Responsabilitat mèdica-metge urgentista TSJC 0126/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-126/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.- el 30 de juny del 2014.

A la vila d'Andorra, el M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0252-6/2008, instades per la Sra. Macias contra el Sr. Puig, en data 20 de febrer del 2013, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha desestimar i desestima l'excepció de prescripció interposada pel Sr. ENTITY_5; Que ha de desestimar i desestima, íntegrament, la demanda interposada per la Sra. Macias contra el Sr. Puig, absolent al demandat de totes les pretensions del demandant; I sense fer especial condemna en costes".

II.- * La Sra. Macias no es mostra d'acord amb la sentència de la instància i en demana la revocació, tot donant lloc a l'estimació de la seva demanda i a la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els seus greuges són els següents: la infecció uterina es va manifestar el dia 12 de novembre del 2000; segons el ginecòleg Dr. Cepeda, el punt crític de no retorn de la infecció va tenir lloc el 13 de novembre del 2000; l'errada en el diagnòstic del Dr. Durán va fer possible la infecció massiva que va acabar amb l'extirpació de les trompes de Fal·lopi; el Dr. Durán no va realitzar cap tacte vaginal o rectal i va actuar precipitadament; no va detectar la salpingitis malgrat la persistència de la febre, de la infecció i dels dolors a l'hipogastri; l'informe del Dr. Sainz no era rigorós; havia de prevaldre el peritatge del Dr. Cepeda o ordenar un nou informe mèdic per millor proveir.

* El Sr. Puig també ha formulat recurs d'apel·lació, perquè considera que calia fer aplicació de la regla del venciment en les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Macias va formular demanda, en reclamació de quantitat, contra el Sr. Puig. La Sra. Macias considera que l'interessat, metge urgentista de l'hospital Nostra Sra. de Meritxell, va cometre un error de diagnòstic durant l'exploració mèdica que va tenir lloc el 13 de novembre del 2000. En efecte, segons la demandant, el metge no va saber detectar i tractar, a temps, la presència d'una salpingitis, quines conseqüències van conduir a la seva infertilitat. La demanda es basa, principalment, en l'informe forense que va realitzar el Dr. Cepeda en el decurs del procés penal, anterior a aquesta causa.

El defenent es va oposar a la demanda, oposant excepció de prescripció i manca de responsabilitat.

La instància ha desestimat la demanda de la Sra. Macias en el fons.

Els litigants han apel·lat la sentència emesa per l'Hble. Tribunal de Batlles.

II.- Començarem pel recurs de la Sra. Macias. Un recordatori dels fets majors que envolten aquest litigi s'imposa:

12 de novembre del 2000: la Sra. Macias acudeix al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell en motiu de dolors abdominals. La Dra. Hoyos diagnostica una infecció d'orina i li recepta Noroxin (antibiòtic) i Buscapina (anti-espasmòdic),

13 de novembre del 2000: la interessada torna a l'hospital doncs no millora. El Dr. Puig ordena la pràctica de noves analítiques i una radiografia abdominal. Confirma el diagnòstic precedent (infecció d'orina) i afegeix Nolotil (analgèsic) a la medicació pautada el dia anterior,

17 de novembre del 2000: la Sra. Macias va al consultori del Dr. Ricart (especialista en cirurgia general i digestiva), el qual decideix la pràctica de noves proves mèdiques pel dia 20 de novembre del 2000, concretament, unes proves de laboratori i una ecografia. A resultes de les mateixes, es decideix l'hospitalització immediata de la demandant,

21 de novembre del 2000: la Dra. Guerrero, actuant com a ginecòloga d'urgències, ordena la pràctica de noves proves, les quals només detecten, com a element significatiu, un quist a l'ovari esquerre,

21 de novembre del 2000: els ginecòlegs Drs. Julián i Pulido practiquen una nova ecografia intravaginal. La Dra. Julián recepta hormones a partir de la nova menstruació,

