Obligacions de l'assegurat concurrència de pòlisses (0276/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

SENTÈNCIA

TSJC-0276/09

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de febrer del 2007 la representació processal del Sr. Castilla va formular demanda contra la companyia d'assegurances "U.A.P. SA" en reclamació de la suma de 6.034,13 euros, import de la reparació dels desperfectes que va patir l'habitatge de la seva propietat i assegurat per la defenent com a conseqüència de les filtracions d'aigua produïdes pel trencament de la canonada que la conduïa al dipòsit situat a la terrassa de l'immoble.

II.- La representació processal de la companyia d'assegurances "U.A.P. SA" va contestar a la demanda en data 5 de març del 2008 oposant-se a la mateixa amb l'argument que l'agent va incomplir els deures d'informació que li competien com prenedor de l'assegurança, raó per la qual el contracte era nul o anul·lable, que el Sr. Castilla ja havia cobrat de la companyia que assegurava la Comunitat, en concret "A.", la totalitat del cost de reparar els danys i que no s'havia provat la realitat de l'import reclamat. Subsidiàriament, manifestava que la demanda s'havia de desestimar per la mala fe de l'agent i, en tot cas, sols procediria condemnar a la seva mandant al pagament de la part proporcional de la indemnització procedent en funció dels capitals assegurats per les dues companyies que s'havien de fer càrrec del sinistre.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 7 d'octubre del 2009 va decidir desestimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Castilla, absolent a la companyia d'assegurances "U.A.P. SA" de totes les peticions contingudes en ella i imposant les costes del litigi a la part agent.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Castilla i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en aquest litigi que el 8 de gener del 2007 es va produir un sinistre que va afectar a l'habitatge propietat del Sr. Castilla situat a la planta cinquena porta tercera de l'edifici de l'XXXX, ni tampoc que el citat immoble estava assegurat per la defenent.

La Sentència d'instància fonamenta la seva decisió de desestimar la demanda del propietari del pis contra la seva companyia asseguradora en l'argument que el Sr. Castilla no va informar a "U.A.P. SA" en el moment de concertar la pòlissa de que la Comunitat de Propietaris de l'edifici havia subscrit un altre pòlissa amb un altre companyia que cobria els riscs de l'immoble en el seu conjunt, negant-se posteriorment a notificar a aquesta entitat la producció del sinistre, raó per la qual la defenent havia perdut la possibilitat d'exercitar l'acció de responsabilitat civil contra ella, decisió contra la què s'oposa la recurrent afirmant que mai es va negar a donar informació sobre l'existència d'un altre companyia asseguradora de l'immoble.

II.- És cert que al capítol I de les condicions particulars i generals de la pòlissa que vinculava a les parts quan s'identifica el risc que s'assumeix es manifesta que "el prenedor de l'assegurança declara que no té subscrites, per compte seu o a través de la Comunitat de Propietaris, altres assegurances sobre els béns assegurats". No obstant, el context en el què es posa de relleu aquesta declaració i el fet de tractar-se d'un contracte d'adhesió porta a pensar que el que va succeir és que el prenedor no va comunicar aquesta circumstància a la companyia asseguradora més que no pas que va incórrer en una falsedat, i, en tot cas, aquesta circumstància no suposava cap perjudici per la defenent, ja que no incrementava el risc assumit, sinó que més aviat la beneficiava perquè no l'hauria d'assumir en solitari.

Tampoc la manca d'informació d'aquest fet quan es va produir el sinistre li va produir a la defenent cap tipus d'indefensió, ja que, malgrat no ha quedat clar a les actuacions si en aquell moment l'agent li va comunicar l'existència d'un altre companyia que assegurava l'immoble en el seu conjunt, com tenia obligació de fer, el que cal considerar és que aquesta ho havia de saber i, a més a més, ho sabia abans de que procedís indemnitzar al perjudicat. En primer lloc, ho podia saber perquè l'article 4 de la Llei 12/2004 de 30 de juny de Propietat Horitzontal, modificada per la Llei 25/2008 de 20 de novembre, disposa que les previsions en matèria d'assegurances constaran als Estatuts de la Comunitat i l'article 14.3 de la mateixa Llei ordena que tota Comunitat ha de preveure en el pressupost general una partida destinada a subscriure assegurances que cobreixin els danys causats a tercers i a l'immoble. En segon lloc, ho sabia, ja que consta al foli 54 de les actuacions un correu electrònic que les oficines centrals de "L." va enviar a la defenent, i que aquesta va reenviar a l'agent, en el que es diu que s'ha esbrinat que la companyia "A." havia indemnitzat al Sr. Castilla amb la suma de 3.005,00 euros, de tal manera que, encara que no fos l'agent qui li comuniqués, en data 5 d'octubre del 2007 la defenent sabia que existia un altre companyia asseguradora que podia igualment fer-se càrrec de indemnitzar al perjudicat.

