Delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació.

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000033/2026

ORIGEN.- Delictes Majors (Major d'edat) 6000121/2025 - 0

NIG: 5300516220250000162

Sentència: SENTÈNCIA 14-2026 DE 31/07/2026

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 31/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000033/2026

Nig : 5300516220250000162

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00014

SENTÈNCIA 14-2026

PARTS:

Apel·lants: Sr. Eugeni

Advocada: Sra. Fanny

MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Sra. Annie

Advocada: Sra. Cristel

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrades: Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 27/03/2026 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 27/03/2026 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Condemnar al Sr. Eugeni com a responsable penal en concepte d'autor, d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ, dels quals ferm el temps ja complert en presó preventiva, i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i les penes complementàries de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VICTIMA I EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT DURANT UN PERÍODE DE 10 ANYS, així 15 com al pagament de les despeses processals causades, incloses les despeses d'advocat de la querellant.

En concepte de responsabilitat civil condemnem al Sr. Eugeni al pagament de l'import total de 5.502,59.- euros. Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies hàbils a comptar de la seva notificació, d'acord amb l'

article 195 i següents del Codi de procediment penal

."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"La matinada del dia 1 de març de 2025, el processat Eugeni, nascut el dia NUM000 de 2003, a Madrid, Espanya, fill de Celso i Carolina, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, es trobava al local nocturn ORG000 radicat al Pas de la Casa, juntament amb una amiga anomenada Gemma, lloc on van conèixer a la Sra. Annie, mantenint una conversa amb aquesta durant una estona, fins que en un moment donat, la Sra. Annie va dir que anava al servei, dient-li el Sr. Eugeni que l'acompanyava, tot responent ella que no feia falta, ell li digué que també tenia necessitats fisiològiques, pujant ambdós les escales dirigint-se als lavabos. Arribats a la zona comuna del lavabo de les dones, la parella d'amics de la Sra. Annie amb els que havia anat al local sortiren de la zona del vàter, entrant la Sra. Annie i dient-li el Sr. Eugeni si entrava amb ella, ella li digué que no, que l'esperés fora; malgrat la negativa de la Sra. Annie, el Sr. Eugeni insistí en entrar al lavabo amb ella, cedint finalment la Sra. Annie a que entressin junts davant la persistència del Sr. Eugeni, i quedant-se aquest dempeus davant de la porta mentre la Sra. Annie feia les seves necessitats.

Un cop la Sra. Annie acabà, s'aixecà i s'apujà els pantalons, moment en què el Sr. Eugeni li digué que volia veure el tatuatge que tenia al pit, accedint ella abaixant-se l'escot tot tapant-se els pits, volent-li ell tocar passant el dit per l'escot, però apartant-se ella, moment en què la Sra. Annie volgué sortir del lavabo i el Sr. Eugeni es posà davant la porta dient-li "va, déjame tocarte que te voy a hacer lo que no te ha hecho nadie", dient-li ella diverses vegades que no, i insistint el Sr. Eugeni, dient-li en reiterades vegades "però escúchame, escúchame", "va que no te voy a besar, solamente te voy a tocar", tot apropant-se mentre li desfeia el botó del pantaló, dient-li ella de nou que no, que volia sortir, que s'estava angoixant, tot cordant-se de nou el botó del pantaló. Seguidament, el Sr. Eugeni li tornà a descordar el pantaló, tocant-li els pits intentant besar-la, moment en què la Sra. Annie entrà en pànic, es va bloquejar, quedant-se en estat de xoc i immòbil, aprofitant el Sr. Eugeni per fer-li un petó i, amb ànim libidinós, l'introduí els dits a l'interior de la vagina masturbant-la una instants, malgrat la Sra. Annie li havia manifestat de manera repetida no voler mantenir cap tipus de relació. Finalment, en sentir la Sra. Annie als seus amics darrera la porta, va reaccionar, aconseguint apujar-se els pantalons i, en obrir la porta el seu amic, sortir del lavabo, afectada per la situació viscuda i sortint del local poc després. Com a conseqüència dels fets, la Sra. Annie, presenta estrès posttraumàtic en fase evolutiva, necessitant seguiment psicològic especialitzat, segons se'n desprèn dels informes pericials realitzats."

III.- RESULTANT: Per escrit de data 20/04/2026, la representació lletrada del Sr. Eugeni interposà recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts, en considerar que incorre en una incorrecta i parcial valoració de la prova.

En aquest sentit precisa que:

1) la sentència es fonamenta essencialment en el testimoni de la suposada víctima, Sra. Annie, quan no reuneix els paràmetres exigits per la jurisprudència per considerar-lo creïble i fiable ja que:

a) pel que fa a l'absència d'incredibilitat subjectiva: la sentència confon credibilitat i fiabilitat, no podent l'absència de motius de venjança o enemistat acreditar la realitat dels fets denunciats;

b) pel que fa a la corroboració del testimoni de la víctima mitjançant dades objectives, diu que la reacció de la Sra. Annie observada a través dels enregistraments de les càmeres de seguretat del local no pot servir per revestir de total credibilitat la seva declaració, sinó que és necessari analitzar tots els elements que envolten els fets, per arribar a una conclusió fonamentada;

c) pel que fa a la solidesa de les manifestacions de la Sra. Annie: el Tribunal no ha valorat les omissions i divergències existents, limitant-se a recollir un relat genèric sobre la qüestió.

2) la sentència omet de manera injustificada i infonamentada una sèrie d'elements que demostren que la relació sexual fou consentida i que són:

a) la personalitat del Sr. Eugeni i la de la Sra. Annie;

b) les contradiccions en que ha incorregut la Sra. Annie al respecte de la decisió d'anar al bany; de l'episodi del tatuatge; de l'obstaculització de la porta del bany i de l'encarament entre els Srs. Pau i Eugeni;

c)la coherència i persistència del relat del Sr. Eugeni així com la seva reacció amb posterioritat als fets;

d)les declaracions dels policies NUM001 i NUM002, així com les del Sr. Domingo;

e)les proves pericials practicades, tant pel Dr. Cèsar com per les psicòlogues Sres. Concepció i Marisol.

Tots aquests elements entén que acrediten que la relació sexual mantinguda amb la Sra. Annie el dia 1/03/2025 va ser plenament consentida, pel que la sentència apel·lada ha de ser revocada i el Sr. Eugeni ha de ser absolt del delicte d'agressió sexual constitutiva de violació que se li imputa.

Subsidiàriament, indica que els elements destacats tenen la suficient entitat com per plantejar dubtes seriosos i raonables sobre la credibilitat de la versió de la Sra. Annie, resultant aquesta insuficient per desvirtuar la presumpció d'innocència del Sr. Eugeni pel què, en mèrits del principi "in dubio pro reo" escau tanmateix la revocació de la sentència apel·lada i l'absolució del seu defensat.

IV.-RESULTANT: Per escrit de data 21/04/2026 el Ministeri Fiscal interposa recurs contra la sentència dictada, si bé únicament pel que fa a l'extensió de la pena de presó imposada la qual estima que no és proporcionada ni justificada en relació als fets i a la gravetat dels mateixos.

Precisa que la sentència valora de manera preponderant i preeminent la manca d'antecedents penals del processat i la seva edat jovenívola, malgrat no li era d'aplicació la reducció qualificada de l' article 54.3 del CP , doncs ja havia complert els 21 anys. No considera suficientment l'actitud del processat ni la seva personalitat (volia tenir un contacte sexual aquella nit, fos amb qui fos, costés el que costés, i tenia un sentiment d'impunitat). Tampoc té en compte la gravetat ni les circumstàncies dels fets, ni els perjudicis causats a la víctima.

Per tot l'exposat, considera que la pena imposada no garanteix els principis de prevenció general i especial, ni la finalitat retributiva, especialment en relació a la part de compliment ferm i efectiu, que demana sigui de 6 anys de presó ferma, confirmant les penes complementàries imposades i llur respectiva extensió.

V.-RESULTANT: Per escrit de data 08/05/2026 la defensa de Eugeni s'oposa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal.

Dona per íntegrament reproduït el seu propi escrit de recurs, indicant que la pretensió del Ministeri Fiscal resulta totalment injustificada en tant que l'acte sexual mantingut entre la senyora Annie i el Sr. Eugeni va ser plenament consentit, motiu pel quin, el què escau, és l'absolució del seu defensat.

Remarca que les penes d'elevada severitat previstes per als delictes contra la llibertat sexual responen a supòsits de marcada gravetat material, caracteritzats per la concurrència d'actes de violència física, intimidació greu o altres circumstàncies especialment lesives per a la llibertat sexual, circumstàncies que en el cas que ens ocupa, no es van donar.

