RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: prescripció de l'acció derivada d'obres; relació entre caducitat de la instància i còmput termini prescripció (2000350/2018)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000033/2021 ORIGEN: 2000350/2018 - 00

NIG: 5300542120180002383

PARTS:

Apel·lant: A SL Admi. Judicial : Sra. Sarabia

Representant: Sr.

Advocat: Sr. Alcalá

Apel·lat: Sra. Gálvez

Representant: Sra. Corbacho

Advocat: Sr. Alcalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: prescripció de l'acció derivada d'obres; relació entre caducitat de la instància i còmput termini prescripció

SENTÈNCIA 139-2021

Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 16 d'octubre de 2018, la senyora Sarabia actuant com a administradora judicial de A, SL, interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil abreujat, contra la senyora Gálvez, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer a la societat la suma de 443.872,28 EUR, augmentada dels interessos generats per la mateixa a partir de la carta de data 7 de novembre de 2011 i, subsidiàriament, des de la interposició de la demanda i les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- La representació processal de la senyora Gálvez contestà la demanda articulada de contrari en data 6 de novembre de 2018, tot interessant l'estimació de l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció formulada, subsidiàriament l'excepció de manca de legitimació activa i de manca de legitimació passiva ad causam interposada peremptòriament i més subsidiàriament l'estimació de l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari formulada, i encara més subsidiàriament i pel que fa referència al fons de la qüestió plantejada, la desestimació de la totalitat de les pretensions de la part demandant, i la condemna de l'agent al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i, eventualment, del seu perit o perits.

3.- L'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 d'octubre de 2020 dictà Sentència amb la següent part decisòria:

"DECIDIM:

Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció al·legada per la part defenent en el seu escrit de contesta a la demanda, deixant el fons de l'assumpte sense jutjar.

Segon.- Condemnant a la societat A, al pagament de les costes processals causades, incloent els honoraris d'advocat i procurador".

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació l'administradora judicial de A, SL, senyora Sarabia, per considerar -de forma sintètica- que el termini de prescripció a aplicar als contractes d'obra és el de 30 anys de l'Usatge Omnes Causae i no el de tres anys, per no ser un contracte mercantil; i que en el cas de considerar-se d'aplicació la prescripció triennal, els dies a quo calia situar-lo al moment en què es va constatar la caducitat de la instància en el marc dels autes 0642-3/2011, de contingut objectiu, subjectiu i causa petendi idèntic al present ; tot sol·licitant la revocació de la Sentència d'instància en el sentit de desestimar l'excepció de prescripció de l'acció i ordenar el retorn dels autes al Tribunal a quo per a què dicti una nova sentència que jutgi la resta d'excepcions al·legades per la contra part i el fons de la causa, imposant el pagament de les costes d'aquesta segona instància a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en tràmit d'execució de sentència.

5.- La representació processal de la senyora Gálvez, per la seva banda, s'oposa al recurs i sol·licita la íntegra confirmació de la Sentència recorreguda i la imposició a l'apel·lant de la totalitat de les costes judicials causades per la tramitació de les presents actuacions en les seves dues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'acord amb les següents al·legacions, sintèticament recollides:

El termini de prescripció aplicable ja ha estat resolt per la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior i és el triennal;

El dies a quo d'aquest termini s'inicia en el mateix moment que el transcorregut per declarar la caducitat de la instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència recorreguda considera que el termini de prescripció aplicable en aquest supòsit és el triennal i que la seva interrupció només es produeix o bé per l'exercici judicial de la pretensió o bé per reconeixement de deute, considerant que el termini d'inactivitat de més de tres anys que ha donat lloc a la caducitat de la instància, també ha comportat la prescripció, en ser la triennal la que resulta d'aplicació.

Contra aquesta decisió s'alça la part recurrent.

Segon.- Pel que fa al termini de prescripció que resulta aplicable als contractes d'obra, aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se en diferents ocasions, entre altres en la Sentència dictada en el rotlle número TSJC-031/2008, on ja dèiem:

"III.- En primer terme, convé establir que la prescripció extintiva com a mecanisme que produeix l'extinció de les pretensions de les parts suposa la prevalença de la seguretat jurídica per sobre de la justícia intrínseca. És des d'aquesta òptica que aquesta Sala ha declarat en moltes ocasions que la prescripció extintiva ha de ser objecte més que d'una aplicació restrictiva d'una aplicació estricta, sense el recurs a l'analogia, a les interpretacions extensives i sempre quan els seus pressupòsits quedin perfectament acreditats.

