Suspensió contactes menor amb progenitor no custodi, condicions i procediment escaient.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000062/2023 ORIGEN: 4000092/2019 - 0

NIG: 5300542120190000660

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ribes

Representant: Sra. Palomo

Advocat: Sra. Varesc

Apel·lat: Sr. Diez

Advocat: Sra. Conde

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Suspensió contactes menor amb progenitor no custodi, condicions i procediment escaient.

SENTÈNCIA 000152/2023

Andorra la Vella, el 5 de desembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els Srs. Diez i Ribes mantingueren una relació sentimental entre els anys 2008 i 2017, fruit de la qual l’any 2012 naixia el menor Giner. La parella convivia en el nucli familiar amb dues filles de la Sra. Ribes, també menors d’edat, nascudes d’una relació anterior.

A mitjans del 2017, el Sr. Diez executà de manera continuada, tot un seguit d’actes sexuals, abusos sexuals i exhibicionisme envers una de les filles de la Sra. Ribes, que comportà, que per Sentència de 18-12-2018, el Tribunal de Corts el condemnés com a autor responsable dels delictes majors continuats d’acte sexual sense consentiment, d’abús sexual amb prevalença a menor d’edat i d’exhibicionisme davant de menor, entre altres, a la pena de 4 anys de presó ferma i a la pena complementària de prohibició d’entrar en contacte amb la víctima durant un termini de 4 anys. Segons s’infereix de les actuacions, el Sr. Diez va romandre al centre penitenciari fins al dia 15-9-2020, data a partir de la qual, va gaudir del règim de semillibertat.

Entretemps, per Sentència de 31-10-2018 dictada per la Secció civil de la Batllia, es declarava la separació dels avui litigants, adoptant-se les mesures definitives corresponents, entre les quals i pel que aquí interessa es fixava un règim de contactes d’en Giner en benefici del pare, consistent en una visita intersetmanal a fer en el centre penitenciari on el progenitor es trobava intern, sempre que el psicòleg encarregat del seguiment del menor no ho desaconsellés. Aquestes visites es produïren de manera efectiva al centre penitenciari a partir del 10 d’octubre del 2018 amb certa assiduïtat, fins al confinament derivat de la crisi sanitària de la COVID-19, sense que des de llavors, el progenitor hagi tornat a mantenir contacte amb el seu fill (en l’escrit de 24-1-2022, reconeixia que feia uns dos anys que no el veia).

El 18-4-2019, la representació processal de la Sra. Ribes articulava la demanda de modificació de mesures definitives que originava el present procediment, demanant essencialment la suspensió dels contactes entre el menor i el seu pare, incrementant la pensió d’aliments fixada fins a 350.- € mensuals.

2.- El Ministeri Fiscal contestava la demanda articulada indicant que no s’oposava a aquesta.

El Sr. Diez contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions de la part demandant.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts els seus respectius escrits de conclusions, el dia 9-2-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

“PRIMER.- Desestimar la demanda presentada per la Sra. Ribes a l’atenció del Sr. Diez i, parcialment els pediments d’aquest darrer, tot admetent la pretensió subsidiària del MINISTERI FISCAL en el seu escrit de conclusions del 23 de novembre del 2022.

SEGON.- Deixar sense efecte el règim de visites establert en favor del progenitor no custodi en la sentència núm. 000143/2015, del 31 d’octubre del 2018, dictada pel Tribunal unipersonal del batlle, en el marc dels autes civils núm. 5000321/2018 i, en el seu lloc disposar que les visites paternofilials hauran de dur-se al Servei de Trobada familiar i, estructurar-se sota la modalitat d’estada i tutelades, devent consistir en un (1) dia cada quinze (15) dies, una (1) hora i, això per una durada total de TRES (3) MESOS, per desprès, en cas d’informe favorable del servei i, evolució positiva de les visites i, en funció de la estabilitat emocional del menor, poder continuar en un àmbit més ampli, fins a normalitzar-se una volta s'asseguri que el progenitor no suposa un risc per al seu fill, tot el qual serà avaluat en període d’execució de sentència.

TERCER.- No efectuar especial condemna en costes”.

4.- La representació processal de la Sra. Ribes articula recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant es dicti Sentència en aquesta alçada que, revocant la decisió d’instància suspengui el règim de visites ordinari i en períodes vacacionals establerts fins que els experts tractants del menor no concloguin que la seva instauració no resultava prejudicial per al menor, fixant una pensió d’aliments a alçada de 350.- € a càrrec del pare i l’obligació de contribuir en el 65% de les seves despeses extraordinàries.

Amb aquesta finalitat argumenta que el pare no veia el seu fill des del mes de maig/juny del 2020 i que tampoc pagava regularment la pensió d’aliments; que les psicòlogues que havien intervingut en el procediment consideraven que mantenir els contactes entre pare i fill resultava desestructurant per al seu correcte desenvolupament recordant la recurrent que havia refet la seva vida sentimental i que el menor havia establert el seu vincle parental amb la seva nova parella, havent fins i tot articulat una sol·licitud davant del Batlle de menors per tal de privar o subsidiàriament suspendre l’autoritat parental del pare envers el fill menor atès l’interès nul que tenia cap al fill.

5.- El Sr. Diez no s’ha pronunciat respecte del recurs d’apel·lació formulat, fent-ho però el Ministeri Fiscal, oposant-se a les pretensions articulades, sol·licitant la confirmació íntegra de la Sentència dictada. Amb aquesta finalitat recorda que la suspensió dels contactes al progenitor no custodi només podia intervenir en supòsits greus que al seu criteri, no concorrien referint-se per això als informes emesos per la psicòloga d’institucions penitenciàries que destacaven la qualitat dels contactes haguts entre pare i fill.

