Migració de clients de BPA a VALL BANC. Actes ferms

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Carles Cruz Moratones Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000054/2024

ORIGEN.- 1000020/2020 - 0

NIG: 5300545320200000033

SENTÈNCIA 30-2025

PARTS :

Apel·lant: Srs. ORG_5, ORG_2, SA, i Sr. Calatayud

Representant: Sra. Castillo

Advocat: Sr. Blasco

Apel·lat: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ d'ENTITATS BANCÀRIES (AREB)

Representant: Sr. Briones

Advocada: Sra. Sancho

Adherents: ORG_3

Representant: Sr. Alvarado

Advocat: Sr. Hoyos

Adherents: I i J

Procuradora: Sra. Palomo

Advocat: Sr. Vélez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Migració de clients de ORG_6 a ORG_7. Actes ferms

Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions núm. 1000020/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els agents van interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud presentada el dia 22/07/2020 davant l'AREB, tot pretenent que es declarés la nul·litat del procediment de migracions de clients de ORG_6 a Vall Banc.

2.- En la sentència núm. 37/2024, de data 5 de novembre, el Tribunal de Batlles, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, els agents al·leguen, en síntesi, que:

L'AREB ha infringit per l'article 33, 4, apartats c) i d), i 3, tots ells de la Llei 8/2015.

La Batllia, al no entrar en el fons de l'assumpte, ha infringit l'article 50 (abans 48) del Text Refós del Codi de l'Administració.

Mai s'ha al·legat la infracció del principi de jerarquia normativa sinó de transgressió de l'ordenament jurídic.

Si els actes de l'AREB no són nuls, són anul·lables.

Els actes de l'AREB no són ferms, doncs ens trobem en un procediment de resolució bancària que no havia finalitzat, en el qual encara s'estaven duent a terme les migracions i s'estan bloquejant posicions de clients no traspassables.

Mai s'ha notificat ni el procediment emprat per a discriminar clients, ni l'AREB els hi ha notificat als accionistes i creditors.

Malgrat no haver-se practicat les proves proposades per ells, els documents aportats demostren que l'AREB va reconèixer l'any 2018 que al 2016 estava en situació comptable de fons propis negatius.

El mètode emprat per ORG_1 en la selecció dels clients traspassables o no traspassables no respon a criteris professionals i objectius, sinó que deriva de les instruccions donades per les autoritats competents en el marc del desenvolupament del treball.

Els clients traspassables van passar a Vall Banc amb les seves posicions íntegres, mentre que els clients no traspassables veuen retinguts els seus fons sense possibilitat de desbloquejar la situació, i aquesta actuació vulnera els drets constitucionals: 1) d'igualtat que recull expressament l'article 4, apartats c) i d) de la Llei 8/2015; 2) de presumpció d'innocència i de defensa.

La sentència vulnera l'article 10 de la Constitució i està mancada de fonament.

Es va denegar la prova al considerar-la innecessària perquè prèviament s'havia decidit no entrar en el fons.

4.- En la seva contesta, l'AREB estima, en substància, que:

El procés de migracions de clients de ORG_6 a Vall Banc no és un acte administratiu per se, per la qual cosa s'ha d'entendre que la part agent fa referència a les diferents resolucions aprovades per l'AREB.

Els fets succeïts a l'entorn de ORG_6 (Nota del Fin CEN, bloqueig de l'operativa de ORG_6, la demanda d'arranjament judicial i la intervenció del banc) i la normativa d'aplicació (bàsicament a la Llei 8/2015), justificaven i emparaven la seva actuació.

La STSA 74-2022 avala el procés de resolució de l'entitat, i va considerar justificada la manca de viabilitat de ORG_6.

La Llei 8/2015 va confiar a l'AREB els processos de resolució d'entitats bancàries.

Es va crear una entitat pont (Vall Banc) per tal de segregar els actius procedents de ORG_6 en funció de si els seus titulars havien justificat l'origen del fons -i els seus comptes es va traspassar-, o no -en aquest cas els comptes no es van traspassar-, i posteriorment es va procedir a vendre Vall Banc.

Es va valorar ORG_6 (actius i passius) i el valor resultant fou aprovat per acord del Consell d'administració de l'AREB de data 17 de juliol de 2015, del que resulta que els ajustaments negatius van superar els recursos propis de l'entitat, amb un desequilibri patrimonial de -103.000.000 euros (cent tres milions d'euros), que la STSJA 18-2021, de data 19 de febrer, va declara ajustat a dret.

