Demanda de modificació de mesures de separació. Règim de guarda i custòdia i pensió d'aliments (1000555/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000369/2020 ORIGEN: 1000555/2018 - 00

NIG: 5300542120180003412

PARTS:

Apel·lant : Sr. Manso

Advocat : Sra. Gibert

Apel·lat : Sra. Garzón

Advocat : Sr. Guerrero

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 058-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per sentència de data 6.8.2020, el Tribunal Unipersonal del Batlle va decidir el següent:

"Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la senyora Garzón contra el senyor Manso, i donant lloc també molt parcialment a la demanda reconvencional formulada per aquest darrer, modifico la sentència de data 15.06.2018 en el sentit de modificar els pactes 7.2 i, per congruència, el pacte 10 del conveni establert de comú acord entre les parts, atorgant-se la guarda i custòdia del menor Agullo a la seva mare, i condemnant al progenitor Manso a satisfer a la mare, a favor del fill menor, una pensió d'aliments de TRES CENTS EUROS MENSUALS (300 euros), que anirà augmentada de l'IPC anyal fixat pel Govern i que el progenitor haurà de satisfer d'ençà el 24.10.2018.

Així mateix, es modifiquen els pactes 11 , 12 i 14 establint que els progenitors es faran càrrec de les despeses que hi consten per meitats cadascun, és a dir al 50% cada progenitor.

La resta de pronunciaments de la sentència de data 15.06.2018, es mantenen.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

Segon.- Contra l'esmentada sentència el Sr. Manso va interposar recurs d'apel·lació.

En data 13.1.2021 el Sr. Manso va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen demana que es revoqui parcialment la sentència d'instància, tot i acordant la reducció de la pensió d'aliments, fins a DOS-CENTS EUROS (200,00.-EUR) i revocant la retroactivitat del pagament de la mateixa, fins al mes d'octubre del 2018.

Tercer.- En data 29.1.2021 el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència recorreguda.

Per escrit de data 9.2.2021 la Sra. Garzón va formular el corresponent escrit de contesta a les conclusions, sol·licitant la confirmació de la sentència d'instància.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sra. Garzón reclama front la part defenent Manso en demanda en la que sosté una petició de modificació de mesures de separació que afecta essencialment al règim de guarda i custòdia i a la pensió d'aliments, així com al repartiment de les despeses extraordinàries.

La sentència d'instància estima parcialment la demanda atorgant en exclusiva a la mare la guarda del fill Agullo de 17 anys d'edat i imposa al pare el pagament d'una pensió d'aliments de 300EUR mensuals amb efectes inicials del 24.10.18, data de la presentació de la demanda, i el repartiment per meitats de les despeses extraordinàries. La resta manté els pronunciaments de la sentència de separació de 15.6.18.

Contra tal decisió s'alça la part defenent.

SEGON.- El recurs del pare es centra exclusivament en la quantia d'aliments fixada per import de 300EUR mensuals en favor del seu fill Agullo així com la seva data d'efectes (presentació de la demanda).

El pare manté que la pensió d'aliments hauria de ser de 200EUR al mes i no la fixada per la sentència. Com ja es doctrina reiterada per aquesta Sala i que recull la sentència d'instància, l'estàndard ordinari de despeses d'un menor d'edat, sense requeriments especials i que assisteixi a una escola pública i estigui emparat pel sistema públic de salut, està fixada entre 600 i 800EUR mensuals i que compren totes les necessitats d'alimentació, roba, habitatge, despeses previsibles. Com ja sabem també a mesura que els fills es van fent grans, les seves necessitats derivades d'una major integració social, també augmenten. Des d'aquest punt de vista, convé advertir que quan s'indica que les necessitats mínimes d'un menor es situen entorn als 600/800.- euros mensuals, això no significa que aquesta quantitat hagi de ser sufragada pel progenitor que no ostenta la guarda, sinó que ha de ser valorada i ponderada la determinació de la pensió que es fixa, també tenint en compte que el progenitor custodi satisfà també les despeses de roba, alimentació, habitatge, previsió, formació i lleure mentre els menors es troben en la seva companyia (TSJC 031/20).

També es criteri ja sostingut que la fixació d'una pensió d'aliments ve configurada per un binomi imprescindible: les necessitats de l'aliment i les possibilitats econòmiques de l'alimentista, tot i que amb un límit ineludible per aquest últim que en denominem mínim vital que ha de satisfer un progenitor, sigui quina sigui les seves possibilitats econòmiques, doncs el deure d'alimentar a un fill està per damunt de les pròpies necessitats.

Per tot això estimem que ateses les capacitats econòmiques del pare que recull la sentència d'instància -que no han estat rebatudes- i les despeses d'un noi de 17 anys, la pensió d'aliments de 300EUR ha de ser confirmada.

TERCER.- Finalment, pel que fa l'altre motiu del recurs, també ha de ser rebutjat perquè la pensió d'aliments va néixer des del moment en que el fill va anar a viure a casa de la mare i aquesta va reclamar la pensió d'aliments que el pare havia de contribuir. No hem d'oblidar que malgrat el temps transcorregut, el pare ha pogut pagar o consignar una suma destinada a tal fi, doncs no podia passar per alt que aquest seguia tenint les seves necessitats d'aliments en anar a viure a casa de la mare, sense perjudici que-com recull el Ministeri Fiscal en la seva oposició al recurs-pugui acreditar en execució de sentència que ja ha pagat determinades sumes en despeses ordinàries del seu fill Agullo durant aquest període que s'inicia en el dia 24.10.18.

Aquest motiu també ha de ser rebutjat i amb ell es desestima al recurs interposat.

QUART.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe d'assumptes, no fem imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Manso contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 d'agost de 2020, que confirmem íntegrament.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.