Bancari. EB1. Reclamació saldo deutor en compte corrent obert a EB2. Manca prova de l'exigibilitat del saldo generat amb posterioritat a la intervenció de l'entitat (2000274/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000240/2022 ORIGEN: 2000274/2019 - 0

NIG: 5300542120190001763

PARTS:

Apel·lant: Ribes

Representant: Sra. Quesada

Advocat: Sra. Azorin

Apel·lat: Morillo

Representant: Sra. Seco

Advocat: Sra. Tur

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Bancari. EB1. Reclamació saldo deutor en compte corrent obert a EB2. Manca prova de l'exigibilitat del saldo generat amb posterioritat a la intervenció de l'entitat.

SENTÈNCIA 000078/2023

Andorra la Vella, el 18 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de l'entitat bancària Palmer SAU va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Ribes, en què sol·licitava que "es dictés sentència condemnant a Ribes a satisfer a la seva principal:

La suma de 11.707,39.- euros en concepte de ròssec deutor més els interessos que hagi devengat l'esmentada quantitat a partir del dia 13 de març del 2019 i els que es devenguin a comptar d'aquella data fins a l'efectiu pagament del ròssec deutor.

Les costes judicials i extrajudicials ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i procurador fins a l'execució total de la total de la sentència."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat Sentència en data 14 de setembre del 2022 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Que estimant la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària Palmer SAU contra la societat Ribes, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora l'import de 11.707,39.- euros en concepte de ròssec deutor més els interessos que hagi devengat l'esmentada quantitat a partir del dia 13 de març del 2019 i els que es devenguin a comptar d'aquella data fins a l'efectiu pagament del ròssec deutor, a acreditar en període d'execució de Sentència.

Segon.- Condemnar a la defenent a abonar la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- La representació processal de la societat Ribes ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons el que exposa en el seu escrit demana la revocació de la resolució d'instància i la imposició a la part adversa de les costes processals.

4.- El 2 de desembre del 2022 la representació de Palmer SAU ha formulat una petició de successió processal per transmissió de l'objecte litigiós.

Havent manifestat al respecte l'altra part, el 23 de gener del 2023 el Tribunal ha dictat Aute on decidia declarar que Palmer SAU ha estat substituïda processalment per Morillo SL

5.- La representació de la societat Morillo SL s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, tot imposant a la part recurrent el pagaments de les costes.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Palmer, SAU reclama front la part defenent Ribes en demanda en la que sosté una petició de condemna per un total de 11.707,39EUR més interessos des del 13.3.19 i més costes.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- La pretensió de la part agent que es reclama és el ròssec deutor del saldo que la societat defenent suposadament tenia en Sandoval, SA i (ENTITY_11) que, com a conseqüència de la intervenció de l'entitat que es detalla en el Fonament Jurídic IV recollida en la STJC de 29.1.21, va ser transmès a Palmer, SAU juntament amb altres actius i passius. Posteriorment per Llei 8/2015 de 2 d'abril de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries en la qual es preveia un mecanisme en l'article 36 denominat Sequència d'amortització i conversió. Posteriorment, l'AREB va dictar una resolució de 26.6.2017 per la qual s'adopta, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actrius i passius de l'entitat bancària Sandoval SAU a favor de Palmer, SAU i en el seu fonament de dret segon sobre la transmissió d'actius i passius incorpora en el punt 2.4 (apartat 71) el següent acord:

"De conformitat amb l'apartat 6 de l'article 16 de la Llei 8/2015, la transmissió que s'acorda en aquesta Resolució no constituirà per a Palmer, com a adquirent, un supòsit de successió d'empresa ni d'assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus, incorregudes o imposades a l'entitat objecte de resolució. Els accionistes o creditors de l'entitat objecte de resolució i els tercers, els actius, drets o passius dels quals no siguin objecte de transmissió, no podran reclamar cap dret respecte dels actius, drets o passius transmesos a Palmer".

Tercer.- Valoració de la prova

Ja vàrem tenir ocasió d'examinar un cas idèntic en la nostra STJC 033/22.

La part apel·lant discrepa de la valoració de la prova efectuada per la sentència d'instància doncs considera que la part agent no ha acreditat l'existència de cap saldo deutor en el moment en que van resultar bloquejats els comptes en el dia 21.4.2016, quan es va dictar la resolució de l'AREB i els comptes de l'entitat Sandoval varen quedar completament bloquejats. Resulta aquesta conclusió del contingut de la certificació que obra al foli 223 i seg. que emet la pròpia AREB en la seva qualitat d'administradora única de Sandoval, SAU. I la mateixa certificació en el seu Annex 1 aporta un extracte del compte corrent (foli 228) en el qual es constata que el saldo deutor en el dia 5.5.16 era de ZERO euros i que en el dia 6.5.16 hi figura un càrrec per "càrrecs diversos Art. 36/8.2015" per import de -8.758,27EUR i a continuació en dates posteriors altres càrrecs per "liq. Interessos" fins al dia 8.7.17 que per "abonaments diversos Res. Areb TR.VB" un abonament de 11.249,40EUR deixant el saldo a ZERO que es correspon amb el càrrec negatiu en el compte de Palmer que ara es reclama més els interessos posteriors a aquella data i fins el 13.3.19 que es tanca el compte.

Quart.- Càrrega de la prova

Podem recordar la doctrina jurisprudencial de la Sala reiterada en diverses sentències que ho exemplifica la STJC 413/2014, de 9 de juny de 2015 (esmentada per la STJC 343/21) en els següents termes:

"De manera general, la qüestió de la prova en seu judicial s'entén com una càrrega perquè es defineix com l'obligació que té cada part de provar els fets que addueix, i que en cas de dubte aquell ha de perjudicar a la part sobre qui requeia la càrrega de la prova. De fet, és quan manca de prova que la qüestió té tot el seu interès. De manera més general, es tracta per la part que ha de provar, de convèncer al jutge que la seva versió correspon a una realitat material i finalment a la veritat.