I d'acord amb el que s'acaba d'exposar, la determinació de si la prescripció que s'ha d'aplicar al supòsit concret és la triennal o la trentenària, continguda a l'usatge omnes causae, no es pot considerar que sigui contrari al tenor restrictiu de la prescripció, sinó una tasca de qualificació del supòsit de fet pel tribunal com a tasca prèvia a la determinació i aplicació del dret, de forma que si es conclou que els crèdits que es reclamen en el present cas són crèdits d'artesans i menestrals, conforme a la interpretació que la norma en consonància amb la realitat social que ha de ser aplicada, mereix, esdevindrà aplicable la prescripció triennal, mentre que en altre cas, la solució serà la contrària.

Des d'aquesta línia d'idees, no es pot entendre que la interpretació de l'òrgan judicial d'instància sigui contrària al tenor restrictiu de la prescripció ni subjectiva ni mancada de motivació, atès que la lectura de la pròpia resolució evidència que conté l'argumentació que sustenta la tesi que en la resolució es defensa.

IV.- Nogensmenys el que s'acaba d'afirmar, ara sí correspon a la Sala, com s'ha advertit, analitzar si en el cas concret, com pretén la recurrent la prescripció és la trentenària de l'usatge omnes causae, i no la triennal acollida per la resolució ara impugnada.

La Constitució quarta del Títol II del llibre VII del Volum I de les Constitucions i altres drets de Catalunya preveu la prescripció triennal pels crèdits dels artesans i menestrals. Així és cert que la sentència d'aquesta Sala, de data 23-9-2004, inclou dins del concepte de menestral o artesà aquell que desenvolupa una feina, un art o un ofici i que la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol ha inclòs dins dels mateixos els crèdits derivats dels serveis professionals.

S'ha de fer notar que els crèdits que originen una prescripció triennal són crèdits que deriven d'una prestació de serveis o d'obra (menestrals o artesans) i en relació al dret de cobrament dels seus honoraris per la tasca realitzada. En el cas que ara s'examina els crèdits es deriven de treballs de construcció (enguixats, electricitat, estructurals, formigó, excavacions, etc...) i s'ha de determinar si els crèdits derivats d'aquesta treballs es poden incardinar en el concepte d'artesà o menestral, al qual fa referència la Constitució esmentada.

I és en aquest sentit que la interpretació que efectua l'òrgan judicial d'instància ha de ser mantinguda per aquesta Sala. En efecte, dins del concepte de menestrals o artesans s'han d'incloure els crèdits que es desprenen de la prestació d'oficis o tasques manuals i també els que executen professionals de l'àmbit de la ciència o de les arts. I aquesta interpretació és la més adequada a la realitat social en la que s'ha d'aplicar la norma continguda a la Constitució IV del Títol II del Llibre VII del Volum I de les Constitucions i altres drets de Catalunya, atès que les normes han de ser interpretades en funció no solament del criteri literal i històric, sinó també d'acord amb la realitat en la que estan destinades a ser aplicades i en funció de la finalitat que cerquen (criteris sociològics i teleològic). I és des d'aquesta paràmetres que la interpretació que porta a terme la sentència d'instància s'ha de considerar molt més ajustada a la realitat actual i a la finalitat de la norma perquè esdevé un termini més que suficient el de 3 anys per a reclamat els crèdits pels honoraris dels treballs realitzats, que el termini de trenta anys si s'entengués que solament s'incardinen en la norma aquells crèdits que es deriven de treballs artesanals i de menestrals i es mantingués estrictament aquest criteri literal."

I si apliquem aquesta Sentència al cas d'autes, que ha estat reproduïda en múltiples ocasions al llargs dels anys, al cas d'autes hem de concloure que en tractar-se d'un contracte d'obres li és d'aplicació la prescripció triennal i no la de 30 anys prevista per l'Ustage Omnes Causae, havent de decaure en conseqüència aquest greuge invocat per l'administració judicial de la societat A, SL.

Tercer.- Pel que fa a l'inici del còmput del termini de prescripció, aquest s'ha de computar a partir del dia en què l'acció es pot exercitar.

I en relació amb aquesta qüestió la Sala ha de referir-se forçosament a l'acció anteriorment exercitada per la mateixa societat A, SL contra també la senyora Gálvez, amb anterioritat als autes objecte del present recurs i que donà lloc a la causa 3100642/2011 (antiga 0642-3/2011). Perquè com ja hem dit, en la mateixa, la societat avui agent i recurrent en data 11 de gener de 2012 exercità exactament la mateixa acció -que la que avui ens ocupa- entre les mateixes parts litigants i amb la mateixa causa petendi. Acció que va quedar imprejutjada en quant al fons per quant per Aute de data 25 de juliol de 2017 l'Hble. Tribunal de Batlles declarà la caducitat de la instància i arxivà la causa per haver transcorregut quatre anys d'inactivitat processal absoluta per part d'ambdues parts litigants (concretament, des de l'Aute dictat per aquesta Sala en data 21 de maig de 2013 i fins l'escrit de manifestacions de la representació processal de la senyora Gálvez de data 29 de maig de 2017, sol·licitant la declaració de la caducitat de la instància i l'arxiu d'aquell procés).

