AREB - Transmissió seqüencial de diferents actius i passius d'una entitat bancària a favor d'una altra. (1000043/2017)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000043/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000041/2019

SENTÈNCIA 85-2019

PARTS:

Apel·lants: Sr. Daza

Sr. Valverde

Sra. Peña

Sr. Ramirez

Sra. Seco

Sra. Martin

Sr. Escudero

Sr. Roda

Sr. Arnau

Sr. Tejera

Sra. Giner (S.)

P. Soriano

C. Valverde

G. Arcos

P. Marti

M. Arcos

B. Téllez

M. Farré

R. Benitez

H. Bueno

C. Sevillano

Representant: Sra. Roda

Advocada: Sra. Nuñez

Apel·lat: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB)

Representant: Sr. Martiza

Advocat: Palmer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Martignet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000043/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Martignet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els Srs. Daza i altres, van interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) de data 2 de maig de 2017, per la qual s'adopta, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de l'entitat bancària X. (X), SAU a favor de Y., SAU.

2.- En la sentència del 30 de gener de 2019 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pels Srs. Daza i altres.

3.- En l'escrit d'apel·lació de data 8 de maig de 2019, els Srs. Daza i altres estimen en substància:

-l'objecte del plet és si l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) té competència per decidir sobre la idoneïtat dels clients de X, bloquejar-los els comptes i decidir sobre les posicions fora de balanç de X.

-existeixen els dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat dels preceptes aplicats de la Llei 8/2015.

Els recurrents han confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 9 de juliol de 2019.

4.- En la seva contesta de data 12 de juny de 2019, l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) estima en substància:

-la resolució impugnada en aquesta causa ha estat dictada per l'òrgan competent, fent ús de les seves facultats i en el marc d'un procediment legalment previst.

-escau desestimar la sol·licitud d'un procés incidental d'inconstitucionalitat.

L'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de juliol de 2019.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- "En quant a la idoneïtat dels clients"

L'argument essencial de l'escrit d'apel·lació és: "El procediment especial previst per l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) és contraria al procediment general previst en la Llei de cooperació penal internacional i lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme (...) no es garanteix de cap manera el dret a la defensa dels clients ni el dret d'accés a la jurisdicció. Els clients de X queden doncs en total indefensió" (punt cinquè de l'escrit).

Aquest argument no pot prosperar pels motius següents:

La Llei de cooperació penal internacional i de la Llei 8/2015 tenen un àmbit distint.

La Llei del 29 de desembre del 2000, de cooperació penal internacional, en la seva exposició de motius "(...) té un doble objecte. En el títol I es regula l'organització de l'ajuda judicial internacional penal mitjançant normes que són d'aplicació a tots els procediments relatius a aquesta matèria, siguin quins siguin els delictes als quals es refereixin. En el títol II es fa referència a la lluita contra el blanqueig de diners o de valors procedents de la delinqüència internacional". És a dir, que l'àmbit d'aquesta llei és de naturalesa penal.

L'objecte de la Llei 8/2015 és (article 1):

"1. Aquesta Llei té per objecte regular els processos de reestructuració i resolució d'entitats bancàries, establir els mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries i del Fons Andorrà de Resolució d'Entitats Bancàries, amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l'estabilitat del sistema financer".

La Llei 8/2015 és, per conseqüent, clarament aplicable en aquest cas. Els clients no es troben en situació d'indefensió.

Les decisions de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) són impugnables davant de la jurisdicció administrativa:

La Directiva preveu: "Conformément à l'article 47 de la charte, les parties concernées ont droit à un procès équitable et à un recours efficace contre les mesures qui les affectent. Les décisions des autorités de résolution devraient donc être sujettes à un droit de recours". (foli 88 de l'expositiu).

I l'article 85 de la directiva disposa:

"1. Le droit de recours visé au paragraphe 3 est soumis aux dispositions suivantes: l'introduction d'un recours n'entraîne pas la suspension automatique des effets de la décision contestée; la décision de l'autorité de résolution est immédiatement exécutoire et induit une présomption réfragable selon laquelle une suspension de son exécution serait contraire à l'intérêt public".

La Llei 8/2015 preveu efectivament un dret de recurs contra les decisions de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) i els recurrents han fet ús d'aquest dret en aquest cas (article 62):

"1.Els actes i les decisions de l'INAF i de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) dictats en el marc de processos de resolució no es poden suspendre de manera cautelar, posen fi a la via administrativa i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa".

Per conseqüent, els clients no es troben en situació d'indefensió.

Tercer.- "En quant a les posicions fora de balanç"

L'argument essencial és: "Però resta clar que l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no pot per res sobre les posicions fora de balanç corresponents instruments financers d'altres entitats. L'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no té doncs cap competència sobre les posicions fora de balanç" (punt setè).

Segons l'expositiu de la Directiva:

"Les autorités de résolution devraient disposer de tous les pouvoirs légaux nécessaires qui, combinés de différentes manières, peuvent s'exercer lors de l'application des instruments de résolution (foli 84).

