LABORAL: desistiment justificat del treballador i reclamació havers laborals (5000402/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000053/2022 ORIGEN: 5000402/2021 - 00

NIG: 5300542120210001945

PARTS:

Apel·lant: Sr. Catalá Representant: Sra. Talavera Advocat: Sra. Vélez

Apel·lat: Sr. Talavera

Advocat: Sra. Andrade

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: desistiment justificat del treballador i reclamació havers laborals

SENTÈNCIA 113-2022

Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22 de juliol de 2021, la representació processal del senyor Catalá interposà demanda laboral contra el senyor Talavera, quant a titular administratiu del comerç B, en reclamació de la indemnització corresponent al desistiment justificat presentat, juntament amb els salaris pendents de pagament, permís retribuït i els interessos que es meritessin en aplicació de l'article 78.3 de la Llei 31/18 de Relacions laborals, i subsidiàriament de les quantitats degudes en concepte de salari del mes de juliol, vacances i la declaració i cotització a la CASS dels esmentats conceptes; tot sol·licitant que es dictés Sentència que condemnés a la part demandada a satisfer les quantitats de 15.634,32 EUR bruts en concepte d'indemnització pel desistiment justificat;1.447,39 EUR bruts en concepte de vacances 2020; 975,42 EUR bruts en concepte de vacances 2021; 58,76 EUR bruts en concepte de nòmina del mes de juliol de 2021; 117,52 EUR bruts en concepte de permís retribuït no satisfet; restant pendents de determinació el doble dels interessos legals aplicables en mèrits de l'article 78.3 de la Llei de relacions laborals o, subsidiàriament, que es condemnés al defenent al pagament dels interessos a comptar de la data de contesta a la demanda.

De la quantitat resultant sol·licitava que es descomptés l'import de 927,60EUR que li foren satisfets mitjançant transferència bancària.

Demanava també la condemna de la defenent al pagament de les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i eventual procurador.

Subsidiàriament i pel cas que no s'estimés la regularització del salari segons l'increment de l'IPC de l'any 2019 i 2020, reclamava les següents quantitats: 15.390,70 EUR bruts en concepte d'indemnització pel desistiment justificat; 1.424,85 EUR bruts en concepte de vacances 2020; 960,22 EUR bruts en concepte de vacances 2021; 57,77 EUR bruts en concepte de nòmina del mes de juliol de 2021; 115,54 EUR bruts en concepte de permís retribuït no satisfet; restant pendents de determinació el doble dels interessos legals aplicables en mèrits de l'article 78.3 de la Llei de relacions laborals o, subsidiàriament, que es condemnés al defenent al pagament dels interessos a comptar de la data de contesta a la demanda. Demanava també la condemna del defenent al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

I en tot cas que l'import resultant fos puntualment declarat i cotitzat a la CASS, tot descomptant de les quantitats ressenyades el 6,5% de cotització a la CASS corresponent al treballador.

2.- Per escrit de data 12 d'octubre de 2021, el senyor Talavera contestà la demanda articulada de contrari, sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora per la seva mala fe i temeritat.

3.- En data 1 de febrer de 2022, el Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X :

PRIMER.- Estimar molt parcialment la demanda formulada per part del Sr. Catalá contra el Sr. Talavera.

SEGON.- Condemnar al Sr. Talavera a satisfer-li 1.252,8EUR bruts incrementats amb els interessos al doble del tipus legal a comptar del dia 6 de juliol del 2021 i fins a la seva total liquidació.

TERCER.- La quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social).

QUART.- No efectuar una especial condemna en costes.

CINQUÈ.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 Cpc".

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Catalá en considerar que la Sentència d'instància ha infringit les normes processals i drets constitucionals, conté errors en la valoració de la prova i infracció de la Llei; tot sol·licitant la revocació essencial de la sentència d'instància i la condemna de la part recorreguda a satisfer-li les sumes de: 15.634,32 EUR bruts en concepte d'indemnització pel desistiment justificat; 2.422,81 EUR bruts en concepte de vacances 2020/2021; 58,76 EUR bruts en concepte de nòmina del mes de juliol de 2021; 117,52 EUR bruts en concepte de permís retribuït no satisfet; restant pendents de determinació el doble dels interessos legals aplicables en mèrits de l'article 78.3 de la Llei de relacions laborals o, subsidiàriament que es condemni al defenent al pagament dels interessos a comptar de la data de contesta a la demanda.