Recorda que, de conformitat amb els articles 2 i 5 de la Llei del Ministeri Fiscal , de 12 de desembre de 1996, l'actuació del Ministeri Fiscal es troba sotmesa als principis de legalitat, així com a la Constitució i a les lleis, principis dels quals se'n deriva un deure d'actuació objectiva i imparcial en defensa de l'interès general. En el seu escrit d'apel·lació, el Ministeri Fiscal fa cas omís als nombrosos contra indicis posats de manifest per la defensa al llarg del procediment, no només ignorant-los, sinó fins i tot interessant un agreujament substancial de la pena pronunciada. Tal plantejament entén que evidencia una aproximació orientada exclusivament a sostenir l'acusació, prescindint de l'obligació d'analitzar el conjunt de les circumstàncies del cas i de la prova practicada amb la deguda objectivitat i ponderació. En definitiva, considera que la petició formulada pel Ministeri Fiscal no només manca de proporcionalitat i suport probatori suficient, sinó que resulta igualment incompatible amb els principi d'objectivitat i de respecte al dret fonamental a la presumpció d'innocència que han de regir qualsevol procés penal.

Efectua una anàlisis de la jurisprudència dictada per la Sala (Sentència 16/2018, 24/06) i posa de manifest la desproporció de la pena interessada pel Ministeri Fiscal en el present procediment.

I a la vista de tot l'exposat, interessa la desestimació del recurs del Ministeri Fiscal i que es resolgui de conformitat amb el recurs per ella interposat.

VI.-RESULTANT: Per escrit de data 12/05/2026 el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat per la defensa de l'acusat, estimant essencialment que la resolució impugnada pren en consideració els tres criteris per valorar la prova en els casos d'agressió sexual fixats per la jurisprudència i que els elements valorats son àmpliament suficients per considerar el relat de la víctima, com essent creïble i fiable.

Afegeix que els elements que la part recurrent diu no han estat valorats, han estat descartats de manera implícita en la sentència, recordant que el Tribunal Constitucional ha avalat en la seva doctrina, com a conforme a l'exigència de motivació, que el tribunal no valori tots i cadascun dels arguments de les parts quan del conjunt del raonament de la resolució es pot considerar que els motius, indicis o elements analitzats descarten de manera implícita els altres.

No obstant, analitza tots i cadascun dels arguments invocats en el recurs i conclou que el conjunt de la prova practicada permet desvirtuar el dret a la presumpció d'innocència del processat Eugeni, doncs la interrelació lògica entra cada una de les proves porta a concloure que el processat no va respectar la voluntat de la víctima la qual no va donar el seu consentiment a cap contacte sexual, i així de fet el processat ho va reconèixer en les seves primeres declaracions.

I en base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal, interessa la desestimació del recurs formulat pel processat.

VII.-RESULTANT: Per escrits de data 15/05/2026 la lletrada de la Sra. Annie contesta als recursos interposats.

S'oposa al recurs interposat per la defensa del Sr. Eugeni en considerar que la sentència dictada pel Tribunal de Corts és eI resultat d'una valoració racional, motivada i conjunta deI cabal probatori practicat a I'acte de la vista oral, valoració efectuada amb estricte respecte al cànon jurisprudencial fixat per la Sala Penal, i en particular, dels tres requisits que ha de reunir el testimoni de la víctima per constituir prova de càrrec suficient: absència d'incredibilitat subjectiva, persistència de les manifestacions incriminatòries i corroboració per dades objectives concomitants.

Afegeix que el recurs interposat per la defensa no introdueix elements probatoris nous ni motius d'apel·lació rellevants no debatuts en primera instància sinó que es limita, en realitat, a reiterar eIs arguments defensius que ja varen ser plantejats i contradits davant deI Tribunal a quo, sota I'aparença d'una pretesa "manca d'apreciació" o "parcialitat valorativa" que no és tal, doncs eIs elements que la defensa diu van ser omesos, van ser efectivament considerats per la sentència, encara que implícitament, en la mesura que el Tribunal no està obligat a respondre cadascun dels arguments defensius, sinó a motivar la convicció probatòria assolida. Alhora, diu que aquests elements - que analitza - manquen de força exculpatòria, i aIIà on conserven una certa rellevància, lluny de generar un dubte raonable, reforcen la culpabilitat del condemnat. Per tot l'exposat, demana la desestimació del recurs interposat per la defensa de l'acusat.

Pel que fa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal, no s'hi oposa. Posa de manifest que la seva defensada no ha volgut interposar recurs contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts amb la voluntat exclusiva de poder tancar el procés judicial i avançar en la seva recuperació personal. Això no significa però que comparteixi la pena i la indemnització fixades en primera instància. De fet, diu que el plantejament del Ministeri Fiscal coincideix substancialment amb la posició que l'acusació particular va mantenir davant del Tribunal de Corts, per tot el què demana que es dicti sentència estimant el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal i, en conseqüència, s'imposi al processat Sr. Eugeni la pena de sis anys de presó ferma, mantenint les penes complementàries imposades en primera instància en la seva integritat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Tal i com ha tingut ocasió d'afirmar aquesta Sala (TSJP 0000033/2025, sentència 15-2025) "La possibilitat que el testimoni de la persona que apareix com a víctima del delicte, tot i ser l'única prova, pugui sustentar un pronunciament de condemna, resulta admès per evitar la impunitat en aquells delictes, sobretot de naturalesa sexual, que es desenvolupen en un àmbit de privacitat, fora de la presència o intervenció de terceres persones.

Però, davant la situació límit de risc per al dret constitucional a la presumpció d'innocència que es produeix quan l'única prova de càrrec, la constitueix la declaració de la persona que apareix com a víctima del delicte, és necessari extremar els controls per verificar la seva credibilitat i fiabilitat.

Per això, s'han de considerar una sèrie d'elements o requisits que constitueixen, no tant pressupòsits de validesa, sinó criteris o paràmetres de valoració als quals ha d'atendre el tribunal a l'hora de valorar la prova, com són: a) l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre acusat i víctima, que permeten presumir que la segona actua i obra per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat, determinant la incertesa del seu relat; b) la corroboració del testimoni de la víctima per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni; i c) la solidesa de les manifestacions que incriminen a l'acusat, que han de ser persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats i contradiccions.

Com s'ha dit, es tracta de paràmetres o pautes orientatives per valorar el testimoni de la víctima, de manera que encara en el cas que algun no fos favorable en tot o en part a la credibilitat del testimoni de la víctima, el Tribunal la hi pot concedir sempre que es motivi la raó.

Els paràmetres a) i c) estan associats a la credibilitat, concepte de caràcter subjectiu que es refereix a la confiança que ofereix el testimoni i és per tant, una creença subjectiva, mentre que el paràmetre b) fa referència a la fiabilitat, és a dir, a la concordança del relat amb la realitat a través d'elements de la corroboració objectiva del relat que ofereix la persona que apareix com a víctima. No n'hi ha prou, per tant, que el testimoni de la presumpta víctima resulti creïble des d'un punt de vista subjectiu, perquè el seu relat incriminatori sigui persistent sense contradiccions o incoherències, el fet sigui de possible existència i no tingui motius per incriminar falsament a l'acusat, sinó que, a més, és necessari que l'existència del fet delictiu aparegui corroborat o confirmat per altres dades o elements afegits a la seva declaració.

Aquests elements de corroboració, no consisteixen en proves suplementàries, ja que si hi ha altres proves dels fets ja no seria necessària aquesta corroboració, sinó que han de consistir en dades, elements, indicis o vestigis afegits a la declaració que permetin establir la concordança entre el que s'ha declarat i el que realment ha passat, dotant a la declaració de la presumpta víctima de la necessària solidesa per a destruir la presumpció d'innocència de la persona acusada.

Es tracta, en definitiva, de valorar que el testimoni de la víctima tingui la consistència necessària per proporcionar des d'un punt de vista objectiu, una convicció absent de tot dubte racional sobre la responsabilitat de l'acusat."

II.- CONSIDERANT: El Tribunal de Corts, aplicant els criteris abans exposats, analitza la declaració de la Sra. Annie i arriba a la conclusió que el seu testimoni és creïble i fiable, i per tant, constitueix prova suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència i sustentar els fets que s'atribueixen al processat i la seva condemna.

La part recurrent mostra la seva disconformitat amb aquesta valoració de la prova, invocant una sèrie d'incoherències i mancances que caldrà examinar, a la llum de les premisses de caràcter general abans indicades.

III.- CONSIDERANT: Pel que fa a la credibilitat de la víctima.

La sentència apel·lada considera que la declaració de la Sra. Annie és creïble, no només per l'absència de relacions prèvies amb l'acusat - el que permet presumir que no actua per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat - sinó també per la persistència de les seves declaracions.