Referència a aquesta suara mencionada acció que resulta forçosa per la Sala en la resolució de la qüestió objecte del present recurs per quant les parts discuteixen si pel còmput del període de prescripció de tres anys aplicable, cal incloure o no els quatre anys que han transcorregut sense activitat per les parts litigants i que ha motivat la declaració de la caducitat de la instància. Dit en altres paraules, si es pot considerar l'acció de A, SL prescrita, per causa del transcurs dels quatre anys que van provocar la declaració de la caducitat de la instància.

Quart.- Tot i que la caducitat de la instància i la prescripció són institucions que a primera vista poden semblar coincidents, jurídicament no ho són i obeeixen a finalitats diferents.

La caducitat de la instància és de natura processal i comporta l'extinció del procediment per inactivitat de les parts durant el termini, jurisprudencialment establert de tres anys alliberant a l'organisme jurisdiccional de la seva obligació de pronunciar-se sobre el fons de la qüestió litigiosa, per quant la litispendència no es pot perllongar indefinidament (des de l'entrada en vigor del Codi de procediment civil el termini, d'inactivitat processal per declarar-se la caducitat de la instància es fixà en 2 anys, article 51 i ss.; tot i no ser d'aplicació al present supòsit).

El seu fonament és doncs impedir que la litispendència es perllongui indefinidament i, en basar-se en la voluntat de les parts que decideixen abandonar el procés, pot operar d'ofici.

Per la seva banda, la prescripció -que afecta al fons del litigi- és una forma d'extinció dels drets i les accions que permeten fer-los efectius per la manca del seu exercici per part del titular, durant el temps fixat per la Llei.

El seu objecte és la seguretat jurídica, per no deixar pendent de forma abusiva el dret a reclamar. Vetlla per l'existència de seguretat jurídica davant l'evidència d'abandó o deixadesa del dret. No és apreciable d'ofici.

El seu còmput s'inicia a partir de l'actio nata.

Cinquè.- De l'anàlisi del supòsit concret que ens ocupa es deriva que la part agent (A, SL) en el seu dia i dins del termini que evitava la concurrència de la prescripció va interposar l'acció de reclamació de quantitat que va donar lloc al procés 3100642/2011. En haver exercit l'acció de reclamació, el termini de prescripció per al seu exercici es va interrompre i aquesta interrupció va durar per mentre aquella acció continuava "viva". I la mateixa es va mantenir fins el dia 25 de juliol de 2017, en què la Batllia va declarar la caducitat de la instància, per inactivitat processal de les parts.

I malgrat la inactivitat de les parts va durar 4 anys, per mentre el Tribunal d'instància no en va declarar la caducitat, aquesta s'estava exercint i, per tant, cap termini de prescripció no podia començar a córrer. (Al respecte no està de més posar de relleu que les parts podien haver sol·licitat la declaració de caducitat 1 any abans o insistit en la continuació del procediment).

Per tant, no és sinó a partir del 25 de juliol de 2017 que el termini de prescripció per l'exercici de la nova acció de reclamació -ja que la caducitat de la instància va deixar el fons del litigi imprejutjat- va néixer, ja que a partir d'aquell moment l'acció podia ser novament exercitada.

I com sigui que la nova reclamació es va interposar en data 16 d'octubre de 2018, han transcorregut menys de dos anys i per tant, la mateixa no es troba prescrita encara que li sigui d'aplicació com hem dit anteriorment, la prescripció triennal.

Sisè.- Procedeix, en conseqüència, l'estimació d'aquest aspecte del recurs interposat, havent-se de revocar parcialment la resolució d'instància en no trobar-se prescrita l'acció exercitada per l'administradora judicial de A, SL, i no procedir cap pronunciament especial respecte del pagament de les costes en la instància donada l'estimació parcial de la pretensió de l'agent.

Setè.- L'estimació parcial del recurs comporta la no imposició de les costes processals generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per l'administració judicial de la societat A, SL contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 d'octubre de 2020, revocant-la parcialment en el sentit de no apreciar-se la concurrència de prescripció de l'acció exercida per l'administració judicial esmentada i retornar els autes a la instància als efectes de què es pronunciïn sobre la resta d'excepcions plantejades i, en el seu cas, sobre el fons, i sense efectuar cap condemna en costes de la instància.

Segon.- NO FER especial pronunciament sobre les costes judicials generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.