Responsabilitat mèdica-metge odontóleg-NO TSJC 088/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000088/2014 ORIGEN: 6100533/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0533-6/2012 (ara 6100533/2012), instades per la Sra. Vara contra el Sr. Yuste en data 13 de febrer del 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada el dia 15 de novembre del 2011 per la Sra. Vara contra el Sr. Yuste havent d'absoldre aquest darrer de les pretensions que contra ell s'hi contenen, fent imposició de les costes processals ocasionades a la part demandant, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La Sra. Vara no es mostra d'acord amb la sentència de la instància i en demana la revocació, tot donant lloc a l'estimació de les pretensions contingudes en el seu escrit de conclusions de primera instància.

Els seus greuges són els següents: la corona que li va posar el demandat a la dent núm. 15 li va provocar una infecció generalitzada i l'extracció de nou dents; l'extracció de les peces 15 i 16 constituïen la causa dels seus vertígens i del síndrome ansio-depressiu; el defenent no va dur a terme cap actuació -com ho recomanava el Dr. C.- malgrat els dolors que li provocava la col·locació de la corona; no havia patit mai problemes dentals abans de la col·locació de la corona; les fissures a la dent núm. 14 havien causat la inflació i les dolences posteriors; la disfunció de l'aparell masticatori va aparèixer després perquè, de contrari, l'odontòleg no hauria posat la corona; els seus problemes dentals podien provocar vertígens i un síndrome depressiu segons el forense i el Ricart els vertígens estaven en consonància amb l'extracció de les dents 15 i 16 segons els Drs. V. i B. com també demostraven l'existència d'una infecció generalitzada prèvia.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Vara va formular demanda, en reclamació de quantitat (54.682,23 EUR), contra el Sr. Yuste. La Sra. Vara considerava que l'interessat, odontòleg de professió, era el responsable dels vertígens i del síndrome ansio-depressiu que patia. La responsabilitat professional del metge vindria donada per la col·locació, en data 2 d'abril del 2009, d'una corona en la dent núm. 15 i per la despreocupació del metge davant les queixes formulades en el decurs de la visita del 9 d'abril del 2009, negligències que van donar lloc a una infecció generalitzada i a l'extracció posterior de nou dents (núm. 14, 15, 16, 17, 18, 25, 26, 27 i 28).

El Sr. Yuste va declinar tota responsabilitat, tot atribuint els problemes dentals de la demandant a una mala higiene bucal.

La instància ha desestimat la demanda de la Sra. Vara en considerar que el defenent havia actuat d'acord amb la lex artis ad hoc.

La Sra. Vara ha apel·lat contra la sentència emesa per l'Hble. Tribunal de Batlles, entenent que la instància ha dut a terme una incorrecta valoració de les proves.

II.- Un recordatori dels fets majors que envolten aquest litigi s'imposa: 22 de març del 2006: primera vista de la Sra. M. al Manzanares (foli 116),

21 de gener del 2009: la Sra. M. acudeix, per segona vegada, a la consulta del Manzanares Es realitza una endodòncia de la dent 16 i s'obturen les peces 14, 25, 41 i 45 (folis 116 i 164),

9 d'abril del 2009: el Manzanares li posa una corona sobre la dent 15 (folis 116 i 164),

12 d'abril del 2009 (diumenge): la Ferrer li retira la corona o la dent sencera (folis 136 i 164 i revers del foli 155),

20 d'abril de 2009: la Sra. M. consulta un dentista a Portugal (foli 164).

Es desconeix en què va consistir la intervenció,

14 i 18 de maig del 2009: la Sra. M. torna a visitar a la Ferrer la qual li practica una obturació de la dent 17 i una radiografia de la dent 42 (folis 116, 136 i 164),

25 de maig del 2009: la pacient torna a consultar el Manzanares per patir una infecció a la zona de les dents 16 i 17. L'odontòleg instaura un tractament antibiòtic i antiàlgic (folis 117 i 165),

29 de maig del 2009 (divendres): nova visita a urgències per un malestar general inespecífic (foli 117),

4 de juny del 2009: el Manzanares extreu la peça 16 (folis 117 i 165),

8 i 9 de juny del 2009: el Benitez visita a la Sra. M. i descarta qualsevol mena d'infecció generalitzada (folis 165 i 280),

27 de juny del 2009: el Ricart extreu la peça 17 (folis 117 i 165),

...

28 de setembre del 2011 i 6 de desembre del 2012: el perit de part i el metge forense aprecien, respectivament, "una absència d'higiene (bucal) quasi total" (foli 40) i "una manca d'higiene bucal important amb presència de placa dental al voltant de les dents i moltes d'aquestes amb signes de càries" (foli 124).

Segons els registres de la CASS, la interessada ha consultat 12 odontòlegs entre els anys 2009 i 2010 (folis 164-167).