La part recurrent considera que el Tribunal de Corts confon credibilitat i fiabilitat, afegint que l'absència de motius de venjança o enemistat no pot acreditar la realitat dels fets denunciats. Certament, l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de la manca de relacions prèvies entre l'acusat i la víctima, no és un pressupòsit de validesa de la declaració, sinó un criteri de valoració que, junt amb d'altres paràmetres, permet al Tribunal concloure la certesa del seu relat. Per això, la sentència impugnada analitza, en el seu "Considerant Segon", no només la credibilitat de la víctima sinó també la seva fiabilitat, en base als elements objectius que entén corroboren la seva declaració, pel que en aquest sentit, res se li pot reprotxar. La part recurrent no discuteix que, tal i com s'indica en la sentència recorreguda, el Sr. Eugeni i la Sra. Annie es van conèixer la mateixa matinada, en el local nocturn on van ocórrer els fets, conversant només uns deu minuts abans de dirigir-se al bany. Aquesta absència de relació prèvia és la que porta al Tribunal de Corts a presumir que la Sra. Annie no ha obrat per penediment, ressentiment, venjança o enemistat, valoració que comparteix la Sala, en no haver quedat acreditada l'existència de qualsevol motiu per incriminar al Sr. Eugeni falsament. La possibilitat que la Sra. Annie hagi inventat una agressió sexual pel sol fet que el Sr. Eugeni, que així ho indica, hauria desistit unilateralment i de manera sobtada de la relació sexual que mantenien els dos als lavabos de la discoteca, no apareix com de probable concurrència, tenint en compte la seva escassa transcendència i per contra, les importants conseqüències personals, emocionals i processals que habitualment comporta denunciar un fet d'aquesta naturalesa. D'altra part, cap element permet tampoc considerar com a plausible la segona hipòtesi plantejada per la part recurrent, segons la qual la Sra. Annie hauria construït un relat fals sobre uns fets d'especial gravetat i inventat l'agressió sexual descrita, pel sol fet d'haver estat sorpresa "in fraganti" pels seus amics, quan s'havia de casar properament. Efectivament, la Sra. Annie ha negat que s'hagués de casar en breu, precisant que s'ho havia inventat i que ho deia sempre que volia treure's de sobre als nois que s'hi apropaven de manera insistent a la discoteca, el que fou d'altra part confirmat pels seus amics Sr. Pau i Sra. Elvira. A més, encara que es considerés que fos cert i que la Sra. Annie s'hagués de casar properament, el fet que el Sr. Pau i la Sra. Elvira l'haguessin sorprès al lavabo amb el Sr. Eugeni, no justificaria que inventés haver estat víctima d'una agressió sexual, tenint en compte que el Sr. Pau i la Sra. Elvira són els seus amics i no els de la seva parella, havent declarat el Sr. Pau que ha vist a la parella de la Sra. Annie (que resideix a Espanya) només una vegada, i la Sra. Elvira que ha vist alguna vegada a la parella de la Sra. Annie, amiga seva des de fa dos anys, havent-se conegut a la feina, i a la que feu en tot moment costat després dels fets, el que allunya la hipòtesi d'una possible invenció que apareix, en el present cas, com a merament especulativa i mancada de qualsevol suport objectiu .

En quant a la persistència en el relat de la víctima, la part recurrent assegura que contràriament a allò establert en la resolució impugnada, la Sra. Annie ha incorregut en diverses contradiccions que no han estat valorades en la instància i que incideixen en la credibilitat de les seves declaracions. Aquestes contradiccions indica que versen sobre els elements següents: 1) la decisió d'anar als banys; 2) l'episodi del tatuatge; 3) l'obstaculització de la porta dels banys i 4) l'acarament entre el Sr. Pau i el Sr. Eugeni i la forma en que la Sra. Annie duia els pantalons en sortir del bany.

1)la decisió d'anar als banys.

La part recurrent considera que la versió donada per la Sra. Annie a la Batllia, afirmant que en el moment en que va sentir la necessitat d'anar al bany, el senyor Eugeni insistí en acompanyar-la i que malgrat la seva negativa inicial, va acabar accedint, en una situació d'incomoditat i resignació, resulta contradictòria amb les imatges de les gravacions que consten en les actuacions. No obstant, de la declaració de la Sra. Annie a la Batllia, no se'n desprèn que en cap moment manifestés que es va sentir incòmoda o resignada pel fet que el Sr. Eugeni l'acompanyés al bany. La situació d'incomoditat la refereix la Sra. Annie quan un cop arribats a la planta superior de la discoteca, on es troben els banys, el Sr. Eugeni insistí per entrar amb ella en la zona privativa del WC, havent ella de fer les seves necessitats al seu davant. Per tant, és lògic que en les gravacions obrant en autes, on se la veu accedir a la planta superior on es troben els banys, ho faci de manera distesa, somrient i parlant amb el Sr. Eugeni com es pot efectivament observar.

2)L'episodi del tatuatge.

La part recurrent estima que resulta especialment significatiu que la senyora Annie no en fes menció en la denúncia inicial, ni en el seu posterior complement, ni tampoc davant les Doctores Nativitat i Marília, parlant-ne per primera vegada 4 mesos després dels fets, en la seva visita amb la psicòloga Sra. Sílvia.

No obstant, de l'examen de les actuacions se'n desprèn que en la declaració prestada a la Batllia en data 02/04/2025, la Sra. Annie ja mencionà que trobant-se amb el Sr. Eugeni dins del WC del bany de dones, aquell li va dir que volia veure el tatuatge que ella tenia entre els pits i part del qual es podia apreciar a través del body que duia posat aquella nit. Afegí tanmateix que ella hi accedí, l'hi va mostrar obrint l'escot amb les mans, que ell l'hi va tocar dient que en volia veure més, dient ella que no, baixant-li aleshores ell el body per veure-li els pits.

El fet que la Sra. Annie no hagués mencionat aquest episodi amb anterioritat (concretament no ho feu davant del Servei de Policia o de les doctores que la van atendre al servei d'urgències), no té la rellevància suficient per qüestionar la seva credibilitat, doncs es tracta en realitat d'un fet secundari o perifèric, limitant-se la Sra. Annie en la seva declaració o manifestacions inicials, efectuades immediatament després dels fets, a relatar l'essencial o allò que resultà per ella més traumàtic, trobant-se en aquell moment en un estat d'ansietat important segons es recull en l'informe del Servei de Policia, presentant labilitat emocional, segons recull la doctora forense en l'informe elaborat.

La persistència en el relat de la víctima, no exigeix una repetició idèntica dels fets, sinó l'absència de contradiccions en allò que és substancial i rellevant, que és el que pel seu impacte psicològic, es grava en la memòria de la persona víctima d'un succés traumàtic. Per això, el canvi d'ordre en la successió dels fets, la seva ampliació quan no afecten a la significació substancial del que s'explica, la modificació del vocabulari i de la sintaxi, i fins i tot les contradiccions entre el que es declara en diferents moments processals, com a conseqüència dels canvis lògics que en el record, produeix el transcurs del temps, no afecten a la credibilitat, sempre que no denotin - i en el present cas no ho fan - una tendència a la fabulació.

A més, és important remarcar que el Sr. Eugeni declarà des del primer moment davant del Servei de Policia, que ell proposà a la Sra. Annie entrar al bany per tal que ella li ensenyés el tatuatge que havia observat tenia al mig del pit, afegint en la declaració prestada a la Batllia que fins i tot l'hi va tocar, passant-li els dits entre els pits, pel que cap contradicció o controvèrsia existeix al respecte de l'essencial de la realitat de l'episodi del tatuatge. D'altra part, val a dir que el fet que el Sr. Eugeni hagués baixat el body a la Sra. Annie no forma ni tant sols part del relat de fets provats de la sentència impugnada.

3)l'obstaculització de la porta del bany

La part recurrent assegura que existeixen múltiples contradiccions en relació amb el suposat bloqueig o impediment de sortida del lavabo per part del senyor Eugeni a la Sra. Annie. En aquest sentit, precisa que la senyora Annie manifestà davant la Dra. Marília que el Sr. Eugeni li hauria impedit sortir del lavabo obstaculitzant-li el pas (informe medicoforense de 01/03/2025) i alhora en la seva declaració davant la Dra. Nativitat del mateix dia, afirmà que, immediatament després dels fets, un amic seu (el Sr. Pau) va obrir la porta i la va ajudar a sortir. Posa de manifest tanmateix que en aquest punt, malgrat la senyora Annie efectua un relat que semblaria ser violent a l'hora de la sortida dels banys, en l'informe ans indicat, la Sra. Marília fa constar que no s'han observat en la Sra. Annie, signes externs de violència, subjecció, i/o agressió recent. En canvi, remarca que el seu patrocinat ha sostingut de manera constant que en cap moment va impedir la sortida de la senyora Annie del bany i aquesta versió és corroborada per la declaració del senyor Pau, qui afirma de forma clara, que va ser ell qui va obrir la porta, la qual no es trobava tancada, i que ho va poder fer sense cap dificultat, coincidint amb la versió del Sr. Eugeni en aquest punt.

De l'examen de les actuacions se'n desprèn que el relat de la Sra. Annie al respecte de l'obstaculització de la porta del bany ha estat constant i sense contradiccions. En la denúncia interposada davant del Servei de Policia en data 01/03/2025, indicà que el Sr. Eugeni es trobava entre ella i la porta i que el va empentar per poder sortir, trobant als seus amics davant la porta i en la declaració prestada a la Batllia, precisà que Eugeni era al davant de la porta i ella no podia sortir; que va sentir els seus amics a fora; que va dir "mis amigos" en veu alta, va apartar a Eugeni i just en aquell moment Joaquim ( Pau) obria la porta i ella va poder sortir.

