Reducció salarial no consentida (TSJC-065/12 )

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-065/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0086-6/2011, instades pel Sr. Araujo contra la societat "S., SL" i el Sr. Ferreras, en data 24 de gener de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Araujo contra la societat S., SL, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 2.153'42 euros i 10.332'80 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 17 de febrer de 2.011, i fins al total pagament del deute, així com a cotitzar a la CASS els imports de 2.653'42 euros i 10.934'18 euros; imposant a la defenent el pagament de les costes processals causades segons el que preveu el darrer Considerant; i desestimar la demanda contra el Sr. Ferreras, absolent aquest darrer de totes les pretensions de l'agent i condemnant el Sr. F.A. al pagament de les costes processals causades a aquest".

II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Araujo no es mostra d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: l'escrit de contesta no plantejava cap excepció respecte del Sr. T., ni es demanava la seva absolució; la societat "S., SL" no havia adaptat els seus estatuts a la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada i, per tant, el seu administrador responia solidàriament dels deutes socials; la sentència apel·lada desconeixia la doctrina establerta en la sentència TSJC-219/11.

El Sr. Ferreras i la societat "S. SL" s'alcen contra la resolució d'instància segons altres arguments: el treballador va acceptar la rebaixa salarial, cobrant el nou salari de juny a desembre de 2010.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Araujo i la societat "S., SL". El Sr. Ferreras va ser objecte d'un acomiadament no causal, formalitzat per carta del 29 de setembre de 2010 (foli 66).

La demanda del Sr. Araujo persegueix la condemna solidària del Sr. Araujo i de la societat "S., SL" al pagament de la reducció de salari practicada per l'empresa entre els mesos de juny i desembre de 2010, com també de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, tota vegada que "S., SL" no ha satisfet encara la compensació econòmica de l'article 90.

La sentència recorreguda ha estimat parcialment la demanda, doncs ha absolt, d'una banda, l'administrador de "S., SL" perquè no es provava que els estatus de la societat fossin contraris a la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada i, per altra banda, no ha condemnat els defenents a satisfer la indemnització de l'article 98 car la llei no sancionava el retard en el pagament de la compensació econòmica.

III.- Començarem pel recurs de la persona treballadora. Respecte de la responsabilitat de l'administrador, l'Hble. Batlle no ha resolt "ultrapètita", car en la seva contesta a la demanda, els defenents només acceptaven que "S., SL" fos condemnada a pagar la quantitat de 9.146,04 EUR i a cotitzar el seu import brut, de manera que no es mostraven d'acord amb la responsabilitat de l'administrador. El treballador sol·licita la garantia del Sr. Ferreras en base al certificat del Registre de societats mercantils del foli 21, segons el qual "S., SL" no ha adaptat els seus estatuts a la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada. L'Hble. Batlle considera que l'administrador ha de respondre solidàriament amb la societat, sempre i quan s'acrediti que els estatuts són contraris a la llei, i aquest criteri s'ha de confirmar. En efecte, segons el segon apartat de la disposició transitòria primera de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada, les societats han d'adaptar els seus estatuts a la nova Llei "quan contradiguin els seus preceptes". Res fa pensar en les actuacions que els estatuts infringeixin la llei i, per conseqüent, el Sr. Ferreras ha estat correctament absolt. El recurrent porta a col·lació la sentència TSJC-219/11 del 29 de novembre de 2011, on es va condemnar solidàriament el Sr. Ferreras i la societat "S., SL" en un cas similar. Malgrat la similitud evident, en aquell cas el Sr. Araujo va ser condemnat solidàriament per aquesta Sala perquè seu recurs no discutia l'esmentat vincle.

El Sr. Araujo discuteix igualment el refús judicial a condemnar la societat "S., SL" a satisfer la indemnització de l'article 98. No es discuteix que el comiat va ser no causal i que l'empleat no ha cobrat res de la compensació econòmica corresponent. Aquí sí és d'aplicació la doctrina d'aquesta Sala continguda en la sentència TSJC-219/11 del 29 de novembre de 2011 i que reproduïm: "(...) en els comiats no causal, el preavís i la compensació econòmica constitueixen els requisits essencials per que l'acomiadament sigui rellevant. La negació a pagar la compensació econòmica esmentada, o el total impagament de la mateixa en el termini fixat, per part de l'empresari, com en el cas d'autes, tenen materialment la mateixa finalitat, a saber exonerar-se de l'obligació de compensació, i doncs corresponen a un incompliment greu de les formalitats exigides per la Llei. Per tant, si que l'acomiadament sense pagament efectiu de la compensació econòmica prevista constitueix un acomiadament improcedent, i en conseqüència dona lloc a favor del treballador al pagament de l'indemnització de l'article 98 del Codi de les Relacions laborals". Per tant, en presència d'un supòsit idèntic, cal revocar la sentència recorreguda i donar lloc a la indemnització de l'article 98.

Per finalitzar, resta per examinar el recurs del Sr. Ferreras i de la societat "S. SL" relatiu a la quantificació del salari del Sr. Araujo. Segons figura en l'extracte de punts de la CASS, el salari del treballador va ser de 1.983,52 EUR bruts entre setembre de 2008 i maig de 2010 (foli 9). A comptar del mes següent, el salari declarat passa a uns 1.580 EUR. El Sr. Ferreras i la societat "S., SL" afirmen que el treballador va acceptar la reducció salarial, perquè malgrat la carta d'oposició del 23 d'agost de 2010 (foli 15), va acceptar desprès la rebaixa i no va dimitir. L'Hble. Batlle censura aquesta actuació empresarial, com ho ha de fer ara aquest Tribunal. En efecte, no hi ha cap prova concloent en ordre a entendre que l'assalariat va acceptar la novació contractual perpetrada unilateralment per la part adversa. L'oposició del treballador queda clara doncs no va signar més els butlletins de salari a partir del mes de juliol de 2010 (folis 142-148). És cert que el Sr. Araujo sempre podia desistir de la relació, ara bé, és perfectament comprensible que el Sr. Araujo optés per romandre dins l'empresa i esperar una regularització salarial a curt termini que no va produir-se, doncs poc temps desprès de comunicar fefaentment la seva disconformitat, concretament el 29 de setembre de 2010 (foli 66), la societat va procedir a acomiadar-lo mitjançant preavís. Per tant, les possibilitats efectives de reacció del Sr. Araujo en el temps van ser molt escasses. Per aquests motius, cal confirmar el pronunciament condemnatori de la sentència d'instància (2.153,42 EUR), a qual cosa afegirem la indemnització de l'article 98 en base al salari anterior (19.681,52 EUR).

IV.- L'estimació parcial del recurs de treballador suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta instància (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, el refús de l'altre recurs condueix a la condemna del Sr. Ferreras i de la societat "S., SL" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs del Sr. ENTITY_4;

Desestimar el recurs formulat pel Sr. Ferreras i la societat "S., SL";

Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 24 de gener de 2012, en el sentit de condemnar la societat "S., SL" a: 1) satisfer al Sr. Araujo l'import net de 21.834,94 EUR, més interessos legals des del 17 de febrer de 2011; 2) cotitzar l'import brut de l'esmentada quantitat a la CASS Confirmar els demés pronunciaments.

No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada respecte del recurs del Sr. Araujo, mentre que el Sr. Ferreras i la societat "S., SL" han de suportar les costes judicials del propi.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.