Per resolució de l'AREB de data 21/04/2026 es van aprovar els diferents instruments de resolució relatius a ORG_6 (reducció del capital social mitjançant amortització de les seves accions i altres fons propis; amortització total dels instruments financers i emissions que computen com a recursos propis i transferència d'actius i passius, dret i obligacions a Vall Banc), resolució que fou confirmada per la STJA 30-2021, del 15 d'octubre.

De forma reiterada aquesta Sala Administrativa a analitzat les resolucions de l'AREB d'aprovació de transmissió d'actius a Vall Banc, i es va establir com a data límit per tal que els clients poguessin aportar la informació i documentació o els aclariments que consideressin apropiats per justificar la legitimitat dels seus fons, el dia 30/09/2022.

Les successives resolucions de traspàs de clients són actes administratius ferms, que posen fi a la via administrativa i que esdevenen ferms si no es recorren en el termini legalment previst (un mes des de la seva notificació o publicació al BOPA).

El procés de traspàs es va dur a terme seguint criteris objectius i imparcials basats en la normativa de blanqueig de capitals.

L'Acord de l'AREB que no admetia la sol·licitud dels agents de petició d'indemnització els hi fou notificat el dia 07/07/2016, però els agents van presentar la seva acció judicial el dia 26/09/2016, per la qual cosa s'ha produït la prescripció de l'acció contra l'AREB.

D'acord amb l'article 62 de la Llei 8/2015 els actes de l'INAF (ara AFA) posen fi a la via administrativa.

La legalitat de la decisió d'iniciar el procés de resolució de ORG_6 ha estat avalada a la STJA 74-2022, del 25 d'octubre.

Blasco'han de denegar les proves proposades, compte tingut que la qüestió plantejada és jurídica.

Blasco'han d'imposar les costes a la part apel·lant.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.

6.- Com es va dir a la providència de data 29/04/2025, els Srs. ORG_4 així com DEFvan comparèixer com a adherents en suport de la part demandant en primera instància, però no han interposat recurs d'apel·lació -fet que comporta que, per a aquestes parts, la sentència hagi esdevingut ferma-, però, de conformitat amb l'article 51.1 de la LPCA, se'ls va concedir el termini de 20 dies perquè poguessin formular les al·legacions que considerin oportunes.

En el termini concedit, es van adherir al recurs interposat per la part apel·lant, i van sol·licitar que s'admetessin les proves documentals i pericials proposades pels apel·lats en primera instància.

7.- Han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Posició dels adherents en primera instància i en el recurs d'apel·lació. Denegació de les proves

En l'antecedent de fet 6 ja s'ha destacat que, tot i que en el procediment seguit en primera instància, van comparèixer diverses persones físiques i jurídiques com a adherents, aquests, que podien haver recorregut la sentència -els hi era clarament desfavorable-, sempre que ho hagués fet la part principal (art. 13.4 de la LPCA) no ho van fer, per la qual cosa per a ells, la sentència es ferma.

Amb tot, l'article 51.1 de la LPCA disposa que:

"1. Un cop admès el recurs d'apel·lació, el tribunal el trasllada a les altres parts personades en el procés perquè formulin al·legacions en un termini comú de vint dies hàbils.

2. Les parts apel·lades es poden oposar al recurs i poden fer les al·legacions que considerin oportunes en relació amb els arguments formulats i les proves proposades per la part apel·lant, i en relació amb l'admissibilitat del recurs. També poden proposar la pràctica de proves en els casos que estableix l'article 49, i poden demanar la celebració d'una vista, la presentació d'escrits de conclusions, o que la causa es declari conclusa per a sentència."

(el subratllat és nostre)

D'altra banda, cal dir que, tot i que pels adherents la sentència era ferma, i que, en conseqüència, tampoc poden formular peticions de prova, la seva petició també es limita a interessar que es practiquin les proves documentals i pericials proposades pels apel·lants en segona instància, i aquest Tribunal ja es va pronunciar sobre aquesta qüestió a l'aute de data 17/12/2024, denegant les proves proposades per la part apel·lant, compte tingut que la qüestió plantejada en el recurs d'apel·lació es purament jurídica, aute que es dona aquí per reproduït.

