LAFU- reclamació creuada d'objectes i mobles-valoració de la prova

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000081/2026

ORIGEN: 2000136/2025 - 0

NIG: 5300542120250000698

SENTÈNCIA 000082-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000081/2026

Nig : 5300542120250000698

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00082

SENTÈNCIA 000082/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Alexandra

Advocat: Sr. Esteve

Apel·lat: Sra. Èlida

Advocada : Sra. Elvira

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: LAFU- reclamació creuada d'objectes i mobles-valoració de la prova

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1. En el procediment d'arrendaments urbans 2000136/2025, la Sra. Batlle va dictar sentència en data 16/03/2026 decidint :

"Primer.- Desestimar en tots els seus extrems la demanda presentada per la Sra. Alexandra i absoldre a la Sra. Èlida de totes les pretensions que en ella s'hi formulaven.

Segon.- Estimar parcialment la demanda reconvencional presentada per la Sra. Èlida contra la Sra. Alexandra i condemnar a aquesta darrera a abonar a l'agent reconvencional en:

o La factura d'electricitat del mes d'abril de 2024, per import de 320.- euros reconeguts i 41,53.- euros del mes d'abril del 2024.

o La suma de 2.765-€, corresponent als béns que van desaparèixer de l'habitatge arrendat i que es trobaven en el pis arrendat, a saber, dues cadires d'acer i de cuiro (1.000€), una cortina de bany (15€), un edredó i els seus coixins de conjunts del llit de l'habitació principal (150€), uns elements de decoració (porta espelmes, cofre de fusta (100€), una taula de fusta massissa feta a mà per un artesà (1.500€).

o La suma 65,99€ de despeses de correu.

A la suma s'escaurà descomptar la suma de 1.200.- euros en concepte de fiança.

Tercer.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.".

2.- En contra d'aquesta resolució interposa recurs d'apel·lació la Sra. Alexandra. Demana que es dicti resolució :

"condemnant la part recorreguda a que Iliuri els objectes que es trobaven al traster, i que en el cas que la propietat se'n hagi desfet, faci front a una indemnització per import de 1.260 € en concepte dels valor aproximat de dits béns, i que la reclamació per import de l'import de 2.765 € en concepte de béns que van desaparèixer de l'habitatge arrendat i de la suma de 65,99 € en concepte de despeses de correu sigui desestimada, interessant que s'imposin a la Sra. Èlida les costes processals generades de la demanda principal, de la reconvencional, i d'aquesta segona instància.".

Fonamenta el seu recurs en una incorrecta valoració de la prova.

De manera esquemàtica, argumenta, en primer lloc, que consten en autes elements suficients que acrediten l'existència dels objectes de propietat seva que es trobaven al traster.

Sosté en segon lloc que, al contrari, no hi ha elements en autes que acreditin l'existència dels béns que reclama l'adversa i que afirma que es trobaven dins dels pis en el moment en què es va formalitzar els contracte d'arrendament.

En darrer lloc, s'oposa a la seva condemna a pagar de les despeses de correu per import de 65,99.-euros tota vegada que es tracta d'una despesa generada en un intent de negociació extrajudicial, en què la part recorreguda reclama uns imports que han estat parcialment desestimats en la primera instància i recorreguts en apel·lació, i que existeixen dubtes en relació amb la reclamació.

3.- La representació lletrada de la Sra. Èlida demana la confirmació de la sentència en tots els seus extrems, denegant les pretensions de la part recurrent, i imposant a més les costes derivades del present recurs a la seva promotora, amb inclusió de totes les despeses i costes processals amb inclusió dins d'elles dels honoraris de lletrats i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

De forma resumida, i insistint en la mala fe de l'arrendatària, sosté que la valoració de la prova realitzada en primera instància s'ha de confirmar.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Sobre les relacions contractuals

En data 01/09/2022, la Sra. Alexandra, com a part arrendatària, i la Sra. Èlida, com a part arrendadora, van firmar un contracte d'arrendament d'un pis, de dues places d'aparcament i d'un traster, ubicats a l' ADR000, Canillo.

L'arrendatària i el Sr. Rachid, qui havia servit d'intermediari al 2022 per presentar la Sra. Alexandra a la Sra. Èlida tal com ho ha explicat durant la vista oral, van firmar un document que porta la data del 30/04/2024, intitulat "ACTA DE RESCISSIÓ DE CONTRACTE DE LLOGUER I ACORD DE VERIFICACIÓ D'ESTAT.".

En dit document, apareix que el Sr. Rachid actuava en representació de la Sra. Èlida, i es menciona que, havent fet entrega la Sra. Alexandra de les claus, prèvia inspecció de les unitats immobiliàries, estant d'acord les parts en el bon estat de conservació del pis, del traster i de les places d'aparcament, i per tant, sense que hi haguessin reclamacions pendents i havent acordat el retorn de la fiança.

A partir d'aquí va existir un conflicte entre les parts en particular en relació, d'una banda, a la qüestió dels objectes que l'arrendatària no hauria pogut recuperar i que es trobaven en el traster, i d'altra banda, als mobles que es trobaven en el pis a l'entrada de l'arrendatària en els llocs i que, segons l'arrendadora, no s'hi trobàvem més al moment de recuperar el pis.