L'obstaculització referida a la Doctora forense o l'ajuda d'un amic per sortir relatada a la metgessa d'urgències que la va atendre, en res contradiu l'ans exposat, doncs en cap moment la Sra. Annie refereix un episodi de força o de violència física per part del Sr. Eugeni per tal d'obligar-la a romandre al lloc, sinó que el que descriu és una situació d'obstaculització per causa de la posició física de cadascun. El sol fet de trobar-se el Sr. Eugeni davant la porta, és el que li barrava el pas i li impedia sortir, tenint òbviament en compte les dimensions del lloc, tal i com es pot veure en l'àlbum fotogràfic obrant en autes. L'arribada dels seus amics és el que ha declarat també la feu reaccionar, podent sortir del WC just quan Pau obria la porta, pel que cap contradicció cal constatar al respecte.

D'altra part, en no haver referit la Sra. Annie cap episodi violent i haver declarat que es quedà en estat de xoc, com paralitzada, tampoc és d'estranyar que en la pericial forense realitzada no es constati cap lesió. Recordarem a més que la Sra. Annie ha declarat que es va quedar paralitzada, sense poder reaccionar i que de conformitat amb la jurisprudència constant i reiterada de la Sala, no es pot exigir a la víctima que oposi una resistència activa, doncs en el nostre ordenament penal, el que determina l'existència d'agressió sexual és l'absència de consentiment de la víctima, no podent-se interpretar el silenci, la passivitat o la manca de reacció, com una prova de que l'agressió no s'ha produït o com una prova de l'existència de consentiment en els fets, per part de la víctima. A més, l'experiència demostra - i així ho confirma la psicòloga Sra. Sílvia davant del Tribunal el dia de la vista oral - que en que en situacions d'agressions sexuals, és molt habitual que la víctima quedi paralitzada i no pugui reaccionar físicament (la psicòloga precisa que és el cas de 70% de les víctimes d'agressió sexual). Exigir una oposició activa (cridar, lluitar, fugir...) i l'existència de les lesions que se'n podrien derivar, seria doncs desconèixer la realitat psicològica de moltes víctimes, que, com en el cas de la Sra. Annie, han manifestat com s'ha dit, la seva incapacitat a reaccionar, no fent-ho fins que va sentir la veu dels seus amics, decidint apartar al Sr. Eugeni i sortir del lloc.

4)l'encarament entre els senyors Pau i Eugeni a la sortida dels banys i la forma en que la Sra. Annie duia el pantaló.

La part recurrent estima que existeixen també contradiccions respecte de la discussió que va haver-hi a la sortida del lavabo en el moment que Eugeni va veure com Pau tractava malament a Elvira, i li ho va recriminar, doncs les versions contradictòries ho són entre aquests dos darrers i alhora també amb el seu patrocinat. En aquest punt, diu que també existeix una contradicció sobre si la senyora Annie al obrir-se la porta del bany tenia els pantalons baixats per sota del genoll o no, contradient-se els amics de la senyora Annie, coincidint però ella i el seu patrocinat en què els duia posats.

Pau, Eugeni, Annie i Elvira coincideixen tots en afirmar que va existir una discussió al lavabo de dones aquella nit, entre Pau i Eugeni. Aquests darrers coincideixen en el motiu: Eugeni hauria recriminat a Pau com tractava a Elvira i divergeixen únicament sobre el moment de producció de la mateixa: Pau diu que fou quan Eugeni i Annie entraven al WC (d'on ell i Elvira sortien) i Eugeni diu que fou quan ell i Annie en sortien, el que confirmen també Annie i Elvira. Annie no ha explicat no obstant el motiu de la discussió, precisant però que la va sorprendre que Pau estava molt tranquil, tot i que sap que té molt caràcter. Aquest element podria reforçar la versió de Pau segons el qual la discussió s'hauria produït abans de que Eugeni i Annie entressin al WC (per tant abans dels fets) i per un motiu relativament insignificant (sobre el que coincideixen Pau i Eugeni) com és el tracte que Pau tenia envers Elvira. Aquesta darrera és la única que assegurà en la declaració prestada a la Batllia, que la discussió entre Pau i Eugeni fou per causa d'haver observat Pau la cara de Annie en sortir del WC; precisà que Pau és molt protector, que es posà "com boig" i demanà explicacions a Eugeni. En la declaració prestada davant del Tribunal el dia de la vista oral, no ho va poder afirmar. A preguntes de la defensa explicà que Pau i Eugeni es van encarar; que "suposava" que Joaquim va demanar alguna cosa a Eugeni i que "creia" que li havia demanat si havia passat alguna cosa, contestant, a preguntes de la defensa que Pau va qüestionar alguna cosa a Eugeni, no recordant les paraules.

Sigui com sigui, la Sra. Annie ha declarat sempre que en sortir del bany, estava en xoc, el que confirmen Pau i Elvira, pel que les contradiccions sobre la discussió entre Pau i Eugeni recauen sobre aspectes secundaris o accessoris i resulten a més, perfectament explicables atenent les circumstàncies en que es van produir els fets, havent tots ells consumit begudes alcohòliques aquella nit (la Sra. Elvira té fins i tot declarat que aquella nit l'alcohol ingerit li sentà malament i per això havia tornat al lavabo de dones, a mullar-se la cara, acompanyada de Pau), el que pot òbviament afectar el record de detalls perifèrics, com el moment i motiu de la discussió entre Pau i Eugeni.

En quant a com tenia el pantaló la Sra. Annie en obrir-se la porta del bany i més concretament sobre si el tenia baixat per sota del genoll o no, la mateixa part recurrent reconeix que tant la Sra. Annie com el Sr. Eugeni coincideixen en afirmar que la Sra. Annie duia el pantaló pujat. La Sra. Elvira té declarat davant del Servei de Policia, que en sortir del bany, la Sra. Annie duia el pantaló descordat i el body per fora; a la Batllia precisà que duia el body descordat per sobre el pantaló, ignorant si el pantaló es trobava cordat o no (el que és d'altra part lògic si duia el body per sobre) i en la vista oral indicà tanmateix que Annie duia el body per fora del pantaló. Pau per la seva part té declarat a la Batllia que quan obrí la porta del bany, Annie s'estava acabant de pujar el pantaló. Davant del Tribunal, el dia de la vista oral, declarà que no recordava com estava el body i el pantaló de Annie, en el sentit que no recordava si estaven cordats o no, no declarant en cap moment que Annie en sortir, duia el pantaló baixat per sota del genoll, pel que cap contradicció existeix al respecte.

Així, contràriament al que indica la part recurrent, les contradiccions exposades, o no ho són o no ho són sobre elements rellevants amb capacitat per incidir de manera directa sobre la credibilitat de la Sra. Annie, la declaració de la qual no ha estat guiada per cap mòbil espuri i ha estat efectivament persistent, mantenint sempre la mateixa versió en allò que és essencial:

-al Servei de Policia declarà que va conèixer un noi a la discoteca ORG000; en un moment donat, ella va voler anar al lavabo; davant la insistència del noi, ella li va permetre acompanyar-la i fins i tot entrar al WC, lloc on li mostrà el tatuatge que duia en mig del pit. El noi li digué "va dejame tocarte que te voy hacer lo que no te ha hecho nadie", ella va respondre "no" diverses vegades; ell li va dir "va que no te voy a besar solamente te voy a tocar"; ella l'intentà apartar però ell insistí en tocar-la; ella digué "no quiero"; el noi se seguí apropant d'ella i li va deser el botó del pantaló; ella se'l cordà; ell li tornà a descordar, li tocà els pits i intentà fer-li un petó; ella entrà en pànic, en shock i es quedà immòbil; ell aprofità per basar-la als llavis i introduir-li dos dits a al vagina.

-quan fou assistida per la Dra. Nativitat metge d'urgències a les 8h12 del matí dels fets, li explicà (i així es recull en el seu informe ratificat en l'acte de la vista oral) que "sobre les 03:30 de la matinada, estava a un bar ( ORG000) del Pas de la Casa quan un desconegut, amic d'una noia que hauria conegut aquella nit, s'ofereix a acompanyar-la al lavabo, al·legant que la protegiria; que estant allà, insisteix en entrar dins del lavabo. Que aun ella vol sortir, el individu no la deixa sortir i li diu que la deixi tocar-la com mai ningú ho hauria fet; la noia es nega a qualsevol tocament i tot i així la força fent-li petons als llavis i introduint-li 2 dits a la seva vagina de manera repetida. La noia refereix que en aquell moment es queda amb xoc i que no crida perquè té por a que el noi la pugui agredir físicament."

