FRUSTRACIÓ DE PROCEDIMENTS EXECUTIUS DE COBRAMENT

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis de juny del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-042-4/13, seguida pel presumpte delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament, contra l’acusada Vives, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, en llibertat provisional en la present causa, defensada per la Lletrada Sra. Morales, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Diez, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: per aute de la Secció Civil de la Batllia de 23 de maig del 2011, recaigut en autes civils núm. B-1851-3/2010, s’estimà la reclamació formulada per la Comunitat de Propietaris de l’XXXX, contra l’acusada Vives, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables en la present causa, i es decretà l’execució de dit aute per l’import de 3.108,96 euros, majorat amb l’interès legal a comptar des del dia 26 de gener del 2011. La demanda havia estat presentada a la Batllia en data 9 de novembre del 2010, en reclamació de diverses despeses de copropietat dels anys 2008 a 2010. Una cop fou dictada providència d’execució per la quantitat de 5.511,46 euros, l’acusada comparegué a la Batllia en data 17 d'octubre del 2011 i es comprometé a efectuar acomptes mensuals de 150 euros per liquidar el deute, efectuant posterior compareixença en data 25 de maig del 2012 en la que es comprometé a efectuar acomptes mensuals de 50 euros per liquidar el deute (foli 194). L’acusada va realitzar els següents ingressos: 150 euros en cadascun dels mesos d'octubre, novembre i desembre del 2011, i gener, febrer i març del 2012 (folis 203 a 205, 207 a 209), i 50 euros en els mesos de juny, juliol, agost, setembre, i 20 euros el mes d'octubre del 2012, fins que comparegué a la Batllia en data 9 de novembre del 2012 manifestant que, degut a la seva situació i a què el seu salari no arribava al mínim interprofessional, podia continuar efectuant els pagaments acompte als que s’havia compromès.

Per sentència de la Secció Civil de la Batllia de data 28 de juliol del 2011, recaiguda en autes civils núm. 0599-2/2012, l’acusada fou condemnada, solidàriament amb el Sr. Guerrero, al pagament a l’entitat bancaria ORG_0 de la quantitat de 309.547,87 euros, més interessos i comissions, en execució dels ròssecs del compte corrent i préstecs que dita entitat els havia concedit per a la compra del seu habitatge radicat a l’XXXX, adquirit en data 15 de juny del 2006 per l’acusada juntament amb el Sr. Guerrero pel preu de 305.371 euros, que varen satisfer en la quantitat de 15.266 euros confessos rebuts per la part venedora i la resta, 290.051 euros, obtinguts mitjançant préstecs amb l’entitat ORG_0. La demanda havia estat presentada en data 7 de desembre del 2012, i en data 6 de desembre del 2011 es dictà providència d’execució de l’esmentada sentència per l’import de 310.449,37 euros, procedint- se a la subhasta de de dit habitatge.

Per sentència de la Secció Civil de la Batllia de data 13 d'abril del 2012, recaiguda en autes civils núm. B-0255-5/12, l’acusada Vives fou condemnada a pagar al Lletrat Sr. Sanç la quantitat de 530,40 euros, amb l’interès legal des del 30 de març del 2012, en virtut de demanda que havia estat presentada a la Batllia en data 14 de febrer del 2012 en reclamació de dita quantitat en concepte d’honoraris professionals. Per a la liquidació d’aquest deute, que ascendia a 566,55 euros, en atenció als ingressos i despeses declarades per l’acusada a la Batllia, per providència de data 5 de setembre del 2012 s’acordà el pagament fraccionat a raó de 50 euros mensuals a comptar des del mes de setembre del 2012.

L’acusada des del mes de setembre del 2011 al mes d'agost del 2012 va lliurar a la seva amiga la Sra. Espada diverses quantitats de diners en efectiu, fent-li un primer lliurament de tres mil euros, i posteriors de menor import, fins acumular la suma de set mil euros, sense que consti que aquests diners tinguessin un origen distint del salari declarat per l’acusada a la Batllia. Quan el mes de setembre del 2012 l’acusada va reclamar a la Sra. Espada que li tornés els diners, aquesta li comunicà la pèrdua dels diners, que tenia guardats en un sobre, havent efectuat denúncia per dita pèrdua davant del Servei de Policia en data 19 de setembre del 2012.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. En el Capítol cinquè del Títol XI del Codi Penal, dedicat als delictes contra el patrimoni, es castiguen dues conductes d’insolvència consistents en la frustració de procediments executius de cobrament i la fallida delictiva. L'article 220 paràgraf a) castiga al deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l’origen, amagui els seus béns o realitzi actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.

El delicte exigeix, en primer lloc, que la condició de deutor de l’acusat quedi perfectament determinada, i que l’acusat sigui conscient de dita condició, element subjectiu de l’injust que resulta de la dicció del tipus penal “conscient de les obligacions de pagament que tingui”. Requereix l’element objectiu d’un acte d’ocultació dels béns propis, ocultació que pot ser material o jurídica, i que no s’exigeix que sigui total (sentències del Tribunal de Corts de 27 de novembre del 2013, causa TC-017-3/12 i 28 de maig del 2014, causa TC-001-2/11, i sentència del Tribunal Superior de Justícia Sala Penal de 18 de novembre del 2013, rotlle TSJP-25/13). I, finalment, també exigeix un altre element subjectiu de l’injust que és la voluntat de sostraure els béns al compliment dels deutes o, com diu el tipus penal, frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.