De la quantitat resultant sol·licita que es descompti l'import de 927,60 EUR que li fou satisfet mitjançant transferència bancària.

Demana també la condemna de la defenent al pagament de les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i eventual procurador.

Subsidiàriament i pel cas que no s'estimi la regularització del salari segons l'increment de l'IPC de l'any 2019 i 2020, reclama les següents quantitats: 15.390,70 EUR bruts en concepte d'indemnització pel desistiment justificat; 2.385,07 EUR bruts en concepte de vacances 2020/2021; 57,77 EUR bruts en concepte de nòmina del mes de juliol de 2021; 115,54 EUR bruts en concepte de permís retribuït no satisfet; restant pendents de determinació el doble dels interessos legals aplicables en mèrits de l'article 78.3 de la Llei de relacions laborals o, subsidiàriament que es condemni al defenent al pagament dels interessos a comptar de la data de contesta a la demanda. Demanant també la condemna del defenent al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

I en tot cas que l'import resultant sigui puntualment declarat i cotitzat a la CASS, tot descomptant de les quantitats ressenyades el 6,5% de cotització a la CASS corresponent al treballador.

5.- El senyor Talavera s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari tot sol·licitant la desestimació de les pretensions de la part recurrent, amb imposició de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora per causa de la mala fe i temeritat de la contrària, estimant les pròpies pretensions i acordant compensar el deute d'aquesta part amb els 15 dies de Preavís que deuria el treballador.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En relació a la infracció de les normes i garanties processals que la part recurrent imputa al jutjador a quo en no haver dictat Sentència en el termini previst a l'article 290 del Codi de procediment civil, de 13 dies hàbils següents al dia que finalitza el judici oral o en què dicta l'Aute que decideix que no se celebri el judici oral, en haver-li produït un perjudici per haver-li vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable; cal posar de relleu que la competència relativa a l'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de la justícia correspon al Ple del Tribunal Superior de la Justícia per imperatiu de l'article 10 de la Llei qualificada de la justícia.

En conseqüència, aquesta pretensió no pot ésser objecte d'anàlisi per aquesta Sala.

D'altra banda, i pel que fa a l'aplicació de les previsions de l'article 290.3 del Codi de procediment civil relatiu a la imposició del pagament de les costes, tot i que la part recurrent ho considera també una infracció de la normativa processal, la valoració de la Sala s'efectuarà en funció del resultat dels recurs d'apel·lació interposat i, doncs, en el darrer Fonament de Dret, atenent als diferents aspectes que, prèviament a resoldre, cal valorar.

SEGON.- Pel que fa al fons, no constitueix objecte de discussió entre les parts litigants que el senyor Catalá inicià una relació laboral amb l'empresa B, de titularitat del senyor Talavera, durant el mes d'octubre de 2014, en qualitat d'electricista/lampista amb un salari brut de 10 EUR/hora fins el dia 2 de juliol de 2021 en què presentà el desistiment i aquest fou efectiu.

Així, mitjançant carta de data 2 de juliol de 2021, dirigida al senyor Talavera i rebuda per aquest el mateix dia, el senyor Catalá va comunicar el seu desistiment justificat, invocant els articles 91.1a), c), d), e) i g) de la Llei de relacions laborals. Concretament la carta és del tenor següent:

"Benvolgut senyor,

Abans de procedir a l'exposició dels fets que han motivat la remissió de la present carta, li comunico que a l'empara del previst a l'article 91 (desistiment justificat de la persona treballadora) apartats a), c), d) e), g) de la Llei 31/2018, de 6 de desembre, de relacions laborals, rescindeixo unilateralment i sense preavís el contracte de treball que ens uneix amb efectes des de la recepció de la present.