-la forense que la visita a les 10h del mateix matí, recull el mateix, reprenent substancialment els fets i concretament que la víctima li manifesta que "el suposat agressor li hauria dit que volia fer-li tocaments i fer-li petons manifestant "te voy a tocar como no te ha tocado nadie (...) que ella hauria insistit en que no volia diverses vegades però ell li hauria impedit la sortida del lavabo. La pacient refereix que hauria entrar en estat de "shock" mentre el suposat agressor li hauria fet petons a la boca i per la cara i li hauria fet tocaments als pits. Seguidament el suposat agressor l'hauria descordat el pantaló i l'hauria introduït 2 dits a la seva vagina fins a 4-5 vegades."

-en la seva declaració judicial un mes desprès dels fets explicà el mateix, precisant l'episodi del tatuatge abans esmentat que detallà encara més, davant la perit judicial, a la qual reiterà essencialment el mateix relat, essent la declaració prestada a la Batllia reproduïda davant del Tribunal, el dia de la vista oral.

IV.- CONSIDERANT: Pel que fa a la fiabilitat de la víctima.

La part recurrent indica que la sentència corrobora el testimoni de la víctima únicament amb la seva reacció posterior, la pericial de la psicòloga Sra. Sílvia, l'informe del Servei d'Intervenció Especialitzada de la Generalitat de Catalunya i la visualització parcial de les càmeres del local, ometent analitzar-ne d'altres com són 1) la personalitat del Sr. Eugeni i la de la Sra. Annie; 2) la declaració del Sr. Eugeni; 3) les declaracions efectuades pels Agents de Policia NUM001, NUM002 i pel Sr. Domingo; 4) la reacció del Sr. Eugeni amb posterioritat als fets i 5) el contra informe psicològic pericial aportat per la defensa i la manca d'acreditació del nexe causal entre la simptomatologia presentada per la Sra. Annie i els fets denunciats, elements que demana siguin valorats en aquesta alçada, doncs considera que corroboren la versió del Sr. Eugeni i confirmen que la relació mantinguda la nit d'autes amb la Sra. Annie va ser plenament consentida.

1) Pel que fa a les personalitats del Sr. Eugeni i de la Sra. Annie.

La part recurrent retreu a la sentència impugnada, no haver tingut en compte el perfil del seu defensat caracteritzat segons indica, per "una actitud respectuosa i prudent en les relacions interpersonals".

És incontrovertit que el Sr. Eugeni ha estat descrit tant pels seus familiars i amics (Srs. Anter, Amèrico, Benet i Sra. Gemma), com pel personal de la discoteca amb qui va tractar aquella nit (Sr. Domingo), com per la gairebé totalitat dels Agents de Policia interventors, o fins i tot pel psiquiatra Dr. Cèsar, com una persona extremadament educada i respectuosa, fet que ha pogut tanmateix copsar la Sala revisant les declaracions efectuades. No obstant, el fet que una persona presenti habitualment un comportament educat, respectuós o socialment correcte, no manté una relació necessària amb la comissió d'un fet delictiu concret, que no permet per si mateix, excloure.

Es tracta certament d'un element més del conjunt probatori, que pot òbviament ser pres en compte, però que no té entitat suficient per desvirtuar una prova de càrrec sòlida i vàlidament obtinguda, ni per excloure racionalment que en determinades circumstàncies, una determinada persona pugui actuar de manera totalment diferent, o fins i tot incompatible amb la seva conducta habitual.

L'anteriorment esmentat és igualment aplicable a la Sra. Annie. Efectivament, val a dir d'una part que, tot i que consti en l'informe del Servei de Policia de data 01/03/2025 i en relació a la Sra. Annie, que "quan està de festa, tindria per costum actuar deliberadament cap a nois que es troben com a turistes al Principat, amb afany de obtindré alguna mena de contacte més íntim, ja que en alguna ocasió ha tingut algun incident a dit local d'aquesta índole o possible malentès", aquesta afirmació no només no ha pogut ser confirmada, doncs ha estat negada pel Sr. Domingo a qui l'informe l'atribueix, sinó que la mateixa no ha estat corroborada per cap altra de les persones (treballadors de la discoteca i amics de la Sra. Annie) que han declarat en la vista oral precisament el contrari, assegurant que la Sra. Annie mai ha ocasionat cap problema d'aquesta índole. A més, encara que es tingués aquesta afirmació com a certa, aquest comportament general no acreditaria tampoc per si sol, que el dia d'autes, els fets denunciats no es corresponguessin amb l'ocorregut en realitat. El fet que habitualment una persona propiciï relacions sexuals de manera voluntària no permet inferir, ni tan sols indiciàriament, que sigui més procliu a inventar una agressió sexual, havent-se d'estar a una valoració racional i individualitzada de la prova que ha de centrar-se exclusivament en les circumstàncies acreditades del cas concret, defugint de generalitats o afirmacions estereotipades i allunyades dels estàndards de protecció de la víctima recollits al Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència vers les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul) del qual el Principat d'Andorra és part, així com dels principis informadors de la Llei 14/2026 de text consolidat per l'erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica (abans Llei 1/2015), de la Llei 13/2019 per la igualtat de tracte i la no discriminació; i de la Llei 6/2022 per a l'aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d'oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes.

2)La declaració del Sr. Eugeni

La part recurrent sosté que el Tribunal de Corts no ha valorat la declaració del Sr. Eugeni: no ha tingut en compte que ha mantingut sempre la mateixa versió dels fets, ni que el seu relat és el que sembla més ajustat a la realitat, recordant perfectament el que va succeir sense necessitat de visualitzar les imatges. Reprotxa a la sentència haver valorat una única contradicció, que en realitat no ho és, exposant que no resulta comprensible que el Sr. Eugeni no tingués cap intenció d'acompanyar a la senyora Annie als banys i tot i així li preguntés "Entro contigo?".

No obstant, de la lectura de la sentència impugnada se'n desprèn que el en el seu "Considerant Segon" la sentència valora el relat del Sr. Eugeni del que reprèn els elements essencials; el contrasta amb el de la víctima; posa de manifest un element per il·lustrar-ne la manca de coherència, com és el fet que si el Sr. Eugeni no tenia - com ha declarat - intenció d'acompanyar a la Sra. Annie als lavabos, li proposés tot i així entrar amb ella; i el relaciona amb els altres elements de prova que considera corroboren la versió de la víctima a la que acaba per donar plena credibilitat i fiabilitat.

És cert que la versió dels fets oferta pel Sr. Eugeni s'ajusta pel que fa als "tempos" i moviments per ell declarats, al gravat per les càmeres de seguretat del local que confirmen que, en un primer moment, puja al bany junt amb la Sra. Annie; que després en baixa la Sra. Annie sola, i poc temps després i al seu darrere, en baixen Pau i Elvira i finalment, al cap d'uns minuts en baixa ell sol, que surt del local on torna poc després, acompanyat de la seva amiga Gemma.

És cert també que la versió del Sr. Eugeni ha estat sempre essencialment la mateixa, tot i que no es pot obviar que ha anat introduint certs matisos, a mesura que avançava el procediment, principalment destinats a demostrar que ell no havia pres mai la iniciativa, sinó que s'havia limitat a respondre a les propostes o fins i tot provocacions de la Sra. Annie.

Així, malgrat la seva defensa indiqui que el Sr. Eugeni sempre ha sostingut que va acompanyar a la Sra. Annie al bany perquè ambdós tenien necessitats fisiològiques, negant rotundament haver insistit en acompanyar-la, de la declaració prestada davant del Servei de Policia - que ell mateix diu fou totalment sincera, lliure i espontània, i que li fou degudament traduïda al castellà segons hi consta epressament - se'n desprèn que va reconèixer que en un moment donat, quan la noia li va dir que volia anar al bany, és ell qui li proposà acompanyar-la; que la noia li va dir que no calia, però és ell qui li va dir que sí, ja que ell també havia de fer les seves necessitats, del que ja es desprèn almenys en aquell moment, un insistiment per part seva. Altrament, tot i que en l'acte de la vista oral, el Sr. Eugeni va pretendre no només no haver insistit en acompanyar a la Sra. Annie al bany sinó fins i tot no haver tingut cap interès en la noia, afirmant que en realitat va ser ella qui proposà que entressin ambdós al WC del bany de dones, propiciant i fins i tot provocant el contacte sexual, de les seves declaracions anteriors, se'n desprèn que de fet, la iniciativa fou d'ell. Així, novament en la declaració prestada davant del Servei de Policia (01-03-2025) declarà no només el ja esmentat, sinó que precisà que en observar que Annie duia un tatuatge gran al mig del pit, ell és qui li proposà entrar al bany perquè li ensenyés el tatuatge; que ella hi accedí, entrant tots dos al WC del bany de dones on Annie li va ensenyar el tatuatge; que ell li va dir que no l'havia vist prou bé; que ella es deslligà aleshores el llaç del coll que li subjectava el "top" (en realitat body) i li ensenyà el tatuatge i els pits durant uns minuts; en un moment donat, ella diu que allò no està bé ja que en poc temps es casa al que ell contesta que no es preocupi, que ell també té novia; que continuen parlant i ell li diu "va, déjame tocarte que te voy a hacer lo que no te ha hecho nadie"; li agafa el botó del pantaló i li descorda; ella diu "no, no, vàmonos"; ell li torna a descordar el botó del pantaló (pel que es dedueix que la noia, que així ho declara, se'l havia tornat a cordar) i acaba posant-li els dits a la vagina. Posteriorment en la primera declaració prestada a la Batllia (02-03-2025) manifestà que de fet, la decisió de pujar junts al lavabo va ser de tots dos i que quan ell va demanar a Annie que li mostrés el tatuatge, fou ella qui li proposà entrar al WC. En la segona declaració prestada en seu judicial (11-06-2025) afegí tanmateix que trobant-se ambdós al WC, la noia el tractà de "niñato", dient-li que no donava a la seva novia el que ella li demanava, al que ell contestà que li faria amb les mans el que ningú li havia fet, introduint-li els dits a la vagina.

