Responsabilitat civil obstètrica

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Canals

Representant: Sra. Estany

Advocat: Sr. EGD

Apel·lat: Sra. Galan

Advocat: Sra. ERA

Apel·lat: Sra. Romeu

Representant: Sra. Guerrero

Advocat: Sr. EGD

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Responsabilitat civil obstètrica.

SENTÈNCIA 000105/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'any 2009, la Sra. Galan tenia un primer fill, que naixia a l'hospital H de Barcelona, indret on se la traslladava a causa de la Miastènia gravis que la mare té diagnosticada. Durant l'embaràs va ser seguida per la Dra. Canals. L'any 2013, la Sra. Galan tornava a quedar-se embarassada, patint però un avortament diferit, practicant-se-li un curetatge obstètric.

El 2014, la Sra. Galan presentava un nou embaràs, essent seguida novament per la Dra. Canals, que realitzà les primeres visites els dies 20 d'octubre i 17 de novembre amb uns resultats que es poden considerar dins de paràmetres de normalitat. A partir del tercer control (17 de desembre del 2014), la pacient presenta disfuncions en la tensió arterial (160/110), per quins motius la ginecòloga tractant la derivà a medecina interna de l'HNSM per control de la tensió arterial, sol·licitant controls diaris o eventualment en dies alterns.

El 30 de desembre del 2014, i fruit d'un control ambulatori de la tensió arterial (156-150/98 amb proteïnúria +) se la deriva al servei d'urgències. Segons figura en l'informe de l'HNSM (dors del foli 61), la pacient referia discreta cefalea i dolor a nivell epigàstric. La metge d'urgències (es tracta de la Dra. Romeu), prescriu anàlisi de sang i orina, donant-se la pacient d'alta a les 1'36 hores, referint: "disminució espontània de xifres de Ta fins a 139/97. Analítica amb trombopènia lleu de 117000, funció renal normal, perfil hepàtic i ionograma normals. Ac urinc normal. Urinoalal·lisi amb prot negatives, leucos de 28 i bnatseris de 26196, amb nitirs positius. No s'observen cilindres. Comento telefònicament amb ginecòleg de guàrdia que indica monurol de 3 gr 2 dosis i control pel seu ginecòleg. Controls de Ta a Centre de salut". Tanmateix en l'apartat de diagnòstic es precisa "Hipertensió arterial en gestant de 18 setmanes", i com a diagnòstic secundari cistitis aguda.

El 7 de gener del 2015, la pacient acut novament a la ginecòloga tractant, entregant-li el resultat de les analítiques realitzades a urgència i els resultats dels controls de la tensió arterial realitzats. La Dra. Canals realitzava un control obstètric i prenia la tensió arterial, derivant la pacient seguidament al servei de medicina interna referint que presentava "HTA sense tractament des de fa 15 dies". El 9 de gener del 2015, la Sra. Galan visita el servei de medecina interna, on s'aprecia tensió arterial alta, diagnosticant-li hipertensió arterial prèvia a la gestació en context de corticoteràpia crònica. Se li prescrivia metildopa 250 mg cada 12 h. El 15 de gener la pacient visita novament el servei de medecina interna, on s'aprecia que la pacient manté encara la TA elevada, apreciant-se una millora discreta, augmentant la dosi de metildopa.

El 19 de gener del 2015, la pacient acut novament a la Dra. Canals, realitzant-li una ecobiometria fetal detectant un decalatge en el creixement del fetus de 2 setmanes. També es practicava un Dopler en artèries uterines amb un resultat normal, prescrivint-se controls a Barcelona en hospital nivell III. També se li prescrivia analítica de sang del segon trimestre a realitzar entre els dies 23 i 26 de febrer.

El 22 de gener del 2015, la pacient acut al servei de medicina interna de l'HNSM, on es conclou que la TA encara no estava controlada, augmentant el tractament i prescrivint analítica de sang i situant la pacient de baixa laboral. El 5 de febrer de 2015, la metgessa tractant del servei de medicina interna admet que tot i una lleugera millora al matí, el TA continuava pujant a 160/110 en alguna ocasió com a màxim, estant bé durant el dia. Quant a l'analítica indicava que estava bé, prescrivint un control en 3 setmanes.