Aquest desistiment unilateral ve justificat:

L'article 91, a) el qual literalment disposa: "L'incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball (...)".

El darrer cop que el Sr. Talavera va lliurar-me un parell de sabates va ser al mes de gener de l'any 2020, es a dir, fa més d'un any. A banda del calçat, no m'ha lliurat cap altre equipament específic, el que suposa la vulneració de la previsió de l'article 12 "Equips de treball i mitjans de protecció" de la llei 34/2008, que estableix com a obligació dels empresaris:

"a) Prendre les mesures necessàries amb la finalitat que els equips de treball siguin els adequats a la feina que s'ha de desenvolupar de manera que es garanteixi la seguretat i la salut dels treballadors que els utilitzin.

d) Proporcionar als treballadors els equips de protecció individuals adequats als treballs que han de dur a terme i vetllar pel seu ús efectiu quan siguin necessaris per la natura dels treballs que cal fer o quan els riscos no es puguin reduir o minimitzar per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments de protecció del treball."

El Sr. Talavera com a responsable de B no m'ha lliurat ni guants, ni calçat específic, ni gran part de les eines necessàries pel desenvolupament de la meva activitat, tot i ser preceptiu pel correcte desenvolupament de les tasques que tinc assignades.

L'article 91, c) el qual literalment disposa: "La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. ".

D'ençà el mes de febrer d'aquest any, no hi ha hagut ni un sol mes en que em satisfés la nòmina en els terminis legalment previstos, fent-la efectiva entre el dia 5 i el dia 8 següents a la finalització del període treballat. Concretament:

Mes de gener satisfet el dia 5.02.2021

Mes de febrer satisfet el dia 5.03.2021

Mes de març satisfet el dia 8.04.2021

Mes de abril satisfet el dia 6.05.2021

Mes de maig satisfet el dia 7.06.2021

La llei laboral, a l'article 78, disposa que l'empresari té l'obligació de satisfer el salari a la persona assalariada dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat.

Com he avançat durant tot l'any 2021 no hi ha hagut ni un sol mes en que hagi percebut el meu salari en el termini fixat per llei.

Manca de pagament del salari durant la realització de vacances. Concretament al mes de gener de 2021, vaig fer vacances del dia 1 de gener al dia 10 de gener, doncs tal i com es desprèn del butlletí de salari del referit mes, només va retribuir-me les hores efectivament treballades durant la resta del mes, oblidant que l'article 63 de la Llei 31/2018, de 6 de desembre, de relacions laborals, preveu que el dret a vacances sigui remunerat i que, per tant, em deu 10 dies de salari (800 euros bruts).

Pel que fa a l'article 91.d), La manca d'afiliació de la persona assalariada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponent.

L'aplicació d'aquest article deriva de les falta de pagament de la nòmina segons l'estipulat al contracte signat el dia 19 de gener de 2015, així com per la falta de pagament de les vacances o l'increment de l'IPC acordat per Govern. Si el Sr. Talavera m'hagués pagat l'acordat no s'hagués produït el falsejament de les declaracions, però un cop denunciat l'incompliment del contracte i el deure de pagament de les vacances gaudides i no remunerades, tindrà com a conseqüència el falsejament de les dades declarades fins a la data.

Article 91.e) incompliment greu del contracte per part de l'empresari.

El contracte laboral signat en data 19 de gener de 2015 estipula que la retribució per la meva jornada laboral és calcularà considerant un preu hora de 10 euros bruts. Altrament, la clàusula cinquena del contracte laboral estipula: "la Jornada laboral serà de 40 hores setmanals + 4 extraordinàries".

Tot i que la realització d'hores extraordinàries ha de ser consensuada per les parts, el que és evident és que l'empresari havia d'abonar-me mensualment l'equivalent a 40 hores setmanals. De fet, l'article 76 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre de relacions laborals, literalment disposa: en els "supòsits que s'ha pactat un salari per hora, el salari fix mensual correspon a l'import resultant de multiplicar el salari horari per 40 hores i per 52 setmanes i dividir la xifra resultant entre 12 mesos", el que suposa un salari brut mensual de 1.733,33 euros, més l'import corresponent a hores extraordinàries, festius treballats o qualsevol altre concepte. El pagament irregular de la nòmina en funció dels dies treballats del mes, suposa un incompliment del contingut de l'article 76 transcrit.