Les autorités de résolution devraient disposer de pouvoirs auxiliaires permettant d'assurer l'efficacité du transfert d'actions ou d'instruments de dette ainsi que des actifs, droits et engagements (foli 87)".

S'ha de recordar que aquesta reglamentació persegueix un objectiu d'alt interès públic, és a dir, l'estabilitat del sistema financer, que té una influència essencial sobre la situació econòmica de tots els ciutadans.

Aquestes consideracions fonamenten una reglamentació de caràcter excepcional.

"72. I per aconseguir aquest objectiu, l'article 40 de la Llei 8/2015 crea l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), la finalitat de la qual és gestionar els processos de resolució i exercir les facultats que, per poder fer-ho de manera eficaç, li atribueix aquesta llei. L'àmbit i l'abast d'aquestes facultats excedeixen, amb molt, aquelles que s'atribueixen habitualment a una entitat pública però que, en el cas de les autoritats de resolució, queden justificades per la transcendència especial que el sector financer té en tots els àmbits de l'activitat econòmica.

73. A aquest efecte, l'article 50 de la Llei 8/2015 disposa que l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) pot exercir les facultats necessàries per a l'aplicació dels instruments i les mesures previstos en aquesta Llei. Aquestes facultats seran de naturalesa mercantil o administrativa.

(...)

75. En definitiva, la Llei atribueix a l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) potestats de caràcter clarament extraordinari que li permeten intervenir en la vida mercantil ordinària de l'entitat de crèdit i substituir la voluntat dels titulars dels actius i passius d'aquesta." (resolució de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) del 21 d'abril de 2016).

Efectivament, en aplicació dels principis definits per la directiva (v. més amunt) la Llei 8/2015 preveu competències generals per l'ENTITY_27:

L'article 15 de la Llei disposa:

"Instruments de resolució

Els instruments de resolució són (...)

b) La transmissió d'actius o passius o qualssevol drets o obligacions a una entitat pont".

La redacció d'aquest article és molt general i aquesta interpretació es troba confirmada per l'article 50 de la Llei:

"L'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) ha d'exercir les facultats necessàries per aplicar els instruments i les mesures previstos en aquesta Llei. Aquestes facultats són de naturalesa mercantil o administrativa" (article 50).

És cert que la Llei atribueix a l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) "potestats de caràcter clarament extraordinari" (resolució de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) del 21 d'abril de 2016, citada més amunt).

La justificació és clara: "Il est donc nécessaire d'instituer un régime qui fournisse aux autorités un ensemble crédible d'instruments leur permettant d'intervenir suffisamment tôt et suffisamment rapidement dans un établissement peu solide ou défaillant, de manière à assurer la continuité de ses fonctions financières et économiques critiques, tout en limitant le plus possible l'impact de sa défaillance sur l'économie et le système financier" (expositiu de la Directiva, foli 5).

Per aquests motius, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Quart.- Constitucionalitat

Reserva de Llei

Els apel·lants estimen (punt onzè): "El procediment de classificació de clients de X a efectes de traspàs a Y afecta el dret a la jurisdicció i el dret a la defensa dels clients de X, està regulat en una resolució de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB). No s'ha recollit en una llei".

Aquest argument no pot prosperar pels motius següents:

L'article 15 de la Llei citat més amunt disposa: "Instruments de resolució

Els instruments de resolució són (...)

La transmissió d'actius o passius o qualsseval drets o obligacions a una entitat pont".

Per aplicació d'aquest text, la cronologia dels fets és, en resum, la següent:

Des dels primers moments de la crisi esdevinguda, les autoritats andorranes van contractar a ORG_0 per dur a terme una revisió exhaustiva de cadascun dels clients, definint un procediment denominat Customer Remediation Process (el "Procés de Revisió"). L'objectiu final d'aquest procés consistia en el fet que l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) disposés de les eines necessàries per decidir els clients (i, per tant, les posicions dels seus comptes) traspassables i no traspassables a Y sobre la base de les conclusions que ORG_0 establís (v. Resolució de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) del 21 d'abril de 2016, foli 85): "(...) El Procés de Revisió s'ha basat en una anàlisi de ponderació i avaluació de riscos (risk base approach) en matèria de prevenció de blanqueig. En concret, aquesta anàlisi s'ha dut a terme des de dos punts de vista: dinàmic i estàtic, i el mateix s'ha sustentat en una anàlisi completa de la informació històrica que, al seu moment, va ser facilitada pels clients." (foli 86).

El procediment de classificació dels clients resulta, per conseqüent, de l'article 15 de la Llei i la resolució de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) que preveu les modalitats d'aplicació dels principis adoptats per la Llei.

Aquestes modalitats preserven els drets dels clients, atès que l'anàlisi de llurs situacions s'ha fet sobre la base d'elements objectius. A més, els clients poden presentar un recurs davant la jurisdicció administrativa (article 62 de la Llei); el recurs presentat en aquest cas és una aplicació d'aquesta possibilitat.