El 9 de febrer del 2015, la pacient acut a la Dra. Canals que conclou: "tamaño de feto menor de lo esperado para su edad. Control ecogràfic de fa 3 setmanes, també fetus petit de 18 setm, gestació actual creixement de 21 setmanes". Tanmateix recordava que la Sra. Galan seguia tractament de metildopa i que tenia programada una visita a l'Hospital H de Barcelona.

El 15 de febrer del 2015, la Sra. Galan acut novament al servei d'urgències de l'HNSM detectant-se una TA de 180/110, presentant la pacient cefalea i nàusees, però sense dolor abdominal. La metgessa d'urgències sol·licita analítica de sang i prova d'orina, i traslladats els resultats al ginecòleg de guàrdia, aquest decideix el seu ingrés hospitalari. En l'informe emès el diagnòstic principal que s'estableix consisteix en "hipertensió arterial en gestant. Sospita de preeclàmpsia". Compte tingut que el seu estat empitjorava, era traslladada a l'hospital H de Barcelona, on se li diagnostica un edema agut de pulmó secundari a preeclàmpsia greu.

El 18 de febrer de 2015, es practica a la Sra. Galan una cesària urgent atenent l'evolució negativa de la pacient (tensió elevada, cefalea intensa i edema agut de pulmó). L'infant naixia a les 24+5 setmanes de gestació, amb un pes de 450 gr., escàs esforç respiratori i freqüència cardíaca inferior a 100 Bpm, traslladant-la a la unitat de neonatologia de l'hospital amb el diagnòstic de prematuritat extrema on va romandre uns 8 mesos i mig, essent posteriorment traslladada a l'HNSM.

2.- Afirmant que els fets relatats evidenciarien una clara negligència mèdica, que va comportar un perjudici tant per a la filla com per a la mare, el dia 3 d'abril del 2019, la Sra. Galan articulava demanda pel procediment ordinari contra les Dres. Canals i Romeu, demanant es dictés Sentència condemnant-les a abonar-li l'import d'aquelles sumes (despeses i indemnització per danys i perjudicis) que restin acreditades en tràmit probatori, mitjançant el corresponent peritatge mèdic exhaustiu que determini l'estat, la causa i l'evolució de les múltiples dolences que presenta tant la demandant com la filla menor, derivades de la negligent intervenció durant la gestació de les doctores demandades, i totes les despeses processals causades.

3.- El 24 d'abril del 2019, la representació processal de les Dres. Canals i Romeu contestaven la demanda formulada, articulant excepció de prescripció de l'acció i subsidiàriament s'oposaven a la demanda, demanant es dictés Sentència acollint l'excepció articulada o desestimant la demanda en el seu cas, amb imposició a la part demandant de les costes causades.

4.- Les parts replicaven i duplicaven reiterant les seves al·legacions i pretensions inicials. Tanmateix, hem d'observar que la Sra. Galan s'oposava a l'excepció de prescripció que es plantejava.

5.- Una vegada practicats els mitjans de prova considerats pertinents i necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, el dia 10 de gener del 2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la Sra. Galan contra la Dra. Romeu.

Segon.- Estimar substancialment la demanda interposada per la Sra. Galan contra la Dra. Canals.

Tercer.- Condemnar a la Dra. Canals a satisfer els següents

conceptes i imports:

-> En relació a la Sra. Galan

* Incapacitat Total Transitòria (ITT): 8.089,85.- EUR

* Pretium doloris: 5.000.- EUR

L'import reconegut en concepte d'ITT s'ha de veure minorat per les prestacions percebudes per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en concepte de prestació d'incapacitat temporal.

-> En relació a la menor ATJ

* Perjudici de lleure: 2.400.- EUR

* Perjudici estètic: 3.000.- EUR

* Pretium doloris: 15.500.- EUR

Quart.- Relegar al període d'execució la determinació i la quantificació de la indemnització en concepte d'Incapacitat Parcial Permanent (IPP).