A banda de l'anterior, d'ençà el mes d'agost de 2020, la empresa ha deixat de satisfer- me les següents retribucions:

*IMPORTS EN BRUT

D'acord amb l'anterior es pot concloure que, restant pendent de determinar la retribució de juny de 2021, l'empresari em deu 676,66 euros bruts de conceptes pendents de pagament, com a mínim, en relació a les nòmines d'agost i gener referenciades.

La conducta descrita sota aquest epígraf podria ser considerada també un incompliment de l'article 91 .c) doncs no només suposa un incompliment del contracte signo també la falta de pagament de part del salari acordat. Així mateix, i com s'ha avançat, també suposa el falsejament de les dades declarades a la CASS.

Article 91.g), que literalment disposa: "no donar ocupació efectiva a la persona assalariada. (...).

L'empresari no sempre m'ha donat ocupació efectiva, el que ha motivat que alguns dies m'hagi enviat cap a casa i hagi pretès descomptar el referit dia, bé de les vacances, bé de la nòmina.

Prova de l'anterior és el butlletí del mes d'abril de 2021, on consta un dia treballat a 7,5 hores o al mes de març de 2021 també hi ha un dia on només es computen 7 hores de feina, altrament el mes de juliol de 2020 em va ordenar que fes vacances no remunerades a compte de les hores pendents de recuperar, aquesta imposició no respecta ni la llei laboral ni les disposicions de la Llei 5/2020, doncs va suposar que al mes de juliol de 2020 veiés seriosament reduïda la meva nòmina habitual.

Tots els fets exposats suposen un incompliment greu de la llei laboral, el que se'ns dubte a de donar lloc a l'aplicació de les previsions de l'article 91 de la llei 31/2018.

A banda de l'exposat, cal recordar que el detall de càlculs s'ha fet sense considerar els augments de l'IPC , previstos a la llei 23/2019, del 12 de desembre, mesures urgents en matèria d'arrendament i per millorar el poder adquisitiu que preveu que als salaris inferiors a 24.000 euros s'hagin d'augmentar en l'IPC, cosa que no es va produir ni l'any 2019, ni l'any 2020, un altre incompliment de l'empresari que suposarà que els càlculs realitzats s'hagin d'incrementar en un 1,7 %.

Mitjançant la exposició dels fets concrets que justifiquen el meu desistiment justificat, es dona compliment al previst a l'article 91.2 de la llei de relacions laborals, meritant- se en conseqüència el dret a la percepció de la indemnització corresponent al comiat injustificat, tal i com estableix l'article 92 de la mateixa llei.

En qualsevol cas, d'acord amb l'exposició realitzada i en virtut d'allò disposat al citat article 92 i de l'article 93 de la Llei 31/2018, li recordo la seva obligació de procedir a la liquidació dels meus havers laborals, inclosa la indemnització corresponent a l'acomiadament injustificat, prevista a l'article 92 de la llei de constant referència, durant el dia d'avui o com a màxim durant les properes 24 hores, el que s'ha de reflectir en la corresponent quitança que integri la resta d'havers laborals meritats."

TERCER.- Com sigui que l'objecte de la discussió entre les parts, a banda de la determinació dels havers laborals en el seu cas endeutats al senyor Catalá, és la qualificació de justificat o no del seu desistiment laboral, la missió d'aquesta Sala consisteix en determinar si el desistiment practicat és conforme a dret i si les causes exposades en la carta han quedat establertes i podien justificar la ruptura del contracte. En aquest sentit, cal recordar que el desistiment justificat del treballador és una eina de protecció del mateix que li dona la llei quan un incompliment contractual greu de l'empresari el situa en una situació insostenible.