Dret a la jurisdicció

Els apel·lants estimen: "De fet a la pràctica els clients de X no han rebut cap mena de comunicació, i menys encara documentació, ni tan sols l'informe de ORG_0 que és l'element determinant de la decisió de traspàs segons l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB). Finalment, l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no ha fixat cap límit temporal al bloqueig que es podria allargar doncs indefinidament en fase administrativa. A més l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) actua d'instructora i resolutora. El procediment fixat per l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) i la seva execució vulneren per tant l'article 10 de la Constitució" (punt dotzè).

Aquest argument no pot prosperar pels motius següents:

Els recurrents estimen: "L'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no garanteix l'accés a la jurisdicció, ni es determina que sigui la jurisdicció penal la que en tingui el coneixement".

Però el procediment seguit no és un procediment de naturalesa penal, sinó un procediment administratiu particular.

Un cop més, s'ha de recordar el context d'aquests procediments de resolució. Segons l'expositiu de la directiva, "Les mesures de gestion de crise adoptées par les autorités de résolution nationales peuvent nécessiter des évaluations économiques complexes et un large pouvoir d'appréciation". (foli 89). És a dir, que les autoritats han d'actuar de manera ràpida per evitar la desestabilització del sistema financer. A més, aquestes mesures necessiten avaluacions econòmiques complexes. Per aquestes raons, l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) va contractar a ORG_0.

La fase administrativa va ser d'una durada "normal" compte tingut de la feina. La resolució de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) del 21 d'abril de 2016 estableix:

"88. ORG_0 va iniciar l'anàlisi el 16 de març de 2015, definint la data de tall per a la preparació de l'informe el 29 de gener de 2016 i tancant el document presentat a l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) el passat 29 de febrer. Per realitzar aquesta feina, ORG_0 va revisar, un per un, tots els clients de X dins de l'abast establert i totes les operacions de més de 37.000 comptes realitzades durant els últims set anys. En total, s'han analitzat 15 milions de transaccions i s'han rebut i contrastat més de 60.000 documents enviats pels clients per justificar la legitimitat dels seus comptes.

89. L'abast del Procés de Revisió ha considerat aquells clients actius que, el 24 de març de 2015 apareixien a la base de dades de X, és a dir,

29.198 clients actius, sobre els quals s'han realitzat els procediments de revisió i anàlisi del Procés de Revisió".

- La llei garanteix el dret a la jurisdicció atès que l'article 62 disposa:

"1. Els actes i les decisions de l'INAF i de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) dictats en el marc de processos de resolució no es poden suspendre de manera cautelar, posen fi a la via administrativa i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa".

En aplicació d'aquest text, les jurisdiccions poden verificar la legalitat de les decisions de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), com ho recomana la Directiva:

"Toutefois, la nature complexe de ces évaluations ne devrait pas empêcher les juridictions nationales de vérifier l'exactitude matérielle, la fiabilité et la cohérence des éléments de preuve invoqués par l'autorité de résolution et de contrôler si ces éléments constituent l'ensemble des données pertinentes devant être prises en considération pour apprécier une situation complexe et s'ils sont de nature à étayer les conclusions qui en sont tirées" (foli 89 de l'expositiu).

En aquest cas, el recurs està fonamentat sobre qüestions de procediment i no sobre la regularitat de les avaluacions de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB). En cas de recurs contra una avaluació, l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) podria aportar elements per justificar la seva decisió i els clients podrien contestar aquests elements.

Per conseqüent, s'ha preservat el dret a la jurisdicció.

Dret a la propietat

Els recurrents estimen: "El bloqueig dels comptes i posicions és una privació de la propietat dels clients de X. Encara que sigui temporalment, els clients de X no poden disposar dels seus diners (...)" (punt catorzè).

És cert que les mesures de resolució afecten el dret de propietat, com l'escriu l'expositiu de la Directiva (foli 50):

"Les atteintes aux droits de propriété ne devraient pas être disproportionnées. Les actionnaires et les créanciers affectés ne devraient pas subir de pertes plus importantes que celles qu'ils auraient subies si l'établissement avait été liquidé au moment où a été décidée la résolution".

El punt important és que el perjudici no sigui "desproporcionat".

L'article 27 de la Constitució disposa:

"1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència, sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat".

Per conseqüent, el dret a la propietat no és un dret "absolut": poden existir limitacions.

En el procediment de resolució, les limitacions al dret de propietat no són "desproporcionades". En efecte, com ho reconeixen els recurrents, el bloqueig dels comptes és temporal. A més, els clients poden presentar un recurs contra les decisions de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB).

S'ha de recordar que, en el procediment de resolució, els clients no poden, en principi, estar sotmesos a una situació més desfavorable que en cas de la liquidació del banc.

Per aquests motius, no és necessari un procés incidental d'inconstitucionalitat.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Daza i altres, contra la sentència dictada el 30 de gener de 2019 pel Tribunal de Batlles, Secció Administrativa.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del 2 de maig de 2017 del Consell d'Administració de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.