Cinquè.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VII.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

El Tribunal distingeix la responsabilitat contractual de la Dra. Canals i la responsabilitat extracontractual de la Dra. Romeu. Estima l'excepció de prescripció pel que fa a la Dra. Romeu, atès que havia transcorregut més d'un any des que es van conèixer tots els efectes dels danys. Pel que fa a la Dra. Canals, el Tribunal considera provat que existia una relació contractual mèdica i considera que aquesta no va dur a terme un seguiment adequat, ni va aplicar les proves diagnòstiques necessàries segons la lex artis per detectar precoçment la preeclàmpsia. Aquesta omissió va comportar una pèrdua d'oportunitat mèdica d'adoptar les mesures de prevenció necessàries, que derivà en una prematuritat extrema de la filla de la demandant i en conseqüències físiques i psicològiques per ambdues. En conseqüència, s'estima parcialment la demanda contra la Dra. Canals i se l'obliga a indemnitzar la part actora pels danys acreditats segons hem pogut descriure en el paràgraf anterior.

6.- La representació processal de la Dra. Canals formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència desestimant íntegrament les pretensions de la part actora, imposant-li el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Amb aquesta finalitat, refereix una incorrecta valoració de la prova. Concretament, discrepa de la conclusió judicial que li atribueix una mala praxi en l'assistència prestada a la pacient Galan. Considera que la seva representada va fer un seguiment exhaustiu de l'embaràs, complementat amb controls per part del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que incloïen tractament amb metildopa per la hipertensió. L'apel·lació sosté que la preeclàmpsia és una malaltia d'origen sobtat i subclínic, i que la ciència mèdica actual no permet la seva prevenció ni diagnòstic precoç, en aquesta eventualitat refereix que els informes mèdics i analítiques estaven dins la normalitat i no suggerien el desenvolupament imminent de la patologia. Es rebutja que la pacient presentés factors de risc específics i es nega que hagués manifestat símptomes com dolor epigàstric o cefalea. També es critica la manca de concreció en la sentència i en l'informe pericial sobre quines mesures diagnòstiques o preventives s'haurien d'haver pres. S'al·lega indefensió processal per manca de fonamentació clara, insistint, d'altra part, que la conducta mèdica va ser conforme a la bona praxi i que no hi ha cap nexe causal entre l'actuació de la Dra. Canals i els danys reclamats.

7.- La representació processal de la Dra. Romeu, contestava el recurs d'apel·lació articulat compartint els arguments de la part recurrent.

En canvi, la Sra. Galan s'ha oposat al recurs d'apel·lació formulat interessant la seva desestimació i confirmació íntegra de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a revisar el pronunciament adoptat per la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles quan considera que la Dra. Canals no va dur a terme un seguiment adequat, ni va aplicar les proves diagnòstiques indicades segons la lex artis per detectar precoçment la preeclàmpsia que va patir la part demandant i que va comportar que no s'adoptessin mesures de prevenció en amunt, adequades per minimitzar al màxim, els seus efectes.

En aquesta alçada s'ha de destacar que la qüestió relativa a la prescripció de l'acció no resulta més discutida i que les parts s'han aquietat al pronunciament adoptat pel Tribunal de Batlles.

Segon.- Ja hem tingut ocasió d'abordar la noció de la responsabilitat civil mèdica indicant, per exemple en la Sentència de 2 de juliol del 2014 (rotlle TSJC-111/14): "De conformitat amb la doctrina d'aquesta Sala (TSJC-126/13 del 30 de juny del 2014), la prestació del Dr. Canales no es configura com una obligació de resultat, ja que la curació del seu pacient no estava inclosa dins la seva missió. La guarició constitueix sempre un objectiu, però la seva absència no constitueix automàticament un perjudici. La seva funció consistia, per tant, en una prestació de fer o de mitjans, que, com a tal, quedava complerta amb la realització de l'activitat contractada, sempre i quan l'hagués executat amb la diligència o perícia exigibles al cas concret. Aquesta prestació quedava doncs esgotada amb l'aplicació dels mitjans i coneixements que, segons l'estat de la ciència, lex artis ad hoc o conjunt de sabers i tècniques pròpies de la seva professió, estaven objectivament al seu abast quan va examinar al Sr. Villegas