Decisio

CONSIDERANT SEGON. La condició de deutora de l’acusada es qüestió no discutida i queda palesa per la prova documental integrada pels testimonis dels autes civils núm. B- 1851-3/2010 (la reclamació formulada per la Comunitat de Propietaris de l’edifici “La Tosca”) en els que per providència de data 21 de juliol del 2011 s’acordà execució per la quantitat de 5.511,46 euros (foli 159), dels autes civils núm. 0599- 2/2012 (la condemna de la Sra. Vives, solidàriament amb el Sr. Guerrero, al pagament a l’entitat bancaria ORG_0 la quantitat de 309.547,87 euros, més interessos i comissions), en els que per providència de data 6 de setembre del 2011 es decretà execució de sentència per l’import de 310.449,37 euros (foli 261), i dels autes civils núm. B-0255-5/12 (la condemna de l’acusada a pagar al Lletrat Sr. Sanç la quantitat de 566,55 euros), en que per providència de data 4 de juliol del 2012 es requerí de pagament a l’acusada (foli 86).

Consta, doncs, acreditada la concurrència del primer dels elements constituïts del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament de l’article 220 paràgraf a) del Codi Penal, que l’acusat tingui la condició de deutor i sigui conscient de dita condició, havent-se de fer constar que l’acusada mai ha negat l’existència dels deutes ni el seu perfecte coneixement.

Això no obstant, entenem que no consta la realització per part de l’acusada d’actes d’ocultació dels béns propis amb l’ànim de frustrar, en tot o en part, als creditors quins drets ja havien estat declarats en els diferents processos civils ans esmentats, doncs consta que l’acusada en tots els processos efectuà compareixences a la Batllia fent manifestació dels seus béns, ingressos i despeses i aportant documentació al respecte (folis 95, 162, 163, 221, 265 a 269), sense que hi hagi indici de que hagués faltat a la veritat. I, tanmateix, consta que l’acusada es comprometé a efectuar acomptes mensuals per liquidar el deute, en el cas dels autes civils núm. 1851-3/2010 (la reclamació formulada per la Comunitat de Propietaris de l’edifici “La Tosca”) com consta al foli 188, havent realitzat els següents ingressos: 150 euros en cadascun dels mesos d'octubre, novembre i desembre del 2011, i gener, febrer i març del 2012 (folis 203 a 205, 207 a 209), i 50 euros en els mesos de juny, juliol, agost, setembre, i 20 euros el mes d'octubre del 2012, efectuant compareixença a la Batllia en data 9 de novembre del 2012 en què manifestà que, degut a la seva situació i a què el seu salari no arribava al mínim interprofessional, podia continuar efectuant els pagaments acompte als que s’havia compromès (folis 216 a 221). S’ha de dir que aquest pla de pagament fou acceptat, si més no implícitament, per la Batllia.

Pel que fa al deute amb l’entitat bancària ORG_0, que es solidari juntament amb el Sr. Guerrero, cal dir que per a la realització del deute, que a la data del 6 de desembre del 2011 ascendia a la quantitat de 310.449,37 euros, s’acordà procedir a la subhasta de l’habitatge propietat de l’acusada, habitatge que havia adquirit en data 15 de juny del 2006 juntament amb el Sr. Guerrero pel preu de 305.371 euros, que en la seva major part (290.051 euros) varen satisfer amb préstecs amb l’entitat ORG_0. En data 5 d'octubre del 2007 el Sr. Guerrero va renunciar la meitat indivisa de dit habitatge a favor de l’acusada (folis 322 a 327).

I, pel que fa al deute de l’acusada amb el Lletrat Sr. Sanç, substanciat en el autes civils núm. B-0255-5/12, es dictà providència de data 5 de setembre del 2012 fixant pagaments fraccionats de 50 euros mensuals a comptar des del mes de setembre del 2012 (foli 94), en atenció als ingressos i despeses declarades per l’acusada a la Batllia (foli 95).

Per tot el que s’ha exposat, els fets declarats provats no constitueixen el delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament de l’article 220 del Codi Penal, perquè no podem considerar que l’acusada hagués fet ocultació de béns i ingressos quan era interpel·lada per la Batllia en els distints processos civils, notablement pel que fa als ingressos por salari, havent-li consentit la Batllia en el cas dels autes civils núm. 1851-3/2010 i núm. B-0255-5/12 el pagament fraccionat mitjançant acomptes mensuals per liquidar els deutes, en atenció al seu salari i despeses, i tampoc constar acreditat que els diners que l’acusada anava lliurant a la seva amiga la Sra. Espada, en el període de temps comprés entre els mesos de setembre del 2011 i agost del 2012, tinguessin un origen distint del seu salari declarat a la Batllia.

Procedeix, doncs, declarar l’absolució de l’acusada Vives del delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament.

CONSIDERANT TERCER. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, atesa l’absolució de l’acusada, cal declarar d’ofici les despeses processals causades

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem de d’absoldre i absolem a l’acusada Vives del delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament, declarant d’ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de 15 dies naturals següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.