Sigui com sigui, i independentment de a quin dels dos es pugui atribuir la iniciativa, el cert és que Eugeni i Annie, van pujar voluntàriament als lavabos de la discoteca aquella nit i van entrar voluntàriament tots dos, al WC del bany de dones, doncs la Sra. Annie té declarat tant davant del Servei de Policia com a la Batllia - en una declaració que es practicà com a prova preconstituïda i fou reproduïda en l'acte de la vista oral - que davant la insistència de Eugeni, ella accedí a que aquell l'acompanyés al bany de dones, i li va permetre fins i tot l'entrada amb ella al WC, tot i la incomoditat que diu, això li va generar. També reconeix que ell li va demanar de mostrar-li el tatuatge que duu en mig del pit, i que ella va acceptar, obrint amb les mans l'escot del body que duia posat.

Les declaracions d'ambdues parts sóndoncs fins aquí, essencialment coincidents, podent-se acceptar fins aquell moment, el joc de seducció entre ambdós relatat per l'acusat.

Però a partir d'aquí, la Sra. Annie nega haver consentit qualsevol altre acte i així haver-li ho fet saber de manera expressa i ostensible al Sr. Eugeni: no només diu que el va apartar quan aquest li va tocar el tatuatge sinó, que diu que li va dir clarament "no" quan ell li proposà de tocar-la com mai ningú ho havia fet abans. Tot i la seva negativa, diu que Eugeni li descordà el botó del pantaló, ella se'l va cordar, i que desoint Eugeni la seva negativa, li va tornar a descordar. Afirma que ella va dir "no" vàries vegades però que ell insistí, dient que no li faria cap petó, que només la tocaria. La Sra. Annie refereix que en trobar-se ell al davant de la porta i veure's atrapada al bany, va entrar en xoc, es va bloquejar i ell li introduí aleshores contra la seva voluntat, la mà a les calces i li posà repetidament durant uns segons, els dits a la vagina.

La negativa de la Sra. Annie ha estat reconeguda pel Sr. Eugeni que reconeix que en dir-li ell "va, déjame tocarte que te voy a hacer lo que no te ha hecho nadie" i agafar-li ell el botó del pantaló, ella va respondre "no, no vàmonos"; tot i així, admet que li tornà a posar les mans al botó del pantaló i li descordà (a la policia reconeix en dos ocasions, posteriorment només una), introduint-li els dits a la vagina durant uns segons.

El Sr. Eugeni atribueix però aquesta negativa, al joc que diu mantenien ambdós.

No obstant, encara que s'accepti com s'ha dit, el consentiment al joc de seducció inicialment prestat per la Sra. Annie, no es pot entendre aquest consentiment - eix central dels delictes contra la llibertat sexual - com una autorització general a qualsevol acte posterior, diferent o més intens. El consentiment inicialment prestat ha de mantenir-se tot al llarg de la interacció. No pot convertir-se en un consentiment irrevocable, doncs la persona afectada conserva en tot moment la capacitat de modificar la seva voluntat i posar fi a la relació sexual o pràctica determinada, inicialment consentida. En conseqüència, quan el consentiment és revocat, qualsevol continuació ja no es pot justificar per l'acceptació inicial, i quan la negativa és expressa o inequívoca, no pot ser relativitzada o neutralitzada per conductes anteriors. El consentiment anterior explica, com a màxim, l'existència d'una voluntat favorable respecte d'aquell acte o d'aquell moment concret, però no converteix el consentiment en una declaració general i irrevocable ni permet presumir-lo quan posteriorment existeix una negativa. Per això el "no", sigui exprés, sigui inequívoc, ha de ser entès i respectat com el que és: una negativa. Constitueix la manifestació de la voluntat concreta de la persona que, a partir d'aquell moment, no vol continuar amb l'activitat sexual o amb un acte determinat. Un consentiment anterior o la inexistència de resistència addicional no converteix el "no" en un "sí". En definitiva, l'acceptació d'un acte no implica l'acceptació d'un altre; l'acceptació en un moment determinat no implica l'acceptació durant tota la relació, i un consentiment anterior no pot prevaldre sobre una negativa posterior. La qüestió essencial és doncs determinar quina era la voluntat de la persona respecte de l'acte sexual concret, com es va exterioritzar, i si aquesta manifestació va ser percebuda o podia ser percebuda pel seu autor.

En el present cas, com s'ha dit, la Sra. Annie té reconegut que accedí voluntàriament al bany de dones i fins i tot al WC, amb el Sr. Eugeni i que consentí a mostrar-li el tatuatge que duia en mig del pit, obrint amb les mans l'escot del body que portava. No obstant, també té declarat que quan el Sr. Eugeni la va voler tocar, ella li va dir clarament "no". El Sr. Eugeni reconeix que la Sra. Annie li va dir "no, no vámonos" quan ell li proposà tocar-la, però afegeix que li ho va dir rient; que abans, s'havia baixat voluntàriament el body, li havia mostrat els pits, s'havia fregat contra ell i després havia afegit "venga va un poquito", afirmant que consentí per tant, la introducció de dits a la vagina que seguidament realitzà.

La Sra. Annie nega rotundament aquests fets. Diu que ella va dir vàries vegades al Sr. Eugeni "no" i que s'estava "agobiant". Assegura que li ho va dir clarament i que el noi no ho podia interpretar d'altra manera; que tot i així, li descordà el botó del pantaló; que ella se'l va cordar i ell li tornà a descordar; que ella deia sempre que no, fins que entrà en pànic i es quedà bloquejada, paralitzada, introduint-li ell, durant uns segons, els dits a la vagina.

La seva versió, reiterada i constant, es veu tanmateix corroborada per elements perifèrics com són les declaracions dels amics que la van veure immediatament després dels fets: Sr. Pau i Sra. Elvira que coincideixen en declarar essencialment que en sortir Annie del WC no va dir res, però observen que té la cara desencaixada, que està com en xoc, i que van notar que alguna cosa anava malament, que alguna cosa havia passat; que ella va marxar del bany i moments després la van trobar a la planta baixa, plorant dient només a Pau que "le habian hecho cosas que no queria", pel que aleshores sí, Pau es posà "com boig" i en veure a Eugeni li donà un cop de puny.

Així mateix, les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat del local confirmen l'estat en que es trobava Annie quan va baixar del lavabo. En les mateixes s'observa concretament el següent:

-CÀMERA 1 - 764928 (escala)

Hora 3.19.55 : Annie i Eugeni pugen al lavabo parlant i rient, ell davant i ella darrere.

Hora 3.43.10: se la veu baixar a ella per l'escala de forma ràpida. Les tres noies que estan al peu de l'escala i que es disposen a pujar s'han d'aturar, i es queden totes tres mirant-la; seguidament fan mitja volta i marxen en la mateixa direcció que Annie.

-CÀMERA 10 - 7986505 (final barra - Zona vestidor i escala)

Hora 3.43.26: Es veu a Annie caminar sola i les tres noies de l'escala poc després, al seu darrere.

Hora 3.44.55 Tornen totes cap a la barra.

-CÀMERA 8 6059528 (barra)

Hora 3.44.58: es veu a Annie envoltada de les noies de l'escala, una d'elles, li posa la mà a l'esquena i li passa de dalt a baix vàries vegades, com en senyal de reconfort.

Hora 3.45.38: arriben els seus dos amics ( Pau i Elvira). Se'ls veu parlar amb ella amb cara seriosa. Una de les noies de l'altre grup segueix al seu costat, passant-li la mà per l'esquena diverses vegades, en mostra de reconfort. El seu amic li agafa la cara entre les mans, li fa un petó a la galta, l'abraça i li passa la mà pel cabell, com consolant-la. Es veu una de les noies del segon grup parlar al barman, senyalant amb el dit la zona de dalt i després a la Sra. Annie. Marxen tots de la zona.

- CÀMERA 10 7986505 (final barra - Zona vestidor i escala)

Hora 3.48.03: es veu a Annie amb la seva amiga ( Elvira) que li parla amb semblant seriós, mentre li passa la mà per l'esquena.

Annie va en direcció a la sortida de forma precipitada.