En una medicina de mitjans i no de resultat com s'ha dit, l'adopció de decisions clíniques està generalment basada en el diagnòstic que s'estableix a través d'una sèrie de proves encaminades a demostrar o excloure una hipòtesi preliminar, proves que seran possiblement més útils com més precoçment es puguin dur a terme. Això implica, en un primer lloc, que és obligació del metge realitzar totes les proves diagnòstiques necessàries, en funció de les dades de la ciència mèdica en aquell moment, de manera que, realitzades les comprovacions que el cas requereix, només el diagnòstic que presenti un error de notòria gravetat o unes conclusions absolutament aberrants, pot servir de base per declarar la seva responsabilitat. El mateix succeiria en el cas que no s'haguessin practicat totes les comprovacions o exàmens exigits o exigibles. En segon lloc, no es pot qüestionar, per regla general, el diagnòstic inicial per l'evolució atípica de la patologia. En definitiva, no es pot oblidar que el risc i, amb ell, el diagnòstic -que forma part de la lex artis- resulten consubstancials a l'acte mèdic". (les parts subratllades han estat afegides i no consten com a tals en el document original)

Tercer.- La preeclàmpsia: observacions generals

Segons indica la perit forense judicial, sense que les seves indicacions es qüestionin, els estats hipertensius durant l'embaràs són una de les principals complicacions obstètriques i de major repercussió en la salut materno-fetal.

Les dues entitats principals que s'engloben dins d'aquests estats hipertensius són la hipertensió gestacional (es presenta una hipertensió normalment lleu amb resultats perinatals equivalents als de la població de gestants normals) i la preeclàmpsia, que es presenta com una malaltia greu amb importants repercussions perinatals.

Respecte de la preeclàmpsia sosté que és una "malaltia multisistèmica i multifactorial, caracteritzada per l'existència del dany endotelial que precedeix al diagnòstic clínic", afegint que tot i que es tracta d'una de les principals causes de mortalitat i morbiditat materna i neonatal "l'etiologia i els mecanismes responsables de la patogènesi i de la preeclàmpsia encara no es coneixen amb exactitud".

Seguidament, exposa que des de la perspectiva de la prevenció primària (evitar que un determinat procés patològic s'iniciï), no és possible en l'estat de la ciència de conèixer-ne les causes, fins al punt d'afirmar que "en el cas de la preeclàmpsia, l'única forma d'evitar que la malaltia tingui lloc és evitant la gestació". Tot i això, admet que existeixen diferents factors de risc que poden participar del desenvolupament de la malaltia.

Des de la perspectiva de la prevenció secundària (es tracta de la que pretén revertir, contrarestar o alentir els mecanismes fisiopatològics responsables abans que la malaltia sigui clínicament aparent), sosté la perit forense que el test més adequat a hores d'ara és el DOPPLER de les artèries uterines durant el segon trimestre de gestació, indicant que aquest reflecteix si és el cas, una alteració placentària greu que derivi en preeclàmpsia o RCIU abans de les 32 setmanes de gestació. Referint, tanmateix, que un control adequat era el factor més important en el tractament de la malaltia un cop establerta, referint que un diagnòstic precoç, probablement millori el pronòstic materno-fetal.

Quant als tipus de preeclàmpsia sosté que n'existien dos:

1) la lleu caracteritzada per hipertensió induïda per l'embaràs, és a dir tensió arterial diastòlica (TAD) > 90 mmHg després de les 20 setmanes de gestació en 2 ocasions almenys separades 45 hores en dona prèviament normotensa, Proteïnúria (proteïnes en orina) superior a 300 mg/l en 24 hores o en el seu defecte, 2+ de proteïnes en labstics (o tira reactiva) en dos mesures repetides (4 hores de diferència).

