Assegurances-Acció de repetició NO-acció subrogatoria en reposab extracotractual-termini de prescripció (TSJC 268/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000268/2014 ORIGEN: 3001122/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de gener del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 04-09-2013, la representació processal de la companyia d'assegurances Cepeda va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la societat Gaya i la companyia d'assegurances Sanz demanant que es condemnés solidàriament a les demandades a abonar-li la quantitat de 1.316,39.-euros, corresponent a la indemnització satisfeta a la societat Anaya com a conseqüència d'un sinistre d'aigua, amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits.

II.- La representació processal de la societat Gaya i la companyia d'assegurances Sanz va oposar-se a la demanda fent valdre que el sinistre no era imputable a la societat Gaya i que l'acció havia prescrit, sol·licitant la imposició de les costes judicials a l'agent.

III.- Per Sentència de data 25-06-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "que desestimant íntegrament la demanda formulada per la companyia "Cepeda S.A." contra la societat mercantil andorrana per accions "P., S.A." així com contra la companyia "L. Sanz A.", ha d'absoldre i absol lliurement a les dues darreres de tots i cadascun dels pediments de contrari, imposant a l'instant d'aquest plet les costes processals causades de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica d'aquesta decisió jurisdiccional.".

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia Cepeda demanant la seva revocació i l'estimació de la seva demanda i la imposició a les defenents de les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal de la societat Gaya i la companyia d'assegurances Sanz demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la companyia Cepeda es fonamenta en essència sobre els arguments següents: 1) ella exercita una acció de repetició que no prescriu a l'any sinó al cap de trenta anys; 2) en tot cas, el dies a quo de l'acció aquiliana és el moment on va satisfer al seu assegurat l'import que ara reclama, i no el dia del sinistre; 3) l'acció no era prescrita i s'havia d'entrar en el fons i 4) l'única conclusió raonable que es pot treure de les proves d'autes és que el trencament de la canonada que va causar el sinistre va ser provocat per les obres realitzades per la societat Gaya.

Ha quedat establert que en data 07-12-2011, la societat Anaya ubicada a XXXX, va patir un sinistre d'aigua, i que en data 16-11-2012 va ser indemnitzada per la companyia Cepeda en mèrit de la pòlissa d'assegurances existint entre elles.

El magatzem central i les oficines de la societat Anaya es troben al peu de la rotonda d'accés al túnel. Considerant que la causa del sinistre era el trencament d'una canonada d'aigua pública, degut a les vibracions provocades pels treballs realitzats per la societat Gaya prop del túnel, la companyia Cepeda va instar l'acció que dóna lloc al present recurs, en contra de dita societat i de la seva companyia asseguradora.

La primera controvèrsia ve del fet que la part agent i ara recurrent sosté que exercita una acció de repetició la qual prescriu als trenta anys en virtut de l'Usatge Omnes Causae, mentre que la part defenent considera que es tracta d'una acció aquiliana.

És aquesta última solució que el primer jutjador va retenir, i aquest criteri s'ha de confirmar per les raons següents.

S'ha de distingir l'acció de repetició, de l'acció de subrogació en la qual la companyia s'adreça al responsable del sinistre, assumint la posició del seu propi assegurat i devent suportar les mateixes excepcions.

Si la part agent ha afirmat en el seu escrit de conclusions que la seva acció "no té un fonament pròpiament extracontractual", nogensmenys, va exposar clarament en el seu escrit de demanda que exercitava l'acció de la Lex aquilia.

Com ho confirmen els documents aportats en autes per l'agent, és a dir el contracte d'assegurances, la factura dels treballs de reparació de data 30-08- 2012, el xec de data 16-11-2013 i el rebut d'indemnització de data 20-03-2013 (a través del qual la societat Anaya ha cedit "totes les accions que li puguin correspondre a la companyia Cepeda S.A., quedant aquesta última, subrogada en tots els drets, recursos i accions de l'assegurat, contra tots els responsables del sinistre..."), és innegable que la companyia actua en la seva qualitat de subrogada del seu assegurat.

L'acció que exercita és una acció subrogatòria en responsabilitat extracontractual en contra del suposat responsable del dany, i conjuntament la companyia asseguradora del mateix.

Al tractar-se d'una subrogació en els drets de l'assegurat, ha de seguir les mateixes vicissituds, tota vegada que l'acció de l'asseguradora té la mateixa naturalesa i règim que la de l'assegurat. En efecte la subrogació no suposa l'aparició d'un nou dret de crèdit, sinó al contrari que es caracteritza pel manteniment de la relació obligatòria i es trasllada al nou creditor la posició activa amb totes les seves característiques, sense que la subrogació comporti una modificació o una interrupció del regim de prescripció.

Per tant, en relació al termini de prescripció i al seu inici, aquests darrers queden sotmesos a la naturalesa de l'acció, que no neix del contracte sinó del fet que fonamenta la responsabilitat del tercer en front del perjudicat-assegurat. Així, el termini aplicable és el termini anyal de l'acció aquiliana, i el seu punt d'inici no pot ser un altre que la data de la producció del dany, i no la data on la companyia va pagar l'assegurat.

Cal afegir que la solució contraria deixaria en mans de la companyia d'assegurances la determinació del dies a quo, quan aquell només pot resultar dels efectes de la llei.

Quant a les sentències esmentades per la part recurrent, no poden desvirtuar aquesta solució ja que no són d'aplicació al present cas.

En efecte, la sentència TSJC-289/09 del 22-03-2010 concerneix un cas en el qual la companyia asseguradora, desprès d'haver sigut condemnada a pagar una suma com a conseqüència d'un accident de circulació, va exercitar una acció de repetició en contra de les entitats que considerava en última instància responsables del sinistre.

Tampoc és d'aplicació la sentència TSJC-276/09 del 29-04-2010, ja que es tractava d'un cas on un perjudicat demanava a la seva companyia l'aplicació de la cobertura contractual, i on dues companyies asseguraven un mateix risc, però de cap manera d'un cas comparable al present.

Pel que fa a la sentència TSJC-050/11 del 30-06-2011, concerneix els casos de recursos entre companyies i no com en el present afer, l'exercici d'una acció de responsabilitat en contra d'un tercer suposadament responsable del sinistre i de la seva companyia.

Atès la desestimació del motiu del recurs en relació a l'excepció de prescripció i a l'estimació de la mateixa no s'ha d'entrar en l'examen dels motius en relació al fons.

Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs de la companyia Cepeda.

II.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la companyia Cepeda contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 25-06-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la companyia Cepeda les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.