Incident d'execució. Recàrrec de la CASS (A031/08)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0060-2/2007 TSA: IE-03/08

AUTE 31-2008

PARTS:

Apel·lant: S..Diez Representant: Diez Advocat: Manzano

Apel·lada: CASS Representant : Pombo Advocat : Andrade

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- L'aute dictat el 17 d'abril de 2008 per la Secció Administrativa de la Batllia va declarar inadmissible la demanda formulada per l'entitat "Diez" contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució d'aquest organisme de 8 d'octubre de 2007, mitjançant la qual es va requerir l'agent per tal de què fes efectiva la quantitat de 3.927'35 euros, en concepte de recàrrec per demora en el pagament d'unes cotitzacions.

L'aute de la Batllia considera que és objecte d'impugnació un acte que no és definitiu, ja que només es limita a requerir el pagament d'una quantitat que va ser fixada en virtut d'una resolució anterior, de 27 de juliol de 2007, la qual ja va ser impugnada amb anterioritat per part de l'agent.

2n.- La representació de "Diez" ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute del Tribunal a quo, en considerar que resulta improcedent la declaració d'inadmissibilitat de la demanda, en la mesura en què s'està impugnant un acte administratiu que crea o modifica una situació jurídica, per quant imposa una obligació de pagament, de manera que es poden interposar contra el mateix els recursos procedents en via jurisdiccional.

3r.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que s'impugna un simple acte de tràmit, que té per objecte impulsar el procediment de cobrament dels recàrrecs que es van imposar a l'agent, i que la contrapart ja ha formulat la corresponent demanda contra la resolució administrativa que va establir l'obligació de pagament dels mateixos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'aute de la Batllia que és objecte del present recurs d'apel·lació ha aplicat l'article 8 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, segons el qual, tant en la via administrativa com en la via jurisdiccional, es podran impugnar els actes definitius, els de tràmit quan impossibiliten la continuació del procediment i els que produeixen indefensió.

En virtut del principi de concentració que regeix aquesta matèria, la impugnació s'ha d'adreçar contra l'acte administratiu que posa terme al procediment, i és en aquest moment quan es podran fer valer l'existència d'irregularitats observades en qualsevol fase del mateix. És, doncs, en aquest sentit que s'ha d'entendre l'exigència legal de què el recurs s'adreci contra els actes definitius, cosa que exclou la impugnació separada dels actes de tràmit o preparatoris, llevat que facin impossible la continuació del procediment o produeixin indefensió, com preveu el propi precepte.

Una categoria particular dels actes no definitius o de tràmit la constitueixen els actes d'execució, els quals tenen per objecte materialitzar i dur a terme una decisió prèvia definitiva. Segons els termes de l'article 8 de la Llei, s'ha de dirigir el recurs contra aquesta decisió definitiva, ja que d'altra manera quedaria ferma i consentida per l'interessat, però no són susceptibles d'impugnació els actes successius que només pretenen executar la primera, a no ser que existeixin vicis específics de la fase d'execució.

Segon.- En el cas que ara s'examina, la C.A.S.S. va acordar, mitjançant resolució de 27 de juliol de 2007, que la societat agent havia de satisfer la quantitat de 3.927'35 euros, en concepte de recàrrec per la demora en el pagament d'unes cotitzacions. Més tard, en la resolució aquí impugnada de 8 de octubre de 2007, es va requerir a la recurrent per tal de què fes efectiva l'esmentada quantitat.

Aplicant els principis abans esmentats, resulta clar que l'acte definitiu que havia de ser objecte d'impugnació era el de 27 de juliol de 2007, que va imposar a l'agent l'obligació de satisfer el recàrrec corresponent. Ben al contrari, l'acte de 8 d'octubre de 2007 només pretén executar l'anterior, per la via de requerir la interessada al pagament de la quantitat esmentada. Es tracta, doncs, d'un acte de mera execució, que reprodueix el contingut de l'anterior i que, en conseqüència, no resulta susceptible d'impugnació, en virtut de l'article 8 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Aquesta conclusió no genera cap tipus d'indefensió per a l'entitat recurrent. En efecte, aquesta ja va interposar el corresponent recurs contra la decisió de 27 de juliol de 2007, en el qual s'examinarà la legalitat del recàrrec que li ha estat imposat. Si prosperen les seves pretensions anul·latòries en aquell procés, quedarà sense efecte el recàrrec i tots els actes d'execució del mateix, inclòs el que aquí es vol impugnar de forma separada, de forma que podrà obtenir un restabliment complert dels seus drets i interessos.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Diez" contra l'aute de la Secció Administrativa de la Batllia de 17 d'abril de 2008, el qual es confirma en els seus propis termes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.