2) la greu que es caracteritza per la mateixa clínica que la lleu més un o més dels símptomes següents (TA>160/110 MMhg; proteïnuria>5 G/24 H; plaquetes >100.000/L; transaminases elevades; hemòlisis; dolor epigàstric i clínica neurològica: Cefalea, fotòpsies.

Tot i això, la perit refereix (apartat 7.5 tractament del seu informe) que un cop establert el diagnòstic de preeclàmpsia, el principal objectiu és el benestar matern, admetent però que la sola manera que existeix per guarir la malaltia és la finalització de l'embaràs, decisió que depèn de l'estat matern i la viabilitat fetal, destacant dos escenaris en funció del temps de gestació: 1) superior a 34 setmanes es recomana la finalització de l'embaràs i 2) inferior a 34 setmanes, l'embaràs es finalitzarà en presència de determinades patologies greus -fallada multi orgànica, hipertensió greu que no es pot controlar amb medicament etc...

Quant als dos escenaris característics de la preeclàmpsia, sosté que enfront de la modalitat lleu, els controls recomanats són control de TA cada 12 h, proteïnúria qualitativa cada 24 h i en orina de 24 h (1 o 2 cops a la setmana), analítica (hemograma, transaminases, LDH, creatina, àcid úric, urea, proves de coagulació, etc., repòs, tractament hipotensor si cal (labetadol, hidralacina, metildopsa ···). En relació amb l'escenari greu, per sota de 34 setmanes de gestació s'aconsella ingrés hospitalari en centre de nivell 3, repòs relatiu, dieta normal/hiposòdica, control de TA cada 4 hores, proteïnúria qualitativa/24 h. Proteïnúria orina 24 h almenys bisetmanals; diüresi horària i si situació estable balanç hídric cada 12 h, control de pes diari, control de la simptomatologia materna i reflexes paral·lels 2 cops al dia, monitoratge cardiotocogràfica fetal per sobre de les 26-28 setmanes almenys 2 cops/dia; ecografia obstètrica: valorar el creixement fetal, líquid amniòtic i flujometria DOPPLER i tractament antihipertensiu. En qualsevol supòsit es recomana la finalització de la gestació en cas de complicació.

En aquestes coordenades, en l'apartat de conclusions la perit sosté, i la resolució d'instància fa seva, que la demandant complia criteris de risc per a la preeclàmpsia desenvolupant simptomatologia compatible amb aquesta, i que en aquesta eventualitat "no es van dur a terme totes les mesures diagnòstiques, control evolutiu i proves complementàries possible per tal de detectar l'aparició precoç de la preeclàmpsia i/o de les seves possibles complicacions".

Quart.- Malgrat les detallades consideracions tècniques aportades per la perit forense, la representació processal de la Sra. Canals sembla sostenir que la preeclàmpsia constitueix una mena de contingència ineluctable, que per la seva pròpia sistemàtica, restaria fora de l'abast de qualsevol actuació mèdica preventiva o diagnòstica precoç. Amb aquest mateix raonament es defensa, igualment, que el seguiment que la metgessa dugué a terme durant la gestació fou, en tot moment, correcte i que, en qualsevol cas, els resultats de les proves efectuades no evidenciaven cap alteració significativa.

Aquest plantejament, però no pot ser acollit per aquesta Sala. En efecte, tot i que la preeclàmpsia sigui una entitat patològica que, en l'estat actual del coneixement mèdic, no disposa de tractament curatiu -llevat de la inducció de la finalització de l'embaràs-, en cap cas s'exclou que existeixin mecanismes diagnòstics eficaços, d'aplicació precoç, que tenen com a finalitat fonamental la detecció de la malaltia, assegurant un control clínic més estricte o, si escau, una actuació obstètrica immediata que pugui reduir el risc tant per a la gestant com per al fetus. Així ho sosté de manera clara i reiterada l'informe pericial forense, segons hem tingut ocasió de precisar anteriorment.