-CÀMERA 5 - 627656

Hora 3.48.46 : es veu sortir Annie al carrer, acompanyada d'un noi i de la seva amiga. Es veu com Annie es queda ajupida al terra, com surt també la cambrera del local i com el porter l'ajuda a aixecar-se. Amb la mà li dona petits cops a la part baixa de l'esquena i després li posa les dos mans sobre les espatlles en senyal de reconfort.

S'observa un vehicle del Servei de Policia aturat al seu davant. Els Agents en baixen i van cap a ells.

Hora 3.49.44: Eugeni torna pel mateix carrer amb la seva amiga i s'apropa del grup. Al mateix moment surt Pau, diu alguna cosa, el senyala. Annie es gira . Pau agredeix a Eugeni i Eugeni surt corrents.

El canvi radical d'actitud de la víctima en pujar i baixar del bany i la reacció de tot el seu entorn, corroboren la seva versió dels fets.

Per tant, la versió del Sr. Eugeni no és, com pretén la seva defensa, la que "sembla més ajustada a la realitat".

3) i 4) les declaracions efectuades pel policies NUM001, NUM002, el porter Sr. Domingo i la reacció posterior del Sr. Eugeni.

En res desvirtuen l'ans exposat, les declaracions efectuades pels policies NUM001, NUM002, el porter Sr. Domingo o ni tant sols la reacció posterior del Sr. Eugeni, retornant tranquil·lament al lloc dels fets.

És cert que els policies indicats han declarat que el Sr. Eugeni es mostrà educat i respectuós (amb el que han coincidit amb el Sr. Domingo) així com en tot moment col·laborador, declarant amb naturalitat i transparència, explicant tot el que havia succeït, de forma coherent i espontània. No obstant, no es pot obviar que el que el Sr. Eugeni els exposà, és la seva versió dels fets (l'Agent NUM001 parla constantment de "la seva realitat"), indicant reiteradament (01-03-2025) que "era com un joc"; que ell actuava "com pensava que anava el joc". Així ho va fer també a la Batllia on declarà (02-03-2025) que ell actuà "com pensava que anava el joc" tot afegint que "la primera part del joc la juga ella, i la segona ell, interpretant tot el que ha fet ella" ,

Amb aquest convenciment tornà després amb tota naturalitat al lloc dels fets. No obstant, tal i com recull la sentència impugnada, aquesta era la seva realitat i no la voluntat de la Sra. Annie la qual en vàries ocasions li manifestà que no volia que la toqués. L'acusat va imposar-li les seves regles del joc, va fer cas omís a la seva negativa, satisfent "la seva realitat i els seus desitjos, en contra de la voluntat de la perjudicada" tal i com recull el Tribunal de Corts en la sentència impugnada i comparteix aquesta Sala.

5) En relació amb els informes pericials i la manca d'acreditació del nexe causal entre l'estat psicològic de la Sra. Annie i els fets per ella denunciats.

La resolució impugnada exposa que en l'informe pericial de la senyora Sílvia de data 22-07-2025 es reflecteix l'estat de la senyora Annie la qual presenta un nivell d'ansietat, pensaments recurrents i malsons lligats amb els fets. El Tribunal d'instància considera que aquest informe - juntament amb el relatat per la psicòloga del Servei d'intervenció especialitzada de Catalunya- corrobora l'estat anímic i psicològic de la perjudicada arran dels fets.

No obstant, la defensa del Sr. Eugeni demana que es valori que la Sra. Annie no va acudir de forma rutinària al psicòleg sinó que, únicament, consten dues visites (el 19-02-2025 i el 02-04-2025), no havent requerit d'un seguiment específic i/o perllongat, i que el contra informe pericial psicològic aportat per la defensa demostra que l'informe de la Sra. Sílvia no compleix amb els requisits de rigor metodològics ni fonamentació tècnica exigible perquè pugui ser considerat vàlid des d'un punt de vista psicològic i forense. En aquest sentit precisa que s'han d'efectuar almenys dos tests per tal d'extreure conclusions objectives i la Sra. Sílvia només va realitzar una entrevista i administrar una prova psicomètrica. En conseqüència, considera que la seva pericial no pot ser utilitzada per concloure de forma taxativa, sobre l'existència d'una afectació psicopatològica, ni les seqüeles psíquiques i menys encara, pot ser capaç d'establir una relació de causalitat entre la simptomatologia presentada i la compatibilitat amb els fets denunciats.

En primer lloc remarcarem que al marge de la pericial ara qüestionada, l'estat d'angoixa presentat per la Sra. Annie després dels fets ha quedat abastament acreditat. L'Agent de Policia interventor el feu constar expressament en el seu informe indicant que "ha sigut molt difícil parlar amb la interessada dels fets ocorreguts ja que aquesta entrava en estat d'angoixa motiu pel qual no podia verbalitzar ni explicar els fets." La metgessa forense i la doctora d'urgències que la van atendre així també ho indicaren, coincidint tanmateix les seves constatacions amb el que van observar i declarar tant el personal de la discoteca Srs. Domingo i Euric, com els amics de la Sra. Annie, Sr. Pau i Sra. Elvira que han afirmat que l'estat d'angoixa de la Sra. Annie després dels fets era tal, que la mateixa va haver de marxar amb la seva família a Tarragona, no podent tornar a treballar al Principat. Fins i tot la Sra. Gemma, amiga del Sr. Eugeni constatà igualment l'estat d'angoixa de la Sra. Annie després dels fets i així ho declarà davant del Tribunal el dia de la vista oral on precisà que la va veure "plorant", "sentada a terra" i "molt agobiada". Tanmateix, obra en autes un informe d'atenció a urgències de la Policlínica Comarcal de El Vendrell (document 76 de l'índex electrònic) on consta que la Sra. Annie va haver de ser atesa per ansietat i atacs de pànic pocs dies després dels fets, concretament en data 12/03/2025 havent-li de ser receptat el tractament ansiolític corresponent. Així mateix, la psicòloga del servei assistencial d'intervenció especialitzada d'atenció integral a la dona que ha patit violència de la Generalitat de Catalunya, va emetre un informe en data 14/05/2025 on consta que va poder també constatar signes d'angoixa i malestar, indicant que la Sra. Annie seguia vinculada a dit Servei.

Per la seva part, la pericial psicològica judicial practicada conclou que:

"-la Sra. Annie presenta una simptomatologia compatible amb un trastorn d'estrès post-traumàtic en fase evolutiva, relacionat amb els fets d'agressió sexual narrats;

-el conjunt de dades recollides en l'entrevista clínica i la valoració psicomètrica és coherent i reflecteix una afectació emocional, funcional i relacional significativa;

-no es detecten antecedents psicopatològics previs que expliquin la simptomatologia actual;

-es recomana un seguiment psicològic especialitzat amb enfocament en trauma i intervenció posttraumàtica, amb la finalitat d'evitar la cronificació del malestar i l'aparició de seqüeles, i buscant la recuperació de l'equilibri emocional.

-per acabar, cal afegir que la funció de la pericial psicològica no inclou l'avaluació de la veracitat dels fets narrats per la persona entrevistada, sinó l'anàlisi de la coherència clínica del relat i la valoració de les possibles conseqüències psicològiques associades als fets, tal com han estat viscuts i expressats per la persona avaluada."

Les objeccions efectuades per la contra pericial aportada per la defensa del Sr. Eugeni no porten directament sobre aquestes conclusions sinó sobre la metodologia emprada, la qual ha estat defensada davant del Tribunal el dia de la vista oral, per la Sra. Sílvia, psicòloga clínica i forense amb més de 10 anys d'experiència. Ha assegurat que coneix la guia de bones pràctiques esmentada en la contra pericial aportada per la defensa, afegint que els resultats per ella obtinguts ho han estat després de la corresponent anamnesi i de sotmetre a la Sra. Annie a una prova psicomètrica d'espectre ampli (test MMPI) i a una entrevista forense semidirectiva. Afirma que es tracta d'una prova estandarditzada, tractant-se d'una eina psicomètrica de valor, la fiabilitat de la qual ha estat llargament demostrada.

Davant la contradicció sobre la fiabilitat de la metodologia emprada, hem de recordar que el dictamen o l'informe d'un expert constitueix la manifestació del seu criteri i no és mai formalment decisiu, ja que la seva missió és la d'ajudar als òrgans judicials a formar el seu convenciment, especialment quan son necessaris coneixements científics, tècnics o artístics. S'emeten segons el lleial saber i entendre dels seus autors i correspon als òrgans judicials valorar-los i apreciar-los segons les regles de la sana crítica.

En el present cas, el Tribunal de Corts valora lliurement la pericial de la Sra. Sílvia i la té en compte com a element objectiu de corroboració del relat de la víctima, junt amb tot el material probatori obrant en autes.

Ensems, val a dir que la pèrit Sra. Sílvia només constata que la simptomatologia presentada per la víctima és compatible amb un trastorn d'estrès posttraumàtic relacionat amb els fets d'agressió sexual narrats, dels quals no avalua però la veracitat.

Per tant, no afirma ni nega un nexe de causalitat entre els fets i els símptomes presentats per la Sra. Annie, nexe causal que pertany establir al Tribunal que ho fa, en el present cas, no en base a la sola pericial efectuada, sinó previ anàlisi de tota la prova practicada.