22 de novembre del 2000: alta hospitalària,

28 de novembre del 2000: la Dra. Julián visita a la Sra. Macias en el seu consultori professional privat. La pacient refereix que havia tingut febre alta la nit anterior, dolor abdominal i que li supurava el melic. Se li va practicar una nova ecografia vaginal, en presència dels Drs. Julián, Pulido i Guerrero, que conclou en la sospita d'una piosalpinx bilateral (infecció de les trompes de Fal·lopi),

29 de novembre del 2000: els metges de l'institut Dexeus de Barcelona li diagnostiquen una anexitis bilateral (inflamació dels ovaris i de les trompes),

1 de desembre del 2000: extirpació de les trompes de Fal·lopi, restant la Sra. Macias impossibilitada per a gestar, llevat el recurs a tècniques de reproducció assistida.

III.- Entre altres funcions, el metge urgentista estableix el primer diagnòstic del pacient i l'orienta vers el servei competent en funció de la patologia.

Cal subratllar d'antuvi que la prestació del Dr. Puig no era de resultat, ja que la curació de la seva pacient no estava inclosa dins l'objecte de l'obligació que havia assumit. La guarició constitueix sempre un objectiu, però la seva absència no constitueix automàticament un perjudici. La seva missió consistia, per tant, en una prestació de fer o de mitjans, que, com a tal, quedava complerta amb la realització de l'activitat contreta, sempre i quan l'hagués executat amb la diligència o perícia exigibles al cas concret. Aquesta prestació quedava doncs esgotada amb l'aplicació dels mitjans i coneixements que, segons l'estat de la ciència, lex artis ad hoc o conjunt de sabers i tècniques pròpies de la seva professió, estaven objectivament al seu abast quan va examinar a la Sra. Macias.

En una medicina de mitjans i no de resultat com s'ha dit, l'adopció de decisions clíniques està generalment basada en el diagnòstic que s'estableix a través d'una sèrie de proves encaminades a demostrar o excloure una hipòtesi preliminar, proves que seran possiblement més útils com més precoçment es puguin dur a terme. Això implica, en un primer lloc, que és obligació del metge realitzar totes les proves diagnòstiques necessàries, en funció de les dades de la ciència mèdica en aquell moment, de manera que, realitzades les comprovacions que el cas requereix, només el diagnòstic que presenti un error de notòria gravetat o unes conclusions absolutament aberrants, pot servir de base per declarar la seva responsabilitat. El mateix succeiria en el cas que no s'haguessin practicat totes les comprovacions o exàmens exigits o exigibles. En segon lloc, no es pot qüestionar, per regla general, el diagnòstic inicial per l'evolució anormal de la patologia. En definitiva, no es pot oblidar que el risc i, amb ell, el diagnòstic -que forma part de la lex artis- resulten consubstancials a l'acte mèdic.

Si transposem aquestes consideracions al cas que ens ocupa, resulta que el metge urgentista va executar correctament la seva comesa. En efecte, es desprèn de l'informe d'urgències establert pel Sr. Puig el 13 de novembre del 2000, que va examinar personalment a la Sra. Macias i fer realitzar una radiografia de l'abdomen i una analítica de sang. El seu diagnòstic coincidia amb aquell del dia anterior (infecció urinària). Tot i així, va afegir un analgèsic per reduir el dolor a l'abdomen que patia la Sra. Macias i remetre la interessada a la consulta de l'uròleg Dr. Miró. La Sra. Macias no va seguir, inexplicablement, aquesta darrera recomanació.

La demanda de la Sra. Macias es fonamenta en l'informe del forense Dr. Cepeda, realitzat en el marc de les diligències prèvies penals DP-758-1/02 (arxivades per raó de prescripció). El facultatiu atribueix la infertilitat de la Sra. Macias a l'errada inicial de diagnòstic del Dr. Puig. Al seu entendre, el metge urgentista va cometre un error, tota vegada que la segona visita al servei d'urgències requeria considerar altres possibilitats diagnòstiques en absència de millora de la pacient (foli 123). El Dr. Cepeda assenyala que la presència de 19.600 leucòcits "no llig(a) amb una cistitis i més aviat orienten a patologia ginecològica si, com en aquest cas, hi ha dolor abdominal inferior i febre. Una bona exploració física ... hauria aportat més informació que les exploracions complementàries que ho van acabar d'enredar tot".

