Reclamació de quantitat, valoració de la prova, honoraris d'advocat derivats de la reclamació extrajudicial anterior.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000358/2023 ORIGEN: 6000022/2022 - 0

NIG: 5300542120220000113

PARTS:

Apel·lant: Srs. Jover, Martin, Ricart, Salas

Representant: Sra. Plaza

Advocat: Sra. Narváez

Apel·lat: S, Raya

Representant: Sr. Puga

Advocat: Sr. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Pina

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Reclamació de quantitat, valoració de la prova, honoraris d'advocat derivats de la reclamació extrajudicial anterior.

SENTÈNCIA 000089/2024

Andorra la Vella, a 13 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Diez, era un aficionat a la filatèlia, que va adquirir a S, Raya, diferents col·leccions de segells, i llibres antics en les subhastes que aquesta organitzava.

El Sr. Diez, moria a principis de l'any 2020, declarant-se per Aute de 6-3- 2020, hereus "ab intestat" els seus 4 fills (es tracta dels demandats) a parts iguals, atribuint a la seva vídua l'usdefruit sobre la meitat de l'herència. Aquestes persones han acceptat pura i simplement l'herència i l'usdefruit respectivament que els corresponia.

2.- Després d'articular una demanda de diligències preliminars, el dia 4-5- 2022, la representació processal de la societat S, Raya formulava demanda pel procediment abreujat contra els germans, Jover, Salas, Ricart i Martin, en tant que hereus del seu difunt pare, reclamant llur condemna a satisfer l'import de 14.160.- EUR, més despeses extrajudicials, interessos i costes.

Aquesta pretensió condemnatòria la fonamentava en el ròssec deutor que, segons sosté, existiria en el compte client del difunt Sr. Diez, derivat de les diferents adquisicions i pagaments efectuats, a partir de la factura S19/546 de data 29-4-2019 (21.300.- EUR).

3.- L'11-7-2022, la representació processal dels germans MF contestava la demanda articulada, interessant es dictés Sentència desestimant les pretensions articulades de contrari en tots els seus extrems, tot imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades. Subsidiàriament, en cas que es provés l'entrega de la mercaderia detallada en les factures parcialment reclamades S19/546 i S19/969, s'estimés la demanda a concurrència de l'import més detallat que es pogués determinar en període de proves, sense imposició de costes processals en aquest supòsit.

Referien fonamentalment que desconeixien si el seu pare havia adquirit a la mercantil demandant, els segells quin cost es reclamava atès que no s'incorporava cap document que acreditès ni la seva adquisició ni el pagament parcial al·legat de contrari i que en tot cas, no disposaven dels segells detallats en les factures reclamades. Tanmateix, qüestiona la idoneïtat dels documents que en la demanda s'acompanyaven per a justificar les seves pretensions, destacant que es tractava de factures provisionals i no definitives. També s'oposava a la reclamació articulada en concepte de despeses extrajudicials.

4.- Seguit el judici pels seus tràmits, el dia 30-10-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat S, Raya, contra els Srs. Jover, Salas, Ricart i Martin, i condemnar a aquests darrers, de forma solidària, a pagar la suma de 14.160.-euros, endemés d'altre import de 535,70.-euros en concepte de despeses de reclamació extrajudicial del deute, majorats dits imports dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda, el 11 de juliol del 2022.

Segon.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades per raó de la tramitació del present judici, en la forma prevista al Sisè.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

5.- La representació processal dels germans MF s'alça contra aquesta decisió sol·licitant es dicti Sentència en aquesta alçada que la revoqui i que, en el seu lloc, desestimi la demanda, condemnant l'adversa a satisfer les costes ocasionades.

En primer lloc, sosté que la valoració de la prova realitzada en la Sentència era errònia atès que, d'una banda, atribuïa validesa a un extracte del compte client de la societat demandant sense aportar però cap document comptable que la certifiqués i, d'altra part, es recolzava en la signatura que apareixia en algunes factures provisionals, malgrat les contradiccions flagrants que existien entre aquestes i les factures definitives posteriors. Referia que l'operativa de la societat demandant quedava descrita en la seva pàgina web i que aquesta no s'havia seguit en el supòsit que originava la reclamació per motius de la suposada confiança que existia amb el Sr. Diez, confiança a la qual només s'havia referit la testimoni Sra. Águila, sense que en cap moment fos invocada per la part demandant en el seu escrit rector. Sostenia que els seus representats havien patit indefensió perquè malgrat trobar-se a l'abast de la part contrària explicar inicialment l'operativa de negoci amb el pare dels demandats, van haver d'esperar a la testimoni Sra. Águila per a conèixer quina hauria estat la relació comercial entre les parts i la forma d'operar, essent també a proves que havien proveït, de manera extemporània, determinada documental que permetia identificar els segells que el Sr. Diez hauria adquirit. També qüestionava la credibilitat de la testimoni indicada, atesa l'estreta relació que havia mantingut amb la societat demandant. D'altra banda, qüestionava el procediment seguit per l'actora per a entregar mercaderia i destacava que la societat demandant havia reclamat extrajudicialment una factura, sense que mai, els segells que s'hi referien haguessin estat remesos al seu destinatari. En definitiva, considera que no existia prova respecte del lliurament efectiu dels segells que es contemplaven en les factures reclamades, sense que el poc rigor amb què l'adversa operava (primer reclamava 4 factures i després 2), avalés la seva reclamació.