La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova, es planteja quan s'han alterat les regles de distribució de la càrrega de la prova a favor d'una pet diferent de la que normalment ha de suportar aquesta càrrega.

El primer element a considerar és que la part agent es troba en una situació particular, ja que, essent la qui ha decidit de sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials i ha atret davant d'ells a l'altra part, determinant l'objecte del procés, i amb l'objectiu de fer reconèixer un dret a favor seu, és lògic que hagi de suportar l'obligació d'acreditar els elements de fet en què basa la seva acció, i sobre els quals basa les seves pretensions.

Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbit probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit").

Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova.

En efecte, passada la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega.

És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els facts extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien."

En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen.

Enunciats aquests principis, tota la dificultat pràctica que correspon a la tasca de l'òrgan jutjador, és fixar el nivell d'exigència que s'ha de fixar per admetre que una part ha satisfet les seves obligacions en relació a la prova. Dit d'una altra manera, escau determinar el punt a partir del qual s'ha de considerar que el demandant ha acreditat suficientment els fets constitutius del seu dret i en el que el defenent té l'obligació de desenvolupar una activitat probatòria contrària.

D'aquest punt de vista, s'ha de tenir en consideració dos elements de mitigació dels principis suara esmentats, i que tenen una gran importància en un cas com el present. El primer és que com recordat molt recentment per la Sala (TSJC 265/2014) aquestes normes s'han d'aplicar amb certa flexibilitat, respectant els principis de normalitat i de bona fe, així com la doctrina del favor probationis, segons la qual cada part ha d'acreditar els elements que normalment li resulti més fàcil.

Cinquè.- Dit això, resulta evident que era a la part agent que li corresponia acreditar el saldo deutor (capital i interessos) que reclama i per fer-ho es fonamenta en allò que s'ha recollit en el fonament jurídic Tercer, és a dir, en els apunts comptables que comencen pel del dia 6.5.16 (8.758,27EUR), data ja posterior al bloqueig del compte. Però no és suficient aquesta documentació quan la part contrària nega l'existència de cap saldo deutor en el moment que se li va bloquejar el compte (i a tots els clients), també nega l'existència de cap compromís contractual amb l'entitat que estigués pendent en aquell moment (i que la certificació de l'AREB esmentada confirma (foli 225, lletra c) ni cap altre càrrec efectuat pels seus titulars des del bloqueig del compte i que la certificació esmentada també confirma en incorporar l'extracte ja esmentat.

Aleshores, calia que Palmer justifiqués l'existència d'aquell saldo deutor en 6.5.16 i per fer-ho no és suficient que hi figurés la referència a "l'article 36 de la Llei 8/2015", sinó que calia saber d'on provenia aquella suma. Algú devia calcular-la en aplicació d'aquell article, però no s'ha explicat ni detallat per constatar si realment era un saldo que tenia que suportar el titular del compte. Aquest extrem no es pot convertir en un acte de fe perquè situa en indefensió al defenent que no pot contradir aquell càlcul. La part defenent ha fet tot el que estava a la seva mà per al·legar que no hi havia saldo deutor en 21.4.16 amb Sandoval i la certificació de la nova administració de Sandoval, SAU li ha donat la raó.

En definitiva, no podem compartir la valoració de la prova documental de la sentència perquè ha mancat prova de la part agent per demostrar allò que afirma: l'existència d'un saldo deutor (capital i interessos aplicats).

I als temps actuals ja no es suficient l'antiga presumpció de veracitat dels "llibres dels bancs" perquè ja no es pot suportar en resultar contraria als fonaments del dret de defensa (art. 10.2 de la Constitució) si no pot ser qüestionada. Ja dèiem en la nostra STJC 112/17 respecte la no especificació dels interessos de demora reclamats per una entitat bancària en l'escrit d'al·legacions que:

"Hem d'exposar que si la part agent exercita una pretensió relativa al cobrament d'uns interessos de demora, caldria que acredités amb detall, a la fase d'al·legacions, el capital sobre el que es calculen els interessos, si s'aplica un interès compost o anatocisme, la diferenciació per anys dels diferents càlculs i això per cada operació creditícia. D'aquesta manera la part defenent es podria defensar i proposar prova en relació al càlcul efectuat per a impugnar les partides preses en consideració, el mode d'aplicació de l'interès o el simple càlcul matemàtic."

Tampoc pot servir de cobertura a la liquidació del saldo reclamat la invocació de l'article 36 de la Llei 8/15 (com figura en l'apunt comptable) perquè aquest simplement preveu la forma de fer l'amortització i conversió a l'objecte de procedir a la cobertura de l'import de capitalització, però no fixa cap liquiditat, com resulta obvi.

Finalment, el redactat de l'apartat 71 de la Resolució de l'AREB de 26.6.17 ja transcrit no pot emparar l'absència de prova sobre la liquiditat obtinguda del saldo deutor reclamat perquè aquell redactat està dirigit a evitar una successió d'empresa per part de Palmer i l'assumpció de les antigues responsabilitats de Sandoval, SA, però la càrrega probatòria no és una obligació d'aquesta última sinó que és una obligació processal que només incumbeix a la part agent en la seva reclamació.

Sisè.- En conclusió, el recurs ha de ser estimat i desestimada la demanda origen d'aquestes actuacions amb imposició de les costes de la instància a la part agent.

SETÈ. L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Ribes contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 14 de setembre de 2022, que revoquem íntegrament i DESESTIMEM la demanda interposada per Morillo (successora processal de Palmer, SAU) contra Ribes amb imposició de les costes a la part agent.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.