Aquestes afirmacions han estat molt matisades per l'expert independent nomenat per l'Hble. Batlle ponent d'aquest litigi civil, tractant-se del catedràtic en medecina legal i forense Dr. Sainz. L'esmentat especialista conclou el següent. Quant als leucòcits, el perit destaca que entre els dies 12 i 13 de novembre del 2000, el seu nombre havia disminuït, passant de 19.600 (foli 30) a 19.300 (foli 32), qual cosa era indicativa d'una millora de la Sra. Macias (foli 248). I que, en qualsevol cas, el quadre clínic que presentava la pacient en aquell moment, corresponia "típicament" a una infecció urinària (foli 213). Pel que fa l'exploració de la pacient, refereix que un reconeixement ginecològic més aprofundit resultava inútil el 13 de novembre del 2000, a defecte de signes clínics patològics ginecològics i perquè les ecografies realitzades una setmana després (20 i 21 de novembre del 2000) tampoc van revelar cap salpingitis (inflamació d'una trompa) o altra inflamació ginecològica (folis 208, 213 i 246).

Però encara hi ha més. La interpretació efectuada pel Dr. Sainz queda també corroborada pels dos metges nomenats pel Dr. Puig.

Per una banda, el Dr. Gutierrez, catedràtic d'obstetrícia i ginecologia, destaca: "la meva opinió personal és que es tracta d'una pacient que va fer un problema infecciós urinari inicial, que no va respondre adequadament a la teràpia antibiòtica, i que es va complicar amb un quadre anexial, inicialment lleu donat que hi ha diverses exploracions que no evidencien la alteració (incloent-hi ecografies)" (foli 146).

Per altra banda, el ginecòleg Dr. Ricart torna a coincidir amb els dictàmens anteriors, puix en parlar de la actuació del Dr. Puig, posa de manifest: "... el juicio diagnostico era adecuado a la realidad clínica de la paciente, pues no existían los síntomas propios de una infección anexial ... la anexitis fue una complicación evolutiva acontecida algunos días más tarde" (foli 150).

Per tant, aquest Tribunal considera que s'imposa el peritatge del Dr. Sainz perquè és molt exhaustiu i rebat, objectivament, el plantejament efectuat pel Dr. Cepeda. A més, tenim els informes de dos experts en ginecologia que, malgrat siguin de part, són fonamentats i s'han de tenir especialment en compte degut a l'especialització dels seus autors. La sentència apel·lada s'ha de confirmar per via de conseqüència en no albirar-se indicis de mala praxis per part del Dr. Puig puix: a) va executar la seva missió d'acord amb la diligència que li era exigible, b) no va cometre cap error greu de diagnòstic i c) va practicar les proves que s'imposaven.

IPulido - La desestimació del recurs d'apel·lació de la Sra. Macias dóna lloc a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

V.- El recurs del Sr. Puig es limita a discutir la no imposició de costes judicials en primera instància. Cal confirmar, novament, la solució adoptada per la instància i que reposa en la complexitat de l'assumpte. En efecte, la Sra. Macias va acudir a la via civil, recolzant gran part de la seva demanda en el peritatge del forense Dr. Cepeda (obtingut dins el procés penal). Ja s'ha explicat més amunt que les conclusions a les quals va arribar l'esmentat expert són molt discutibles. Tot i així, ha estat necessari aquest procés civil per resoldre una qüestió mèdica molt dubtosa, cosa que justificava la no imposició de costes.

VI.- La desestimació del recurs d'apel·lació del Sr. Puig dóna també lloc a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 de febrer del 2013; condemnar els recurrents a satisfer les costes judicials derivades dels respectius recursos d'apel·lació, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la part adversa.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.