III.- De conformitat amb la doctrina d'aquesta Sala (TSJC-126/13 del 30 de juny del 2014), la prestació del Dr. Yuste no es configura com una obligació de resultat, ja que la curació del seu pacient no estava inclosa dins la seva missió. La guarició constitueix sempre un objectiu, però la seva absència no constitueix automàticament un perjudici. La seva funció consistia, per tant, en una prestació de fer o de mitjans, que, com a tal, quedava complerta amb la realització de l'activitat contractada, sempre i quan l'hagués executat amb la diligència o perícia exigibles al cas concret. Aquesta prestació quedava doncs esgotada amb l'aplicació dels mitjans i coneixements que, segons l'estat de la ciència, lex artis ad hoc o conjunt de sabers i tècniques pròpies de la seva professió, estaven objectivament al seu abast quan va tractar a la Sra. M..

La demanda en responsabilitat professional de la Sra. Vara es fonamenta, substancialment, en els informes dels Drs. V. i B.

El Manzano metge de capçalera de la interessada, entén que l'extracció inicial de nombroses peces podia ser errònia (foli 26), perquè el dolor era d'origen maxil·lar. Es pot constatar que parteix d'una premissa, és a dir una estratègia terapèutica inicial errònia, no acreditada. Les conclusions del Capellà tampoc són convincents. En efecte, es limita a afirmar que els vertígens estarien "en consonància amb l'extracció dental efectuada en les peces 15 i 16", però admet que no disposa de cap prova "que permeti objectivar aquesta patologia" (foli 41). Per tant, no només, no pot certificar l'existència dels vertígens, però sobretot no els relaciona adequadament amb l'extracció de dues dents, havent-se de destacar que no es pot recriminar al Manzanares l'extracció de la peça núm. 15.

L'informe forense és, al seu torn, totalment contrari al plantejament de la recurrent, en afirmar categòricament el següent: "... els problemes dentals de la Sra. M. NO són conseqüència de la col·locació d'una corona tipus Richmond sobre la dent 15", "la col·locació d'una corona tipus Richmond sobre la dent 15 no va produir cap fractura d'os ni cap infecció" i els vertígens ocasionals que pateix la Sra. M. "no" són conseqüència de l'extracció de les peces 15 i 16 (foli 127). L'expert judicial conclou: "les intervencions dutes a terme pel Manzanares sobre la Sra. M. SÓN CONFORMES A LES REGLES DE L'ART" (foli 128). En aquest sentit, el forense descarta que la infecció diagnosticada en la zona de les dents 16 i 17 guardi relació amb la implantació de la corona, en transcórrer 47 dies entre cada data. Pel que fa l'origen dels vertígens, només ho atribuiria en cas d'infecció molt important, quin supòsit entén no es va produir.

L'odontòleg de la CASS, que no té cap interès en aquest assumpte, és del mateix criteri, doncs estima que el síndrome bucal dolorós que presentava l'assegurada no davalla de les dents però d'una disfunció de l'aparell masticatori (foli 156). I ho dedueix perquè els dolors derivats de la masticació van desaparèixer després de la col·locació d'una pròtesi terapèutica al mes d'abril del 2011 (que la Sra. M. no duu més segons constata el forense, foli 124). En qualsevol cas, explica que, segons la praxis mèdica, calia tractar, en primer lloc, les patologies dentals existents (càries i destruccions de les peces) i, en segon lloc, si els dolors persistien, les disfuncions musculars, qual cosa es va dur a terme. El Ricart comparteix aquest ordre d'intervenció (resposta 4, foli 181).

Per tant, la recurrent no ha demostrat que la corona posada pel demandat li va provocar: una infecció generalitzada, l'extracció de nou dents i l'aparició de vertígens. És molt probable que el síndrome ansio-depressiu sigui secundari al trauma que ha hagut de suportar durant aquests anys. Nogensmenys, la relació de causa a efecte entre l'actuació professional del Manzanares i aquella patologia no queda prou acreditada.

La recurrent afegeix que el Manzanares no va reaccionar malgrat ser sabedor de la persistència dels dolors. Això no queda demostrat perquè, segons els extractes de la CASS, la corona va ser posada el dia 9 d'abril del 2009 (dijous) i va ser retirada al cap de tres dies per part d'un altre odontòleg (diumenge), actuant en funcions de guàrdia. Per tant, el Manzanares no tenia prou temps per reaccionar. Tanmateix, res demostra que les fissures a la dent núm. 14 haurien causat la inflació i les dolences posteriors. Per acabar, la recurrent ha posat de relleu, en aquesta alçada, que la disfunció de l'aparell masticatori va aparèixer després dels problemes dentals perquè, de contrari, l'odontòleg no hauria posat la corona. Es tracta d'un nou argument tècnic que no pot ser examinat en seu d'apel·lació, en no ser debatut en la instància.

IV.- Malgrat la desestimació del recurs d'apel·lació del Sr. M. la complexitat tècnica d'aquest litigi aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància (arg. novel·la 82, Capítol 10), de manera que cada part haurà d'assumir les pròpies i la meitat de les comunes.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Vara confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 13 de febrer del 2014, excepció feta de les costes judicials, les quals, tant les de primera com de segona instància, cada part assumirà les pròpies i la meitat de les comunes.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.