Tercer.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

Com s'ha dit, la part agent va interposar recurs contenciós contra la desestimació presumpta de la sol·licitud relativa a que es declari la "nul·litat del procediment de migracions de clients de BANCA PRIVADA D'ANDORRA A ORG_7, SA". És a dir, no es sol·licitava la nul·litat d'uns actes administratius concrets i determinats, sinó d'un "procediment" (sic).

Doncs bé, la primera qüestió que cal destacar és que en qualsevol impugnació -sigui en via administrativa o en via contenciosa-s'ha de concretar als actes o disposicions que es volen recórrer, impugnació que es pot fer per la via ordinària -interposant recurs en via administrativa, si és procedent-, o directament recurs en via jurisdiccional, si l'acte administratiu esgota la via administrativa.

En el cas que ens ocupa, el traspàs dels comptes que es consideraven traspassables s'ha anant acordant a les successives resolucions de l'AREB, degudament publicades al BOPA, contra les que la part agent no va interposar recurs.

A més, cal dir que Sala Administrativa ha dictat sentència en els nombrosos recursos en els quals, a l'origen, diferents titulars de comptes a ORG_6, persones físiques i/o jurídiques, veien que no es consideraven clients "traspassables" a Vall Banc (entitat que va assumir inicialment la gestió del banc), perquè no havien acreditat l'origen dels seus fons.

Així, a la STSJA 101-2018, de 19/10/2018, dictada a la causa 22/2018, ja es deia que:

"...cal tenir en compte que una de les raons del bloqueig nacional i internacional de l'operativa de ORG_6 va ser la incertesa sobre la licitud de l'origen de les posicions de certs clients de l'esmentada entitat, la qual cosa va determinar la necessitat de dur a terme un procés de revisió exhaustiva de cadascun dels clients. Per a això, les autoritats andorranes van contractar ORG_1 perquè s'encarregués de realitzar aquest procediment, anomenat Customer Remediation Process (o "Procés de Revisió") com a part intrínseca i imperiosa del procés de resolució de ORG_6, és a dir, l'exigència ineludible d'identificar i separar l'operativa dels clients en funció del seu nivell de compliment del marc legal de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme (en endavant, PBCFT).

L'objectiu final d'aquest Procés de Revisió consistia en el fet que l'AREB disposés de les eines necessàries per decidir els clients (i, per tant, les posicions dels seus comptes) traspassables i no traspassables a Vall Banc sobre la base de les conclusions que ORG_1 establís en relació al total de clients respecte del compliment amb la normativa de PBCFT, tant materialment com formalment (el anomenats clients traspassables), i els que no.

Havent-se produït una sèrie de traspassos d'actius i passius a Vall Banc a l'empara de les Resolucions de 10 d'octubre de 2016 i de 12 de desembre de 2016, el Consell d'Administració de l'AREB dins del continu Procés de Revisió va acordar, amb data 2 de maig de 2017, un nou traspàs addicional d'actius i passius a Vall Banc. Com ja va succeir en les anteriors ocasions, els actius i passius a traspassar vingueren determinats per aquells clients que, dins de l'esmentat continu Procés de Revisió, es reconsideraren com a traspassables en el període de temps comprès entre la Resolució del 12 de desembre de 2016 i el 30 d'abril de 2017, data de referència d'aquest traspàs.

D'aquesta manera, en virtut de la Resolució del 2 de maig de 2017 s'adoptaren, de conformitat amb allò establert a la Llei 8/2015 del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries (en endavant LREB), els acords de (i) transferència d'actius i passius de Nous Clients Traspassables i (ii) Liquidació de posicions dels Clients No Traspassables."

I, en aquell cas concret, es va considerar que "El problema rau en què la documentació aportada per l'agent no ha estat suficient per poder acreditar la licitud del traspàs en favor de l'agent, mestra jubilada resident a Venezuela i que no ha demostrat tenir cap formació en el mon dels negocis -i encara menys del negoci del joc on line- de 4MM$ com a contraprestació per la seva suposada participació en la compravenda de dues empreses del sector del joc on line, i és aquesta qüestió la què, al seu cas, havia d'haver analitzat l'agent a la seva demanda, ja que disposava dels elements per fer-ho -l'agent sabia quins eren les objeccions per poder ser considerada client traspassable-, i al seu cas, l'AREB podia haver-li rebatut en la seva oposició a la demanda, recavant -si així ho considerava necessari- la intervenció en el procés judicial de ORG_1 com a expert a la matèria."

En el mateixos termes la STSJA 102/2018, dictada en el rotlle 28/2018.