Al respecte, l'article 91.1 de la Llei de relacions laborals preveu que la persona assalariada pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat en els supòsits que enumera i en el seu 2.- apartat estableix que el desistiment s'ha de fer amb exposició de la seva causa.

En conseqüència, procedirem a analitzar les causes de desistiment invocades per la part recurrent, seguint però un ordre diferent al per ella interessat per raons de lògica sistemàtica.

QUART.- En primer lloc i malgrat el senyor Catalá la invoca com a segona causa del seu desistiment, com sigui que la protecció del salari constitueix un dret indisponible d'ordre públic, ens referirem primerament a la continguda en l'article 91.1.c) de la Llei de relacions laborals, consistent en la falta o els retards injustificats o reiterats en el pagament del salari, per quant entre els mesos de gener i maig de 2021, ambdós inclosos, el salari li hauria estat satisfet entre els 5 i 8 dies de cada mes, incomplint amb els terminis de pagament fixats per l'article 78 de la Llei de relacions laborals. A més, també invoca la manca de pagament dels 10 dies de vacances de què va gaudir el mes de gener de 2021 i que no li foren remunerats i els que va efectuar el mes de juliol de 2020, que malgrat no es fessin constar en la carta de desistiment, sí que les reclamava en la seva demanda.

La Sentència d'instància desestima aquest motiu per quant considera, d'una banda, que la reclamació relativa a les vacances del mes de juliol, en no haver estat inclosa en la carta de desistiment, no pot ser tinguda en compte encara que s'hagi inclòs en la demanda. Al respecte la Sala ha de precisar que tal i com s'ha posat de relleu, entre altres, en la Sentència de data 30 d'octubre de 2018, rotlle TSJC-273-18, a les cartes de desistiment dels treballadors no se'ls pot exigir la mateixa concreció que a les cartes d'acomiadament emeses els patrons. Concretament en aquesta mencionada Sentència es diu "Entre altres consideracions que s'han de prendre en compte, una és que en matèria de desistiment voluntari del treballador no existeix la coloració penal que caracteritza els comiats disciplinaris.

Una altra és que si bé l'article 94 relatiu a les formalitats del comiat per causes disciplinàries disposa que l'avís de comiat s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa, aquesta precisió no existeix en l'article 97.2 que només disposa que el desistiment de la persona treballadora « s'ha de fer amb exposició de la causa».

En segon lloc, existeix una jurisprudència pròpia relativa a la qüestió de la forma de la carta de desistiment i coherent amb el que s'acaba d'exposar. Dita jurisprudència pren en compte que la llei no sanciona els requisits de forma del desistiment de la mateixa manera que pel comiat i s'ha de poder sancionar el comiat disfressat. Així, fins i tot quan no existeix cap carta de desistiment però que el treballador invoca motius que poden correspondre a un comiat disfressat, es considera que el seu desistiment és vàlid al nivell formal i cal entrar en l'examen del fons del mateix ja que ha pogut desenvolupar els seus efectes. Evidentment, el raonament val a fortiori si existeix una carta (veure per exemple TSJC 258/16 del 20-09-2016).

De totes maneres, i per acabar, considerem que la carta suara exposada és prou detallada en l'exposició dels motius del desistiment i que respecta l'exigència de l'article 97.2 del codi de relacions laborals d'exposar la causa del desistiment, i que no genera cap indefensió a l'empresari."

I si traslladem aquesta jurisprudència al cas concret que ens ocupa, podem concloure que el fet que el treballador no inclogués la pretensió de reclamar el pagament de les vacances corresponents al mes de juliol de 2020 en la seva carta de desistiment de la relació laboral, incloent-les però posteriorment en la seva demanda, no ha generat cap indefensió a l'empresari, que s'ha pogut pronunciar abastament al respecte de la pretensió del senyor Catalá i, en conseqüència, la seva reclamació sí que s'haurà de prendre en consideració. I com sigui que les vacances també han de tenir la consideració de salari, aquestes li havien de ser immediatament abonades, donant lloc el seu impagament a la causa de l'article 91.1.c) suara transcrita.