V.- CONSIDERANT: Finalment, per raó de tot l'exposat, conclourem que no es pot compartir l'existència d'error en l'apreciació i valoració per part del Tribunal de Corts, de la prova practicada, valoració que segons la part recurrent, ha estat només parcial, afegint que si hagués estat valorada en la seva integritat hagués portat a concloure l'existència de consentiment per part de la víctima i l'absolució del seu defensat en no ser els fets constitutius de delicte, o si més no, a aplicar el principi "in dubio pro reo" i en conseqüència també, a pronunciar l'absolució del seu defensat.

És cert que el Tribunal de Corts no ha valorat de manera expressa i detallada en la seva sentència, tots i cadascun dels elements probatoris i arguments invocats per la defensa en base als que demanava l'absolució del seu defensat i que han fonamentat ara el seu escrit de recurs.

No obstant recordarem que és doctrina constant del Tribunal Constitucional (causes 2024-41-RE; 2024-60-RE; 2024-72-RE entre altres) que, per a que una sentència compleixi amb el deure de motivació exigible, "No cal una argumentació extensa o exhaustiva que respongui a tots els punts i qüestions plantejats per les parts, ni impedeix una fonamentació concisa, sempre que sigui objectivament suficient." i "la congruència en les resolucions judicials forma part del dret a la jurisdicció en el sentit (...) que els jutges i tribunals han de donar resposta a les peticions o pretensions de les parts i a les raons adduïdes per basar les referides pretensions, malgrat no és necessari donar resposta expressa i detallada a tots i cadascun dels arguments que han emprat. De fet, atès que el bé constitucional protegit pel dret a no sofrir incongruències omissives és el de garantir que els jutges i tribunals valorin les pretensions formulades i els motius en els quals aquestes es fonamenten i que les parts coneguin els motius de la seva decisió, es poden donar supòsits en què la resposta tàcita a determinades pretensions i al·legacions sigui constitucionalment legítima; això succeiria per exemple, quan del conjunt dels raonaments continguts a la resolució judicial es pugui deduir raonablement que l'òrgan judicial ha valorat les pretensions i, a més, es dedueixin els motius en els quals es fonamenta la seva resposta tàcita" (Sentència de data 12 d'octubre del 2009 dictada en el marc de la causa 2009-9-RE).

En el present cas, el Tribunal de Corts ha exposat de manera suficient, els motius pels que considera provat que el dia 01/03/2025, l'acusat Eugeni agredí sexualment a la Sra. Annie. Així, detalla en la seva sentència que la prova que l'ha portat a la condemna del Sr. Eugeni és 1) la declaració de la víctima que analitza seguint els paràmetres de valoració d'aquest tipus de prova establerts per la jurisprudència; 2) la declaració de l'acusat que valora posant de relleu el que considera contradictori; 3) les declaracions des testimonis (Sr. Pau, Sra. Elvira, Sr. Euric i Sr. Domingo); 4) la reacció posterior de la víctima i del seu entorn, a través dels enregistraments de les càmeres de seguretat del local, i 5) l'informe pericial elaborat per la psicòloga Sra. Sílvia. Del conjunt del raonament emprat en de la resolució apel·lada se'n desprèn que els motius, indicis o elements analitzats descarten, de manera implícita, els altres invocats.

I és en base a aquest conjunt probatori que el Tribunal de Corts arriba al ple convenciment de l'existència de fets constitutius de delicte i de la culpabilitat de l'acusat, convenciment compartit per la Sala que cap dels arguments invocats en l'escrit de recurs ha permès, en mèrits de tot l'exposat, desvirtuar .

I el ple convenciment assolit pel Tribunal amb la deguda valoració de la prova practicada, exclou l'aplicació del principi "in dubio pro reo" invocat ja que, tal i com aquesta Sala ha tingut ocasió de manifestar anteriorment (TSJP-25/13 entre altres) "El principi in dubio pro reo és, junt amb el principi de la presumpció d'innocència, un dels grans axiomes del dret penal, i si aquest darrer significa que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, el primer significa que el Tribunal, en el moment d'apreciar en consciència la prova practicada, en el cas de l'existència d'un dubte raonable, aquest l'haurà de resoldre a favor de l'acusat. Però el dubte raonable és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, de manera que no hi ha lloc a considerar que el Tribunal infringeix el principi de in dubio pro reo quan ha arribat al ple convenciment de la realitat i veracitat dels fets objecte d'acusació. Com recorda la sentència d'aquest Tribunal núm. 1-97 (Rotlle núm. 27/96), "el principi "pro reo" sols funciona en cas que el Tribunal tingui "dubte" sobre la prova dels fets o de la culpabilitat de l'acusat".

Per tot l'exposat, el recurs de la defensa del Sr. Eugeni ha de ser desestimat.

VII.- CONSIDERANT: Pel que fa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal.

Versa únicament sobre l'extensió de la pena de presó imposada, que el Ministeri Fiscal considera no proporcionada ni adequada a la gravetat dels fets, ni a les circumstàncies del seu autor, demanant que es fixi en 6 anys ferms.

El Tribunal de Corts imposa a Eugeni una pena de tres anys de presó dels quals ferm el temps ja complert en presó preventiva (poc menys de 11 mesos) tenint en compte segons indica, la manca d'antecedents del processat, la seva edat jovenívola però també la gravetat dels fets.

Es tracta de la pena de presó mínima prevista pel Codi penal pel delicte objecte de condemna, que el legislador castiga amb 3 a 10 anys de presó.

És cert que el Sr. Eugeni ja tenia 21 anys al moment dels fets, i encara que no li sigui aplicable la reducció qualificada prevista a l' article 54.3 del Codi penal (que comportaria la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei), la seva joventut s'ha de tenir en compte, tal i com ho ha fet el Tribunal d'instància, doncs determina un grau de maduresa, capacitat d'autocontrol i previsió de les conseqüències dels seus actes, encara en procés de consolidació. A més, la pena ha de valorar les possibilitats de reeducació i reinserció del condemnat i en una persona jove, la capacitat de canvi i d'evolució personal pot ser especialment rellevant.

Altrament, tal i com fa constar el Tribunal de Corts, el Sr. Eugeni no té antecedents penals, tractant-se d'un primer delicte en una trajectòria vital fins aleshores sense incidències. Així mateix, tot i tractar-se de fets greus, s'han de tenir en compte les circumstàncies en que es produïren: una nit de festa, després d'un joc de seducció consentit entre ambdues parts, en el que el Sr. Eugeni, en un moment donat, desoí la negativa de la víctima, sense incórrer però en cap acte d'una gravetat addicional a la pròpia del delicte, que el faci tributari d'una pena superior a la mínima legalment establerta, pel que la pena de tres anys de presó ha de ser confirmada.

Pel que fa a la procedència de la suspensió de part de la condemna, el que cal valorar, és si el compliment de la pena és necessari per evitar la comissió de nous fets delictius i efectuar, en conseqüència, un judici de la perillositat criminal del condemnat deduïda de les circumstàncies del delicte comés, de les seves circumstàncies personals, familiars i socials, dels seus antecedents, de la seva conducta posterior al fet delictiu i dels efectes que puguin esperar-se de la suspensió de l'execució de la pena i, si escau, del compliment de les mesures imposades.

I la valoració de tots aquests elements considerem que determina la procedència de la reducció del període de presó ferma en la proporció fixada pel Tribunal de Corts. D'una banda, el compliment efectiu de gairebé 11 mesos de presó compleix en el cas d'autes, amb la finalitat retributiva i de prevenció especial i general de la pena, i de l'altre, les circumstàncies personals del recurrent, estudiant universitari sense antecedents penals, que va continuar amb els seus estudis durant el temps de privació de llibertat, i que s'ha acreditat, compta amb el suport d'una xarxa familiar i social àmplia i estable, permet fer un pronòstic positiu sobre el seu comportament futur, de forma que no considerem que sigui necessari el compliment íntegre de la pena imposada. Un nou ingrés al Centre Penitenciari podria fins i tot resultar contraproduent, doncs podria frustrar els progressos assolits i interrompre el procés de reinserció ja iniciat.

La pena de tres anys de presó dels quals la part ja complerta en ferm, resulta per tant proporcionada a la concreta gravetat del fet i a les circumstàncies del seu autor.

El recurs interposat pel Ministeri Fiscal ha de ser en conseqüència desestimat.

VI.- CONSIDERANT: La desestimació dels recursos interposat determina la confirmació de la sentència impugnada amb la imposició de les costes processals causades al recurrent Sr. Eugeni, inclosos els honoraris d'advocat, en aplicació del articles 354.2 i 356 a) del Codi de procediment Civil , aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- DESESTIMAR el recursos d'apel·lació interposats per la representació del Sr. Eugeni i el Ministeri Fiscal.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 27/03/2026 en la causa 6000121/2025.

3.- Imposar al recurrent Sr. Eugeni el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.