O també la STSJA 40/2021, de data 22/04/2021, dictada en el rotllo d'apel·lació 62/2019, en la qual es reprodueix l'informe de ORG_1, en la part suficient que afectava a aquell client, que va servir per valorar si podia qualificar-se como a "traspassable":

"Tras el análisis realizado, se identifica este ID, és a dir "identificador": informe ORG_1, "Informe de servicios profesionales sobre el Plan de Remedición en el entorno de X" (X) página 13) vinculado al ORG_8. Queda contaminado por los montos recibidos de dichas cuentas. El Grupo queda concluido como no apte teniendo en cuenta la operativa/transaccionalidad observada en sus cuentas, con una elevada volumetría en las operativas efectuadas relacionada con el sector de "juego on-line", los riegos asociados a este sector, sin información económica-financiera que permita evaluar la razonabilidad de los volúmenes de fondos "transitados" por las cuentas y sin tener evidencia de los controles de PBCFT que pudieran existir, concluimos al cliente como "No apto". (página 3).

"El abogado del Grupo ha aportado documentación, aunque ésta no se adecua al total de la documentación solicitada, y existen ciertos defectos de forma que permitan considerar la validez de la misma (por ejemplo: contratos privados sin firmar, contratos privados en los que los firmantes pueden repetirse para diferentes sociedades, contratos idénticos para diferentes firmas, ausencia de concreción de remuneración en determinados aspectos, etc..." (página 5).

"No obstante, al no disponer de las cuantas anuales/informe de auditoría/impuestos de la totalidad de las sociedades del grupo y especialmente de las vinculadas a la actividad de juego online, no es posible identificar el origen y el destino de los fondos, no pudiendo aplicar unas correctas medidas de diligencia debida (en este caso reforzadas) y por lo tanto, no pudiendo acreditar si, al menos, los volúmenes observados son razonables" (página 7)"

I aquestes són només una petita mostra de les nombroses sentències que s'han dictat per aquesta Sala Administrativa en revisió de les diferents resolucions que s'anaven publicant al BOPA en les que apareixia la relació dels clients de ORG_6 que es consideraven traspassables (resolucions que, com s'ha dit, eren recorregudes per aquells altres clients que no apareixien inclosos a la llista dels que eren traspassables).

De fet, algunes de les persones físiques i jurídiques que van comparèixer com a adherents en aquest procediment -i que no van interposar recurs d'apel·lació contra la sentència dictada-, ho saben bé perquè alguns d'ells van ser la part agent en els procediments esmentats.

D'altra banda, cal recordar que ha estat el propi Tribunal Constitucional qui s'ha pronunciat sobre l'acord de l'11 de juny del 2015 d'aprovació del pla de resolució de la ORG_6, i sobre l'acord del 17 de juliol del mateix any del Consell d'Administració de l'AREB, mitjançant el qual es va aprovar la valoració econòmica dels actius i dels passius de la ORG_6 a 31 de maig del 2015 (sentència de data 07/09/2021, dictada a la causa 2021-38 RE, interposada contra la STSJA 18/2021, de data 19/02/2021, assumpte 0000014/2020):

"3.2.(...) de la lectura de la sentència d'aquesta Sala s'extreu que, en el fonament de dret tercer, en l'anàlisi de la valoració dels actius i dels passius de l'entitat ORG_6 s'ha de tenir en compte la nota de la FinCEN i que, encara que la valoració s'efectuï a data 31 de maig del 2015, s'han de prendre en consideració els esdeveniments intervinguts des del principi del mes de març del 2015. Així, després de la nota de la FinCEN, la ORG_6 es trobava sotmesa a alguns riscos financers que afectaven la seva valoració.

El mètode de valoració que presenten els recurrents no és l'adequat segons la Sala Administrativa, ja que no és realista perquè no contempla la nota de la FinCEN que va motivar la intervenció de l'INAF. En canvi, entén com a més adequat el mètode seguit per ORG_1, ja que la seva valoració és molt detallada i precisa i, en aquest sentit, la valoració de l'AREB és ajustada a dret.

De la lectura del referit fonament de dret de la sentència, s'extreu que la Sala Administrativa ha efectuat una valoració de les proves pericials, segons la sana crítica, i ha exposat els motius pels quals atorga preponderància a una pericial davant d'una altra. I aquesta motivació, fonamentada en l'existència de la nota de la FinCEN, resulta raonable i lògica.

(...)