És així que, al maig del 2024, l'advocada de la Sra. Èlida va intentar lliurar a la Sra. Alexandra al seu lloc de feina una carta en la que li va reclamar, entre altres, l'import global de 2.835.-euros en concepte de béns que van desaparèixer de l'apartament (dues cadires de acer i cuiro, una taula de fusta massissa feta a mà, la cortina del bany, l'edredó i els coixins de l'habitació principal, la paperera metàl·lica de la cuina i "sense parlar de tots els elements de decoració que van desaparèixer com porta espelmes, cofre de fusta, gerro de vidre rosat...".

En data 05/06/2024, la Sra. Alexandra va cursar una denúncia en contra de la Sra. Èlida, exposant, entre altres extrems, que havent-se canviat el pany del traster no havia pogut recuperar 8 pneumàtics, una tenda de campanya, una caseta de terrassa desmuntada, i dues maletes que es trobaven a dintre.

Tot el recurs versa sobre la qüestió de la prova.

Segon.- Sobre el principis aplicables en matèria de prova

Les regles de la prova, així com la seva evolució més moderna, són conegudes i les recordem de manera repetida (veure entre moltes altres les sentències TSJC 265/2014 del 05/02/2015 i TSJC 374/2014 del 14/04/2015).

En la recent sentència del 10/03/2026 rotlle TSJC 254/2025 vam motivar :

"Pel que fa als retrets adreçats a la valoració probatòria efectuada en primera instància (fet Primer i Tercer del recurs), escau recordar -com aquesta Sala ha declarat, entre d'altres, en les Sentències de 05/02/2015 (rotlle TSJC 265/2014) i de 09/06/2015 (rotlle TSJC 413/2014)- els principis rectors en matèria de distribució de la càrrega de la prova, que poden sintetitzar-se en els termes següents.

En primer lloc, la càrrega probatòria es determina en funció de la naturalesa de l'afirmació articulada en judici: incumbeix al demandant l'acreditació dels fets constitutius del dret que invoca, mentre que correspon al demandat la prova dels fets extintius, impeditius o excloents que oposi com a defensa.

Tanmateix, aquesta regla clàssica no pot ser aplicada de manera estricta o rígida. La jurisprudència ha anat modulant-ne l'abast per adaptar-la a les exigències derivades del dret a la tutela judicial efectiva (

art. 10 de la Constitució

), a la recerca de la justícia material i a la realitat social en què s'inscriuen les relacions jurídiques. La càrrega de la prova només esdevé decisiva quan la prova practicada és insuficient o genera dubte; si els fets controvertits han quedat acreditats, és irrellevant quina de les parts n'hagi aportat els elements demostratius. En aquest sentit, la càrrega probatòria no constitueix una regla de valoració de la prova, sinó una regla de decisió per al supòsit de manca o insuficiència probatòria. Només quan subsisteix incertesa sobre un fet rellevant cal determinar quina part ha de suportar les conseqüències de la seva no acreditació.

D'altra banda, s'han incorporat criteris interpretatius que permeten una aplicació més equitativa d'aquestes regles: el criteri de normalitat -segons el qual cal provar allò que s'aparta del curs ordinari de les coses-; la presumpció d'allò que resulta conforme a l'estat habitual de les relacions humanes; la consideració de la proximitat o disponibilitat dels mitjans probatoris per part de cada litigant, amb la finalitat d'evitar situacions de desigualtat processal o d'indefensió; i, finalment, la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

Des d'una perspectiva general, la prova es configura com una càrrega en la mesura que cada part ha d'aportar els elements necessaris per acreditar els fets en què fonamenta la seva posició. En cas de dubte, la manca de prova perjudica aquella part sobre la qual recau la càrrega corresponent. La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova sorgeix quan aquestes regles s'alteren indegudament, fent recaure sobre una part l'obligació de provar fets que, conforme a l'estructura del procés, correspondrien a l'altra.

Finalment, cal recordar que és la part actora qui promou el procés, en delimita l'objecte i pretén el reconeixement d'un dret a favor seu; per això, resulta coherent amb la lògica del sistema que assumeixi la càrrega d'acreditar els pressupòsits fàctics de la seva acció. Només des d'aquesta premissa pot valorar-se si, en el cas concret, la distribució i aplicació de les regles probatòries s'ha ajustat als principis que informen el procés civil.".

Tercer.- Sobre els objectes del traster

En virtut d'aquests principis corresponia a la Sra. Alexandra provar que tenia uns objectes en el traster al moment de deixar-lo

Però finalment es desconeix quins objectes es podien trobar en aquest traster.

Pel que fa al Sr. Magí, hem de dir que no són suficients les manifestacions d'un únic testimoni, qui a més, malgrat no ho ha volgut admetre clarament, és un amic de la Sra. Alexandra. El mateix no va explicar en quines condicions s'hauria desplaçat fins al traster per constatar personalment la presència dels objectes dels quals ha confirmat la presència.