En segon lloc, refereix que la Sentència incorria en infracció de la Llei quan condemnava els seus representats a satisfer les despeses extrajudicials d'un advocat a Barcelona, sustentant que la seva intervenció no era necessària, raonable, ni tampoc el seu import s'ajustava als mínims fixats pel Col·legi d'Advocats d'Andorra amb el benentès que tampoc un advocat espanyol es trobava habilitat a exercir la seva activitat professional a Andorra. D'altra banda, relata que el vigent CPC en cap cas contemplava la condemna de les costes extraprocessals, regulant exclusivament la condemna en costes processals i que fins i tot en aquest supòsit, la condemna només resultava viable cas de què la intervenció d'aquest professional resultés preceptiva, el que aquí no succeïa.

6.- La representació processal de la societat demandant s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-lo i confirmant íntegrament la Sentència dictada per la Batlle, amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la societat demandant reclama enfront dels demandats, fills i hereus de qui fou, Sr. Diez, llur condemna a satisfer la quantitat de 14.160.- EUR, en concepte de liquidació del romanent pendent de pagament respecte de les factures S19/546 (14.040.- EUR) i S19/969 (120.- EUR). Tanmateix, es reclamava el cost derivat de la reclamació extrajudicial prèvia (535,70.- EUR d'advocat i 5,70.- EUR de despeses de correus) i la totalitat de les costes.

La Sentència dictada estima la demanda articulada, a excepció de la quantitat reclamada en concepte de despeses de correspondència, i és contra aquest pronunciament que s'alça la part recurrent segons els motius que seguidament analitzarem.

Segon.- Error en la valoració de la prova

En primer lloc, la part recurrent retreu a la decisió de la Batlle que les seves conclusions es fonamentessin, en part, en les previsions del compte client que no havia estat certificat comptablement, sense que pogués tenir, el valor probatori que li havia estat atribuït.

El llibre client no constitueix un llibre de tinença obligatòria pels empresaris (vegeu en aquest sentit la Llei 30/2007 de 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris -art. 13 i ss-), sinó que es tracta d'un llibre auxiliar on es troben els comptes de cada client, comptes en què l'empresari inscriu totes les operacions que realitza amb ell (deure i haver), oferint en tot moment el saldo (positiu o negatiu) de les relacions mantingudes. Es tracta, per tant, d'un document unilateral que realitza l'empresa que, en cas de contestació, no pot suposar per si sol prova genuïna respecte de les seves indicacions.

Ara bé, la Batllia no es recolza exclusivament en les previsions del llibre client de la societat demandant, sinó que el que fa és referir-s'hi com un principi de prova, destacant seguidament que les seves previsions es veuen confirmades pels restants elements de prova practicats, valorats en el seu conjunt de conformitat amb la regla de la sana crítica, sense que, per tant, res se li pugui retreure des d'aquesta òptica.

La segona crítica que la part recurrent articula en aquest motiu del recurs ho és en relació amb el fet que es considerés que les signatures del Sr. Diez inscrites en una factura provisional, poguessin considerar-se un element que justificaria l'entrega de la mercaderia que s'hi contemplava. Si bé és cert que en les factures per imports de 21.300.- EUR i 5.544.- EUR de dates 23-4-2019 i 27-3-2019 respectivament, s'aprecia que eren provisionals, aquesta eventualitat formal no desvirtua que en aquestes, figura la signatura del Sr. Diez. En efecte, la testimoni declarant ha pogut destacar que el mecanisme de la factura provisional permetia al destinatari poder retornar part de la mercaderia entregada, essent posteriorment, que es realitzava la factura definitiva, utilitzant-se com una mena d'albarà de lliurament complet, que incorporava la informació relativa a la concreta mercaderia remesa com del seu preu. En aquesta eventualitat, la signatura del destinatari que apareixia en aquests documents s'ha d'interpretar, segons les regles més elementals aplicables al tràfec mercantil, com un acte inequívoc, revelador de conformitat respecte del seu contingut.