En aquest sentit, el que s'imputa a la Dra. Canals no és una actuació activa errònia o imprudent, sinó una omissió: no haver adoptat els mecanismes de control mèdic que, a la vista dels antecedents clínics de la pacient i, sobretot, dels signes d'alerta que aquesta va presentar al llarg de la gestació, resultaven adequats. Tal com es recull en l'apartat de fets provats, la Sra. Galan va presentar, a partir del tercer control realitzat el 17 de desembre del 2014, una tensió arterial molt elevada (160/110 mmHg), valor que, lluny d'ésser puntual, es mantingué en controls posteriors en paràmetres equivalents. Aquesta dada per si sola ja resulta significativa però és que si endemés es conjumina amb els símptoma, es que referia en la visita que es realitzà a urgències el 30 de desembre -recordem que se li derivà en ocasió del procés de control de la TA que la Dra. Canals li va prescriure- es constatà una TA de 156-150/98 mmHg amb proteïnúria positiva i simptomatologia complementària com ara cefalea i dolor epigàstric. Aquesta conjunt simptomatològic exigia una reacció immediata per part de la ginecòloga, almenys a partir del 7 de gener posterior atès que segons figura en l'historial mèdic incorporat per la demandada, en la visita que es va realitzar (foli 156) la pacient va aportar "analítiques i urgències", concepte aquest darrer que considerem es refereix a l'informe mèdic elaborat en seguiment de la visita del 30 de desembre que acabem de relatar.

En efecte, els símptomes descrit en l'informe d'urgències no podien ser menystinguts ni desconnectats del context clínic global que concorria: aquests no només resultaven compatibles amb una preeclàmpsia, sinó que apuntaven clarament a la seva forma greu, atesa la coincidència amb els criteris diagnòstics descrits per la perit forense per aquesta modalitat de la malaltia: TA superior a 160/110 mmHg, presència de proteïnes en orina, i clínica neurològica o abdominal.

A la vista d'aquests indicis, la diligència exigible a la metge intervinent exigia adoptar una actitud proactiva encaminada a descartar o confirmar, almenys el mateix dia 7 de gener, l'existència de la malaltia. No havent-ho fet, s'ha privat la pacient d'obtenir un diagnòstic més precoç de la malaltia, i adoptar els mecanismes encaminats a controlar-ne la progressió, retardant al màxim la interrupció de l'embaràs i evitant l'aparició de complicacions clíniques per la mare com aquelles que experimentà el 15 de febrer en què requerí ser traslladada d'urgència a Barcelona.

Pretendre que l'informe pericial no concreta quines haurien estat aquestes mesures resulta, a més d'erroni, clarament contrari al seu contingut. En efecte, la perit descriu amb detall les proves que s'han d'efectuar per detectar precoçment la malaltia i diferenciar-ne la forma lleu de la greu: controls tensionals molt freqüents, anàlisis de proteïnúria en orina de 24 hores, analítica completa, monitorització fetal amb cardiotocografia, ecografies obstètriques amb Doppler de les artèries uterines, entre d'altres que ja hem tingut ocasió d'apuntar. Així mateix, estableix les pautes clíniques a seguir segons l'estadi de la malaltia, incloent-hi l'ingrés hospitalari, la freqüència dels controls i les condicions dietètiques, farmacològiques i d'observació clínica que han de ser adoptades.

És cert que alguna d'aquestes exploracions, com ara el Doppler, va ser realitzada per la Dra. Canals. Tanmateix, l'informe forense és clar en assenyalar que ni es van practicar totes les exploracions necessàries ni es va respectar la freqüència o la sistematització exigida per la pràctica clínica correcta, el que, en definitiva, constitueix el nucli de la conducta negligent atribuïda a la demandada i que justifica la seva responsabilitat contractual.

Correspon en aquest context, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la Sentència dictada en tots els seus extrems.

Cinquè.- La desestimació del recurs comporta que les costes ocasionades en aquesta alçada s'imposin a la part recurrent (art. 354.2 CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Canals contra la Sentència 3/2025 dictada pel Tribunal de Batlles el dia 10-1-2025 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.