responsabilitat penal, i per a valorar l’existència de l’error i el seu caràcter de vencible o invencible s’ha de tenir en compte les circumstàncies de capacitat d’enteniment i culturals de l’autor del fet, i la possibilitat d’informar-se sobre la legalitat de la seva conducta.

D’altra banda, convé assenyalar que no es pot invocar l’error de prohibició quan la conducta és clarament contrària a la norma, de manera que tothom sap, o li és possible saber, que el que es fa no està ben fet i és contrari a l’ordenament jurídic.

En el cas dels acusats el Tribunal de Corts, apreciant en consciència tota la prova practicada en l’acte del judici oral, de manera notòria les declaracions dels acusats i dels testimonis, l’advocat Sr. Amador i el Notari Sr. Martin, i més especialment els acaraments entre els acusats i l’esmentat advocat, ha arrribat a la convicció de no estimar acreditat que els acusats haguessin actuat seguint en tot moment els consells que els donava l’advocat Sr. C, convicció del Tribunal de Corts que aquest Tribunal ha de respectar per quan es fonamenta en prova per a quina valoració és de primordial importància la immediació, i no haver-hi motiu per estimar que la valoració probatòria feta pel Tribunal de Corts quedi desvirtuada per altres proves de caire més objectiu, com és la prova documental, ja que la prova documental consistent en el document privat de donació del mobiliari, quin original obra als folis 1494 a 1495, no permet desmentir la versió donada per l’advocat Sr. C.

Recordant el que ja s’ha dit, de què no es pot invocar l’error de prohibició quan la conducta és clarament contrària a la norma, de manera que tothom sap, o li és possible saber, que el que es fa no està ben fet i és contrari a l’ordenament jurídic, i ningú pot ignorar que desprendre’s dels béns per no pagar als creditors és una conducta contrària a la norma. L’acusat Sr. E T P, en l’acte del judici oral, manifestà que “sap que estava mal fet això però no sabia que era un delicte”, i que “ell no era conscient que treure el seu patrimoni per no pagar era delicte”, però també té reconegut que sabia que si feia la donació no li podien agafar el xalet. La conclusió és què, encara que no sabés que era un delicte, sí que li constava que estava mal fet, en definitiva, que la conducta era contraria a la norma, no era lícita, amb la qual cosa n’hi ha prou per excloure l’error de prohibició, ja no exigeix el coneixement de què la conducta sigui constitutiva de delicte.

I el que s’ha dit val també per a tots els altres acusats, doncs no poden al·legar la seva ignorància d’actuar en contra de la norma quan tots varen ser conscients de l’existència del deute i dels actes de disposició dels elements que constituïen el patrimoni conegut dels deutors, els Srs. E T P i Bernat, consciència que els va dur a signar un document privat antedatat per sostraure el mobiliari del xalet a l’embargament ordenat per la Batllia. El fet de la confecció d’aquest document ha estat confessat de manera expressa per l’acusada Sra. Bernat en l’acte del judici oral dient, respecte d’aquest document privat, que el va fer la seva filla, que reconeix la seva firma a la última pàgina i que no discuteix que la data sigui anterior, i encara que no recorda quin dia va firmar, sí digué que fou dos dies abans de venir el Batlle. Consta acreditat que fou en data 29 de març del 2007 quan l'Hble. Sr. Batlle va fer la inspecció ocular al xalet dels acusats, mentre que el document du data del 12 d'octubre del 2006. També l’acusada Sra. Julián en l’acte del judici oral declarà que el document de donació dels mobles el va escriure ella dos dies abans, canviant la data per demostrar que les coses eren dels fills i no es podien subhastar, que ella el va redactar, el va imprimir i el va fer firmar per tota la família. Aquesta acusada també manifestà que sabien que estava malament però no que era un delicte. I l’acusat Sr. R T T, que en el judici oral també digué que el document el varen firmar un dia o dos abans que vingués el Batlle, el mes de març, i que sabia que era un document antedatat.

II.-CONSIDERANT: que la part apel·lant demana, amb base a l’existència d’indicis de la intervenció en els fets de l’anterior assessor legal, l’advocat Sr. C, l’aplicació del principi in dubio pro reo.

El principi in dubio pro reo és, junt amb el principi de la presumpció d'innocència, un dels grans axiomes del dret penal, i si aquest darrer significa que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, el primer significa que el Tribunal, en el moment d’apreciar en consciència la prova practicada, en el cas de l’existència d’un dubte raonable, aquest l’haurà de resoldre a favor de l’acusat.