6.- Per aute de 25-10-2023, s’admetia la prova proposada per la part apel·lant quedant seguidament les actuacions vistes per Sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L’objecte del present procediment implica determinar essencialment, si en atenció a les vicissituds concurrents en el concret supòsit que s’examina, es podia suspendre el règim de visites del progenitor no custodi respecte del seu fill menor. Accessòriament, en integrar l’àmbit objectiu petitori del recurs articulat, haurem de pronunciar-nos respecte dels aliments a càrrec del pare i la seva contribució a les despeses extraordinàries que puguin sorgir en l’atenció d’en Giner.

Segon.- Suspensió del règim de visites

Hem tingut ocasió de precisar que en els procediments de família on es peticionin mesures definitives “el principi de seguretat jurídica exigeix inexorablement, que en la mateixa es precisi el marc en què el desenvolupament integral del menor ha d’intervenir, entre els quals la precisió del règim de visites definitiu en relació el progenitor no custodi i això encara que circumstancialment puguin concórrer situacions que inicialment, el règim previst no pugui ser instaurat de manera immediata. En aquesta eventualitat, res impedeix a l’òrgan judicial en la mateixa Sentència, de suspendre l’execució del règim establert, adoptant les mesures que consideri necessàries per a superar la dificultat concurrent i una volta normalitzada la situació, en seu d’execució es pugui reprendre el règim de contactes decidit amb caire principal” (Sentència de 29-10-2021, rotlle TSJC- 375/2020). En aquesta eventualitat, és de manera ajustada a dret que la Sra. Batlle fixava les mesures definitives que considerava adequades en el present supòsit.

Respecte de la suspensió dels contactes entre pare i fills, hem indicat que “el règim de visites correspon a un dret-deure o dret-funció que pretén cobrir les necessitats afectives i educatives dels menors en arres a assegurar-los un desenvolupament equilibrat. La seva finalitat no és altre que fomentar les relacions amb el progenitor no custodi tot i mantenint viu el corrent afectiu malgrat la separació per tal de que aquesta resulti el menys perjudicial possible per al menor. A partir del moment en què el manteniment dels contactes d’un menor amb el seu progenitor resulten necessaris al seu correcte desenvolupament i participen per via de conseqüència del seu interès superior, aquesta sala ha pogut precisar de manera reiterada que “privar els contactes d’un progenitor amb el seu fill menor constitueix una ingerència excepcional en la seva vida personal, havent-se de donar lloc a aquesta mesura només quan resulta summament perjudicial pel benestar del menor” (Aute de 25-7-2019, rotlle TSJC-137/2019).

En el present supòsit, convenim amb el Ministeri Públic que els contactes s’havien normalitzat en el període en què el Sr. Diez va romandre al centre penitenciari i fins i tot els mateixos, malgrat que l’indret on es desenvolupaven no fos el més adequat, es desenvolupaven amb degut profit del menor. Ara bé, succeeix, però, que una volta el progenitor no custodi assolia el règim penitenciari de semillibertat (15-9-2020), no ha tornat a tenir cap mena de contacte amb el seu fill. En aquesta eventualitat, la instauració efectiva i immediata del règim de visites establert per un menor de l’edat d’en Giner (11 anys) resulta inviable. Atesos els antecedents existents, el restabliment dels contactes entre pare i fill exigirà necessàriament d’un treball psicològic previ per a preparar en Giner al restabliment d’una relació mínima amb el seu pare. En tal situació, s’ha de suspendre el règim de vistes adoptat per la resolució recorreguda fins que concorrin les condicions necessàries per a assegurar amb degudes garanties uns contactes saludables entre pare i fill.

El primer motiu del recurs haurà de prosperar en el sentit de què si bé mantenim el règim de contactes que s’hi contempla, s’haurà de suspendre l'execució del règim establert, fins que mitjançant el treball que es consideri escaient des de la Batllia, i una volta normalitzada la situació, en seu d'execució es pugui reprendre el règim de contactes decidit amb caire principal.

Tercer.- Quant a la pensió d’aliments i contribució a les despeses extraordinàries a càrrec del pare.

Malgrat que en el recurs es reprodueix la mateixa pretensió que s’articulava en l’escrit rector, la representació processal de la part apel·lant no articula cap mena de crítica respecte de la decisió adoptada en la instància el què, en aquesta alçada, impedeix revisar la decisió assolida especialment quan aquesta s’ajusta als paràmetres jurisprudencials en què hem tingut ocasió de quantificar les necessitats bàsiques d’un menor de l'edat d’en Giner i sense que tampoc en la instància s’hagi practicat prova que permeti conèixer quina és la capacitat econòmica respectiva dels progenitors o si el menor té alguna necessitat especial que requereixi una atenció complementària.

Quart.- L’èxit parcial del recurs articulat associat a la naturalesa familiar del present procediment comportarà que no hagi de fer-se especial pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 en relació amb l’art. 350.2 del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d’apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Ribes contra la Sentència 13/2023 de data 9-2-2023, suspenent el règim de contactes que es contempla en el punt segon de la seva part decisòria, fins que mitjançant el treball que es consideri escaient des de la Batllia, i una volta normalitzada la situació, en seu d'execució es pugui reprendre el règim de contactes decidit amb caire principal.

I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.