Laboral-condicions modificades unilateralment per l'empresari- indemnització no acumulatives (219/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-219/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Estany va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat ORG_0 i contra el Sr. Toll en la seva qualitat de Director General, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència condemnant a les parts demandades a abonar-li la quantitat de 2.693,57 EUR com part diferencial del salari que li manca de percebre pels mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre del 2010, augmentat amb els interessos legals corresponents per a cada import segons la mensualitat a la qual correspongui; a satisfer- li l'import de 7.086,10 EUR en concepte d'indemnització establerta per l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals, juntament amb els interessos legals corresponents; subsidiàriament a la indemnització referida, satisfer-li l'import de 3.937,06 EUR en concepte de compensació econòmica, augmentat amb els corresponents interessos legals des de la data en la qual s'hauria d'haver dipositat la corresponent quitança; cotitzar a la CASS les quantitats esmentades; imposant als demandats el pagament de les despeses processals causades compresos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Toll i la societat S van reconèixer deure al Sr. Estany la quantitat de 2.921,71 EUR en concepte de compensació econòmica, oposant-se a totes les altres pretensions de la part demandant, contestant que el treballador va acceptar que l'empresa li hagi rebaixat el salari, continuant treballar pel compte de ORG_0, tot i saber que el sou seria inferior.

III.- Per sentència de data 1 de juny del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar solidàriament al Sr. Toll i a la societat ORG_0 a satisfer al Sr. Estany la suma global neta de 5.467,13 EUR i que haurà de merèixer la corresponent regularització prop de la CASS, més els interessos legals descrits en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució, i a satisfer les costes processals causades, segons les limitacions que s'expressen en el darrer Considerant.

VII.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Toll i la societat S es mostren disconformes amb la sentència de primera instància per quant considera la mateixa que no ha quedat suficientment acreditat que el treballador va acceptar la rebaixa del salari, aleshores que el Sr. Estany reconeix que l'empresa l'informà que si no hi havia entesa respecte el nou salari, s'hauria de resoldre la relació laboral i que tot i així, ell decidí quedar-se cobrant el salari reduït.

II.- El Sr. Estany discrepa de la sentència d'instància en els aspectes següents: pel que fa al rebuig de la indemnització per acomiadament indegut, considerant la resolució apel·lada que la manca de pagament de la compensació econòmica és un error i un fet aïllat; pel que fa al càlcul efectuat per aquella resolució en concepte de compensació econòmica, que no és el correcte ja que no correspon a allò prescrit per l'article 82.3 del Codi de les Relacions Laborals; pel que fa a la quantitat deguda en concepte de salaris no percebuda, que no correspon a la sol·licitada.

III.- Són fets pacífics que el Sr. Estany va començar a treballar per compte de la societat ORG_0 el dia 22 de gener del 2008, mitjançant un salari mensual de 1.687,31 EUR; que en data 25 de maig del 2010 l'empresa va notificar al treballador una disminució del seu salari, passant el mateix de 21.426,24 EUR l'any a 14.998,36 EUR; que per carta de data 27 de juliol del 2010 el Sr. Estany va oposar-se a aquesta disminució unilateral de la seva nomina, però va continuar prestant els seus serveis a l'empresa; que segons carta del dia 29 de setembre del 2010 l'empresa va comunicar al Sr. Estany el seu acomiadament amb un preavís de 33 dies i pagament d'una compensació econòmica; que la societat S no va poder satisfer la totalitat de la quitança al treballador en raó de greus dificultats econòmiques.

IV.- Les condicions essencials pactades en el contracte de treball no poden esser modificades unilateralment per l'empresa, llevat de l'acceptació expressa o tàcita del treballador. En el present cas la societat ORG_1 va canviar unilateralment les condicions pactades entre les parts, en reduir sensiblement el salari del Sr. Estany. És cert que el treballador es va oposar a aquesta reducció de sou, nogensmenys, davant la determinació de l'empresa de mantenir la disminució del salari del treballador, el Sr. Estany no va desistir-ne de la relació laboral, tal com ho podia fer de manera justificada d'acord amb les disposicions de l'article 97.1 e del Codi de les Relacions Laborals, i tal com li va indicar l'empresa, sinó que va continuar treballant a la societat ORG_0, malgrat un salari rebaixat, i això sense queixar-se més. D'aquestes circumstàncies se'n desprèn clarament que si el Sr. Estany va, en un primer moment, oposar-se a la disminució del salari imposat unilateralment per l'empresa, en canvi, després, davant de la voluntat de l'empresa de mantenir la disminució esmentada, va escollir de no dimitir-se justificadament, sinó d'acceptar aquesta modificació substancial de les condicions de treball pactades; i no pot avui, després de 6 mesos de feina amb les noves condicions de salari, refusar les mateixes perquè se li ha comunicat una carta d'acomiadament. Per conseqüent s'ha de desestimar la reclamació del Sr. Estany en concepte de diferència de salari pels mesos de maig a octubre del 2010.

V.- Respecte a la demanda d'indemnització per acomiadament indegut formulada pel Sr. Estany, s'ha de posar de manifest que el mateix no pot cumulativament reclamar el pagament de l'indemnització per acomiadament il·legal, i el pagament de la compensació econòmica prevista en cas de comiat no causal. En efecte, si l'acomiadament resulta improcedent per incompliment per part de l'empresari de l'obligació de satisfer la compensació econòmica al treballador, aquest darrer només pot pretendre a l'indemnització establerta a l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals. En canvi, si l'incompliment de l'obligació de pagar la compensació econòmica no afecta la regularitat del comiat, el treballador només pot sol·licitar el pagament d'aquesta compensació.

Dit això, l'article 90 del Codi de les Relacions Laborals disposa que en els contractes per temps indefinit, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora mitjançant un preavís comunicat amb una antelació d'un dia per mes treballat, i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat. Resulta d'aquesta norma legislativa, que en els comiats no causal, el preavís i la compensació econòmica constitueixen els requisits essencials per que l'acomiadament sigui rellevant. La negació a pagar la compensació econòmica esmentada, o el total impagament de la mateixa en el termini fixat, per part de l'empresari, com en el cas d'autes, tenen materialment la mateixa finalitat, a saber exonerar-se de l'obligació de compensació, i doncs corresponen a un incompliment greu de les formalitats exigides per la Llei. Per tant, si que l'acomiadament sense pagament efectiu de la compensació econòmica prevista constitueix un acomiadament improcedent, i en conseqüència dona lloc a favor del treballador al pagament de l'indemnització de l'article 98 del Codi de les Relacions laborals, la qual, calculada en conformitat amb les disposicions del article 82 del mateix Codi correspon a l'import de 5.362,45 EUR.

VI.- L'estimació encara que sigui parcial de les reclamacions del treballador, determina posar la totalitat de les costes judicials d'ambdues instàncies a càrrec de l'empresa, tal com es costum en matèria laboral.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs tant del Sr. Estany, com de la societat S SL;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 1 de juny del 2011;

Condemnar solidàriament a la societat S i al Sr. Toll a abonar al Sr. Estany la quantitat de 5.362,45 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, amb la corresponent declaració i cotització prop de la CASS, juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda;

Imposar les costes judicials d'ambdues instàncies a la part defenent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.