Però el dubte raonable és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, de manera que no hi ha lloc a considerar que el Tribunal infringeix el principi de in dubio pro reo quan ha arribat al ple convenciment de la realitat i veracitat dels fets objecte d’acusació. Com recorda la sentència d’aquest Tribunal núm. 1-97 (Rotlle núm. 27/96), “el principi "pro reo" sols funciona en cas que el Tribunal tingui "dubte" sobre la prova dels fets o de la culpabilitat de l'acusat”. I en el cas d’autes, el Tribunal de Corts no ha dubtat sinó que ha arRt al convenciment de què els Srs. E T P i Bernat tenien ple coneixement de l’existència d’una sentència, encara que no fos ferma, en la que eren condemnats al pagament d’una quantitat certa a la Sra. P F, malgrat haguessin presentat recurs per davant del Tribunal Superior, i que durant la seva tramitació varen fer donació dels seus béns a favor dels seus tres fills. També arR el Tribunal de Corts a la convicció de que el desconeixement pels acusats de la il·licitud del fet i el fet d’actuar seguint el consell del seu advocat no ha restat acreditat. Aquest ple convenciment de la existència dels fets constitutius dels delictes objecte d’acusació, exclou l’aplicació al cas d’autes del principi de in dubio pro reo.

III.-CONSIDERANT: que en l’escrit del recurs s’al·lega que els Srs. E T P i Bernat tenien patrimoni suficient per tal de fer front a la seva única creditora a Sra. F R, per la qual cosa no s’haurien empobrit en perjudici de tercers.

Dins del Capítol cinquè del Títol XI del Codi Penal, dedicat als delictes contra el patrimoni, es castiguen dues conductes d’insolvència, en l'article 220 la frustració de procediments executius de cobrament, i en l'article 221 la fallida delictiva.

L'article 220 castiga al deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l’origen, amagui els seus béns o realitzi actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació (paràgraf a).

La condició de deutors dels acusats Srs. E T P i Bernat és incontrovertible, como també ho és que ambdós tenien perfecte coneixement de dita condició.

I són fets plenament acreditats que tots els actes de disposició són posteriors a la sentència dictada en primera instància per la Secció Civil de la Batllia, de data 6 de juliol del 2006, que condemnà als Srs. E T P i Bernat a pagar a la Sra. F l’import de 3.900,75 euros més l’equivalent a 3.900 euros mensuals des de l’1 de novembre del 2004 fins el 28 de juny del 2005, i que quan es varen fer els actes de disposició el deute sumava la quantitat de 35.190,90 euros. Així, la donació del xalet fou en data 12 d'octubre del 2006, la donació de la motocicleta marca ORG_3 TYPHOON, matrícula XXXX al fill, en data 15 de novembre del 2006, precisament un dia abans de que es dictés sentència per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, 16 de novembre del 2006, confirmant íntegrament la sentència de primera instància. En data 7 de febrer del 2007, els Srs. E T P i Bernat varen donar a automòbils A els vehicles de què eren propietaris, FORD TEMPO matrícula XXXX i VOLKSWAGEN GOLF matrícula AND-xxxxx, respectivament, com a entrada per l’adquisició d’un vehicle nou per a la seva filla

Sra. Julián, i dos dies abans del 27 de març del 2007, data en què l'Hble. Sr. Batlle es constituís al xalet dels Srs. E T P i Bernat, als efectes de practicar una inspecció ocular del seu contingut cara a acordar el seu embargament, els acusats varen signar un document datant- lo al 12 d'octubre del 2006, data que coincideix amb l’escriptura pública de donació de la nua propietat del xalet als fills, en el que també es feia donació als fills del mobiliari del xalet, amb la finalitat de sostraure’l de l’embargament.

Com ja té declarat aquest Tribunal en sentència núm. 7-02, de 1 d’abril del 2002, no es requereix que la ocultació dels béns sigui total, admetent-se la ocultació o insolvència parcial. Cert és que dita sentència es dictà en un cas de delicte d’aixecament de béns de l’anterior Codi Penal, però resulta plenament aplicable al delicte previst en l’article 220 del vigent Codi que, en descriure la conducta típica, diu “frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial....”, i en el paràgraf c) “amb la finalitat d'eludir el compliment de les responsabilitats civils derivades del mateix fet, realitzi actes de disposició o contragui obligacions que disminueixin el seu patrimoni, per fer-se totalment o parcialment insolvent”. És a dir, que en cap cas s’exigeix que la situació de insolvència sigui total. I, en el cas d’autes, sí que es produí una total despossessió dels béns dels deutors Srs. E T P i Bernat, doncs el Sr. T té confessat que el que tenien ell i la seva esposa eren 2 cotxes, 1 moto i el xalet. En efecte, la prova practicada acredita que tots aquets béns foren objecte de donació als fills, directament en el cas del xalet i la motocicleta, i indirectament en el cas dels vehicles FORD i VOLKSWAGEN que varen lliurar a automòbils A en concepte d’entrada per l’adquisició d’un vehicle nou per a la seva filla Sra. E.