En efecte, l'article 62.1 de la Llei 8/2015 no indica quins actes són susceptibles de recurs administratiu, sinó que allò que determina és que aquests actes i decisions esgoten la via administrativa i poden ser directament impugnables. I aquest precepte s'ha de posar en relació amb l'article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, que reserva la impugnació als actes definitius, als de tràmit quan impossibiliten la continuació del procés i a aquells que generin indefensió. Per consegüent, si la Sala Administrativa qualifica el pla de resolució com a un acte preparatori i no definitiu, la interpretació de l'article 62.1 de la Llei 8/2015 i de l'article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal esdevé ajustada a la lògica i a la raó, sense que pugui, per tant, prosperar el motiu del recurs interposat.

(...)

3.7. En aquestes coordenades, la Sala Administrativa ha explicitat, en el fonament de dret cinquè de la sentència impugnada, que la Llei 8/2015 introdueix uns processos inspirats en la Directiva 2014/59/UE, que no estableix un procediment sancionador i que no constitueix una figura de retroactivitat sinó d'aplicació immediata de la Llei, alhora que no s'han provat els greuges de discriminació. I són aquests arguments aquells que justifiquen que la Sala Administrativa no consideri adient sotmetre la qüestió sobre la constitucionalitat de la Llei 8/2015 al Tribunal Constitucional.

La motivació emprada no pot ser titllada de no raonable o d'il·lògica, a la vegada que tampoc pot merèixer el qualificatiu d'arbitrària, sinó que es tracta d'una hermenèutica de la Llei 8/2015 i de la diferenciació entre allò que és una figura de retroactivitat i l'aplicació immediata de la llei, per concloure, segons la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia mateix, que ens trobem en aquest darrer supòsit. I aquesta interpretació del dret aplicable correspon a la jurisdicció ordinària, de manera que atès que no es vulnera el cànon de constitucionalitat establert al respecte, el motiu també ha de decaure."

També cal recordar la STSJA 60-2024, de data 21/10/2024, en la qual es va analitzar l'acord del Consell d'Administració de data 13 de setembre de 2019, pel qual es va adoptar, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de ORG_6.

Doncs bé, com s'ha dit, la part apel·lant considera que el procediment és nul, però l'article 48 del Codi de l'Administració (en endavant CA) del 29 de març de 1989, vigent en el moment que la part agent va presentar la seva sol·licitud de nul·litat, estableix les causes taxades de nul·litat, que es refereixen, a més, als actes administratius:

"Són nuls de ple dret els actes administratius:

a) dictats per un òrgan manifestament incompetent

b) en què el contingut és impossible o és constitutiu d'una infracció penal

c) que transgredeixen d'una manera total i absoluta el procediment legalment establert a llur respecte, o que violen les regles essencials per a l'expressió de la voluntat dels òrgans col·legials

d) que infringeixen l'article 7 del present Codi."

A la demanda presentada en primera instància es defensava que el procediment -sense identificar els actes concrets que es pretenia qüestionar-, era nul, però les causes invocades no fan referència a actes administratius concrets, i, a més, no encaixen en cap dels supòsits legalment previstos, com encertadament es diu a la sentència d'instància.

De fet, el motiu invocat és el relatiu a que el traspàs de comptes acordat -en resolucions que són fermes, recordem-ho-, no va respectar diferents preceptes de la Llei 8/2015. En definitiva, no s'està davant d'un acte dictat per un òrgan manifestament incompetent, ni el contingut del qual sigui impossible o sigui constitutiu d'una infracció penal, ni tampoc s'està davant d'un supòsit de transgressió d'una manera total i absoluta el procediment legalment establert a llur respecte, ni s'han violat les regles essencials per a l'expressió de la voluntat dels òrgans col·legials, que són les causes taxades de nul·litat legalment previstes.

Resta, per últim, analitzar el darrer supòsit (que l'acte infringeixi l'article 7 del CA). Doncs bé, aquest precepte disposa:

"Article 7. Principi de jerarquia normativa

Cap norma de rang inferior no podrà, sota pena de nul·litat de ple dret, infringir les regles establertes per una norma superior.

En cap cas els jutges, els tribunals, les autoritats o els funcionaris no aplicaran disposicions generals o reglaments que transgredeixin el principi de jerarquia de les normes".