El fet de cursar una denúncia, després de l'intent de remesa de la carta del 13/03/2024, afirmant que uns objectes es trobaven en el traster correspon a una decisió personal i no permet per si sol considerar que sí que s'hi trobaven. A més, no se sap res del destí de dita denúncia.

Quant al Sr. Rachid, no ha confirmat que els objectes en qüestió es trobaven en el traster sinó que ha manifestat que havia autoritzat verbalment a la Sra. Alexandra recuperar més tard els objectes que aquesta darrera li havia afirmat que havia deixat en el traster, ço és significativament diferent.

Així les coses, fins i tot si es valoren conjuntament, els elements de prova que invoca la Sra. Alexandra són insuficients per acreditar les seves afirmacions.

Quart.- Sobre els mobles i la demanda reconvencional.

Al contrari, sí que la propietària ha aportat elements de prova suficients i convincents sobre la presència de certs mobles al moment on la Sra. Alexandra va entrar en el pis i que no s'hi trobaven més quan el pis es va recuperar.

Al respecte, és important precisar que la Sra. Batlle no ha donat per certes totes les afirmacions de la propietària sinó que ha determinat moble per moble si existia prova suficient de la seva presència i posterior desaparició.

Doncs bé, s'ha establert un document intitulat "ÉTATS DES LIEUX de l'appartement", redactat en francès, que porta la data del 26/08/2022, i que descriu i llista els objectes i mobles que es trobaven en el pis, amb una sèrie de fotos il·lustratives.

Si bé la Sra. Alexandra no ha firmat dit document, ha reconegut en la seva confessió en judici la presència dels béns en qüestió, explicant però que la Sra. Èlida els hauria tret uns temps més tard amb l'ajuda del Sr. Rachid, afirmació aquesta totalment nova (doncs en el seu escrit de contesta a la demanda reconvencional només pretenia que la reclamació de l'adversa fa referència a uns béns que no han quedat acreditat que existissin), i no provada.

Quant al Sr. Rachid no es pot posar en dubte la seva credibilitat tot i invocant les seves declaracions quan interessa. Dit senyor ha confirmat la presència dels objectes i mobles, precisant que era ell mateix qui havia realitzat les fotos, i ha qualificat de falsa l'afirmació de la Sra. Alexandra segons la qual ell i la Sra. Èlida haurien vingut per treure mobles del pis. Ha explicat també que, al moment de firmar el document de rescissió, la Sra. Alexandra li havia afirmat que els mobles que faltaven es trobaven en el traster i que ell havia confiat en ella.

També, dit senyor va escriure una carta del 14/05/2024 en la què certifica que faltaven a l'apartament una sèrie de béns i que "la part arrendatària no ho va retornar, ni ho vol retornar.".

A més, en relació a aquest aspecte del litigi també és insuficient l'únic testimoniatge del Sr. Magí, quan són dues les amigues de la Sra. Èlida, més la seva germana i la senyora de la neteja, qui han confirmat que els mobles litigiosos es trobaven en el pis a l'entrada i que no s'hi trobaven més a la sortida de l'arrendatària. No apareix cap contradicció entre dites manifestacions entre elles ni amb la documentació aportada.

Finalment, és totalment contrària a la realitat dels fets tal com l'hem exposat de manera cronològica en el fonament primer.- l'afirmació que la propietat només hauria reclamat els mobles com a conseqüència de la demanda de la Sra. Alexandra, quan és justament la Sra. Èlida, qui la primera i abans de la denúncia de la Sra. Alexandra va reclamar les seves pertinències a traves del correu que va intentar remetre a la Sra. Alexandra al seu lloc de treball.

Tots aquests elements valorats en el seu conjunt permeten confirmar la versió de la part arrendadora.

En conclusió, no adverem cap error de la Sra. Batlle en la valoració de la prova.

Cinquè.- Sobre la despesa de correu

En relació al correu litigiós, apareix que mitjançant una carta que porta data del 13/03/2024, l'advocada de la part arrendadora va reclamar una sèrie de conceptes i va requerir a la Sra. Alexandra per a què en el termini màxim de 10 dies es posi en contacte amb el seu despatx professional.

És en data 15/05/2024, que l'empresa Segell Express va recollir dita carta per lliurar-la a la Sra. Alexandra, al seu lloc de feina, però que en tres ocasions se li va contestar que la mateixa no era present en aquell moment a l'empresa, i que finalment es va dipositar la carta segellada en sobre tancat a la seva atenció.

Dit tràmit va comportar una despesa de 65,.99.-euros per la remitent

Ens trobem front a una clàssica carta de requeriment que sempre aquesta Sala ha considerat com una despesa necessària (veure a títol d'exemple una de les sentències més recent. TSJC. 358/2023 del 13/05/2024).

El fet que la sentència ha desestimat certes pretensions de la part arrendadora no canvia el caràcter necessari de la despesa.

Per consegüent, és amb bon criteri que la sentència d'instància ha estimat la reclamació per aquest concepte.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la Sra. Alexandra en contra de la sentència del 16/03/2026, que confirmen íntegrament.

SEGON.- Imposar a la Sra. Alexandra les costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.