Tampoc pot prosperar la queixa d'indefensió que la part recurrent invoca en el seu escrit de recurs, que afirma que no hauria estat fins al judici oral, que la part demandant hauria justificat el mecanisme d'entrega de la mercaderia, a través de la prova testifical practicada per la Sra. Águila, sense res indicar en el seu escrit rector. Res es pot, però retreure a aquest procedir: en l'escrit de demanda la societat demandant reclamava la condemna dels demandats a satisfer el romanent pendent de pagament derivat de les relacions comercials mantingudes amb el Sr. Diez, incorporant tota la prova documental que disposava per a fonamentar la seva reclamació i una volta l'escrit de contesta a la demanda evacuat, a la vista dels motius d'oposició esgrimits, clarificava els mecanismes d'entrega i l'operativa de la factura provisional/factura definitiva. En aquesta situació, no es pot entendre que la prova testifical practicada tingués un caràcter material, estructural, en el sentit que fonamentés la concreta pretensió que s'articulava com succeeix per exemple amb les factures que han estat incorporades per la part demandant, sinó que en definitiva, el que es pretenia amb la prova indicada era clarificar les relacions existents entre les parts i la sistemàtica de lliurament seguida.

La part recurrent retreu també que s'hagi validat el procediment "ad hoc" d'entrega de mercaderia i facturació que la societat demandant seguia amb el Sr. Diez, quan no s'ajustava amb les regles que aquesta publicava en la seva pàgina web. Aquest argument resulta estèril atès que al marge de la relació fluida que podia mantenir amb el Sr. Diez i la relaxació dels mecanismes de control que en aquesta situació es poden admetre derivats de la confiança mútua sorgida, el fet que aquest signés les "factures provisionals" justifica l'entrega de la mercaderia encarregada i la conformitat amb el preu que s'hi preveu.

En darrer lloc, la part recurrent s'atarda en el poc rigor en què, al seu criteri, la societat demandant reclamava el pagament de diferents factures respecte d'un material que no havia estat lliurat al pare dels seus representats. Si bé és cert que apareix en el llibre client aportat que s'han descomptat diferents factures que inicialment s'havien carregat al Sr. Diez (R20/8 i R/20/9 en relació amb les S19/1406 i S20/9 per imports de 3.902,40.- EUR i 2.040.- EUR), això no impedeix que la reclamació articulada ho és exactament respecte del romanent de les dues factures precises, havent-se aplicat també en el compte client, els pagaments satisfets pel client; amb el benentès que la part apel·lada ha avançat un argument sòlid respecte de l'abonament de les dues factures que apareixen abonades: la Sra. Durán va demanar-ne la devolució i la societat filatèlica ho va acceptar (vegi's en aquest sentit els correus electrònics de 25-2-2020 i de 5-3-2020, foli 49), sense que, per tant, ara es pugui atribuir a la demandant un qualsevol manca de rigor per aquest procedir.

En atenció a tot el que ha estat exposat, el primer motiu del recurs es veurà abocat al fracàs.

Tercer.- Respecte de la pretesa infracció a la Llei

En aquest apartat, la part recurrent discuteix la decisió d'imposar-li el pagament de les costes derivades de la intervenció d'un advocat espanyol, en ocasió al requeriment extrajudicial articulat, reproduint en general els mateixos arguments que aquells que havia esgrimit en primera instància: que el seu cost era excessiu en comparació amb la norma estatutària andorrana, que havien estat generades per un advocat que no estava autoritzat per treballar a Andorra i que la seva actuació no s'encabia en el concepte de costes processals previst en el CPC, sense que aquesta resultés preceptiva.

Un cop realitzada la puntualització anterior, hem de ressaltar que no es discuteix ni la intervenció efectiva de l'advocat espanyol, ni tampoc que l'import que per aquest concepte es reclama correspon al de la minuta d'honoraris que per aquest concepte es va estendre (foli 85). Respecte del caràcter preceptiu de la seva intervenció, convenim amb la part recurrent que la intervenció d'un advocat a l'hora d'articular una reclamació extrajudicial, entesa com un acte d'interpel·lació, no resulta obligatòria tractant-se d'una elecció personal del creditor. Tanmateix, s'aprecia que la carta tramesa no revestia de complexitat tècnica (foli 52), sense que en tal supòsit fos menester la intervenció d'un advocat, podent recórrer la part demandant a altres mitjans menys onerosos i igualment eficaços, per a fer valdre els seus legítims interessos.

En conseqüència, aquest motiu del recurs sí que haurà de triomfar, havent de revocar-se la Sentència dictada quan condemna els demandats a satisfer el cost dels honoraris d'advocats intervinents, mantenint-se però el cost de correspondència associat, en tractar-se d'una despesa necessària (5,70.- EUR).

Quart.- Costes

Malgrat l'estimació parcial del recurs, les pretensions de la part demandant han estat substancialment reconegudes, i en aquesta eventualitat escau mantenir el pronunciament adoptat respecte de les costes processals en la instància.

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, l'èxit parcial del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament al seu respecte.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat pels Srs. Jover, Salas, Ricart i Martin contra la Sentència de data 30-10-2023 revocant-se parcialment la seva part dispositiva, fixant que la condemna d'aquests darrers ha d'intervenir per l'import total de 14.165,70.- EUR, confirmant els seus restants pronunciaments.

Segon.- No efectuem pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.