I, d'altra banda i pel que fa al retard invocat en el pagament del salari, la resolució d'instància considera que malgrat no es poden admetre retards continuats en el seu pagament per ser un dret fonamental i bàsic del treballador, cal contextualitzar la situació analitzada. I en aquest cas, la resolució recorreguda no constata una voluntat d'incompliment per part de l'empresari, ni tampoc una inobservança inexcusable d'un deure de diligència mínim, per quant no només no existeix -fins a la data- cap prova de què el treballador s'hagués queixat durant la vigència de la seva relació laboral ni, molt menys, que aquest retard li hagi comportat cap greuge, sinó que a més durant aquests mesos, el pagament del seu treball per hores s'efectuava dins el mateix període temporal (entre el 4 i el 7 de cada mes), que l'empresari justifica precisament per la necessitat de fer el còmput del salari que li corresponia percebre quin, en ser efectuat per hores, no permetia a l'empresari ordenar transferències bancàries permanents.

Al respecte d'aquest motiu de desistiment, la Sala no pot compartir el criteri de la resolució impugnada.

Perquè tot i que efectivament del contracte laboral (foli 21 i ss.) es deriva que es va pactar un salari brut de 10 EUR/hora, el contingut del mateix és poc clar, i aquesta manca de claredat en dificulta la seva comprensió i això en tot cas ha de perjudicar a l'empresari que l'ha redactat i no al treballador que s'hi ha hagut d'adherir.

I en relació, concretament, al salari del treballador, tot i que el mateix s'hagués de calcular en funció de les hores efectivament treballades -com sembla que es realitzava segons va explicar el testimoni Bonet en l'acte del judici oral, qui va manifestar que el recompte de les hores treballades el feien els propis treballadors, efectuant uns albarans al final del dia on feien constar les hores exactes que havien estat treballant cadascun d'ells, en cas de què haguessin estat els dos junts, i el passaven a l'empresa entre el mateix dia i els dos següents-, si aquest extrem podia retardar el càlcul del salari a abonar més enllà dels 3 dies naturals imposats per la llei, l'empresari havia de procedir o bé a modificar el sistema de control del treball efectuat pels seus treballadors, o bé a abonar al recurrent el mínim corresponent a les 40 h. setmanals compromeses en el contracte de constant referència, a raó de 10 EUR/hora, sense perjudici de les compensacions que es poguessin efectuar amb posterioritat, de ser el cas.

En tot cas l'empresari li havia d'abonar el salari dins dels 3 dies naturals fixats per l'article 78.1 Llei de relacions laborals, obligació de caràcter imperatiu i inderogable, tal i com hem tingut ocasió de manifestar de forma reiterada, com per exemple en la Sentència de data 30 de novembre de 2020, rotlle número 250/2020, per quant el salari és de naturalesa vital pel treballador i forma part de la seva dignitat personal, la seva protecció derivada de la llei i dels convenis internacionals constitueix un dret indisponible d'ordre públic, no podent les parts disposar convencionalment del termini de 3 dies esmentat, en el sentit de modificar-lo.

En conseqüència el retard reiterat en el pagament del salari produït entre els mesos de gener a maig de 2021, en què se li va abonar entre els dies 5 i 8 del mes que es trobés en curs, constitueix una greu violació de la Llei, una vulneració dels drets del treballador, i justifica el seu desistiment del contracte laboral.

Per tant, aquest greuge ha de prosperar. I precisament per quant la concurrència d'aquesta causa ja permet qualificar de justificar el desistiment del treballador (art. 91.3 de la Llei de relacions laborals), la Sala no procedirà a analitzar la concurrència de la resta de causes invocades i fonamentades en els apartats a), d), e) i g) de l'article 91.1 de l'esmentada Llei.

CINQUÈ.- Procedeix, en conseqüència, declarar justificat el desistiment laboral del senyor Catalá i, per tant, analitzar la indemnització per ell reclamada en concepte d'acomiadament injustificat, sense que el senyor Catalá hagués de donar a l'empresari cap mena de preavís.