IV.-CONSIDERANT: que, de manera subsidiària, la representació processal dels acusats demana que s’apreciï el delicte de l'article 220 en la forma imperfecta de frustració, ja que no s’hauria produït la consumació del mateix doncs resta acreditat que en data 13 de juny del 2007 la creditora Sra. P F va rebre la quantitat que li devien els Srs. E T P i Bernat, i per tant no existeix un perjudici material i efectiu en el patrimoni de la Sra. F que permeti apreciar l’execució completa del delicte previst en l'article 220 del Codi Penal.

En efecte, consta acreditat i així es declara provat que “Finalment, els processats van dipositar en la present causa la quantitat de 35.190,90 euros a la que havien estat condemnats en el plet civil”.

La menció que la part apel·lant fa a la frustració l'hem d'entendre referida a la temptativa, òbviament acabada, de l'article 16.1 en relació a l'article 17.1 del Codi Penal, haver realitzat “tots els actes ”.

Si s’admetés que el delicte fou en el grau de temptativa, això determinaria l’absolució dels acusats doncs, d’acord amb l'article 16.2 del Codi Penal, la temptativa solament és punible en els casos en què la llei així ho disposi expressament, i en el delicte de l'article 220 no es castiga la forma imperfecta de la temptativa.

Però cal assenyalar que la jurisprudència d’aquest Tribunal venia considerant el delicte d’aixecament de béns de l’article 141 de l’anterior Codi Penal, amb fonament en l’expressió legal emprada en dit article “en perjudici de terceres persones”, com un “delicte tendencial” i de “resultat trencat”, per la qual cosa es considerava consumat pel simple desplaçament patrimonial.

Atesa l’expressió emprada pel vigent article 220, “ a fi de frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial ”,

entenem que el delicte segueix essent de caràcter tendencial i, per tant, que per a la seva consumació no s’exigeix la producció efectiva del perjudici al creditor conseqüent als actes de disposició o d’ocultació dels béns realitzats pel deutor. Per això, resulta indiferent als efectes d’apreciar el delicte com a consumat que finalment la creditora Sra. Pilar F rebés la quantitat que li devien els Srs. E T P i Bernat.

V.-CONSIDERANT: que, finalment, la representació processal dels acusats recorre la sentència dictada pel Tribunal de Corts perquè considera que, en cap cas, els fills del matrimoni T-T, els també acusats Srs. Sandoval, R T T i Julián, no poden haver comés el delicte de l'article 220 del Codi Penal perquè ells no varen estar mai obligats a satisfer res a ningú, perquè tot i havent rebut el parament i mobiliari del xalet propietat dels seus pares, aquests disposaven de béns per fer front al pagament de la quantitat deguda i perquè mai han estat conscients que el que estaven fent seria delicte, per quan actuaven assessorat per un advocat, per la qual cosa no poden ser considerats autors dels delictes dels l'article 220 i 435 del Codi Penal i, per imputar-los els delictes en qualitat de còmplices, s’hauria d’haver constatat el seu comportament dolós amb l’ànim d’ajudar als pares a empobrir-se per tal de no poder fer front al deute que tenien amb la Sra. P F.

Reiterem el que s’ha expressat en el darrer paràgraf del I CONSIDERANT, que els fills del matrimoni, els acusats Srs. Sandoval, R T T i Julián no poden al·legar la seva ignorància d’actuar en contra de la norma dons eren conscients de l’existència del deute i dels actes de disposició realitzats pels seus pares, els Srs. E T P i Bernat, i varen signar el document privat antedatat de donació del mobiliari del xalet amb perfecte coneixement del seu significat y efectes que hauria de produir en ordre a pertorbar l’embargament ordenat per la Batllia.

VI.-CONSIDERANT: que per tot el que s’ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb la imposició als recurrents de les despeses processals del recurs atès que les seves pretensions han estat desestimades en la seva totalitat.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres Fs del Dret del Principat d’Andorra,

DECISIÓ

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la Defensa dels acusats Srs. E T P, Bernat, Sandoval, R T T i Julián contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data

29 de maig del 2013, en la causa TC-043-1/07.

2.- Confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

3.- Condemnar als recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.