III.- És cert igualment que el perit de la companyia defenent, el Sr. Herrera, manifesta al seu informe que va sol·licitar a l'assegurat que notifiqués el sinistre a la companyia asseguradora que garantia l'edifici plurifamiliar al ser l'origen del sinistre el trencament d'una canonada comunitària i que aquest s'hi va negar argumentant que dita pòlissa no garantia el sinistre en qüestió. Però aquesta actuació, que podia respondre a una percepció del tema errònia però disculpable en una persona que no era professional en la matèria més que no pas a la mala fe, tampoc va perjudicar a la Companyia "U.A.P.". En efecte, aquesta manca d'activitat del seu assegurat no impedia a la defenent posar-se en contacte amb "A." per esbrinar si la dita companyia havia pagat o no la indemnització procedent al Sr. Castilla, ja que era a ella a qui corresponia provar l'existència d'una excepció al pagament degut, sense que fos lícit escudar-se per no fer-ho en una circumstància que, a més a més, no era certa, ja que ha quedat acreditat a les actuacions que, en contra del que afirmava la defenent, la companyia asseguradora de la Comunitat no va indemnitzar a l'agent pels danys que aquest va patir com a conseqüència del sinistre (foli 93), fet que d'haver estat cert sí que hauria suposat una mala fe per part de l'agent.

Per últim, tampoc la manca d'informació d'aquest fet a la companyia asseguradora li ha produït a aquesta cap dany, ja que, una vegada produït el pagament quedava, i queda, oberta la possibilitat d'exercitar l'acció de repetició contra aquella altra entitat que estigui igualment obligada per contracte a respondre d'aquest perjudici, acció que no es pot considerar de responsabilitat extracontractual, ni subjecta al seu termini, que en tot cas començaria a comptar a partir de la data de pagament, sinó tendent a reclamar allò indegudament pagat, encara que no sigui aquest el procediment a on s'hagi de quantificar quina part de l'import ha d'assumir cada una de les companyies implicades en l'afer, qüestió que, a manca d'acord, s'haurà de ventilar en el procediment corresponent amb audiència de totes les parts afectades

IV.- Per aquestes raons, tenint en compte que l'entitat defenent es va comprometre a indemnitzar a l'agent en cas que un sinistre afectés a l'immoble assegurat, aquesta Sala entén que procedeix condemnar-la a abonar a l'agent la suma de 3.178,10 euros, ja que coincidim amb "P." en que el cost de reparació dels perjudicis patits pel Sr. Castilla en l'immoble de la seva propietat és aquell que fixa el Sr. Herrera en el seu dictamen (foli 65 i ss), ja que també entenem que aquest està molt més raonat i ben documentat que aquell elaborat pel Sr. Plana (foli 33 i ss),sense que sigui procedent descomptar d'aquesta quantitat la suma de 568,80 euros per la pintura i parament de elements no estrictament afectats per l'aigua, que el mateix perit de la companyia defenent admet (foli 75) i que no estan exclosos en el cas que el dany afectés de l'edificació (foli 15 article 1r.1.D)).

V.- En estimar-se el recurs i per tant parcialment la demanda procedeix no fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Castilla contra la Sentència dictada en data 7 d'octubre del 2009 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que REVOQUEM íntegrament, condemnant a la companyia d'assegurances "U.A.P. SA" a pagar al Sr. Castilla la suma de 3.178,10 euros, més els interessos legals procedents a comptar de la present resolució, sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-