En concepte d'indemnització la part recurrent reclama la suma de 15.634,32

EUR bruts o, pel cas de no estimar-se la regularització dels salari segons l'IPC dels anys 2019 i 2020, en reclama la suma de 15.390,70 EUR bruts.

En primer lloc i en relació a la pretensió de què les sumes siguin incrementades amb l'IPC corresponent als anys 2019 i 2020, en mèrits de la Llei 23/2019 de 12 de desembre de mesures urgents en matèria d'arrendaments i per millorar el poder adquisitiu, la part recurrent va sol·licitar en la instància i, concretament, en l'escrit de conclusions que es troba al foli 149 i ss. que en mèrits de l'aplicació del previst en l'esmentada Llei, els imports reclamats en concepte només d'indemnització fossin augmentats amb l'IPC acumulat de l'any 2019 i 2020. Extrem sobre el que no es pronuncia la resolució recorreguda per quant no dona lloc a la indemnització en considerar el desistiment com a injustificat. I tot i que la mateixa part recurrent en aquesta alçada pretén matisar aquest extrem, el cert és que no pot anar contra els seus propis actes i, per tant, només es valorarà aquesta revalorització als efectes del càlcul de la indemnització que li pugui correspondre per desistiment justificat.

Al respecte, la Sala entén que en trobar-se els increments reclamats per la part agent i avui recurrent previstos a la Llei del pressupost per a l'exercici del 2019 i a la Llei 23/19, de 12 de desembre, de mesures urgents en matèria d'arrendaments d'habitatge i per millorar el poder adquisitiu, i que en ambdós casos s'estableix de forma obligatòria l'augment sol·licitat per la part agent, que compleix els requisits legals per a què li sigui d'aplicació aquesta obligació (percepció d'un salari inferior als 24.000 EUR anyals), aquesta li haurà de ser aplicada.

En tot cas la part defenent i avui recorreguda no discuteix els imports reclamats per la representació processal del senyor Catalá en concepte d' indemnització. En conseqüència, aquesta li haurà de ser abonada, amb els increments d'IPC dels anys 2019 i 2020 segons s'ha dit anteriorment, i que ascendeix a la suma de 15.634,32 EUR.

SETÈ.- En relació a la reclamació del treballador relativa als haver laborals.

En primer lloc, pel que fa a les vacances de l'any 2020, de les quals el treballador reclama 16 dies corresponents al mes de juliol i 7 dies del mes de gener de 2021, convenim amb el jutjador d'instància que del contingut dels documents que obren als folis 114 i 117 es deriva que els 7 dies del mes de gener de l'any 2021 li foren abonades en la nòmina del desembre de 2020, tal i com afirma l'empresa i la part recurrent es limita a negar de forma genèrica.

I en relació als 16 dies de vacances que el treballador va efectuar durant el mes de juliol de l'any 2020, també compartim el criteri del Tribunal a quo. En haver-se acreditat que l'import corresponent a quest període no li fou abonat i sense que efectivament es pugui deduir de la nòmina del mes de juliol el salari corresponent a 15 dies de vacances (per quant tant la Llei 3/2020 com la Llei 5/2020 de mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2 no ho permeten, en exposar que en tot cas les hores no treballades han de ser remunerades i establint diferents sistemes de compensació a favor dels empresaris, si escau), procedeix que dels 16 dies efectuats, 15 li siguin efectivament abonats, ja que d'altra manera hauria fet i se li abonarien 31 dies de vacances i no 30 com estableix la Llei de relacions laborals (noti's que segons la seva pròpia representació processal, durant l'any 2020 hauria fet 7 dies de vacances al mes de gener, 16 al mes de juliol i 8 el mes de desembre). Procedint, en conseqüència que per aquests 15 dies li sigui abonat l'import brut de 1.200 EUR, en base als 10 EUR/hora pactats en el contracte laboral.