És per això que la sentència d'instància diu que "aquest supòsit de nul·litat és relatiu a la infracció del principi de jerarquia normativa. Per tant els actes administratius -com ho són les decisions de l'AREB- queden al marge d'aquest supòsit. I és que un acte administratiu por ser il·legal o contrari a l'ordenament jurídic però no pot infringir el referit principi des del moment en què el mateix no s'integra en les fons del dret sinó que n'és una aplicació.", i aquesta conclusió és compartida per aquesta Sala Administrativa.

Al recurs d'apel·lació també s'afirma que si els actes de l'AREB (sense majors concrecions) no són nuls, són anul·lables. I l'article 49 del CA regulava l'anul·labilitat i irregularitats no invalidants, establint al seu apartat 1 el següent:

"1. Són anul·lables els actes de l'Administració que comporten qualsevol transgressió de l'ordenament administratiu, compresa la desviació de poder.

Tanmateix el vici de forma només comportarà l'anul·lació si les formalitats omeses eren indispensables perquè l'acte assolís el seu fi o si els interessats s'han vist privats de mitjans de defensa establerts en llur interès.

Els actes administratius dictats fora de termini seran anul·lables únicament si la natura d'aquest termini ho imposa."

Ara bé, a banda que allò que qüestiona la part agent és la anul·labilitat d'un procediment, i no d'actes administratius concrets, cal tenir en compte que les resolucions que acorden el traspàs de determinats clients, han estat revisades per aquesta mateixa Sala quan les ha analitzat amb motiu dels recursos contenciosos interposats dins de termini pels clients no traspassats a les sentències a les que ja s'ha fet referència, per la qual cosa, el principi de seguretat jurídica no permet ara tornar a obrir la via impugnatòria -per la via de sol·licitar la declaració d'anul·labilitat de les mateixes resolucions ja analitzades-, màxim quan els qui exerceixen l'acció són els principals accionistes del banc i/o han format part del seu Consell d'Administració i/o han exercit càrrecs directius a ORG_6, i que, com s'ha dit, estan en joc els drets dels clients que sí van traspassar perquè van poder acreditar l'origen lícit dels fons.

D'altra banda, com es va dir a les sentències núms. 23/2025 i 24/2025, dictades en els procediments TSJA 51/2024 i 52/2024 respectivament, els principals accionistes de ORG_6 i aquells que ha format part del seu Consell d'Administració, no poden resultar aliens al funcionament de l'entitat, tot això sense perjudici del que pugui decidir el Tribunal Constitucional, compte tingut que contra la STSJA 23/2025 s'ha presentat recurs d'empara per la part agent en aquell recurs (causa 2025-56-RE).

Així, a la STSJA 23/2024, quan s'analitza l'informe titulat "Sobre los riesgos jurídico-penales a que se encuentra sometido el Consejero Delegado de ORG_6 así como los órganos de gobierno de la entidad", de data 05/04/2013, que va sol·licitar el Sr. Calatayud -ara part apel·lant-, així com l'informe complementari elaborat a petició dels Srs. ORG_5 -com expressament es diu al propi informe, que són també part apel·lant en aquest recurs-, de data 09/12/2016, sobre "el contexto, circunstancias y efectos de la Legal opinión emitida el 5 de abril de 2013", i aportat en fase de prova per la pròpia part agent, es diu:

"...aquest modus operandi feia especialment vulnerable a ORG_6 davant d'un control sobre l'origen dels fons, i que aquesta realitat no pot ser ignorada quan es pretén, com succeeix en aquest cas, que ORG_6 era una entitat sòlida (sic) i que es valorin les accions ignorant la realitat d'un funcionament que va portar a la entitat a una situació d'extrema fragilitat, i que es pretengui, en definitiva, que sigui el Govern qui indemnitzi als accionistes per la pèrdua del valor de les seves accions.

A l'últim, també al·lega la part apel·lant que la Batllia, al no entrar en el fons de l'assumpte, ha infringit l'article 50 (abans 48) del Text Refós del Codi de l'Administració. Però les normes de procediment administratiu (que són les incloses en el Text Refós del Codi de l'Administració), han de ser respectades pels òrgans administratius, mentre que els òrgans judicials s'han de regir per les normes processals (en el nostre cas, la LPAC i, de forma supletòria, el Codi de Procediment Civil, a banda de la Llei Transitòria de Procediments Judicials).

Quart.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar la petició de prova formulada per la part adherent.

Segon.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Srs. ORG_5, ORG_2, SA, i Sr. Calatayud.

.

Tercer.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud presentada el dia 22/07/2020 davant l'AREB és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.