Segonament, pel que respecta a les vacances de l'any 2021, la Sala ha de compartir els càlculs efectuats pel Batlle d'instància i dels quals es deriva que durant aquest any el senyor Catalá va generar 15,16 dies de vacances, acreditant el full de salari obrant al foli 135 que només se li n'haurien abonat 11 -tal i com reconeix la mateixa part recurrent en el seu escrit de recurs i malgrat el Batlle d'instància en considera 10 en la seva resolució- havent reconegut a més la part agent que dos dies li foren retribuïts amb la nòmina del mes de desembre de 2020. En conseqüència, de fet li restarien efectivament per abonar l'import corresponent a 2,16 dies, -no 3,16 com afirma la Sentència d'instància que, com hem dit, pren en consideració 10 dies dels 11 que li havien estat efectivament abonats- que ascendeix a 172,8 EUR i no a 252,8 EUR com s'afirma en la resolució recorreguda. Ara bé, als efectes de no modificar a la baixa la resolució recorreguda i donar lloc a una reformatio in peius en perjudici de la part recurrent, procedeix mantenir l'import reconegut en la instància de 252,8 EUR.

Tercerament pel que fa als permisos retribuïts dels que el senyor Catalá s'hauria beneficiat durant el mes d'agost de 2020 per malaltia greu de la seva progenitora i per la seva posterior defunció, cal dir que efectivament l'article 67 de la Llei de relacions laborals preveu que el treballador pot disposar de 2 dies naturals en el primer cas i de 4 dies naturals en cas de defunció havent- se d'efectuar l'enterrament a l'estranger. Així el senyor Catalá podia disposar de 6 dies naturals a partir del moment en què comunica a l'empresa la seva situació i que no discuteix que sigui el dia 7 d'agost, que és l'últim dia de treball efectiu. Per tant, el còmput dels 6 dies naturals ha de començar a computar- se el dia 8 d'agost.

Finalment i en relació a la revalorització salarial, i tal i com hem avançat anteriorment, la pròpia part avui recurrent va manifestar en la instància i, concretament en el seu escrit de conclusions, que acceptava que aquest increment només es prengués en consideració als efectes del càlcul de la indemnització que reclamava (f. 151). Per tant, no procedeix donar lloc a la seva pretensió de què la mateixa també sigui aplicada pel càlcul dels havers laborals, sense perjudici de què en seu d'apel·lació hagi pretès matisar al seu favor els termes emprats anant en contra dels seus propis actes.

La Sala confirma, en conseqüència, els pronunciaments de la Sentència d'instància relatius a la reclamació dels havers laborals per part del treballador, per import de 1.252,8 EUR.

VUITÈ.- Pel que respecta a la imposició de les costes processals generades en la instància, procedeix estimar el greuge oposat per quant en haver-se estimat en la instància una part de les pretensions del senyor Catalá, procedia, de conformitat amb el contingut de l'article 290.3 del Codi de procediment civil, imposar les costes processals ocasionades al senyor Talavera, sense que la Sala apreciï l'existència de circumstàncies concurrents per concloure el contrari.

NOVÈ.- Per tot l'exposat escau estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del senyor Catalá contra la Sentència de data 1 de febrer de 2022, que es revoca parcialment, en el sentit de declarar justificat el desistiment laboral del senyor Catalá i condemnant al senyor Talavera a abonar-li la suma de 15.634,32 EUR bruts en concepte d'indemnització pel desistiment justificat, amb els interessos al tipus legal des de la data d'aquesta resolució i fins a la seva total liquidació, a declarar i cotitzar aquesta suma prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i a satisfer les costes ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador en mèrits de la doctrina constant d'aquesta Sala en aquest àmbit. Es mantenen la resta de pronunciaments de la resolució d'instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Catalá contra la Sentència dictada pel Batlle d'instància en data 1 de febrer de 2022, en el sentit de considerar justificat el desistiment del treballador i fixar el seu dret a obtenir la indemnització reclamada d'un import brut que ascendeix a la suma de 15.634,32 EUR, més els interessos al tipus legal a comptar de la data de la present resolució i fins a la seva total liquidació, a declarar i cotitzar aquesta suma prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i a satisfer les costes ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.